Autors repetidors en el Premi dels Escriptors Catalans del 2018 consoliden la nul·la credibilitat d'aquest guardó gremial

Vuit anys seguits. Ja en van vuit! Com si els presumptes votants de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) fossin robots, d'entre els tres candidats que opten al Premi dels Escriptors Catalans d'aquest 2018 —desnaturalitzat i conegut ara com a Premi Jaume Fuster—, hi apareix per vuitena i incombustible vegada, Antoni Vidal Ferrando, autor de les Illes, i per segona vegada, Antònia Vicens, autora de les Illes. S'hi incorpora també, amb el mèrit d'haver estat en alguna repetició d'anys anteriors, Francesc Parcerisas, autor del Principat. Al costat de la poca credibilitat de la terna, perquè es fa difícil creure que durant vuit anys seguits els associats que es diu que voten —i no se sap mai quants ni qui— votin sempre els mateixos autors, hi ha en aquesta edició una altra qüestió que hauria d'alertar la Junta responsable de la "rutinària continuïtat" d'aquest premi —indubtablement considerat de prestigi en els seus inicis— que, segons diu en una carta la presidenta de l'AELC als seus associats, és "destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana". Tant Antoni Vidal Ferrando, com Antònia Vicens, com Francesc Parcerisas han ostentat, en diferents etapes, càrrecs directius dins de l'AELC (vicepresidència, presidència, vocalia...) i dos d'ells (Francesc Parcerisas i Antònia Vicens) formen part de l'anomenada Junta Consultiva —absolutament inhàbil des de fa anys— cosa que en qualsevol organisme seriós hauria de ser motiu suficient per no formar part de cap opció a un premi que convoca el propi organisme. Aquesta Plataforma, com ja ha fet en anteriors edicions, no s'està novament de reclamar a la Junta actual de l'AELC que reconsideri l'organització del Premi i que eviti haver de proposar noms repetidors un any darrere l'altre —les lletres catalanes tenen algunes desenes de noms mereixedors del guardó— i que aconsegueixi motivar de debò els associats perquè proposin i votin aquells col·legues que consideri més dignes de ser distingits. Mentrestant, com hem dit en altres ocasions, la farsa continua.