Joan Miró... el gran oblidat per l'AELC

La generositat del pintor Joan Miró (Barcelona, 20 abril 1893 - Palma, Dia de Nadal del 1983) és prou coneguda. Sobretot després de la Dictadura franquista, a partir del 1976, Joan Miró va col·laborar desinteressadament en nombroses iniciatives que recuperaven les eines bàsiques per a la reconstrucció del país i les seves institucions. La seva empremta gràfica es troba en diferents d'aquest organismes. Un d'ells va ser l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), fundada —per si cal repetir-ho—, en una trobada d'escriptors de totes les terres de parla catalana, la nit de Tots Sants del 1977 a Palma (Illes).

Va ser a partir d'aquella fundació que la primera junta de l'AELC li va demanar un «logo» que identifiqués la nova associació. I aquesta imatge va representar l'AELC durant vint anys en tots els seus actes, documents, programes, tríptics o fulletons. Amb motiu del 20è aniversari, el 1997, es va demanar al dissenyador gràfic Enric Satué (Barcelona, 1938) que n'extragués una sintetització basada sobretot en les lletres del cartell cedit per Joan Miró, cosa que Satué va fer, com aquell, també generosament i desinteressadament.

Cartell cedit per Joan Miró a l'AELC

Capçalera digital del primer model de web de l'AELC

Aquest nou disseny, que en cap moment va anul·lar l'original de Joan Miró amb el qual convivia, i que va tenir la seva versió digital en els primers models de la pàgina web de l'AELC, es va utilitzar en documents, programes i fulletons, sobretot, per facilitar l'economia de colors que exigia el de Miró.

Però a partir del 2002, amb una junta directiva matussera presidida per Jaume Pérez —i després d'haver provocat una de les crisis internes de l'AELC més importants— es va començar a bandejar l'antic logo de Joan Miró i més endavant, a partir del 2015, amb una nova junta que va donar entrada a l'actual presidenta Bel Olid, es van arraconar del tot, tant el de Joan Miró com les adaptacions d'Enric Satué.

Actualment, malgrat les facilitats que ofereixen l'entorn i les eines digitals —ja no hi ha impediments de color ni reproducció—, ni l'empremta de Joan Miró ni la d'Enric Satué apareixen en cap publicació o difusió de l'AELC, que han estat substituïts per uns nous logos que molt llunyanament recorden encara alguna de les lletres de Miró, però que els converteixen, com aquesta Plataforma ha dit en alguna ocasió, en una quisca gràfica.

L'actual logo, una «quisca gràfica»

És així com, lentament i progressivament, s'esborra i s'oblida la història i potser caldria dir que fins i tot es menysprea. ¿Quina associació o col·lectiu prescindiria de tenir en el seu historial l'honor de comptar amb una de les imatges de Joan Miró que la representés? L'any 2018, l'IVAM, al País Valencià, va dedicar una exposició a Joan Miró. En una de les sales, lluïen en un apartat de litografies, les de les desenes de cartells que Joan Miró havia escampat al llarg de la seva col·laboració. L'IVAM respectava la història amb aquesta mostra i revaloritzava allò que, en el seu moment, podia semblar un gest simpàtic de Miró per impulsar i donar suport a aquells col·lectius en els quals creia.

Vista de la sala de l'exposició de cartells a l'IVAM (2018)

L'AELC ha actuat absolutament al revés: ignorant aquest honor i eliminant de la seva identificació la generositat de Joan Miró. Aquesta Plataforma ha reivindicat sovint la recuperació de l'antic senyal identitari de Joan Miró amb l'AELC. No fer-ho és col·laborar amb els que només saben passar l'esborrador per la pissarra de la memòria.