Conflicte obert amb l'Ateneu Barcelones pels nous locals

La junta de l'AELC amaga a l'assemblea d'associats el conflicte obert amb l'Ateneu Barcelonès pel dret d'estada als nous locals de la sisena planta

Després d'haver remodelat, fa un parell d'anys, el que actualment és la sisena planta de l'Ateneu Barcelonès, amb un pressupost a fons perdut d'uns 100 milions de pessetes del moment, concedits pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mijançant un conveni, ara s'ha sabut que el redactat del conveni no preveu, com era imprescindible que es fes, que les associacions d'escriptors tenien dret a l'ocupació d'aquesta planta durant més de vint-i-cinc anys sense cap altre cost que els mínims de manteniment de neteja. Els presidents de les quatre associacions d'escriptors beneficiàries, entre les quals hi ha l'AELC, no van exigir ni es van adonar que, després de fer servir de cap de turc com a receptors dels 100 milions, el conjunt dels escriptors catalans, el conveni els deixava com sempre havia estat, amb la provisionalitat d'haver d'abandonar la sisena planta si, en un moment donat, la junta de l'Ateneu Barcelonès reclamava uns diners. I això és el que ha passat. L'actual junta de l'Ateneu ha arribat a demanar a cadascuna de les quatre associacions hostatjades (AELC, ACEC, PEN i AJELC) una quantitat de 600 € mensuals de lloguer per associació, és a dir, anualment, 7.200 € per associació i en conjunt, 28.800 € (uns 48 milions de pessetes anuals). La reclamació és tan insòlita com rebutjable perquè, tal com han admès alguns dels directius actuals de les quatre associacions, amb el redactat del conveni signat, l'Ateneu Barcelonès pot demanar el que vulgui. Això ha fet replantejar a alguna de les associacions, com el PEN, de deixar la sisena planta de l'Ateneu si s'haguessin de pagar les quantitats demanades. Cal recordar que entre els signats del conveni fa tres anys, encara sota el govern de CiU, el Departament de Cultura, tenia com a representant el conseller Jordi Vilajoana, i com a Director General de Promoció Cultura, Vicenç Llorca. Altres signants del conveni van ser l'aleshores director de la Institució de les Lletres Catalanes, Francesc Parcerisas, i els presidents de les associacions, entre els quals figura, per part de l'AELC, Jaume Pérez. Una vegada més, la Plataforma denuncia la miopia dels representants dels escriptors catalans i lamenta que d'un afer tan important com el futur de la infraestructura de l'AELC, no se n'hagi donat cap mena d'explicació en l'última assemblea d'associats, un moment en què el conflicte i les converses amb l'Ateneu estaven en el seu punt més àlgid, tenint en compte que l'Ateneu ja va comunicar la seva intenció de cobrar lloguers elevats a les associacions el mes de novembre de l'any passat. La contraoferta que alguna associació, com el PEN, ha fet en el sentit d'arribar a poder pagar 3.000 € anuals és inadmissible tenint en compte que els fons públics van comprometre's a refer la sisena planta de l'Ateneu com a concessió a llarg termini (25-30 anys) per a utilització sense cap cost de les diferents associacions d'escriptors.

Nomes 25 autors promouen el manifest sobre autors catalans a Frankfurt

Només una part d'una minoria de 25 autors promouen el manifest de l'AELC sobre la presència dels escriptors en llengua catalana a la Fira de Frankfurt 2007

