27 de març 2018

Una protesta tèbia i gens enèrgica de l'AELC amb els Premis de la Crítica Española

Des de fa uns quants anys, uns quants crítics catalans escollits per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), decideixen els premis de novel·la i poesia anuals que es fan públics juntament amb els premis de les mateixes característiques que atorguen els critics bascos, gallecs i espanyols. Generalment, un o una representant dels crítics catalans compareixia amb el o la representant dels altres premis per fer públics els noms dels guardonats. Aquest 2018, però, a la localitat espanyola de Múrcia no hi va comparèixer la representant de l'AELC, Lluïsa Julià, coordinadora de l'edició dels premis catalans. El motiu, segons la nota feta pública per l'AELC: «Per primera vegada, els representants de la crítica catalana han declinat assistir a la reunió anual de l'Asociación Española de Críticos Literarios, en què s'anuncien les obres guardonades, com a mostra d'enèrgica protesta per la manca de llibertat d'expressió a tot l'Estat i per reivindicar el compromís de l'escriptura amb aquestes llibertats. Així mateix, Lluïsa Julià, com a coordinadora del jurat dels premis catalans, ha enviat un comunicat on s'exposa la greu situació de repressió que es viu a Catalunya per la intervenció de les institucions i l'empresonament de representants polítics i cívics catalans.» Tot plegat, una tèbia reacció que fa més tuf de rebequeria que no pas de plantar cara com les circumstàncies exigeixen. ¿Què hi fan els Premis de la Crítica catalans dins de l'olla dels Premis de la Crítica Espanyols? Si no s'ha aconseguit que els col·legues bascos, gallecs i espanyols es mullessin les galtes i fessin tots alhora una protesta per la repressió que està rebent la cultura i la societat catalanes, ¿quin sentit té que els Premis de la Crítica catalans continuïn fent-se petonets amb els espanyols? ¿Per aconseguir un breu de dues línies en algun diari espanyol amb els noms dels dos guardonats catalans, potser? Menys símbols i més coratge. En comptes de no anar presencialment a la roda de premsa de Múrcia, hauria estat més honest renunciar a formar-ne part i donar, degudament revisats i ampliats de categories, i de manera independent, els Premis de la Crítica Catalana. L'AELC, que hi dóna suport, té la paraula de cara a la convocatòria del 2019. Això sí que seria, com deia la nota de justificació, una «enèrgica protesta».