Un estudi elaborat per un equip de la Plataforma detecta prop de 200 actualitzacions no incorporades a la majoria de pàgines web d'autors

El directori de pàgines d'autors a Internet, que es caracteritzava per la seva rigorositat i permanent actualització, ha caigut en l'últim any en un estat de desídia fins al punt que les consultes que s'hi fan ja no són fiables perquè la gran majoria de les pàgines, tant les d'autors clàssics com les de contemporanis, no tenen incorporades les actualitzacions com nous estudis, reedicions, efemèrides, premis, comentaris crítics o altres dades. Un equip encarregat per la Plataforma ha elaborat un estudi en el qual es reflecteix clarament que són més de 200 les dades no actualitzades fins ara, repartides entre les pàgines d'aquells autors que han tingut més moviment en aquest període. La Plataforma ha fet conèixer aquesta denúncia als organismes institucionals que subvencionen el manteniment digital i que es mantenen aliens a aquesta falta de rigor dels actuals responsables de l'AELC, que acaba repercutint en el bon nom del conjunt de les lletres catalanes.

Dificultats per justificar les despeses del 2002 a les institucions que subvencionen l'AELC

A aquestes altures, les institucions que principalment subvencionen les activitats de les associacions ja han d'haver rebut la documentació que justifica aquestes despeses. La Tresoreria de l'AELC, però, segons ha sabut la Plataforma, ha tingut aquest any algunes dificultats per poder justificar el gruix de més de 30 milions de pessetes rebuts des de la Institució de les Lletres Catalanes i Cedro. Les dificultats es produeixen perquè el ritme d'activitats previstes de l'AELC per la Junta actual ha afluixat considerablement i no s'ha complert en la seva totalitat (alguns actes de les Illes i el País Valencià anunciats no s'han fet), les publicacions han reduït el seu ritme i han passat a ser gairebé simbòliques, i la Junta actual s'ha dedicat a omplir l'any de "fires i festes" amb motiu del 25è aniversari, cosa que fa que el gruix de justificació de les despeses acabi sent majoritàriament per factures d'hotels, restaurants i viatges (dels de sempre). És a dir, això és el que entén la Junta actual pel capítol que passa per ser "promoció dels escriptors i les lletres catalanes". Aquest desfassament entre el percebut per subvencions i el realment gastat fa que la documentació justificativa hagi de ser manipulada i en alguns casos maquillada, amb comprovants que no corresponen a la realitat i amb el risc de frau que comporta una irresponsabilitat d'aquesta mena per part de la junta actual. Aquesta situació ha creat un cert malestar entre Tresoreria i alguns membres de junta que es veuen obligats a signar justificants d'activitats que, en alguns casos, ni tan sols s'han fet. La Plataforma ha fet arribar als organismes corresponents un advertiment per aquestes irregularitats, per tal que s'apliqui un control rigorós i transparent. Situacions com aquesta (que sembla que també s'ha produït aquest any en el si del Centre Català del PEN Club) afecten no només el conjunt dels associats sinó el conjunt dels escriptors catalans perquè s'està jugant amb diners públics que corresponen a tots.

La pàgina web es consolida com a "butlletí parroquial" i cauen encara més en picat les visites diàries per la falta de contingut

La pèrdua de contingut, denunciada per aquesta Plataforma en anteriors comunicats, no tan sols s'ha mantingut sinó que ha anat en augment. La pèrdua d'interès del seu contingut, així com el seguiment sense cap criteri de les escasses notícies que s'hi donen, l'ha convertida en una mena de "butlletí parroquial" que es limita a copiar allò que apareix als diaris, ja sabut per tothom, i que no fa un seguiment puntual dels fets més importants relacionats amb les lletres catalanes o fins i tot amb els associats. Només per esmentar dos exemples: la mort de l'associat Agustí Soler Mas va ser silenciada; i la mort del també associat Jaume Lorés no es va dir fins uns dies després. També premis atorgats a segons quins associats no tenen ressò a la pàgina de l'AELC que, en canvi, té una evident preocupació per pernils com el centenari de Rafael Alberti o per adherir-se a manifestos contra la privatització de la ràdio i televisió valencianes, potser perquè més que una associació d'escriptors, l'AELC aspira a ser una associació de periodistes. Llàstima que la seva targeta de presentació a la xarxa no digui gaire a favor del que ha de ser un mitjà de comunicació. En conseqüència, una bona anàlisi de les últimes dades estadístiques de la pàgina de l'AELC continuen detectant, com ja va dir aquesta Plataforma, una baixada evident de visites diàries que volen dir també una evident baixada del ressò i el prestigi social de l'AELC.

L'AELC s'inhibeix del centenari de Sebastià Juan Arbó

Les Terres de l'Ebre "són molt lluny", i tot i que són el pas natural al País Valencià, l'AELC s'inhibeix del centenari de Sebastià Juan Arbó

Quan els actes de commemoració del centenari del naixement de l'escriptor Sebastià Juan Arbó han arribat a Barcelona, la sorpresa ha estat no trobar entre els seus adherits, l'AELC i sí en canvi l'Associació Col.legial d'Escriptors (ACEC), és a dir, la dels escriptors d'expressió castellana, majoritàriament, ni que potser alguns també escriguin en català. El cas és que Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) va ser un testimoni excepcional de les terres de l'Ebre, sense costumismes gratuïts i amb novel.les prou reconegudes com 'Terres de l'Ebre' (1932) i 'L'inútil combat' (1931). 'Terres de l'Ebre' ha estat traduïda al castellà, italià, francès, alemany i holandès. A més, l'autor va ser biògraf de Jacint Verdaguer i traductor d'autors universals com Stendhal o Puixkin. Després de la guerra civil, va escriure en diaris catalans, en castellà, és clar, com ara, després de tants anys de normalització, ho han de fer altres autors reconeguts com Quim Monzó. I, si calen més dades, Sebastià Juan Arbó va ser membre de l'AELC i després soci d'honor. L'AELC s'ha inhibit de formar part dels actes del centenari, malgrat que hi siguin la Biblioteca de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes. Una oportunitat perduda i que ha donat una imatge més d'autor d'expressió castellana --des del moment que li ha fet de mestre de cerimònies l'Associació Col.legial d'Escriptors, i els honors, el seu secretari, José Luis Giménez Frontín-- que no pas d'autor en català i testimoni de la tradició literària catalana. La Plataforma s'ha fet ressò del malestar entre alguns dels autors de les terres de l'Ebre per aquesta inhibició de l'actual junta. L'anterior equip de l'AELC no va necessitar efemèrides, però i, sortosament, li va elaborar la pàgina web quan ningú no es recordava de l'autor. Un detall que neteja la cara de la imperdonable inhibició de l'actual junta de l'AELC, però que no exculpa els responsables del menyspreu que han dedicat a la memòria de Sebastià Juan Arbó. Un lleig en l'any del 25è aniversari de l'AELC, que tants "sopars" i "recordatoris" d'amiguisme partidista ha promogut.

Una Paraula Amiga, sí... ¿però amiga de qui?

