02 d’abril 2019

La tresoreria de l'AELC continua esgarrapant del fons de reserva a causa d'una notable falta de previsió i d'una gestió de màniga ampla

La tresoreria de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que ja supera els 1.500 associats, no se n'acaba de sortir. I no perquè no hi pugui posar remei sinó perquè salta a la vista dels comptes presentats del 2018 i del pressupost del 2019 que hi ha una notable falta de previsió i de bona gestió, acostumades les successives juntes a tirar de la màniga ampla, mentre en ragi. Un programa d'activitats força complet no justifica una mala gestió econòmica. El mal hàbit del dèficit comporta reducció de credibilitat.

¿Què faria l'AELC si no disposés del fons econòmic d'estalvi del qual disposa gràcies a la prudència de juntes pretèrites que sí que van saber redistribuir la capacitat de despesa amb la capacitat d'ingressos? La situació de fallida tècnica, tantes vegades alertada des d'aquí, es produeix en el moment que les despeses superen els ingressos i també quan es té una excessiva confiança en els ajuts públics, que depenen d'una situació d'incertesa, atès el safareig polític que viu el país.

L'actual junta, que tornarà a estar presidida durant quatre anys per l'escriptora i traductora Bel Olid (sembla que no hi ha candidats ni candidates entre 1.500 associats a agafar el relleu, tot i que ella és la segona i última vegada que ho pot fer) es vanta —així ho ha verbalitzat la mateixa presidenta en el resum de la memòria anual— que durant el 2018, l'AELC “només" va haver de recórrer a esgarrapar 13.000 euros del fons per fer front a l'excés de despeses. Menys, diu, que l'any anterior. Però no és exactament així (ai, ai, ai!) perquè aquesta opció ja s'ha convertit en un hàbit: l'any anterior, el 2017, va passar el mateix, se'n van esgarrapar 12.000, és a dir, posats a filar prim, 1.000 menys que el 2018. A aquest pas, en quatre dies, el fons d'estalvi es fondrà com la neu.

La mateixa presidenta també verbalitza una de les denúncies fetes des d'aquí en diverses ocasions: l'excés de despesa en publicacions de paper i l'excés de despesa en manteniment de la junta directiva. Sembla, doncs, que el cor diu una cosa però el cap en fa una altra: el paper del 2017 va representar una despesa de 12.000 € i el paper del 2018 ha pujat a 18.500 € (!). ¿Com quedem...? ¿Per què es vol fer creure que ha baixat si, contràriament, ha pujat? I pel que fa a la junta directiva i el seu manteniment (trens, avions, hotels i taulades) el 2017 va costar 21.000 euros i el 2018 només s'ha aconseguit que en baixessin 6.000 euros. Per voluntat, que no falti, esclar.

En l'estat de comptes anual continua essent una incògnita el cúmul de despeses sota l'epígraf "Activitats generals", que si el 2017 pujaven 52.000 euros, el 2018 s'enfilen fins a més de 63.000 euros... I va bola! I atenció a les despeses que s'atribueixen a pròpies de cada àmbit territorial perquè el 2017, en l'ordre Principat, País Valencià i Illes, van ser respectivament 27.000 €, 12.000 € i 25.000 €. Només cal fer una comparació amb aquestes tres partides del 2018: 57.000 €, 13.000 € i 26.000 €. També la falta de detall, impressiona. I encara caldria tornar a parlar d'una exagerada partida d'"Assesorament jurídic" que el 2017 va costar 20.000 euros i que el 2018 ha costat 18.000 euros. Una vegada més cal fer veure que l'AELC podria contractar un assesor jurídic a sou, si realment el necessita, amb aquest pressupost.

Però el pitjor d'aquesta anàlisi és que les previsions per al pressupost del 2019, aprovat per una escassa vintena d'associats a l'última assemblea —el quòrum no és el fort de l'AELC—, inclosos els membres de la junta directiva, és que augmenta la despesa de l'assessorament jurídic fins a 22.000 euros (!), augmenta també la de les publicacions de paper fins a 20.000 euros (!), i intenta rebaixar en 4.000 euros més la partida del manteniment de la Junta Directiva fins a 10.000 € (encara un excés tenint en compte que avui els xats, les videoconferències i les connexions permetrien una relació entre els membres de junta més freqüents i menys costosa). Els propòsits verbalitzats per la presidenta, doncs, no es veuen ni en el pressupost.

Tots aquests comptes són auditats anualment tant per Cedro com per la Generalitat de Catalunya, segons marca la llei. Però l'AELC hauria de ser més curosa en la tria dels censors de comptes que s'escullen en assemblea per revisar els comptes i no fer que, un dels tals, fos un associat (Guillem Jordi Graells) que hi ha exercit càrrecs com el de secretari i president i que, a més, forma part de la inoperant Junta Consultiva. Qüestió d'ètica i d'estètica, simplement.

I un últim apunt: L'AELC destina 1.700 euros al proveïdor i servidor d'Internet i el domini. A aquestes alçades, una companyia potent com Movistar, per exemple, ofereix un hosting per a webs per 72 € anuals, amb el domini gratuït i amb capacitat il·limitada de contingut. És un estalvi petit, però que demostra que és així, practicant la microeconomia, com, a la llarga, no caldria esgarrapar del fons d'estalvi per cobrir l'excés de dèficit anual.