Ja els tenim aquí: Athos, Porthos i Aramis. Hi falta d'Artagnan, però a aquest no l'ha nominat ningú. Llàstima. Cada any, tres autors són triats, teòricament pels associats de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), com a aspirants a ser distingits amb el Premi dels Escriptors Catalans, àlies «Jaume Fuster». I cada any, aquesta Plataforma en deixa constància per alerta una vegada més del perill de la no credibilitat d'aquest premi i per qüestionar el mètode de votació (no anònim, sobre una extensa massa d'autors i lluny de qualsevol criteri de rigor literari, tendint a les preferències d'amiguisme).
Els tres mosqueters d'aquest any són, per ordre alfabètic, tal com anuncia l'AELC, els col·legues Narcís Comadira, Josep Lozano Lerma i Antoni Vidal Ferrando. ¿Cal remarcar-ho? Aquest any el bombo s'ha comportat com un autèntic patriota dels Països Catalans i ha aconseguit que en surti un —els i les activistes del MeToo no estaran gaire contents de la falta de paritat— de cadascun dels tres principals àmbits territorials que integren l'AELC: el Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes.
És admirable, però, com des del 2011, ininterrompudament, la candidatura d'Antoni Vidal Ferrando es va repetint i repetint i repetint. I és admirable també com, cadascú des de casa seva, es posa d'acord amb els altres per triar un autor del País Valencià que és difícil que un nombre de votants tingui al cap com Josep Lozano Lerma i com, de la mateixa manera, els presumptes votants conflueixen en escollir Narcís Comadira.
L'AELC no ha fet mai públiques —i no perquè no se li hagi demanat— les votacions del que anomenen primera ronda perquè es vegin realment quines són les preferències dels presumptes votants i, sobretot, quants votants hi participen. Top secret. Ara, en la segona ronda, els mateixos cridats a votar (tampoc mai no se n'ha sabut el nombre i per tant el tant per cent de participació en relació al nombre d'associats) escollirà l'afortunat i vet aquí un autor i vet aquí una autora i com que no en són tres en són dos, aquest concurs ja s'ha fos.
És imprescindible que l'AELC revisi les característiques d'aquest premi. Primer recuperant l'únic nom de caràcter global i indentificatiu que el feia idoni: Escriptors Catalans (sense complexos ni polèmiques estèrils). I que revisi també si vol continuar fent creïble allò que no ho és o si fa tot el que s'ha de fer perquè els associats siguin de debò els que triïn el guanyador de cada any.
Mentrestant, als presumptes fidels votants de fa gairebé deu convocatòries ininterrompudes d'Antoni Vidal Ferrando, el nostre reconeixement per la seva constància i la seva bona fe de tants anys. I a tots els altres, que continuïn perseverant en l'intent. Els tres mosqueters van patir pitjors aventures i, ni que només els votés el senyor Dumas, n'estaven ben cofois.