Les edicions de Paraula Amiga haurien de servir, si es volen continuar fent, per facilitar un autèntic intercanvi entre els escriptors convidats i els locals. Però l'última edició celebrada gairebé d'una manera improvisada ha estat una edició aigualida, sense cap mena de difusió i amb objectius fallits, a més de tenir lloc precisament uns dies abans que es fes també a BCN la Festa Internacional de la Literatura Kosmopolis --per cert, amb un paper simbòlic dels escriptors catalans sota el beneplàcit de la seva associació professional--, i amb un interès important per la literatura hispana. Cuba era l'objectiu de la Paraula Amiga de l'AELC. Però una Cuba vista des de casa: amb dos escriptors que ja resideixen a BCN, dos cubans de pas, un mexicà i una argentina que també resideixen a BCN, i quatre catalans que han parlat en els seus llibres de Cuba. Dos vespres a la seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana, en un apropament cada vegada més evident cap a cercles protegits pel govern de CiU, i ni una paraula en cap mitjà de comunicació. Una Paraula Amiga nostàlgica, desfassada en el temps, amb una mínima assistència i repercussió en els associats, i sense cap implicació d'altres àmbits culturals.
El Seminari de Traducció, també en família
Un resultat tristament pobre, el de la Paraula Amiga Cubana, similar al que va tenir l'última edició del Seminari de Traducció a Vilanova i la Geltrú, que commemorava la desena edició, i que amb prou feines va arribar a reunir una quinzena de persones, tot i que en els dos últims Seminaris, organitzats per l'anterior equip, s'havia arribat a una assistència de més de 120 traductors.
¿El CEATL? Connais pas!
Regna també un cert malestar en el sector de traductors associats pel fet que des de fa més d'un any no se sap res de les gestions que està fent el CEATL, el Consell de Traductors europeus, del qual forma part l'AELC i que, després de la dimissió de Pau-Joan Hernàndez com a representant, torna a tenir com a enviada especial l'associada Margarida Sugranyes, que el 2000 havia dimitit de la junta de l'AELC, per motius personals.
Mala consciència per la clausura dels Diàlegs en Triangle
I també un resultat similar pel que fa a pobresa, tot i que no sigui directament responsabilitat de l'AELC, és el del cicle Diàlegs a BCN, fet a l'Espai de Lletres, i que, havent previst un col.loqui amb Pere Gimferrer, moderat per Lluïsa Julià, amb Maria de la Pau Janer, a última hora Gimferrer va anul.lar la seva presència. La pàgina de l'AELC, evidentment, no en va informar ni puntualment ni de cap manera. En aquesta activitat, el tic de la mala consciència va trair el subconscient del consell de redacció (inoperant a la vista dels resultats) de la pàgina de l'AELC que, a la seva agenda, va confondre els «Diàlegs a BCN» fallits de l'Espai de Lletres amb els «Diàlegs en Triangle», una activitat de la secció de Joves Escriptors que, com ja s'ha denunciat a partir de la Plataforma, ha estat anul.lada i, al mateix temps, clausurada la secció, sense cap mena de comunicat als associats d'aquesta decisió.

Pressupost destinat a pàgines web de membres de junta i reducció i ofec de la campanya de pàgines dels socis en xarxa

L'entrada de pàgines d'autors ha estat reduïda absolutament des de l'últim trimestre del 2001 fins ara. Un any i tres mesos. Unes dades obtingudes recentment donen només 27 pàgines noves entrades, més de la meitat menys del ritme que s'havia produït durant la primera etapa d'aquest programa, tot i que s'acaba de tancar el 25 aniversari i els pressupostos viuen del superàvit deixat per l'anterior Junta. I d'aquestes 27, unes 19 no han d'entrar en el càlcul per motius que corresponen a l'anterior etapa i a membres de junta. En resum, doncs, només han entrat 8 pàgines en més d'un any. Expliquem-ho: Oficialment, segons el directori general de l'AELC a Internet, durant el 2002, s'han entrat una dotzena de pàgines d'autors clàssics. Però en realitat, aquestes 12 pàgines corresponen a la documentació que ja va ser feta per l'equip de documentalistes anterior, que posteriorment ha estat ignorat per la Junta actual, i que arran d'una reclamació feta a la Institució de les Lletres Catalanes, cofinançadora del projecte, juntament amb Cedro, es van entrar corre-cuita en xarxa per "recomanació interna" de l'organisme finançador. Una altra negligència en aquest lot de dotze pàgines d'autors clàssics és el fet que la documentació feta i pagada corresponia al pressupost de l'AELC del 2001, sol.licitat a les institucions finançadores i, en canvi, ha estat presentat com una despesa del 2002, sota la condescendència dels seus responsables oficials, malgrat haver estat advertits d'aquesta situació. Però en el petit lot de 27 pàgines noves, en aquest any i tres mesos, encara hi ha un altre punt fosc a tenir en compte: 7 d'aquestes pàgines corresponen a membres de l'actual Junta Directiva (president, vicepresidents i vocals), i una de les pàgines, la del president, ha estat documentada per un tercer. Aquestes són pàgines pagades directament per l'AELC, sota l'excusa que els seus "paginats" són membres de junta, amb la corresponent discriminació per als altres socis que sí que s'han de pagar la seva pàgina web, si se la volen confeccionar a l'AELC. Socis de primera, novament, i socis de segona. Amb privilegis evidents per als que formen part de la Junta, amb les despeses pagades per tots els serveis que realitzen a càrrec de l'AELC, dietes, viatges i intervencions en taules rodones, ponències o coordinacions que, evidentment, sempre acaben fent els que formen part de "la colla". De tota manera, també ha quedat gairebé aturat l'encàrrec de pàgines per part dels autors. Només mitja dotzena de pàgines han estat encarregades pels seus autors. I les sis van entrar en els primers mesos d'aquest període, arran de la campanya portada a terme per l'anterior Junta. Aquests sis autors han pagat la seva confecció, tot i que, almenys dos d'ells formen part de la campanya Itineraris de Lectura. Fins a l'anterior etapa, els autors que entraven en aquesta campanya tenien la pàgina web feta a càrrec de l'AELC i la Institució de les Lletres Catalanes, per mitjà d'un acord col.laborador. Una altra falta de servei a l'associat, doncs. Del lot de pàgines clàssiques, queda pendent d'entrar a la xarxa la de Joan Triadú, soci d'honor de l'AELC, amb la documentació ja feta i pagada des del 2001 i bloquejada per l'actual junta, tal com també va denunciar aquesta Plataforma. Per maquillar la poca efectivitat actual de la campanya d'autors a la xarxa, els responsables actuals s'han dedicat a "esmicolar" algunes de les pàgines clàssiques que ja hi havia en xarxa i, com també ja va ser denunciat per aquesta Plataforma, s'ha justificat la destrossa del disseny elaborat en l'etapa anterior i el contingut d'algues de les pàgines d'autors clàssics més importants, amb un disseny primari i indigne d'una associació professional i amb petites ampliacions de contingut que sovint són una còpia descarada de les pàgines que aquests mateixos autors han tingut posteriorment al portal Lletra. El cas més evident és el de l'esmicolament de la pàgina de Jacint Verdaguer, reelaborada sota l'argument d'una "àmplia recerca entre milers d'enllaços", i que en realitat, és una còpia seleccionada del material complet que té la pàgina de Verdaguer de la Comissió que ha portat a terme l'Any Verdaguer.

La Plataforma envia un escrit de queixa al Conseller de Cultura per la coedició que el Departament fa del Llibre dels 25 anys, ple d'errades

La Plataforma ha fet arribar al Conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, un escrit formal en el qual li expressa la indignació per la coedició que el Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes fa del Llibre dels 25 anys, el contingut del qual ja va denunciar en aquesta mateixa pàgina que estava farcit d'errades i d'incoherència històrica. L'escrit lamenta que els recursos públics tinguin aquesta destinació i constata el poc rigor que la Institució de les Lletres Catalanes segueix en la seva política de subvencions, aspecte denunciat també ja fa un temps a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, organisme del qual depèn la Institució de les Lletres Catalanes.

