Caminava ben alegre la lletera cap a la Institució de les Lletres Catalanes. Amb pas viu i llarg, lleugera i senzilla, portava damunt del seu cap una gerra plena d'idees, ben posada al cap damunt el coixinet, i d'aquesta manera pensava arribar sense cap problema a la seu institucional. La lletera era realment feliç i com més s'atansava a la Institució més gran era la seva felicitat perquè anava rumiant i imaginant que en faria de l'acord què en trauria i quins beneficis en podría treure pel futur dels seus lleterris. Els seus comptes imaginàris eren els següents: «De seguida que arribi a la Institució trobaré un bon comprador per a les meves propostes, me la pagarà molt i molt bé perquè la idea que tinc és molt fresca i bona. D'aquests dinerons en faré... i després en faré... i després en faré... i després en faré... i després encara en faré... I vinga saltironar! I tan contenta estava que, sense adonar-se'n, la idea li va caure del cap, es va esmicolar i es va vessar tot el goig sense alegria.»
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), davant la «tragèdia» que ha aportat la crisi del coronavirus a alguns dels seus associats, que s'han quedat sense poder fer els fòrums i els col·loquis que tenien concertats amb escoles, instituts i biblioteques per parlar dels seus llibres, ha proposat a la Institució de les Lletres Catalanes, que és l'organisme que organitza totes aquestes sessions, que els fòrums i col·loquis concertats s'ajornin fins més endavant. A aquest programa institucional, cal afegir la cancel·lació que totes les editorials han fet —sense cap compensació— dels fòrums que tenien concertats amb els centres de manera privada.
I pel que fa a la Institució de les Lletres Catalanes no s'ho ha pensat ni gens ni mica. Les més de 400 sessions que té pendents des que a mitjan març es va decretar l'estat d'alarma i més endavant el confinament total, amb el consegüent tancament dels centres educatius i les biblioteques, les ha passat d'una bufada fins al primer trimestre de l'any 2021 —qui l'ha vist i qui el veu, tal com aniran les coses d'aquí a allà!— i, a canvi, ha encarregat als autors —la gran majoria autònoms tret dels jubilats— que enregistrin una capsula llegint un fragment del llibre del qual havien de parlar en els col·loquis. Amb això i la promesa que el 2021 compliran amb la feina, la Institució els ha engalipat que al llarg d'aquest 2020 els pagarà igualment tots els fòrums concertats —sobretot per extingir el pressupost i no perdre'l pels llimbs!—i d'aquesta manera, dos pardals d'un tret, un any a can pistraus i un altre sense fòrums nous.
El cas és que ni qui ha proposat això i ni qui ho ha acceptat no deuen tenir un coneixement gaire clar de com funcionen els cursos acadèmics a les escoles i, sobretot als instituts. Una altra cosa són les biblioteques que, amb bona sort, poden aguantar els diferents grups que han llegit un llibre que s'esperin un any per parlar amb el seu autor. Però, ¿en els centres educatius, algú ha pensat que el gener, febrer i març o abril del 2021, l'alumnat ja haurà saltat de curs i del llibre que aquest any hagin llegit ja ni se'n recordaran i que repescar-lo un any després és gairebé una missió impossible?
Tot fa pensar que el nyap ja està servit. U: és difícil que l'administració de la Institució de les Lletres Catalanes pagui per endavant una activitat que no s'ha fet; Dos: molts dels centres educatius seran els primers de desnonar alguns dels fòrums concertats (canvis de professorat, canvis d'alumnat, interessos diferents...); i Tercer: alguns dels autors hauran canviat d'interessos i alguns potser fins i tot deixaran de fer algun dels col·loquis per incompatibilitat de calendari o perquè el llibre del qual volen parlar ja haurà passat a millor vida camí de la descatalogació.
Un nyap de molt bona fe que s'ha acordat entre els diversos responsables via connexió digital. Qui sap si, arran dels talls que l'Skype —sobresaturat aquests dies— enrareix les conferències i enterboleix la comprensió. No seria gens estrany que, quan el coronavirus s'hagi atipat de fer mal i tot torni a la normalitat, els autors autònoms —per la liquiditat dels quals s'ha preocupat l'AELC—, descobreixin que, amb la migradesa dels pressupostos que s'acosten, com en aquell conte de «La lletera» pot fer que la idea s'hagi esmicolat i no hi hagi llet —és a dir, fòrum i col·loquis— ni el 2020 ni el 2021. Sempre quedarà, això sí, una mica de mala llet literària, com la d'aquella vaca suïssa de la qual ningú ja no se'n recorda.
«Quan jo m'esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.
(...)
»Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
(...)
»Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo só la vaca de la mala llet.»