Quan l'AELC sobrepassa els 900 associats, ha de viure situacions que desacrediten el sistema democràtic que li exigeixen els estatuts i en el qual s'hauria de moure per inèrcia. A l'última assemblea anual de l'AELC feta a Barcelona, només una part de la minoria de 25 associats van obligar la junta directiva a fer un comunicat sobre la Fira de Frankfurt 2007. Aquests mateixos associats van acabar fent aprovar que es demanés a la Institució de les Lletres Catalanes i a l'Institut Ramon Llull que només i exclusivament els escriptors en llengua catalana fossin els convidats oficlals a la Frankfurt. Es dóna el cas que membres de la junta directiva són membres també, en representació de l'AELC d'aquests dos organismes. Per això, la presidència de la junta va ser reticent, a causa de la seva conxorxa amb les institucions, a posar en marxa aquest comunicat, al.legant que s'estava en converses amb els responsables institucionals sobre aquesta qüestió. Les pressions de la minoria d'associats assistents a l'assemblea, però, va ser més potent que les explicacions mal justificades de la junta directiva. El comunicat sobre Frankfurt 2007 de l'AELC va patir, a més, una filtració interna de la mateixa junta directiva i va arribar a la llum pública abans que a les dues institucions a les quals s'apel.lava, cosa que des d'aleshores va provocar la polèmica que ha continuat en totes direccions. La Plataforma lamenta que la junta directiva de l'AELC no hagi sabut portar aquesta qüestió amb la discreció i l'eficàcia que seria de desitjar i que hagi caigut en el lamentable espectacle dels "brams d'ase que no arriben al cel". El fet és que els brams han arribat als responsables de la Fira de Frankfurt que mira amb reticència la polèmica oberta entre els sectors culturals que el 2007 han de ser els convidats de la Fira del Llibre més important del món. La minoria d'associats assistents a l'assemblea que va promoure el comunicat sobre Frankfurt és aquesta: Montserrat Abelló, Josep Albanell, M. Àngels Bogunyà, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Jordi Cervera, Joan Colomines, Jaume Comas, Josefa Contijoch, Montserrat Cornet, Carles Duarte, Albert Garcia, Isidre Grau, Oriol Izquierdo, Albert Jané, Josep Jané, Jordi Mata, Antoni Munné-Jordà, Miquel-Lluís Muntané, Gemma Sales, Agustí Segarra, Màriam Serrà, Fanny Urpina, Ismael Vallès, Oriol Vergés i Estanislau Vidal-Folch. El fet és que, donant-hi un cop d'ull, es fàcil adonar-se que entre aquests associats no n'hi ha cap que hagi assistit com a autor a cap edició de la Fira de Frankfurt, cosa que fa pensar en l'esterilitat del debat i en les conseqüències negatives que se'n deduiran, sobretot per als escriptors catalans. És de lamentar també que des del mateix col.lectiu d'editors catalans s'hagi hagut de sentir que alguns dels escriptors que parlen de Frankfurt no saben de què parlen, cosa que desacredita indirectament tot el col.lectiu i augmenta el desprestigi que juntes com les actuals de l'AELC promouen amb les seves accions.

Mes de 400 dades pendents actualitzar pagines autors

Més de 400 dades estan pendents d'actualització en el conjunt de les pàgines web dels autors que té l'AELC en xarxa

Malgrat l'operació de maquillatge amb la presumpta renovació de les pàgines web dels autors que té l'AELC en xarxa, el creixement de dades sense actualitzar i el progressiu desfassament no ha minvat des de l'últim estudi fet per aquesta Plataforma. S'han localitzat més de 400 dades pendents d'actualització en el conjunt de les pàgines que l'AELC té al seu càrrec, tant d'autors clàssics com contemporanis. Aquestes dades corresponen principalment a estudis publicats, publicacions diverses, premis o altres de caràcter més singular de cada autor. Aquesta desactualització de les pàgines d'autors de l'AELC ja va ser denunciada per aquesta Plataforma arran d'un primer estudi que ara ha revisat i ampliat. Cal tenir en compte que les poques pàgines encarregades pels mateixos autors a l'AELC tenen un incomprensible cost de confecció molt per damunt dels preus actuals de mercat i que el manteniment d'actualització genera nombroses queixes entre els usuaris. D'altra banda, la presència de pàgines web d'autors contemporanis és escassa i, en els últims tres anys, la incorporació de noves pàgines ha estat alarmantment reduïda, malgrat que l'AELC disposa en aquests moments d'uns fons econòmics extraordinaris arran de l'aportació de CEDRO que haurien de repercutir directament en la promoció i la difusió dels seus associats.

Irregularitats renovacio membres junta

Continuen les irregularitats en el moment de fer renovació de membres de junta

Les últimes renovacions de junta han estat plenes d'irregularitats, com ja va sent una pràctica en la manera de fer l'actual Junta, beneïda per la minoria d'associats que assisteix a les assemblees. D'una banda, la majoria de càrrecs posats a renovació han estat ocupats per membres que ja formaven part de la mateixa junta com a vocals. D'altra banda, l'únic candidat presentat voluntàriament al càrrec de tresorer i arran d'una campanya promoguda pel col.lectiu dels Escriptors del Camp de Tarragona, Jordi Cervera, va ser immediatament refusat per la junta actual que va fer entrar fora de termini la candidatura al mateix càrrec de tresorer de la vocal del Principat, Laura Santamaria, que s'hi va avenir després de diversos temptejos entre els altres dos vocals de la junta del Principat. Posteriorment, alguns associats han denunciat a aquesta Plataforma que directament de la seu de l'AELC van rebre pressions, telefonades o, en última instància, recomanacions velades perquè emetessin el vot per a la tresorera candidata i no el tresorer candidat. Aquesta preferència manipuladora de la junta actual també es va mantenir en la papereta de vot que, malgrat que per ordre alfabètic li correspondria anar en segon lloc, Santamaria, ocupava el primer lloc davant del de Cervera. A més, els associats que volen emetre el seu vot per correu tenen desavatatge davant dels pocs que assisteixen personalment a les assemblees perquè, incomprensiblement, ho han de fer en papereta oberta, amb la consegüent vulneració del dret al secret de votació.