Errors inadmissibles i incoherència històrica en el Llibre dels 25 anys

La Institució de les Lletres Catalanes i l'AELC han coeditat el llibre que recull una galeria fotogràfica dels 25 anys de l'AELC. A banda del cost d'aquesta edició, que està finançat per una part del pressupost extraordinari propi de la Institució de les Lletres Catalanes, a pesar de la subvenció que aquest organisme ja atorga a l'AELC, el més greu és la incoherència, la falta de rigor i la imatge distorsionada de l'AELC que ofereix el llibre que ha estat presentat com "la història de l'AELC". Errors en alguns peus de fotografies, algun nom trabucat, incoherències en la identificació dels personatges de les fotografies de l'àlbum, falta d'identificació d'alguns dels actes als quals es refereixen els peus (dia, mes, any, lloc i activitat), incorporació d'imatges amb adjudicació d'actes que no tenen res a veure amb l'activitat històrica i pròpia de l'AELC, i sobretot absències greus d'imatges d'importància clau al costat de profusió d'altres fotos "familiars" que no aporten res a la veritable història col.lectiva i professional de l'AELC. D'altra banda, l'àlbum adjunta als crèdits una fitxa bibliogràfica amb responsabilitat de direcció inclosa, fet que crea una situació més que sospitosa ja que la mateixa directora del disbarat gràfic, distribuït als associats, beneït per les baules oficials de torn, és també membre d'un consell de redacció, qualificat d'inoperant i ineficaç per algun membre que n'ha format part, de la pàgina d'internet de l'AELC, que una de les primeres coses que va fer fa uns mesos va ser desconnectar de la xarxa un exhaustiu i catalogat àlbum gràfic històric que s'hi havia incorporat, després d'un treball pacient de recerca d'imatges, amb una identificació comprovada i una amplitud de criteri sense restriccions, des del primer dia de la fundació de l'AELC fins a finals del 2001. L'adjudicació de la feina de "direcció" ara d'un àlbum gràfic en paper que sembla més aviat un "autobombo" que només mira endins en una lamentable actitud de tancament, fa pensar que la desaparició de l'àlbum gràfic de la xarxa, elaborat al seu dia amb criteri obert i plural, no obeeix precisament a un criteri justificable sinó a un cúmul de petits interessos creats i consentits per la junta actual. Per reblar el clau, el llibre adjunta uns pocs articles d'autors que cobreixen la papereta al lliure albir, en algun cas, "a l'obsessiu i personalista albir", afavorint així l'existència d'una despesa inútil, tant pel seu contingut com pels seus objectius. Dissortadament, moltes vegades, allò que hauria de ser el reflex d'un projecte rigorós i ambiciós avalat per la feina feta es converteix en el reflex d'un projecte gris avalat per la conxorxa del ram de la mediocritat subvencionada.

Més goteig de dimissions a la Junta Directiva, igualment silenciades com les de les Illes

Als vocals dimitits de la Junta Territorial de les Illes, per desavinences amb la resta de la Junta, els vocals Joan Cerdà i Bernat Joan Marí, casos exposats en aquesta pàgina en el seu moment, cal afegir-hi ara més dimissions, en aquest cas a la Junta Territorial del Principat. El vocal Xavier Duran ha dimitit, sense haver-se anunciat als socis la seva dimissió, i ha estat substituït per la vocal cooptada Irene Boada, una associada que ha estat donada d'alta a l'AELC gairebé coincidint amb la seva entrada a la junta. Xavier Duran era un associat que s'havia incorporat a l'AELC amb l'equip que va dimitir arran de l'última crisi. Havia impulsat la Secció de Literatura Científica, pel seu profund i reconegut coneixement professional d'aquest àmbit, secció que, amb la seva dimissió, queda en un veritable buit davant les expectatives que va generar i les jornades de garantit interès que va organitzar.

Premi per aproximació!

Arran d'un comentari en aquesta pàgina, sobre el silenci del Joc Literari que s'havia proposat als associats en una circular d'estiu, finalment, s'ha fet públic el nom del guanyador. Es tracta de l'associada Laura Jaime que, ai!, no va arribar a endevinar tots els noms de ficció i els seus autors, però s'hi va aproximar. Sembla que ha imperat, doncs, aquella màxima de molts jurats de premis: que guanyi el millor dels que s'han presentat ni que no sigui bo. Fins a on es va aproximar la guanyadora no se sap, ni tampoc la clau de l'enigma del joc. Una vegada més, doncs, la Plataforma recorda que la solució és en un llibre publicat per Josep Faulí sobre el tema per a aquells que frisin per saber-ne tot l'entrelligat. Laura Jaime ha rebut els volums de 'Les mil i una nits', un clàssic de l'AELC que, a base de regalets que va fent l'AELC, veu disminuïda lentament la seva existència a can Proa.

El Suplement «Culturas» titlla de baix nivell d'exigència la feina actual de l'AELC

El poc rigor i, sobretot, la poca ambició del programa que l'actual junta de l'AELC està mig portant a terme durant aquest any, aspectes qüestionats també permanentment des d'aquesta Plataforma, ha merescut, per a vergonya aliena de tots els associats de l'AELC, un comentari àcid en el reconegut suplement «Culturas» de La Vanguardia. El fragment de l'article en qüestió és aquest: "¿Qué tal sustituir el parámetro de la afinidad y el peloteo amiguista por el de la exigencia? Es bastante más duro. Pero no hay otro modo. Yendo del individuo a las instituciones y asociaciones, sería útil evaluar su grado de exigencia. ¿A cuáles concedemos el primer galardón? Al Ateneu, no. ¿A la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana? Tampoco [...] La valoración del grado de exigencia --y la de su contrario, el amiguismo de los mediocres confabulados-- no sería un mal tema de conversación." Sense comentaris.

El Galeusca. Un altre encontre d'escriptors en menys de quinze dies... Però, ¿quins escriptors?

Ja fa ben bé un any, aquesta Plataforma va alertar de la celebració de l'últim Galeuzka a Galícia sense que es fes saber als associats, tal com s'havia fet abans, ni se'ls facilités l'assistència amb preus simbòlics, tal com s'havia iniciat en l'última etapa. En aquesta edició, la queixa no ha caigut del tot en xarxa buida. El programa del XIX Galeusca que té lloc a les Illes ha estat anunciat i enviat als associats amb opció a assistir-hi, però només amb tarifa per a hotels i àpats (continua sent més barat un cap de setmana a Londres com en el cas de l'Encontre de València), sense comptar a preparar unes ofertes col.lectives per al viatge d'avió que, cal vocació!, ha de ser a càrrec de cadascú. Tret dels convidats, és clar que no cal dir que acabarà sent la colla en plantilla. Les taules rodones, però, denoten una absència significativa d'autors o, en aquest cas, de traductors, tenint en compte que l'edició del Galeusca es dedica a la traducció sota el velat lema de "Rompre Fronteres" (¿quines fronteres?). Només dos traductors del Principat prenen part en els col.loquis (Jordi Castellanos i Carme Arenas). Cap d'ells és especialista precisament en la traducció gallec o basc al català. I en català existeix un traductor que ha aportat al català prop del 80% de les traduccions del gallec i el basc en els últims anys. ¿En quina taula rodona és? La de casa seva. L'AELC té més de 150 traductors associats i, repetim-ho, 900 associats. En una caiguda en picat de contingut (la inèrcia domina aquesta organització que sovint es planteja la seva fi perquè és incapaç de renovar-se), el Galeusca ocupa una gran part als àpats, les excursions i (agafem-nos!) a una "projecció de diapositives" sobre Ramon Llull (¿algú s'ha assabentat que hem superat l'era del vídeo i que vivim la d'Internet?). No hi falta un recital de poesia. I un mal averany a les portes: l'any vinent es farà el XX Galeusca. Preparem-nos! Amb l'addicció als aniversaris aelquians, el Galeusca corre perill de "Tancar Fronteres" per fer-se ralet ralet al melic.

Sisplau, un corrector d'urgències!

El nom ho diu ben clar: "Associació", "Escriptors", "Llengua" i "Catalana". Però el nom no fa la cosa que hauria de fer, pel que es veu. Un article publicat a la pàgina d'Internet de l'AELC, signat per Vicenç Villatoro, en relació al Memorial Jaume Fuster conté, només, 25 errades ortogràfiques comptabilitzades. L'article té uns dos folis d'extensió. La mitjana de faltes fa goig... i vergonya a la vegada per als responsables de l'edició digital de l'article.

Del «Joc Literari» no se'n canta ni gall ni gallina

Abans d'estiu, una circular de l'AELC va proposar un Joc Literari als associats --¿és aquesta, doncs, la funció d'una associació professional?-- en el qual calia relacionar personatges literaris amb les seves obres. Passat l'estiu i ben entrada la tardor, els promotors del Joc no tan sols no n'han cantat més ni gall ni gallina del "premi segur" que oferien, sinó que no han fet saber quina era la clau i, molt menys, si algun autor havia arribat a completar el Joc (ni que fos copiant-lo de l'article originari de la brillant idea, publicat a Internet). I això que aquesta mateixa Plataforma va advertir que hi havia un llibre de Josep Faulí que donava la solució! ('Diccionari de catalans de ficció', Editorial La Campana, BCN, 1995 - ISBN 84-88791-07-0). Però ni així! Deu ser que la professió (literària) no és un Joc (literari).

