L’AELC encapçala la llista de subvencions a sectors professionals en l’àmbit de les lletres catalanes amb 133.000 euros

Sota la classificació de “sector professional” s’inclouen aquelles activitats relacionades amb les lletres catalanes promogudes per diverses associacions i entitats. Aquestes subvencions, les atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i la resolució anual deixa entreveure el desfassament que hi ha entre les dotacions que s’atorguen i l’impacte públic de les activitats. Actualment, són molts els col·lectius que, al marge de les associacions establertes i d’una manera gairebé voluntària, organitzen activitats literàries arreu del país que, en molts casos, tenen un ressò més important que les que fan cadascuna d’aquestes entitats “professionals”, moltes de les quals, es destinen a fastos interns sense incidicència més enllà del propi melic.

Aquesta és la rifa de l’any, encapçalada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb una subvenció de 133.000 €. Li van darrere: el Centre Català del PEN Club amb 72.000 €; l’Ateneu Barcelonès amb 67.500 €; l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya amb 32.200 €; la Fundació Josep Pla amb 29.500 €; la Fundació Privada Palau amb 25.000 € (que per cert, ja en té una altra concedida de 5.000 € per a la confecció de la pàgina web); els Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català amb 20.000 €; la Fundació Jacint Verdaguer amb 16.000 €; els Guionistes Associats de Catalunya amb 15.000 €; el Centre Quim Soler, la literatura i el vi, del Priorat, amb 8.800 € i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes amb 6.000 €.

Una vintena d'ajuts del Departament de Cultura a la creació literària no superen en cap cas els 5.000 euros

Des de temps immemorials, els ajuts a la creació literària que abans atorgava directament la Institució de les Lletres Catalanes i ara ho fa a través de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han estat, si no qüestionats, sí que font de discrepància al llarg de les diferents edicions. S'ha parlat sovint que amb una dispersió d'ajuts que no superen els 5.000 euros, és difícil que un autor o autora es pugui agafar un període sabàtic per complir amb el compromís de l'escriptura per a la qual ha sol·licitat l'ajut. S'ha parlat també sovint que seria més beneficiós per a la creació literària que es donessin mitja dozena d'ajuts més substanciosos econòmicament que no pas una vintena per acontentar una part dels que opten a la picossada. Tot i així, la rutina i segurament la falta de capacitat per canviar segons quins esquemes, fa que es repeteixen, un any darrere l'altre, les mateixes controvèrsies.

Heus aquí la relació d'ajuts CONCEDITS i els seus imports per a aquest any, amb 5.000 € cadascú: Blanca Busquets, Joan Pons, Eduard Mira i Ponç Puigdevall; amb 4.000 € cadascú: Jordi Coca, Anna Gual, Esteve Soler, Anna Maria Moner, Josep Martínez, Emili Bayo, Esther Xargay i Mireia Calafell; amb 3.000 € cadascú: Adrià Pujol, Miquel Duran, Maria del Mar Bosch, Mercè Alsina, Àngels Gregori, Josep Torrent, Carles Hèctor Hernández i Avelino Francisco Serra; i a la cua, amb 35 € menys, és a dir, nom´rs 2.965 €: Mireia Canals.

Perquè tothom es faci càrrec de la dificultat a fer la tria —¿qui voldria ser en la pell dels membres del jurat?—, només cal repassar els sol·licitants que han vist DENEGAT el seu ajut, tot i que una de les clàusules de puntuació posa l'èmfasi en el currículum i la trajectòria (i que cadascú en tregui les corresponents conclusions): Núria Borrut, Albert Mestres, Jordi Fenosa, Narcís Garolera, Raimon Miranda, Jaume Benavente, Albert Garcia, Joaquim Espinós, Josep Ramon Torner, Esther Farran, Teresa Pascual, Tània Juste, Aleix Cort, Aina Huguet, Marta Carnicero, Valer Gisbert, Pere de Palol, Pasqual Mas Usó, Sílvia Mayans, Gemma Armengol, Daniel Muñoz, Josep Ballester, Andreu Gabriel Tomàs, Jordi Pijoan, Adela Pérez, Carlos Durà, Laura Basagaña, Dolors Vilamitjana, Maria Teresa Saborit, Pau Vidal, Gabriel Pena, Alba Gómez, Agustí Nicolau, Jorge Boixadós, Adrià Sàbat, Elisenda Guiu, Joanna Irena Bielak, Teresa Muñoz, Anna Salomé, Pau Escribano, César Bladé, Noemí Morral, Claudi Sorribas, Joaquima Alemany, Josep Maria Domingo, Maria Glòria Gómez de la Tia, Meritxell Blay, Jordi Tomàs, Pau Sanchis, Maria Alba Revés i Sílvia Oliva.

El Departament de Cultura denega l'ajut de recursos digitals a la «Biblioteca del Núvol»

Cada any, quan el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya fa pública, a través de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), els acords de subvenció a les sol·licitudes presentades per a activitats literàries, es genera el factor sorpresa i s'activen els dubtes sobre els criteris dels qui decideixen atorgar els esmentats ajuts. Una de les sorpreses d'aquest any es pot constatar en l'apartat de Recursos Digitals, al qual optava una sol·licitud del digital Núvol de cara a la nova iniciativa —lloada, aparentment, per tot el sector— de la Biblioteca del Núvol. Doncs, bé, l'ajut, tot i que modest, li ha estat denegat. En canvi, en el mateix apartat, s'emporten el pressupost tres fundacions: la Mercè Rodoreda, la Miquel Martí i Pol i la Privada Palau, per tal que redissenyin (la primera), renovin (la segona) i facin de nou (la tercera) els corresponents webs de cadascuna (Mercè Rodoreda, Martí i Pol i Palau i Fabre). Els imports, són, respectivament de 2.535 €, 2.500 € i 5.000 €. Com es veu, la varietat en els escollits brilla per la seva absència. Fins al punt que l'apartat sembla que hagi estat obert per resubvencionar organismes que ja tenen altres vies de subvenció i deixar penjades altres iniciatives de caràcter més privat o renovador. A banda de la Biblioteca del Núvol (que com tothom sap dirigeix com a editor Bernat Puigtobella) s'han quedat també sense ajut: Maria Teresa Saborit (Vullescriure.cat), l'Ateneu Barcelonès (L’Arxiu de la Paraula) i l'Associació Xarxa Digital (Llibrescatalans.cat). De tots quatre, per descomptat, la més incomprensible és la del Núvol, un mitjà on s'emmirallen precisament molts dels que remenen les cireres culturals del país.