L'article 155 plana subtilment sobre la voluntat del CoNCA

Tot fa pensar que el CoNCA, que prudentment ha deixat el lliurament dels Premis Nacionals de Cultura del 2018 per a finals de juny, justament al Teatre Zorrilla de Badalona el dia 29, amb la qual cosa sembla que se celebraran amb el govern de la Generalitat de Catalunya refet i apedaçat, entrarà en fase vegetativa si no s'oblida que la seva continuïtat està qüestionada i que si no s'ha fet un recanvi urgent és precisament pel remolí en el qual es troba la política catalana. Però mentrestant, el CoNCA ha donat els seus premis nacionals anuals i, cosa insòlita en qualsevol organització de Premis del calibre dels Nacionals de Catalunya, els cou i se'ls cruspeix el mateix Plenari que, des del 2009 ençà, sense cap jurat especialitzat per a cadascuna de les àrees establertes, està format per Carles Duarte, Gemma Sendra, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola... i va bola! Una de les boles ha anat a parar en l'apartat de Literatura a l'escriptor Valentí Puig, segons l'esmentat jurat, per «l’exigència en la construcció d’una veu i una mirada personals amb vocació universal». Però vet aquí que, com que no hi deu haver prou escriptors o escriptores catalans que tinguin aquests mèrits —cal dir que també s'ha premiat el poeta Jordi Pàmias— el CoNCA opta, potser inconscientment, per no fer enfadar els que des de fa sis mesos branden l'article 155 i, des de l'ombra, remenen les cireres catalanes amb cessaments, destitucions, intervencions i amenaces. Sorprèn que el CoNCA, per cobrir aquesta papereta de «convivència sisplau per força» amb els amos del 155, hagi escollit un escriptor com Valentí Puig, el qual el 2014 va dimitir precisament del Plenari del CoNCA on havia estat nomenat pel pacte polític en representació del PP, per la seva disconformitat amb la «deriva independentista» que anava prenent el govern català, aleshores presidit per Artur Mas, avui inhabilitat i castigat a arruïnar-se pel braç de la justícia de l'Estat espanyol. L'escriptor Valentí Puig deia en la seva carta de renúncia del 2014, feta pública, segons ell, sense el seu permís i, també segons ell, per algun filtre interessat del Registre del Parlament de Catalunya: «El principal motiu de la meva decisió és expressar un desacord profund amb l’actual deriva institucional de Catalunya. No tinc cap discrepància amb el CoNCA (…), al contrari: considero que és un espai que, més enllà de la política, pot contribuir —i de fet contribueix— a incentivar una cultura plural, inclusiva i de qualitat». I afegia aquest desig personal: «Recuperar la llibertat de dir el que vulgui; no vull tenir res a veure amb les institucions de la Generalitat, per això ja fa un temps que no assisteixo a les tertúlies de TV3 ni de Catalunya Ràdio». És a dir, els mateixos passos que un temps després seguirien alguns simpatitzants o militants dels partits nacionalespanyolistes de Ciutadans o el PP, al·legant els mateixos motius per poder dir després que TV3 i Catalunya Ràdio no són plurals perquè ells no hi són convidats. Doncs, a Valentí Puig, autor d'aquestes manifestacions i d'aquestes actuacions fa només quatre anys, el CoNCA li atorga un Premi Nacional de Cultura. I probablement volent remarcar «l’exigència en la construcció d’una veu i una mirada personals amb vocació universal» el que fa és remarcar la falta de credibilitat del mateix CoNCA i la falta d'exigència en la construcció d'uns Premis Nacionals de Cultura que honorin aquells que, a més de la qualitat de la seva obra, no tinguin la barra de renegar del país i de les institucions que els la reconeix.