Un Encontre d'Escriptors... ¿de quins escriptors?

Al malestar que esmentava aquesta pàgina fa uns dies sobre l'Encontre d'Escriptors, inclòs dins els Premis Octubre, cal afegir-hi ara, el malestar que s'ha estès entre molts dels autors per la presentació del programa on s'indica que les places són «molt limitades». A banda que el contingut del programa ofereix molts dubtes per si cobreix les funcions d'un Encontre, a banda de la presència local d'autors del País Valencià, i a banda de les absències significatives d'autors i també de ponències que haurien d'analitzar molts aspectes en un Encontre d'Escriptors, el més grotesc és que es convoqui un «Encontre d'Escriptors» (per cert, ¿i les Escriptores?), i que no es faci amb previsió, si cal, «multitudinària» sinó «molt limitada». I passem per alt els preus a pagar amb dret a àpats, hotels de cap de setmana i, això sí, assistència al Sopar dels Premis Octubre (gairebé més car que un cap de setmana a Londres!). I encara un altre detall incomprensible: ¿Com es pot difondre un programa d'un Encontre d'Escriptors en una Universitat (la de València) i preveure només assistència de socis? ¿No hi ha alumnes o professorat interessat en una trobada d'aquesta mena? És clar que, si tenim en compte la configuració de les taules rodones, no és estrany que s'hagi decidit fer-ho com més limitat millor, és a dir, com més tancat millor. El pitjor és que el cost d'aquest nou invent només acaba servint per reunir un 50% de ponents membres de junta (és a dir que ja es veuen en altres reunions o es comuniquen per correu electrònic) i l'altre 50% que es continuarà explicant entre ells la rutina dels temes proposats. I això, en una època que només cal fer una tramesa electrònica per fer saber tot el que es vulgui. Però el que compta, és clar, és viatjar, menjucar, dormir i alternar entre la colla de sempre amb fons que haurien d'arribar a formació i serveis professionals de tots.

Malestar entre membres de la junta directiva, socis de les Illes i el País Valencià i noves dimissions territorials silenciades

El clima de malestar dins la junta directiva de l'AELC ha anat en augment des de la dimissió de part de la junta anterior. El malestar és propiciat pel mateix nucli de membres que han provocat les crisis internes dels últims anys. La junta territorial de les Illes encapçala el rànquing: en menys de vuit mesos n'han dimitit dos vocals (cal tenir en compte que els membres de la junta territorial de les Illes només són quatre). A la primera dimissió del soci Bernat Joan Marí, cal afegir ara la del soci Joan Cerdà. Es dóna la casualitat, o no, que els dos són residents d'Eivissa. Sembla que desavinences amb els altres membres mallorquins (les Illes organitzen aquest any l'edició del Galeuzka) han propiciat aquestes dimissions, tot i que també hi té part de raó el fet que l'AELC a les Illes, diuen, "està actuant en connivència amb les institucions, amb interessos personals, representats en la seva vicepresidenta, Antònia Vicens, menystenint els interessos generals dels associats illencs". Els socis Víctor Gaya i Xesca Ensenyat han substituït respectivament i progressivament els dimitits illencs. Els dos, és clar, són de Mallorca perquè el centralisme del qual s'acusa sovint Barcelona també té la seva representació, amb una altra cara, en altres indrets territorials. D'altra banda, regna també un cert malestar en el sector territorial del País Valencià arran de la participació que l'AELC farà en l'Encontre d'Escriptors que l'editor i activista Eliseu Climent organitza anualment dins els Premis Octubre. Un sector de socis valencians retreu al president de l'AELC, Jaume Pérez, d'actuar "amb interessos inconfessables i de destinar una important dotació econòmica del pressupost general a satisfer les despeses d'aquest Encontre, aliè a l'AELC, a canvi de la seva participació personal en la coordinació d'alguns dels actes dels Premis Octubre, limitant així la independència i la prioritat professional que hauria de mantenir l'AELC". Altres veus insinuen que una entrevista publicada en el setmanari El Temps, el juliol passat, amb Jaume Pérez, on se li atribuïa la iniciativa de l'Informe sobre els Escriptors al País Valencià --en realitat proposat fa dos anys per altres vocals de junta--, ja formava part d'aquest "xantatge" d'Eliseu Climent sobre l'AELC. Aquests costos de l'Encontre, poc clars i sembla que difícils de calcular entre la proporcionalitat de l'AELC i els organitzadors dels Octubre, no satisfan tampoc tots els membres de la junta directiva. Així, si el col.lectiu de socis valencians descontents veu venir una participació partidista i que discrimini molts dels autors valencians, els altres hi veuen una absència d'autors significatius dels altres àmbits territorials, sobretot del Principat, on hi ha prop de 700 associats sobre 900 de l'AELC, a canvi de presències d'autors que es consideren "poc rellevants per l'interès que hauria de tenir l'Encontre i els aspectes a discutir-hi", diuen, "des del moment que sembla inevitable que es faci amb l'AELC, lligada de mans per l'editor Climent".

Inhibició davant els drets de reprografia dels últims 10 anys

Durant l'últim any, l'actual junta no ha comunicat ni directament ni indirecta als associats la importància d'inscriure's a Cedro, per tenir opció als drets de còpia privada recaptats per aquesta entitat de gestió pel concepte de reprografia. Aquest estiu, Cedro ha fet una campanya, amb anuncis a diferents diaris, demanant als autors que no s'han adherit a Cedro, que reclamin els drets que Cedro té acumulats en un fons "intocable" dels últims deu anys, des del 1993. Aquest fons acumulat, que pot superar el 1'5 milions d'euros (uns 2.500 milions de pessetes), haurà de ser retornat a les arques públiques si els seus legítims drethavents no els reclamen per escrit. L'AELC havia començat, amb la junta renovadora, una campanya per inscriure els associats que encara no ho havien fet, a Cedro, amb el màxim de facilitats. La inèrcia actual d'aquest servei, limitada en els últims mesos als pocs associats nous de l'AELC, fa que a hores d'ara un 40% llarg dels associats de l'AELC no tinguin feta la seva adhesió a Cedro, amb el consegüent perjudici econòmic que això els representa. Anant més enllà de la mateixa AELC, el Qui és Qui de les Lletres Catalanes detecta que hi ha uns 600 autors amb un mínim de dos llibres publicats en un circuit de difusió comercial que no són associats de l'AELC. A aquests, que són el principal gruix al qual s'adreça ara Cedro amb la seva campanya pública per complir amb la legislació vigent, ningú no els ha informat directament d'aquest dret que els pertoca, ni l'AELC ni, no cal dir-ho, la Institució de les Lletres Catalanes que els té enregistrats. Es dóna el cas que el càrrec de secretària de l'AELC i el de coordinadora del Qui és Qui de les Lletres Catalanes, recauen en la mateixa persona.

Clausura de seccions

La comissió de seguiment d'aquesta Plataforma denuncia que l'AELC ha anul.lat, sense cap informació als associats, les seccions que s'havien creat a partir del 1999 i que havien promogut un nou impuls associatiu. Concretament s'ha fet ras i net de la Secció de Joves Escriptors, la Secció de Llibre de Text i Divulgatiu i la Secció de Gènere. No tan sols el programa d'activitats d'aquest any ha deixat de funcionar en aquests àmbits sinó que els objectius que diverses comissions havien elaborat d'aquestes seccions han dessaparegut de la informació d'internet de l'AELC. Aquests objectius havien estat presentats en una assemblea de socis i aprovats per tothom. L'actual Junta Directiva de l'AELC, doncs, continua actuant sense cap respecte per les mínimes normes estatutàries d'informar els associats dels canvis durant l'any que representen un gir en la política associativa. De fet, la paralització en el programa d'aquest any d'iniciatives com les Beques per a Joves Escriptors, les Jornades de Gènere, les Converses entre joves creadors o les Tertúlies Professionals, ja intuïen una qüestió de fons més preocupant que ha acabat amb aquesta anul.lació "per decret" de tres seccions que van ser les més actives de l'anterior etapa. El programa de l'any continua marcat per "sopars d'aniversari", "viatges" i "despeses sumptuàries" que, lamentablement, tampoc l'estat de comptes no desvelarà, si continua la línia d'opacitat de l'última presentació de comptes. Davant d'aquesta situació, la Plataforma lamenta que institucions que financien les activitats de l'AELC, com la Institució de les Lletres Catalanes o Cedro, facin els ulls grossos davant d'aquesta falta de responsabilitat professional i del progressiu deteriorament dels objectius bàsics del col.lectiu dels escriptors catalans, provocat per la negligència d'una junta directiva sense cap proposta de futur.

