22 de desembre 2017

Una presidència que ha compromès un col·lectiu sense cap explicació

Amb la respiració congelada, molts dels membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) han vist com en l'última campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D la presidenta Bel Olid ocupava el sisè lloc de la llista de la CUP.  Ni abans que s'anunciés la seva participació com a candidata, ni durant la campanya, l'AELC no va fer cap comunicat als seus associats justificant perquè la presidenta de tots es comprometia amb una formació —i aquí no hi entra si era d'un color o d'un altre— sense haver dimitit del càrrec —potser s'hauria pogut fer provisionalment en clau d'excedència— i comprometre l'ètica objectivitat que es considera que ha de tenir una presidenta de qualsevol organisme. Però a l'AELC les coses van així. Tot és permès i ni cap dels membres que forma part de la Junta Directiva s'immuta per una vulneració de les mínimes normes de funcionament. Passat el 21-D, ara resulta que la CUP ha patit una caiguda considerable de vots (només hi entren 4 diputats) que no ha permès que Bel Olid, sisena de la llista, com dèiem, ocupi l'escó que semblava previsible. Per tant, tot torna al seu lloc, però la situació exigeix una explicació ni que sigui a posteriori. ¿Per què s'ha presentat la presidenta de l'AELC sota les sigles d'un partit polític sense renunciar a la presidència? ¿Per què no ha justificat la seva actitud en un comunicat als associats? ¿Per què continua sent presidenta de l'AELC sense explicar que a dins de l'AELC es pot anar i venir, entrar i sortir, fer olla barrejada i remenar l'oli sense untar-se'n els dits? L'AELC ha viscut una altra de les experiències nefastes que permet el seu codi de mals hàbits, un costum que no desterra ni una presumpta renovació generacional.