29 de maig 2017

Premis de consolació i estratègia «digital»

Aquest final de curs de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ve marcat pels premis de consolació que reflecteixen la comoditat en la qual s'ha instal·lat la Junta, teòricament renovada. D'una banda, la concessió un any més del Premi dels Escriptors Catalans —ara ja rebatejat definitivament i sense personalitat col·lectiva amb el nom «Jaume Fuster»— atorgat per presumpta votació dels associats a un dels finalistes de la presumpta primera votació. La “boleta” ha tocat aquesta vegada al poeta Jordi Pàmias (Guissona, La Segarra, 1938) i el ressò ha estat definitivament nul, fins al punt que el mateix dia d'aquest premi un diari esmentava el Formentor de las Letras i ignorava el dels Escriptors Catalans.

La caiguda en descrèdit del Premi de l'AELC ha estat progressiu en els últims anys. Ni s'ha aconseguit dinamitzar realment els associats perquè votin de debò —malgrat que es fa creure que sí— ni s'han fet veredictes que reconeguin de debò la trajectòria d'un autor. Mentre no es facin transparents els vots i es desveli la farsa, el Premi anomenat ara «Jaume Fuster» fa més mal al nom que homenatja que no pas favor. I la cosa ha caigut encara més en el tòpic conservador aquest any quan, no només s'ha fet públic en roda de premsa, sinó que s'ha muntat un recital poètic a l'aula més rònega de la seu de l'AELC per recordar que el 22@ que promet l'Ajuntament als escriptors i altres sectors del llibre i la literatura està més lluny del pensament de la junta del'AELC, acostumada a trobar-se a les golfes del carrer Canuda, al centre de Barcelona, ni que sigui pagant un lloguer en un contracte que venç ben aviat.

Un altre premi de consolació el que s'ha atorgat a un vocal cooptat —és a dir, escollit a dit, tot i que s'hauria pogut decidir en l'última assemblea general per votació— per cobrir la plaça vacant de la junta del Principat de Catalunya. L'elegit ha estat un jove illenc, dramaturg, Sebastià Portell, de Ses Salines, amb la qual cosa ja són dos els membres illencs a la junta del Principat, si hi sumem la secretària, Maria Antònia Massanet, a més d'un tresorer, Vicent Penya, que és del País Valencià. I és que entre prop d'un miler d'associats del Principat de Catalunya, no hi ha ningú que gosi fer-hi forat o sigui prou apte per ser cooptat a l'hora de fer anar el dit.

I finalment, no és ben bé un premi de consolació, però sí que es pot considerar que ho és, si tenim en compte que l'exmembre de la junta del Principat, Rodolfo del Hoyo, que va entrar en nom del sector de la literatura infantil i juvenil i en va sortir escuat pel mateix motiu, ha estat enviat ara a galeres a formar part del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves.

I encara un altre premi, no de consolació tampoc, però potser sí. A finals de juny, l'escollida en el seu moment a dit, Lluïsa Julià, que va ser enviada a formar part del consell de CEDRO en nom dels autors catalans no hi ha aguantat ni un any i deixa el lloc que ocuparà, definitivament, l'actual presidenta de l'AELC, Bel Olid, que és —ben mirat— el que toca tenint en compte que és qui pot transmetre directament els acords i desacords de CEDRO als altres membres de la Junta.

Tot, com es veu, fet amb estratègia “digital”, com en els vells temps, sense tenir en compte que qualsevol decisió d'aquesta mena, actualment, es podria fer col·lectiva, comunicada per via electrònica, i fins i tot votada per aquest sistema en qüestió de pocs dies o poques hores. Imaginem-nos una votació interna demanant candidats a ocupar una vocalia cooptada, o candidats a representar l'AELC a CEDRO, o candidats a format del ClijCAT o candidats a portar els cafès en un simposi. Això sí que seria participació i esperit d'obertura. Però els mals hàbits no només s'hereten sinó que costen d'erradicar. Ara que estan de moda les primàries interners polítiques, estaria bé que l'AELC incorporés d'una vegada per totes les seves particulars primàries per cobrir forats com els esmentats, amb el vot de tots els associats que el volguessin donar.