Pèrdua de contingut pàgina internet

Una comissió de membres d'aquesta Plataforma, especialitzada en internet, ha analitzat alguns dels canvis que s'han produït en la pàgina web de l'AELC i n'extreu la conclusió que el que era un mitjà informatiu per excel.lència del sector ha caigut en picat i ha perdut gruix d'informació a més de romandre en l'immobilisme. Entre els aspectes més importants, l'anàlisi remarca el plagi descarat que es fa d'allò que ja ha sortit a la premsa, un tractament mediocre permanent, la desaparició del directori de correus electrònics dels associats (un servei agraït per molts sectors sovint per la seva utilitat, [comproveu-ho aquí], la desaparició de l'hemeroteca, amb les notícies culturals publicades des de l'inici de la pàgina, classificades per mesos, la desaparició de l'àlbum gràfic que recollia un extensíssim recull d'imatges des dels primers moments històrics de l'AELC fins al 2001, la desaparició de la revista digital Literatures, canviada per un simple "Arxiu de textos" (definició que menysprea absolutament alguns dels articles de personatges de prestigi que s'hi havien entrat fins al 2001, tant en català com en altres llengües), i la desaparició de l'indicatiu del directori "Autors", per passar a un que s'anomena ara "Perfils" (cosa que fa perdre la pista d'un dels directoris més consultats, el de les pàgines web d'autors entrades en el programa portat a terme rigorosament fins al 2001). Així mateix, el directori de Publicacions no s'identifica com a tal i des de la pàgina de Serveis cal endevinar-lo com a "Memòries". També ha desaparegut la cronologia històrica de l'AELC, des del 1977 fins al 2001 que representava un material de consulta en xarxa per a estudiosos o simplement encuriosits. I encara s'hi troba a faltar l'accés al Llibre de Visites, molt utilitzat en els seus inicis [comproveu-ho aquí] i el llibre d'ofertes de treball, que era una possibilitat de contacte sobretot per a associats joves. Molt més greu és la desaparició del directori amb la relació de Socis Adherits, cosa que representa una discriminació en relació a la resta d'associats. A això cal afegir un desfasament tant pel que fa a previsió d'activitats com a publicacions (en alguns casos s'anuncien publicacions ja fetes i distribuïdes i es parla de futures publicacions que ja han sortit).

Canícula... ¿Un lapsus linguae o una presa de pèl?

Sorpresa! Un membre d'aquesta Plataforma informa que els escriptors catalans han descobert que al territori de les lletres catalanes hi pot haver més d'una canícula. La circular informativa de l'AELC de preestiu (juliol 2002, núm. 37) pregona a l'encapçalament: "L'arribada de la canícula estieunca [sic] ens recorda que entrem al temps de vacances i d'esbarjo per a la majoria." Gairebé un text perfecte de revista escolar de primària o de programa de festa major pobletà. El cas és que, segons el diccionari, la canícula seria: "Canícula f meteor Període d'unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor." Temps al temps, doncs. A esperar ara la "canícula tardoral", la "canícula hivernal", la "canícula primaveral" i qui sap si la "canícula digital" tenint en compte que la mateixa circular informativa impulsa el gremi a escriure per farcir d'obres la tardor com si fossin bolets.

No opinen, no ho saben, no responen

L'intent d'obrir un canal d'opinió escrita per als associats desemboca en un rotund fracàs al qual la Junta no posa solució. No només ha fet el ridícul i ha provocat la vergonya aliena la secció La Veu del Soci, iniciada en una circular informativa de fa mesos, sense continuïtat, sinó que la secció L'Opinió oberta a la pàgina web de l'AELC és un pou sec. Al marge de dos articles de picabaralla que van obrir el foc sobre Harry Potter, la secció no s'ha mogut des de finals de març. S'hi troba de manera permanent un article d'un exiliat a Mèxic, resident ara a Resistencia, que parla sobre l'Argentina. L'escrit, insòlit per les caràcteristiques de l'AELC, titulat precisament "Desde Resistencia" hi és publicat, a més, en castellà, sense traducció catalana ni anglesa. Pel que es veu, entre prop de 900 escriptors en llengua catalana associats, la junta actual no és capaç d'aconseguir una opinió, mal que sigui de 15 línies, que plantegi qüestions estretament relacionades amb les lletres catalanes i tot el que les envolten. La secció L'Opinió, si continua així, té tots els mèrits per retitular-se "Muts i a la gàbia".

Publicitat virtual favoritista

Un soci fa arribar a la Plataforma «Per Una Aelc Com Cal» una nota on diu que ha denunciat per escrit, davant el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i ho informarà en una pròxima assemblea general de l'AELC, que el departament de Presidència, que depèn d'ell, a través del Centre d'Informació Turística, i el Departament de Cultura, a través del Servei d'Informació i Difusió, estan subvencionant la pàgina d'internet de l'AELC, sota la fórmula velada de "publicitat". Concretament, segons les dades que aporta el mateix soci, el Palau Robert hi té un banner fix pel qual passa a l'AELC una subvenció anual de 700.000 ptes., des de fa uns anys; un banner també diari del servei telefònic 012, pel qual passa a l'AELC una subvenció anual de 500.000 ptes.; i un banner també diari del Departament de Cultura, pel qual satisfà a l'AELC, cada semestre renovable 250.000 ptes, és a dir, 500.000 ptes. anuals. En aquest cas, la negligència és més greu perquè l'AELC ja rep una quantiosa subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes. El soci vol fer observar al mateix temps, al conseller en cap, que aquestes subvencions arriben des de departaments que tenen al capdavant els mateixos responsables polítics o funcionaris que tè la Junta de l'AELC. Així, Carles Duarte és a la vegada vicepresident del Principat de l'AELC i secretari general de la Presidència de la Generalitat. En aquests cas, els diners de "publicitat" del Palau Robert i del 012 es trasvassen a l'AELC. En el cas del banner de Cultura, qui en fa la distribució de publicitat en els diversos mitjans és Joan Josep Isern, cap de Servei de l'àrea de Difusió dins de Cultura, i, a la vegada, tresorer de l'AELC. En aquest cas, els diners de "publicitat" de Cultura es trasvassen a l'AELC. El mateix soci vol fer constar que aquesta política de "subvencions velades" no només perjudica la imatge de les institucions sinó la imatge de l'AELC, tacant-la de falta d'independència i de mantenir un lligam "comprat" entre el govern i un sector professional com els dels escriptors. La similitud d'aquesta denúncia amb la que fa un temps es va fer del col.lectiu E-cristians, del qual és responsable l'exconseller i exregidor Josep Miró Ardèvol, que també rep una subvenció del departament de Presidència, es fa massa evident i la intenció del soci denunciant és que l'AELC no es vegi embolicada en un afer públic idèntic per la "lleugeresa" i "permissivitat" dels seus dirigents.

Desconcert amb el domini «catalanwriters.com»

El domini d'internet «catalanwriters.com», adquirit en el seu moment, juntament amb «escriptors.com», queda invalidat i la connexió porta al proveïdor de serveis sense entrar a la pàgina principal de l'AELC. D'aquesta manera, la cerca en anglès directament d'escriptors catalans a través d'un buscador internacional, tal com passava fins ara, queda avortada. Unes dades no fetes públiques de l'estadística indiquen també un descens vertiginós de les visites que la pàgina de l'AELC rebia i que havia guanyat progressivament a pols des de la seva entrada en xarxa. (Curiosament, quinze dies després de la denúncia en aquesta Plataforma, el domini "catalanwriters.com" ha tornat a ser accessible i es redirigeix a la pàgina "escriptors.com").

