Heus aquí una de les funcions importants d'una associació pretesament professional com l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC): avisar els seus associats i associades de riscos que poden córrer en l'exercici de la seva feina.
Una trentena d'autors catalans van fitxar per l'agència literària de Cristina Mora —persona especialitzada al llarg de més de vint anys en relacions editorials a Planeta fins que ho va deixar i va fundar la seva pròpia agència— enlluernats per l'èxit de Jaume Cabré i per l'experiència de la seva agent forjada al ventre d'un dels grups més importants com Planeta.
Una bona part de l'expansió internacional de Jaume Cabré —la creativitat evidentment és de l'autor— es devia a Cristina Mora, coneixent com coneixia els tentacles arran de la seva experiència.
I tot va anar bé fins que l'agència literària de Cristina Mora, corria el 2014, va començar a patir dificultats econòmiques i ella va optar per no reintegrar progressives liquidacions de drets d'autor a alguns dels seus representats, el més significatiu, per l'import, esclar, Jaume Cabré, que va arribar a acumular un pot de 87.000 euros.
Quan aquest se'n va adonar, hi va haver inicialment un pacte de bona voluntat i Cristina Mora li va reintegrar una bona part del deute, fins que la caixa de l'agent literària va quedar eixuta (encara li devia uns 37.000 euros) i la insolvència ho va fer impossible.
Aleshores, l'autor Jaume Cabré, que com hem dit devia bona part de la seva expansió internacional a Cristina Mora, la va denunciar i la va portar a judici. Ara l'exagent literària, a la vista de l'espera de la sentència, s'enfronta al pagament de la resta del deute —amb insolvència és difícil— i a quatre anys de presó.
Però el més greu és que l'afer ja feia temps que corria en boca del sector dels escriptors i fins i tot la mateixa presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Bel Olid, ha admès que també s'hi havia enganxat poc o molt els dits. I això encara fa més insòlit el fet que l'AELC no hagués comunicat mai als seus associats el que ocorria amb una agent literària i que no els hagués advertit del risc que corrien si queien en la mateixa trampa.
¿Per connivència amb el sector, potser? ¿Per no tacar el paper de l'agència literària en general? ¿Per negligència comunicativa, simplement? Llàstima que tota l'energia que es gasta anunciant trobades, actes lúdics, festetes, menjades i altres xiquiparcs no s'utilitzi per advertir d'aquestes nafres que de debò afecten la feina de molts dels qui confien en l'associació a la qual s'han adherit i a qui paguen religiosament la quota d'associat.
