26 de febrer 2019

El Premi dels Escriptors Catalans de l'AELC perd tota la credibilitat amb repetició de candidats presumptament votats pels associats

Per als que no hi eren, cal dir que el Premi dels Escriptors Catalans, que aquest 2019 fa 19 anys que s'atorga (rebatejat posteriorment amb el nom «Jaume Fuster») es concedeix per una presumpta votació dels autors membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que teòricament proposen candidats en una primera ronda i, posteriorment, decideixen per majoria sobre una nominació de tres aspirants. Les bases del premi deixen clar que l'autor ha de ser viu en el moment de la convocatòria i que el premi s'atorga a «la trajectòria, la repercussió i la divulgació» que ha tingut l'obra d'un autor/a. Aquests tres criteris, tan difícils de valorar segons l'òptica des de la qual es parteix, ja fa convocatòries que ha aixecat autèntiques sospites sobre la veracitat de les votacions —que en cap moment s'han fet públiques ni en nombre ni en noms i ni tan sols es posen a disposició de qui les vulgui consultar— pel resultat que donen.

El Premi d'aquest 2019 supera tots els rècords de falta de credibilitat. Els tres candidats són per ordre invers alfabètic: Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, Illes, 1945); Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, Illes, 1941) i Antoni Munné-Jordà (Barcelona, Barcelonès, Principat de Catalunya, 1948). Si deixem de banda que la tria és summament estranya, tenint en compte la diversitat d'autors catalans amb una obra consolidada que sí que ha tingut una autèntica trajectòria, una important repercussió aquí i a fora i una notable divulgació —amb tots els respectes pels tres noms candidats— el que els fa altament víctimes —i no per culpa seva— d'una sospitosa manipulació és que Antoni Vidal Ferrando és candidat ininterrompudament, any rere any, des del 2011 fins a avui, i que Antònia Vicens —heus aquí que els dos són de Santanyí— va pel mateix mal camí i ho és també ininterrompudament des del 2017. S'hi incorpora —i a saber si per seguir la mateixa sort que els altres dos— l'autor Antoni Munné-Jordà, amb obra literària publicada, però sobretot conegut com a fan de la literatura fantàstica i la ciència-ficció.

¿Com pot ser que des de l'any 2011, els associats que voten candidats votin el mateix nom cada any (Antoni Vidal Ferrando)? ¿Com pot ser que des del 2017, els associats que voten candidats votin el mateix nom cada any (Antònia Vicens)? ¿Com pot ser que els associats que voten candidats es posin d'acord a votar Antoni Munné-Jordà, més aviat de coneixença discreta, i no hi hagi empats o candidats amb un innegable procés de trajectòria, repercussió i divulgació, com demanen les bases del premi?

No és la primera vegada que aquesta Plataforma insta l'actual Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a revisar el mètode, el criteri i la credibilitat del Premi dels Escriptors Catalans. És lamentable que en una etapa d'una junta més rejovenida que les anteriors, es caigui en els mateixos mals hàbits: l'amiguisme, el mirar-se el melic i l'ignorar que l'AELC té la funció d'ampliar la seva mirada tant a favor dels associats com dels que no ho són perquè les subvencions que rep són públiques i pertanyen a tots.