Anul.lació de bonificacions carnet soci

La política de convenis de bonificacions que s'havia iniciat amb èxit i bona recepció per part dels associats té un cop de fre evident. Durant els dos últims anys, l'AELC havia fet convenis amb cursos d'estiu de les universitats catalanes, amb avantatges econòmics per als membres de l'AELC. Aquest any, no se n'ha anunciat cap. Una altra pèrdua de servei al associat i de relació institucional.

Pàgines web d'autors fetes i bloquejades

L'equip de documentalistes que havia treballat des del 1999 al 2001 amb les pàgines d'autors entrades en xarxa, denuncia que malgrat que l'AELC i la Fundació Caixa Penedès donin el Premi «Aurora Díaz-Plaja», la pàgina d'aquesta veterana autora, traductora i bibliotecària, es troba bloquejada sense haver entrat en xarxa. La documentació va ser feta per l'escriptor Emili Gil, documentalista d'altres pàgines del programa d'autors clàssics i contemporanis. El de la pàgina d'Aurora Díaz-Plaja no és l'únic cas. També estan bloquejades pàgines ja documentades i fetes com les de Joan Triadú, o Ignasi Iglésias. Hi estaven les de Teresa Pàmies i Miquel Bauçà (però curiosament han aparegut en xarxa a les quaranta-vuit hores d'haver-ho denunciat en aquesta pàgina), així com les de Miquel Costa Llobera i Rodolf Sirera [aquestes també aparegudes uns dies després d'aquesta denúncia]. A pesar de les reclamacions que s'han fet a l'AELC per aquest bloqueig, l'actitud continua, tot i haver informat la Institució de les Lletres Catalanes, cofinançadora del projecte, d'aquesta situació. També s'ha donat el cas que ha entrat en xarxa la pàgina de Josep Benet, tot i que sense respectar el material documental que el seu autor, l'escriptor David Ventura, havia preparat. I en el cas de Teresa Pàmies, la signa un documentalista que no és el que va preparar el material, amb el consegüent perjudici per al documentalista autoral. L'equip de documentalistes no vol entrar a opinar en el canvi de disseny d'algunes de les pàgines, que ara signa Xúlio Ricardo Trigo, i que ja eren en xarxa, però es limita a dir que, "si s'havia de canviar havia de ser per millorar i no per fer el ridícul d'una manera tan evident".

Esmicolament dels Quaderns Divulgatius

La publicació del que havien estat fins ara Quaderns Divulgatius (creats pel desaparegut Jaume Fuster) s'ha deixat de banda, de moment. El volum sobre Víctor Mora, arran del Memorial Jaume Fuster del 2001, s'ha convertit en un volumet de disseny dubtós, amb estretes relacions visuals amb altres publicacions similars que fa el Centre Català del PEN i l'Associació Col.legial d'Escriptors, cosa que porta a la confusió. L'AELC havia encetat una línia de disseny clara i distintiva. A més, l'obertura d'una sèrie anomenada 'Retrats' endevina un futur efímer, per les poques possibilitats que l'AELC té de fer aquesta funció i encara més quan, des de fa quatre anys, la xarxa havia cobert amb escreix aquesta funció amb les pàgines web d'autors.

Nivell ínfim de relació professional

El nivell més ínfim de relació professional i seriosa amb els associats ha tocat sostre: la Circular Informativa núm. 36, del juny del 2002, proposa a portada un concurs anomenat "joc literari" per endevinar autors (i autores) dels personatges que s'hi esmenten, extrets del parlament que va fer Joaquim Carbó en el sopar dels 25 anys. Qui encerti tindrà premi assegurat, diu. És a dir, s'ha passat de la proposta de donar la veu al soci amb articlets d'opinió a un concurs, que és el que ha acabat fent la televisió. El cas és que, per resoldre el joc, només cal saber que hi ha un llibre escrit per Josep Faulí ('Diccionari de catalans de ficció, Editorial La Campana, BCN, 1995 - ISBN 84-88791-07-0), que recull la majoria de personatges literaris catalans. A l'AELC, però, el més probable és que els actuals membres de junta desconeguin l'existència d'aquest recull. Per això han entrat a internet el discurs de Joaquim Carbó on hi ha la clau de l'autor de cadascun dels personatges. La vida literària és una tómbola... amb premi segur! Sobretot si ja se sap la solució.

Opacitat i errors comptables en l'estat de comptes

Un grup de socis ha fet un intercanvi de parers sobre els "folis" presentats com a "estat de comptes del 2001" a l'assemblea ordinària del 3 d'abril, feta, com se sap, sense el quòrom que exigeixen els estatuts. D'aquest informe breu però concís, que no han fet en canvi els censors escollits en assemblea, es desprèn que, a partir de l'estat de comptes lliurat als socis l'any anterior, l'AELC disposava d'una existència en recursos financers de 25.944.061 milions de pessetes que sumats als ingressos pendents i deduïdes les despeses pendents en aquella data feien una reserva neta de 34.078.337 pessetes. En els folis presentats de tancament del 2001, aquest saldo financer i aquesta reserva no existeixen i, a jutjar per unes paraules del tresorer, Joan Josep Isern, a l'acta de l'assemblea, s'esmenta només el superàvit del 2001, de 8.600.844 pessetes (xifra que evidencia una vegada més la bona gestió de bona part de l'equip dimitit i cessat a finals del 2001). Això, interpretat així, voldria dir i, de fet, diu --i al damunt aprovat per una assemblea antiestatutària-- que l'únic saldo és aquest del superàvit de 8'6 milions, cosa que fa perdre la pista de la reserva en existència, capítol que, com molts altres, la junta directiva té l'obligació de presentar públicament als associats. Tothom sap que el fons existeix --i que no cal pressuposar ni el més mínim dubte--, però en una associació en què els comptes bancaris de gestió d'un pressupost de prop de 50 milions de pessetes es mouen incomprensiblement amb una, gran i lliure signatura individual, la imatge no és la més adequada a la pulcritud que exigeix l'administració de diners públics. Aquest punt sol ja indica la diferència que existeix entre "opacitat" i "transparència". Els mateixos folis que representen l'estat de comptes del 2001 no reflecteixen tampoc cap pagament pendent ni cap cobrament pendent a 31 de desembre, cosa gairebé impossible que sigui així, per simple lògica de funcionament. ¿S'ha tornat, com ja passava abans del 4 de març del 1999, inici de l'etapa de l'equip dimitit, al compte de la vella? Per acabar, amb els "folis" a la vista --que per cert algun soci ha rebut per duplicat a falta de la Memòria--, comparats amb l'estat de comptes imprès a la memòria del 2001, la falta de detall dels principals capítols no permet fer un seguiment fidedigne: ¿De qui són prop de 36 milions de subvencions? ¿Hi són totes? ¿Qui en dóna més? ¿Què se n'ha fet d'una subvenció que es va demanar a la Unió Europea per al Congrés de l'European Writers' Congress? ¿Quin és el detall de les despeses de publicacions i les diverses activitats? ¿Quin és el cost de la nòmina i seguretat social del personal contractat, camuflat dins del capítol de 'Secretaria i funcionament ordinari' i que ja ratllava gairebé 10 milions el 2001? ¿No és alarmant l'elevada xifra de gairebé 3 milions de pessetes de cost de la junta directiva tenint en compte que altres despeses dels seus membres queden camuflades dins de les diverses activitats a les quals assisteixen? Un detall positiu és l'augment d'ingressos financers per interessos bancaris (700.000 pessetes), gràcies a una gestió que, precisament va fer l'equip dimitit amb el responsble de La Caixa. I pel que fa al pressupost del 2002, la relació entre menys activitats i més pressupost és també un toc d'atenció. Tant, que el tresorer Joan Josep Isern comenta a l'acta de l'assemblea que caldrà pessigar una part de la reserva del superàvit del 2001. El grup de socis que ha fet aquest breu informe sobre els comptes de l'AELC manifesta també la seva preocupació per una reculada en la claredat de la gestió administrativa i la seva correcta gestió de cara als socis.

