De nits en solitari i de dissenys fora d'horari

Una de les activitats de la Setmana del Llibre en Català del 2018 era una pretesa convocatòria d'autors en hores nocturnes organitzada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Si bé hi ha moltes de les activitats de l'AELC que posen evidència la falta de participació de ni tan sols el 10% dels prop de 1.400 associats, si passen en circuit tancat, la «planxa» no es nota tant. Però en el cas de la trobada sota la façana de la Catedral (no la del Mar, la de Barcelona) l'evidència no l'ha poguda encobrir ni la fosca. Les diverses propostes de la nit tenien l'assistència tan reduïda que, en alguns casos, fins i tot els encarregats de portar-les a terme es plantejaven de plegar veles. Lectures, signatures, versets en veu alta... ¿De debò això és el que volen i necessiten els autors catalans? ¿De debò que el paper d'una associació presumptament professional és la de fomentar la convivència com si la literatura fossin unes colònies? La proposta, lamentablement, de segur que es voldrà repetir en una pròxima edició de la Setmana del Llibre en Català, però estaria bé que els promotors i els responsables s'ho pensessin bé, i l'AELC, gestora de la iniciativa, valdria més que treballés per aconseguir que els autors que actualment estan a primera línia de les publicacions s'adherissin com a associats i reviscolessin una nòmina que es mou entre els veteraníssims sense activitat als novells amb una única activitat. I ara, històries per no dormir del malson del disseny: com que a l'AELC, pel que fa publicacions en paper no li queda altre remei que renovar-se o enviar-les a la foguera, l'última «il·luminació» ha arribat amb el canvi de disseny de la façana dels quaderns en paper (sortosament també es poden descarregar digitalment) de la mà d'un estudi de disseny del País Valencià —alehop, amb el territori!— que ha suat i de valent per fer el canvi: posar les lletres al revés, un any en lletres en un marge, la tifa del nou logo de l'AELC a portada i poca cosa més. El llast de les edicions en paper de l'AELC és que s'han de continuar fent en paper perquè els calerons que CEDRO dóna a l'AELC per a activitats "de promoció del soci" s'han de justificar "materialment", és a dir, en paper. A l'era digital, a CEDRO —que tant glateix per perseguir els drets digitals— no contempla que una edició digital sigui "promoció del soci"... I així va l'AELC, de disseny en disseny ni que sigui fora d'horari.