La roba bruta que no es pot rentar a casa es renta a fora. És el costum dels temps que corren. És força contradictori que una associació com el PEN, en aquest cas el PEN Català, que ha col·laborat sovint amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i que té entre els seus objectius la protecció dels escriptors perseguits, acabi «perseguint» un dels seus membres. Es tracta de qui en va ser secretària general fins al 2009 i presidenta entre el 2010 i el 2018, la professora i traductora Carme Arenas Noguera (Granollers, 1954), que haurà de veure's defensant-se de l'acusació que li fa la Junta Directiva actual amb aquests termes de l'Ordre del Dia de la convocatòria assembleària:
«Proposta i aprovació, si s’escau, de l’exercici en nom de l’Associació, de l’acció de responsabilitat prevista en l’Article 322-17 del Codi Civil de Catalunya contra la Sra. Carme Arenas Noguera pel rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació PEN Català, durant l’exercici per part seva dels càrrecs de Presidenta i Secretària General de la Junta Directiva de l’entitat.»
Perquè no sembli que la iniciativa surt de ningú personalment, la Junta Directiva —un fet insòlit en convocatòries— crida a l'assemblea signada no només per la presidenta, sinó per tots els seus membres, que són aquests (per a la hemeroteca):
Àngels Gregori, presidenta
Jaume Subirana, vicepresident a Catalunya
Miquel Àngel Llauger, vicepresident a les Illes Balears
Manolo Gil, president al País Valencià
Gemma Rodríguez, secretària general
Cinta Arasa, vocal i Comitè Escriptor Perseguit
Sebastià Bennassar, vocal i Comitè Drets Lingüístics
Joan Borja, vocal País Valencià
Ricard Ripoll, vocal Comitè Traducció
Tots ells, com es constata, autors i autores vinculats a les lletres catalanes i, en la llarga etapa de Carme Arenas al capdavant del PEN Català, alguns d'ells col·laboradors i simpatitzants de la «festa» en complicitat amb ella mateixa.
La situació és força inèdita en el sector de les lletres catalanes i, encara més, en un col·lectiu com el del PEN, que s'ha significat per no posar a la fresca gaires conflictes interns, cosa que no vol dir que no n'hi hagi hagut en alguna ocasió al llarg de la seva extensa història gairebé centenària.
Pel que fa a l'acusació que la Junta Directiva llença, sorprèn que en tots aquests anys, les aprovacions de comptes i memòries i activitats en les assemblees ordinàries anuals no hagin aixecat mai cap sospita sobre la presumpta actuació «malversadora» de Carme Arenas ni les auditories oficials hagin aixecat mai la llebre. Ben al contrari, l'etapa de Carme Arenas havia estat marcada per una intensa activitat del PEN, tant aquí com a l'exterior, i un reforç del paper, tan esmorteït en altres temps, de l'entitat.
Mentre la centrifugadora de la roba bruta gira i gira i ja es veurà qui l'assecarà, cal també posar l'èmfasi en l'ús que la junta directiva del PEN fa de la seva actuació: recórrer al Codi Civil de Catalunya, aprovat el 2008 pel Parlament de Catalunya, i que amb el seu articulat intenta regular el codi d'actuació de les entitats i associacions i de les seves persones jurídiques sense ànim de lucre.
Per si algú no el coneix, l'Article del Codi Civil català esmentat pel PEN diu exactament tot això:
«Article 322-17. Responsabilitat
»1. Els membres de l’òrgan de govern responen dels danys que causin a l’associació per incompliment de la llei o dels estatuts o per actes o omissions negligents en l’exercici de llurs funcions.
»2. L’exercici de l’acció de responsabilitat ha d’ésser acordat, per majoria simple, per l’assemblea general, que pot atorgar amb aquesta finalitat un mandat especial.
»3. Un nombre d’associats que, conjuntament, representin almenys el 10% dels vots socials o el percentatge superior o inferior que, si escau, estableixin els estatuts pot exercir l’acció de responsabilitat, en interès de l’associació, en els casos següents:
»a) Si no es convoca l’assemblea general sol·licitada per a acordar l’exercici de l’acció de responsabilitat.
»b) Si l’acord adoptat és contrari a l’exigència de responsabilitat.
»c) Si la pretensió no es formula judicialment en el termini d’un mes a comptar de l’adopció de l’acord.
»4. L’acció de responsabilitat en interès de l’associació prescriu al cap de tres anys de la data en què els responsables cessen en el càrrec.
»5. L’acció de responsabilitat per danys a l’associació és independent de la que correspongui als associats o a tercers per actes o omissions dels membres dels òrgans de govern que hagin lesionat llurs drets o interessos. Aquesta acció prescriu al cap de tres anys, comptats d’acord amb el que estableix l’article 121-23.
»6. Si la responsabilitat a què fan referència els apartats 1 a 5 no es pot imputar a una o més persones determinades, responen tots els membres de l’òrgan excepte els següents:
a) Els que s’han oposat a l’acord i no han intervingut en la seva execució.
b) Els que no han intervingut en l’adopció ni en l’execució de l’acord, sempre que hagin fet tot el que era possible per evitar el dany o almenys s’hi hagin oposat formalment en saber-ho.
»7. La responsabilitat, si és imputable a diverses persones, té caràcter solidari.»
