16 de novembre 2017

L'AELC és bona... si la bossa sona! ¿Però, sona...?

En uns moments de dificultats financeres per al conjunt de la tresoreria de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) —subvencions en perill, congelació dels pressupostos institucionals a causa de la intervenció espanyola de la Generalitat de Catalunya, falta de liquiditat, etc— sorprèn que la Junta consideri que per commemorar el 40è aniversari el millor que es pot fer es pagar trinco-trinco un sopar als socis i un acompanyant. Això és el que faran els escriptors de l'AELC del País Valencià tal com consta en aquest avís d'invitació. Només els no-socis (¿i què hi pinta un no-soci en un aniversari?) han de pagar una simbòlica quantitat dd 15€. Aquesta és una de les despeses inconcebibles en uns moments de precarietat econòmica quan, d'altra banda, es fa el ploricó perquè no es poden cobrir altres iniciatives més pròpies del que hauria de fer una associació que vol ser professional.