Tornem-hi: L'AELC és bona... si la bossa sona!

Repetim títol, però l'ocasió bé s'ho mereix. Com cada any, els infatigables membres de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) —que tenen previst un imminent viatge a Brussel·les amb despeses pagades per fer un recital de poesia a favor de la llibertat d'expressió i contra la repressió de l'Estat espanyol— han presentat l'estat de comptes de l'any 2017. Cap mesura de contenció ni de prudència en relació a la situació de «fallida tècnica» que viu l'AELC, com tantes altres associacions, a causa sobretot de la incertesa política. ¿Què vol dir mesura de contenció o prudència? Doncs, precisament treballar amb previsió perquè els temps futurs no hipotequin les juntes que els substitueixin. I això és el que no es fa. Un cop d'ull al balanç anual, com hem anat fent cada any, ho constata. L'eufòria d'un augment de la subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes (24.000 euros més que l'any anterior fins a un total de 133.000 euros) i algun altre augment puntual de l'Ajuntament de Barcelona i de CEDRO, topa amb la falta de liquiditat de les mateixes institucions que, a 31 de desembre, devien a l'AELC prop de 40.000 euros. La poca rebaixa de despeses, com aconselleria la situació actual, continua fent que s'esgarrapi del fons d'estalvi (aquest any se n'han estirat 12.000 euros). I tot això perquè l'AELC té unes "activitats generals" que no es detallen (52.000 euros), i unes altres actitivitats territorials repartides en 27.000 euros per al Principat, 12.000 per al País Valencià i 25.000 euros per a les Illes, amb una evident descompensació si es tenen en compte el nombre d'associats de cada territori. Els sous dels dos empleats de l'AELC s'emporten 88.700 euros en total, una quantitat considerable per atendre un gruix de prop de 1.500 associats, i que, com si l'AELC fos un braç allargat del funcionariat, viurà aquest any una excedència anual que obliga a buscar un/una substitut/a de l'oficina sota l'oferta de 27.000 euros bruts. Però encara hi ha despeses incomprensibles en el balanç anual de l'AELC: una assesoria fiscal i jurídica que puja a gairebé 20.000 euros (!); unes publicacions en paper que encara pugen 12.000 euros (!), la mateixa quantitat que es dedica a les publicacions digitals, una constant de la qual n'és en part culpable la normativa de CEDRO que encara circula amb la idea del paper com a justificant principal de subvenció. Finalment, un parell de despeses que fan feredat i que, lluny de baixar, pugen cada any: la partida destinada a la manutenció, viatges, llits calents d'hotel i altres vel·leïtats de la Junta Directiva que es passa l'any anant d'un lloc a l'altre per parlar del que es podria parlar telemàticament i que costa 21.000 euros. I, aquest 2017 que queda enrere, una vergonya sonada, els 4.500 euros del redisseny de la imatge de l'AELC que en aquesta Plataforma, en el seu dia, ja es va titllar de «tifa amb lletres».