Es perden ingressos publicitat publicacions del govern catala

Es perd la publicitat que s'ingressava per les publicacions digitals des de diversos departaments del govern català

La junta de l'AELC ha deixat perdre els ingressos que es tenien per publicitat a la pàgina web i també en algunes de les publicacions en paper. Aquests ingressos representaven, per la seva quantitat, uns 6.000 € anuals, una bona part del finançament de la pàgina web, tal com s'havia fet des de la seva creació. Els banners digitals que, de moment, s'han perdut són els del Palau Robert i els de Política Lingüística. La junta de l'AELC, en versió interna, ho atribueix a la nova política del govern català, però altres veus afirmen que des dels responsables de la junta de l'AELC no s'ha fet res per continuar mantenint aquests ingressos, tot i que dins la junta hi ha membres que mantenen una posició de connivència amb l'administració per la seva qualitat de funcionaris.

Manipulacio i desori nova convocatoria Premi Escriptors Catalans

Manipulació i desori en la nova convocatòria del Premi dels Escriptors Catalans

La junta actual ha afegit un nou desori en la convocatòria del Premi dels Escriptors Catalans que, teòricament, es decideix per votació dels associats que hi volen participar, però per nomenament final de la mateixa junta. El primer desori ja va ser l'eliminació del Memorial Jaume Fuster a un autor de gènere. Aleshores el Premi dels Escriptors Catalans va passar a anomenar-se Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans. No prou satisfets amb aquest desori, la convocatòria de la cinquena edició (la del 2005) ha passat a anomenar-se: Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'AELC, és a dir, desxifrant-ho tot: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana". Increïble! Però aquí no s'acaba el desori i s'hi afegeix un toc de manipulació. En la carta de convocatòria als associats perquè votin, a més de no fer-los sabedors del canvi de nom ni del perquè, se'ls diu que el premi l'han obtingut fins ara: Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Andreu Martín, Jesús Moncada, Quim Monzó, Víctor Mora i Maria-Antònia Oliver. Resum: que en quatre convocatòries l'han obtingut, segons aquesta carta signada per la secretària de l'AELC, set autors! Impossible. La manipulació consisteix en el fet que, en haver eliminat el Memorial Jaume Fuster a un autor de gènere i haver afegit el nom de Jaume Fuster al Premi dels Escriptors Catalans, s'hi sumen també els autors guardonats amb el Memòrial de gènere (Víctor Mora, Andreu Martín, Joaquim Carbó), cosa que no fa res més sinó desvirtuar tant el premi anul.lat com el premi canviat de nom perquè el Memorial Jaume Fuster distingia una faceta determinada dels tres autors guardonats i, en canvi, el Premi dels Escriptors Catalans vol distingir tota una trajectòria. L'última incògnita no aclarida és per què el Premi dels Escriptors Catalans ha de canviar-se per Premi dels Escriptors en Llengua Catalana, a no ser que, com fa gairebé trenta anys, quan es va crear l'AELC, encara es tinguin dubtes sobre si realment els autors en llengua catalana són catalans... o una altra cosa. La Plataforma denuncia aquesta constant barroeria i manipulació de la junta actual i l'ocultació d'informació amb què es maquillin segons quines decisions. En el cas que ens ocupa, la Plataforma vol denunciar que la Junta s'havia proposat fins i tot anul.lar també el Premi dels Escriptors Catalans, per la poca participació dels associats en la votació, per la dispersió del vot en el cas dels que hi participen i per la falta de generositat, consens i obertura a l'hora de decidir, des de la junta, quin autor es guardona per la seva trajectòria. Una altra causa del canvi de nom és també que la pressió que exerceixen els membres de junta del País Valencià, encapçalats pel president actual, Jaume Pérez, i la dels autors illencs, encapçalats per la vicepresidenta Antònia Vicens, havien esgrimit que "Escriptors catalans" no els incloïa en la definició, com a valencials i illencs que són. Curiosament, però, ni els uns ni els altres en dubtenquan han de formar part de campanyes d'autors al Principat o de beneficiaris de segons quins ajuts públics. La Plataforma lamenta que l'AELC continuï "segrestada" per sectors minoritaris que representen amb prou feines un 20% dels associats i que malmeten la bona imatge de l'AELC.

