La neutralitat té un límit. Si el col·lectiu més nombros d'escriptors catalans, com l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i, recentment, també la minoritària Escrivim, callen davant la concessió de segons quins Premis Nacionals de Cultura, en l'àmbit de la literatura, aquesta Plataforma es pregunta qui ho ha de fer. El CoNCA, un organisme en permanent procés de remodelatge que arran de la situació política no acaba d'arribar, ja va fomentar una primera polèmica quan va premiar Eduardo Mendoza amb un Premi Nacional de Cultura. Ara ho ha repetit amb el Premi Nacional de Cultura del 2018 a l'escriptor Valentí Puig —que per cert va fer un lleig als convocants i no va assistir personalment a recollir el Premi el dia de la gala al Teatre Zorrilla de Badalona— i que, a més, havia dimitit en el seu dia del consell del CoNCA amb l'argument fet públic del seu desacord amb la línia republicana del govern de Catalunya. Valentí Puig, doncs, últim Premi Nacional de Cultura, segons els membres del CoNCA i vanagloriat també per la consellera de Cultura, Laura Borràs en una comissió de control de Cultura al Parlament de Catalunya —aquests premis no tenen ni jurat extern i els amaneguen «pitu pitu coloritu» els mateixos membres presidits per Carles Duarte— ha atorgat aquest guardó a un escriptor que escriu i diu coses com aquestes que extraiem d'El País, en un article seu del 23 juliol del 2018:
«Carles Puigdemont ha condensat tots els errors polítics de què advertien els catalanistes més prudents, fins al punt de balcanitzar l’independentisme en nom d’una unidimensionalitat catalana que ni tan sols va ser real en els dies mitològics de l’edat mitjana»
«Amb el nou moviment transpolític que promou [Puigdemont] fa temptadores les comparacions amb les diferents versions del nacionalpopulisme, des del general Perón fins a Donald Trump»
«Puigdemont és una màquina de generar reaccions cíviques contra el nacionalisme i n’hi ha prou amb tenir present que va fer possible que Ciutadans fos la llista més votada en les últimes eleccions autonòmiques»
«És Puigdemont qui, en bona part, ha portat la ciutadania de Catalunya a una sorda confrontació que està emergint en actes d’escrache, pedaços grocs, rèpliques i contrarèpliques»
«Quins poders hipnòtics té Puigdemont per exercir tanta influència en l’independentisme?»
«En uns anys, engrandint el desperfecte provocat per Artur Mas, ha anat desvinculat les institucions de Catalunya de la legalitat i de l’obligada representació dels interessos de tots els ciutadans»
«La inconsciència política de Puigdemont, comparable a una alienació, segueix amb la tasca de destruir la institucionalització que al catalanisme clàssic li va costar tants esforços»
«Amb la crisi d’autoritat, molts municipis independentistes actuen fora de la llei, donant per feta la desconnexió amb Espanya, sense respectar els qui dissenteixen i els qui cada vegada més estan expressant el seu descontentament després d’haver callat»
«Puigdemont ha acabat per creure’s que Catalunya és com l’explica TV3, el búnquer ara com ara inexpugnable que paguen tots els contribuents»
«Al final, algun dia, si es recupera una vida pública plural, caldrà plantejar-se com es desmantella una televisió autonòmica caríssima i partidista».
«Dóna fe de la catàstrofe que l’única resistència al tàndem Puigdemont-Torra sigui ERC, la mateixa que va pressionar perquè no hi hagués una convocatòria d’eleccions que evités l’aplicació del 155. I hi haurà, d’una manera o altra, una nova aplicació –possiblement menys soft– del 155 perquè això és el que ara està buscant Puigdemont, com que els presos segueixin a la presó. És la tesi del diluvi. En això està Puigdemont, un veterà aprenent de bruixot».
