Inhibició davant el cinquè aniversari de la mort de Jaume Fuster

Ha estat la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, una entitat aliena a l'AELC, la que, voluntariosament, ha hagut de convocar un acte d'homenatge per commemorar el cinquè aniversari de la mort de Jaume Fuster. L'AELC, que l'any 2002, ja va passar per alt l'aniversari deixant de fer públics els premis dels escriptors catalans el dia 31 de gener, data de l'aniversari, continua en la línia d'inhibició, malgrat que l'anterior equip va crear, amb consens de tota la junta i posterior acord d'assemblea general, i amb el permís de la vídua de Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, el Memorial Jaume Fuster, un guardó que a les portes del 2003 corre el perill de ser canviat d'intencions després d'una polèmica que s'ha creat en el si de l'actual junta directiva de cara a les activitats d'aquest any, motivada principalment per la falta d'una línia rigorosa d'objectius com a associació professional i per la fuita de dimissions que la junta ha patit.

L'Assemblea anual del 2003 es convoca amb irregularitats estatutàries

En un moment important de canvi de junta, quan cessen el president, i gairebé la totalitat de la junta del Principat, la convocatòria es fa novament amb irregularitats estatutàries. Primer, amb molts pocs dies de marge (uns vuit dies reals), es comunica als associats --alguns no han rebut la carta-- l'obertura de candidatures. En segon lloc, s'obvia de posar a disposició de tots els associats els càrrecs de secretari i tresorer que, com el de president i vicepresident pel Principat, vencen també ara. Això vol dir que aquests dos càrrecs es mantindran a la junta cooptats i ratificats només en l'assemblea anterior, sense quòrom, i sense haver estat posats a votació general amb l'opció que s'hi presenti qui ho desitgi. Entre altres, aquests seran dos càrrecs "posats a dit".

Encara més goteig de dimissions de càrrecs de junta

A les dimissions que s'han anat produint en els últims mesos s'han d'afegir més: la vocal Núria Albó (Principat) ha posat el seu càrrec a disposició de la junta; i també han presentat la renúncia als càrrecs la majoria de membres de junta del Principat, així com dos de les Illes i un del País Valencià. Com és habitual, cap d'aquests canvis han estat comunicats als associats en el seu moment. L'últim any ha estat un seguit de cooptacions i renúncies després d'anteriors dimissions promogudes per diferències de criteri dins la gestió de la junta.

L'actual secretària cooptada de l'AELC percep dietes per assistir als actes de demanda del Jutjat Social de l'anterior secretari

L'actual secretària cooptada de la junta directiva de l'AELC percep dietes per assistir als actes de demanda davant el Jutjat Social presentada per l'anterior secretari

La Plataforma no para d'anar de sorpresa en sorpresa davant l'actual falta d'ètica de la junta directiva. L'última ha estat que la secretària cooptada, Lluïsa Julià, no només assisteix com a representant de la part demandada als actes del Jutjat Social de BCN sinó que a més percep dietes per aquest "servei prestat". Fet insòlit quan el cost del personal administratiu de l'AELC, que podria cobrir aquesta feina per delegació del president que és qui en té la capacitat legal, arriba als 60.000 euros anuals, sense comptar els serveis d'assessorament jurídic que utilitza. A més, la sòcia i ara secretària cooptada de la junta directiva, Lluïsa Julià, no manté amb aquesta acció el paper imprescindible de neutralitat que hauria de tenir envers tots els socis, com en aquest cas, davant del conflicte que des de fa un any es manté obert per falta de diàleg i negligència de l'actual junta directiva amb el compromisos contrets amb l'anterior secretari. La Plataforma lamenta que els diners de tots els associats serveixin per a usos partidistes en contra d'un altre associat.

L'AELC està enregistrada en el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales de Madrid, que presideix el valencià del PP, Eduardo Zaplana