Clausura de les tertúlies professionals

S'eliminen les tertúlies professionals de les diverses seccions de l'AELC i, segons es desprèn del programa d'activitats previstes per al 2002, no es té en compte cap de les peticions que es van fer en les diverses trobades durant el 2001.

Connivència entre l'AELC i la ILC

Els lligams entre l'AELC i la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) s'estrenyen cada vegada més amb la intersecció de membres en les dues juntes de "la mateixa corda". La ILC, segons l'acta de l'assemblea ordinària del 3 d'abril, "subvencionarà íntegrament" (¿al marge de la subvenció anual?) un llibre de records dels 25 anys de l'AELC, per al qual, qui en tingui, ja pot buscar material gràfic, com si fos una festa major de barri. Cal recordar que només fa cinc anys es va editar el llibre del 20è aniversari (¿i ara un altre?) del qual es van fer, per cert, un nombre tan excessiu d'exemplars que la gran majoria es van convertir en pasta de paper. Queda clar que a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) li agrada més subvencionar àlbums de postals on tots quedin "ben retratats" que no pas un estudi seriós sobre l'estat de les lletres catalanes i els seus professionals.

Arrogància, mentides i contradiccions

Una carta tramesa pel president de l'AELC a tots els associats (6 juny 2002) certifica que les auditories fetes per CEDRO i la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya no han detectat cap irregularitat en la gestió econòmica. La carta, però, no especifica que les auditories van ser sol.licitades a aquests organismes per l'exsecretari Andreu Sotorra perquè desmentissin la difamació escampada pel mateix president sobre "presumptes irregularitats econòmiques" en l'etapa anterior, tal com es va expressar en l'acta de l'assemblea extraordinària del mes d'octubre del 2001.

Socis de primera i socis de segona

Alguns associats assistents al sopar commemoratiu dels 25 anys, a l'Hotel Calderon de Barcelona (14 juny 2002), lamenten que la reunió no aconseguís gaire més que un 10% dels associats, i això sense descomptar els acompanyants dels associats, que farien baixar el tant per cent. També posen de manifest notables absències d'antics directius i una política d'amiguisme a l'hora de les "invitacions honorífiques". A l'AELC encara hi ha socis de primera i socis de segona. L'ambient més aviat fred i una organització excessivament "casolana" (pròpia d'un club de petanca) no va aconseguir deslliurar-se dels pocs parlaments, ancorats en el passat, eludint els temes més vius del moment, i sense una visió clara de futur. L'anècdota de la falta de previsió de micros i la falta d'audició i l'incident entre el maître de l'hotel, que es va negar a aconseguir urgentment un equip de micros al.legant que no li ho havien encarregat, i l'actitud d'un associat valencià establert a BCN que fa el paper de "guardaespatlles" de presidència, segons algunes versions, i que va "exigir violentament" la presència d'un micro al saló, és més aviat pròpia d'una pel.lícula neorealista. De fet, el desori ja es va notar a l'hora d'asseure's la gent a les taules sense cap mena de distribució i al lliure albir, cosa que va provocar un improvisat joc de cadires. Els mateixos associats testimonis del "gran sopar", tal com l'han esmentat els organitzadors en un comunicat, apunten també que és una discriminació que els assistents al sopar hagin rebut un petit obsequi (estalviem comentaris) i que, per ara i tant, l'AELC no es plantegi oferir-lo d'una manera general a tots els prop de 900 associats, siguin d'on siguin, i hagin anat o no al sopar. Els últims comentaris salven pels pèls el menú més aviat apte per a gent ben menjada i sense gaire gana: l'amanida de cabdells amb tonyina i anxoves; el rèmol amb cistellet d'espàrrecs verds i bacó; i el gelat de mascarpone amb figues confitades. I és que el superàvit milionari, gràcies a la bona gestió de l'equip dimitit, aconseguit en els últims anys, no deu donar per més.

Notes informatives partidistes

Algunes de les notes informatives que apareixen a la pàgina web de l'AELC tenen un caràcter partidista evident. Així, per exemple, en relació als Premis Literaris de Girona, de la Fundació Prudenci Bertrana, el titular destacava el guanyador del premi Ramon Muntaner i deixava en lletra menuda a l'interior el guanyador del premi gros, el Prudenci Bertrana. Hi ha una raó: Jordi Arbonès (Prudenci Bertrana amb 7 milions de pessetes) és un soci ras. I Josep-Francesc Delgado (Ramon Muntaner amb 1'200 pessetes) és vocal de l'actual Junta Directiva, òrgan caracteritzat per una política d'amiguisme i de favors personals a canvi de "serveis prestats".

Inèrcia en el si de l'Espai de Lletres

Des del mes d'octubre del 2001, les activitats de l'Espai de Lletres, del qual forma part l'AELC, juntament amb altres associacions d'escriptors, s'han reduït considerablement. L'activitat per presentar l'escriptora Ursula Krechel es fa sense esmentar en el programa que era l'Escriptora Convidada de la Institució de les Lletres Catalanes. L'escassa resta d'activitats tenen poca promoció i ressò, copien models existents i s'aparten dels propòsits inicials d'aquest organisme que pretenia obrir nous camps.

Silenci davant l'auditoria de la Intervenció General

Silenci davant l'auditoria de la Intervenció General
No es dóna una explicació pública per part de la Junta als associats, malgrat la notícia apareguda en tots els mitjans de comunicació i confirmada pel mateix Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Falta d'informació i transparència
Es practica una alarmant falta d'informació i transparència. La majoria dels actes del primer semestre del 2002 han passat desapercebuts de molts associats que no han rebut ni la informació ni la invitació als actes.

Falta de resposta a preguntes d'acord amb els Estatuts

Alguns associats es queixen de no rebre resposta a algunes preguntes que fan a membres de la Junta, tal com els dóna dret els estatuts, i també d'un servei poc eficient des de l'administració. En alguns casos s'esmenta que no es troba l'oficina oberta en els horaris establerts.

Reducció de la relació social

Es redueix sensiblement la relació institucional, la relació amb els mitjans de comunicació i la relació amb els associats. Alguns associats desconeixen el que fa l'AELC i es perd progressivament el prestigi de l'AELC en el conjunt de la societat i la cultura.

Incompatibilitat moral de càrrecs

Es manté una greu incompatibilitat moral en el càrrec de vicepresident del Principat i a la vegada secretari general de Presidència de la Generalitat [Carles Duarte], entre altres responsabilitats públiques, situació que s'agreuja a partir de l'anunci de l'obertura d'una auditoria en el si de l'AELC per part d'Intervenció General de la Generalitat, situació que afecta també el tresorer cooptat [Joan Josep Isern] que combina el seu càrrec amb el de cap de servei del departament de Cultura de la Generalitat, així com la secretària cooptada [Lluïsa Julià], coordinadora literària del 'Qui és Qui de les Lletres Catalanes', de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, l'AELC rep ingressos anuals per publicitat encoberta digital de departaments que depenen dels dos primers càrrecs i subvencions de la Institució de les Lletres Catalanes.

Informe desencertat i cínic sobre el País Valencià

Un informe sobre la llengua i els escriptors al País Valencià, que apareix amb un retard de més de sis mesos, és un recull de dades oficialistes que barreja els interessos del col.lectiu d'escriptors amb els desencerts i el cinisme de la política lingüística del govern de Zaplana al País Valencià. Membres de la mateixa junta de l'AELC al País Valencià admeten que no reben subvenció de la Generalitat Valenciana perquè no tenen la seu al País Valencià i s'autodefineixen, en una evident contradicció, com a "invisibles i marginats" en una flagel.lació que rebota contra els mateixos que dirigeixen actualment el col.lectiu més nombrós d'escriptors en llengua catalana.

Poca representativitat actes públics

Es manté una poca representativitat en els actes públics de l'AELC del Principat. Ni el president, Jaume Pérez, ni el vicepresident del Principat, Carles Duarte, assisteixen a la majoria de les presentacions que es fan a Barcelona o altres poblacions de l'àmbit territorial del Principat, donant una imatge poc institucional i cada vegada més desconcertant.

