El deganat de la Institució de les Lletres Catalanes... ¿una designació política?

L'escriptora Margarida Aritzeta (Valls, Alt Camp, 1953) ha estat nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes, per tres anys renovables. Ha substituït la també escriptora Isabel-Clara Simó i ha estat proposada per la consellera de Cultura, Laura Borràs, en les seves últimes hores com a titular de la conselleria en presentar-se a la llista a les eleccions espanyoles. El nomenament de Margarida Aritzeta ha estat acceptat pel Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, un organisme integrat per representants de les diverses associacions d'escriptors i altres col·lectius. El dubte és si aquest és el sistema per escollir nou degà o nova degana. Segons el funcionament de l'organisme, hauria de ser des de «baix», des del Consell Assessor, que es proposessin possibles candidats o candidates al deganat. Però, tradicionalment, aquest funcionament no funciona, valgui la redundància, i és des de «dalt» que es proposa el nom. Esclar que el Consell Assessor podria vetar-lo, però això és impensable que passi mai perquè el retrat robot del Consell Assessor   —¿assessor de què?— de la Institució de les Lletres Catalanes és de dormir a la palla, cantar missa i dir amén. Seria molt millor, per al propi degà o degana escollit, que el Consell Assessor despertés i fes ús de les seves funcions, sobretot tenint en compte que en aquest Consell hi ha representants de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), del Centre Català del PEN, de l'Associació Col·legial d'Escriptors, dels editors i periodistes, entre altres col·lectius del sector. Mentre el Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes no actuï com li correspondria, caldrà pensar que la designació del degà o degana de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes és una designació més de caire polític que no professional del sector. I això li treu, lamentablement, credibilitat del seu paper representant del conjunt del sector. Malgrat tot, Margarida Aritzeta, la nova degana, no en té cap culpa. En tot cas si que té a la seva mà, des del seu nou lloc, que quan arribi la seva substitució, es faci com cal, de «baix» a «dalt»...  més que res perquè, amb mirada de futur, governi qui governi a Catalunya, aquesta és una parcel·la que no es pot deixar en segons quines mans.