Una investigació encarregada per la Plataforma ha desvelat, finalment, després de 25 anys, on es troba enregistrada l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Per continuar afegint més vergonyes a la situació que viu l'AELC, la recerca porta a afirmar que l'associació dels escriptors catalans es troba enregistrada en el Ministerio que presideix el valencià del PP, Eduardo Zaplana. La resposta oficial de la recerca a la Plataforma especifica: "En respuesta a su consulta del día 5 del presente mes, recibido en este momento en nuestra Sección, le informo que nos hemos puesto en contacto con el Registro de Asociaciones del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales y nos confirman que la Asociación d'Escriptors en Llengua Catalana está registrada en dicho Departamento, Depósito Estatutos Dirección General de Trabajo, número de expediente 967. Confirmado per la sección de Información Cultural." En cap referència històrica de l'AELC es dóna aquesta dada. En tots els casos, es parla d'una presentació d'estatuts al Ministerio del Interior, de Madrid, el desembre del 1977, abans, és clar, de l'existència de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, de la Generalitat de Catalunya. Aquesta dada es ratifica en el 'Llibre dels 25 anys' que l'AELC ha coeditat amb la Institució de les Lletres Catalanes i els "nyaps" del qual ja han estat també denunciats al conseller de Cultura. La Plataforma ha assumit en diverses ocasions la reivindicació que l'AELC s'inscrigui en el Registre de la institució que més participa en el seu finançament, la Generalitat de Catalunya. I també que sigui aquesta administració la prioritària, tenint en compte que un 80% dels associats de l'AELC són del Principat. L'excusa que s'ha donat que l'AELC és d'"àmbit estatal", per la presència d'autors al Principat, les Illes i el País Valencià, no només surt de les catacumbes sinó que no és correcta. L'AELC és una associació de "persones", d'escriptors en llengua catalana, independentment d'on exerceixin la seva feina. A més, el Registre a l'administració catalana no li impedeix continuar actuant en altres territoris d'administracions diferents. A banda, d'això, l'AELC té l'obligació moral de fer aquest pas "democràtic" i "normalitzador" tenint en compte, tal com ja ha fet públic anteriorment aquesta Plataforma, que els Estatuts de l'AELC estan legalment caducats i contenen punts contraris a l'actual legislació, tal com es pot comprovar en el contingut del Dictamen Jurídic que la Plataforma va encarregar. Curiosament, una altra associació, la dels escriptors en llengua castellana a Catalunya, sí que està inscrita en el Registre del Departament de Justícia del govern català. Mentrestant, és lamentable que, en una etapa de presidència de l'AELC exercida per un associat valencià, Jaume Pérez, es mantingui aquesta "adscripció" en un Ministeri dirigit per un altre valencià, tristament de mal record, com Eduardo Zaplana, pels greuges que ha ocasionat a la llengua i la literatura catalanes en la seva etapa de president de la Generalitat Valenciana. Aquesta situació també fa que l'AELC o els seus socis estiguin desprotegits davant de qualsevol eventualitat o conflicte ja que la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, en no tenir-la en el seu Registre, s'inhibeix de reconèixer com a tal una associació que, paradoxalment, rep subvencions del seu propi govern. La Plataforma continua exigint la normalització democràtica de la situació legal de l'AELC i en denuncia la desídia i el poc rigor de l'actual junta directiva.

Quatre membres de junta formen part del jurat dels Premis Literaris de Palma convocats per l'Ajuntament del PP

Els quatre membres són Joan Josep Isern, tresorer; Antònia Vicens, vicepresidenta per les Illes; Víctor Gayà, vocal cooptat per les Illes; i Jaume Pérez, president. La seva participació està retribuïda (dietes i viatges) per l'Ajuntament de Palma i, malgrat que hi són personalment, significa una estreta col.laboració de la junta actual de l'AELC amb el govern del PP que és a l'Ajuntament de Palma. La massiva participació de membres de junta de l'AELC en els premis coincideix en una davallada de la credibilitat dels guardons, sobretot del de novel.la Llorenç Villalonga, per desacords editorials. En aquesta edició (2003) s'hi han presentat només 8 originals, tot i que el premi és un dels més ben dotats dins del panorama literari, 15.000 euros (uns 2'5 milions de pessetes). També s'hi dóna el premi de poesia Joan Alcover, dotat amb 6.000 euros, que ha recollit 42 originals (xifra igualment baixa tenint en compte la mitjana de reculls poètics que circulen per la majoria de premis anuals). Fa tres anys, un col.lectiu d'associats de l'AELC a les Illes va demanar públicament que la relació que l'AELC volia tenir amb l'Ajuntament de Palma amb la celebració dels Premis Cavall Verd al Castell de Bellver, governat pel consistori del PP, no es portés a terme. Finalment, la celebració es va passar a Binissalem. La falta d'ètica que caracteritza la junta actual queda reflectida en aquesta conxorxa amb els premis sota el foc creuat de la polèmica que no ha deixat d'envoltar-los.