Relleu indiscriminat de l'equip de documentalistes

Es prescindeix, sense cap justificació, de l'equip de documentalistes que treballaven amb les pàgines d'autors i no es compleix amb el programa d'introducció progressiva tant d'autors clàssics com contemporanis, tot i haver rebut subvenció de diferents institucions per aquest concepte. Sota l'excusa de "més modernitat" es retoquen algunes de les pàgines d'autors passant d'un disseny exclusiu, elaborat al seu dia i acceptat per tothom com a pioner, amb les característiques tècniques que corresponen a un directori com el de l'AELC, a un disseny primari de manual de "confecciona en mitja hora la teva pàgina web" per a escolars, sense tipografia en format gif i amb una falta de direcció. Alguna de les noves pàgines mostra una evident desorientació quant a continguts, poca claredat en la seva navegació i fins i tot faltes d'ortografia i contingut, tot i que estan signades pel vocal de junta del País Valencià, Xulio Ricardo Trigo, pel que fa a la confecció. En alguns casos, les poques pàgines d'autors que es fan es pengen, sorprenenentment, amb una part del text d'altres autors (la de l'autora Pilar Cabot, per exemple, va estar setmanes en xarxa amb la biografia de Xavier Amorós; la de Josep Benet es presenta amb el text introductori i la biografia de Jaume Fuster!), cosa que detecta una evident falta de revisió.

Desfasament, plagi i mediocritat de la pàgina d'internet

La pàgina d'Internet de l'AELC ha patit unes retallades considerables d'informació actualitzada i un desfassament de la gran majoria dels directoris. La revista d'actualitat és un plagi diari i sistemàtic de les notícies que es publiquen generalment en el portal Vilaweb Lletres, sense generar cap notícia pròpia de l'AELC. El seu contingut diu molt poc a favor del col.lectiu que representa. Així com en la primera etapa (1997-2001) la pàgina estava coordinada per Andreu Sotorra, sense que mai hagués figurat el seu nom, ara hi ha un consell de redacció integrat per Jaume Pérez Montaner (director); i els membres Josep Ballester, Joan Cerdà, Carles Duarte, Guillem-Jordi Graells i Lluïsa Julià, autèntics responsables de la mala imatge del que hauria de ser una targeta de presentació de l'AELC.

Silenci davant els relleus de la secretària tècnica

No es comunica als associats la baixa el 31 de desembre de la secretària tècnica, com es va fer en el seu dia amb el relleu anterior. En aquest cas, es tracta d'una empleada contractada que va intervenir de manera molt directa i tèrbola en l'afer del cessament del secretari, amb un escrit de greuges mai comprovat. El procediment seguit per la Junta per contractar una nova secretària no és públic a través de l'Oficina de Col.locació o algun anunci en un mitjà de premsa, tal com es va fer en el cas anterior, amb una selecció entre els candidats o les candidates. Tres mesos després (abril 2002) es torna a canviar per tercera vegada de persona, amb el mateix mètode irregular per a una institució que rep i administra diners públics.

Incompliment de compromisos contrets

Quadern Divulgatiu II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil. No s'envia el Quadern a tots els congressistes —no socis— tal com es comprometia el programa d'inscripció i com es va fer en el primer congrés.

Desori dels autors participants en L'Aventura de Llegir

En el programa del primer trimestre del 2002 de L'Aventura de Llegir --activitat feta des de sempre entre l'ICUB i l'AELC a les biblioteques de Barcelona-- figura només una autora associada de l'AELC en aquest cicle, al costat de dos representants de l'ACEC. En canvi, en la col.laboració del programa consta com si els tres autors fossin de l'AELC. Finalment la sessió de l'AELC es va anul.lar.

Assemblees sense quòrum i amb irregularitats legals

L'Assemblea Ordinària del 3 d'abril es constitueix il.legalment per imposició, malgrat l'advertiment d'un dels presents, sense el nombre de socis que exigeixen els estatuts. La migrada presència de socis s'interpreta per alguns associats com un rebuig a les telefonades de pressió recomanant l'assistència a l'assemblea per evitar la presència majoritària de segons quin sector. També es recomana a alguns associats que s'ofereixin per ser els dos auditors perquè no ho sigui "segons qui". Una primera visió d'un parell de folis amb els comptes del 2001 i el pressupost del 2002 detecta una evident ocultació de dades (saldo dels comptes, extracte de les despeses de les activitats, desglossament de partides, comparació amb pressupost anual, etcètera) i un pressupost del 2002 sense concordança entre les activitats proposades, el seu interès col.lectiu i l'import amb què es quantifiquen. Alguns associats remarquen el fet que les dues últimes assembles es facin amb la presència d'un advocat de l'Associació i, amb una permissivitat per part de la Junta, en un clima antidemodràtic, poc transparent i de poc respecte a l'opinió dels assistents. Un dels assistents, el soci Guillem-Jordi Graells, recull la proposta feta pública fa mesos per l'exsecretari Andreu Sotorra, en relació a una urgent revisió dels estatuts en el seus punts desfassats. El mateix Graells, en un esperit qualificat per alguns presents de "nostàlgic del passat", planteja a la Junta que remiri el punt 3, de l'article 10 dels estatuts on es parla d'expulsió d'associats que facin "accions lesives contra la professió o l'Associació".

Poc ressò dels Premis Cavall Verd, desorganitzacio i poca atencio envers els socis

Els mateixos Premis Cavall Verd no tenen cap ressò a la premsa, ni tan sols a la mateixa pàgina de l'AELC, d'una manera puntual i àmplia. No hi assisteix el Premi dels Escriptors Catalans i la representació institucional de les Illes és mínima. No indiquen el termini d'inscripció per als que vulguin assistir al sopar de Binissalem, ni adverteixen tampoc que hi hagi límit de places. Tot i així, malgrat que només assisteixen unes 80 persones al sopar i unes 30 a l'itinerari de dissabte al matí, algun associat del Principat interessat a assistir-hi, després de fer la reserva, rep un correu electrònic tres dies abans dient-li que no hi ha places i que li comunicaran si hi ha una baixa a la vigília (amb la impossibilitat de trobar reserva d'avió amb un temps tan reduït).

Nul.la presència d'autors catalans en l'homenatge a Vicent Andrés Estellés

Recital d'homenatge a Vicent Andrés Estellés, a València. Només hi figura un sol poeta del Principat (casualment, Francesc Parcerisas, director de la Institució de les Lletres Catalanes).

Salvador Oliva, Feliu Formosa i Narcís Comadira, rellevats dels jurats dels premis

S'anul.len dels jurats dels premis de poesia i traducció poètica, sense anunciar-ho prèviament, tot i haver-los compromès per dos anys, els associats Feliu Formosa, Narcís Comadira i Salvador Oliva. Se substitueixen per Josep-Francesc Delgado, Antoni Xumet i Jan Serra, aquests dos últims, de les Illes.

Clausura de les Beques de Joves Escriptors

No es preveu una altra edició de Beques a Joves Escriptors tot i que en les dues primeres edicions es van becar Xavier Gual, amb la mateixa obra que després obtindria el premi Mercè Rodoreda, i Salvador Company, amb l'obra que guanyaria el premi Documenta.

Absència en el Simposi Montserrat Roig

L'AELC no col.labora en un acte central amb universitats amb les quals té precisament convenis signats, com la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Anul.lació de l'efemèride del 31 de gener per fer públics els Premis anuals

Es passa per alt l'efemèride del 31 de gener, aniversari de la mort de Jaume Fuster, com a data per fer públics els diversos premis de l'AELC. En una roda de premsa, el president insinua que no es mantindrà més "perquè l'AELC no convoca premis".

Clausura del programa aprovat de Joves Escriptors

No es preveu continuar amb el programa de Converses amb Joves Escriptors. Es prescindeix del programa de la secció de Joves Escriptors i desapareixen del programa les activitats Itinerari d'un autor, les Jornades de Gènere i altres projectes que s'havien programat per a un termini de quatre anys i que havien propiciat l'augment de les subvencions de la Institució de les Lletres Catalanes.