Poca assistencia cicle Poesia i copes de l'AELC

La poca assistència al cicle Poesia i Copes que l'AELC fa a l'Espai Mallorca fa replantejar la seva continuïtat

Com que arreu del país encara no hi ha suficients bars i cafès que organitzen, sense que costi res, recitals i presentacions de poetes, l'AELC s'ha inventat aquesta temporada un cicle que anomena Poesia i Copes (és a dir, xumerri i poca cosa més) que fa una vegada al mes a l'Espai Mallorca, al Raval de Barcelona. El poc èxit de la iniciativa, però, està fent replantejar a alguns membres de la junta actual de l'AELC la seva continuïtat. L'última sessió va tenir lloc amb Olga Xirinacs, l'1 de desembre. Adam Manyé feia la lectura o presentació de l'autora. Però mentre a la taula hi havia tres persones, escoltant no sobrepassaven la mitja dotzena. Poques copes, doncs, i poesia migrada. Cal recordar que la junta actual, presidida per Jaume Pérez, va "prohibir i anul.lar" literalment un cicle de Tertúlies Professionals que l'actual junta havia posat en marxa per tractar sobre temes puntuals de cada àmbit o secció. El cicle Poesia i Copes es fa tan inútil com inadequat. Es fa més mal a un poeta fent-li llegir uns poemes davant de mitja dotzena de desvagats que deixant-lo tranquil a casa, on l'AELC té oblidats nombrosos autors i autores que es mereixen un reconeixement. A més, el cicle és anunciat tard i malament, com acostuma a passar. I el que és pitjor, com que l'AELC no és un bar, ni que ho sembli per això de les copes, el cost de cadascuna d'aquestes sessions és una quantitat malaguanyada. Malgrat que l'Espai Mallorca cedeixi el local, les despeses de cada recital s'acosten a uns 1.000 €, si tenim en compte que, en algun cas, la seva promoció s'ha fet individualment, per falta de previsió. La Plataforma s'absté de detallar qui s'embutxaca cada més part d'aquests 1.000 €, per discreció, una despesa que tindria sentit si arribés a un mínim de persones interessades, com ara no passa, ni passarà en cap sessió pel seu plantejament erroni i desencertat. Una activitat més que rep el suport econòmic de les institucions públiques i de CEDRO, que fomenten la desviació de dotacions econòmiques cap a activitats insípides, en lloc de orientar-les cap a millores autèntiques del sector.

Un congres de literatura infantil i juvenil sense professionals del sector

Un congrés de literatura infantil i juvenil sense professionals del sector, amb una reculada trenta anys enrere i sense intercanvi internacional

La junta actual ha segrestat pràcticament algunes de les iniciatives innovadores que s'havien dut a terme en els últims anys per l'anterior equip. Així, l'organització d'un congrés de literatura infantil i juvenil catalana a València, que s'ha autoidentificat com a III edició, ha ignorat que aquest organisme no és un acte aïllat en la programació de l'AELC sinó una organització permanent que té un president d'honor, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Vallverdú, a qui ningú no ha comunicat la seva substitució en el càrrec. L'organització d'aquest pretès III Congrés ni tan sols ha tingut la gentilesa de fer saber al seu president d'honor la intenció de celebrar-lo sinó que el seu nom i càrrec honorífic han desaparegut del programa. D'altra banda, el congrés, que s'ha fet a la Universitat de València, ha estat una activitat pensada per a alumnes d'Universitat (en dies feiners i amb crèdits d'assistència) però en cap moment per reunir els professionals dels diversos àmbits del sector. ¿S'entendria un congrés de metges sense metges i amb pacients? Doncs, aquí s'ha fet un congrés d'escriptors, sense escriptors, i amb lectors. Els dos congressos anteriors, el de la Seu d'Urgell (1997) i el de Vilafranca del Penedès (2001) van reunir escriptors, bibliotecaris, editors, il.lustradors, guionistes, animadors de lectura, entre altres sectors, amb una assistència rècord en la història de l'AELC. L'actual trobada a València ha estat anunciada tard i malament, ha arribat exclusivament als autors membres de l'AELC, i no s'ha tingut en compte que l'assistència a un congrés requereix unes condicions de servei als assistents. En aquest cas, l'allotjament no ha estat en cap moment gestionat per l'organització, i s'han donat simplement les llistes de mitja dotzena d'hotels. El preu mitjà d'aquests hotels era de 130 € a 110 € per a habitacions dobles, i de 110 € a 90 € per a individuals. Una setmana abans del congrés, algun dels hotels no tenia places. Un petit càlcul d'allotjament i àpats, més viatge, podia sortir per als quatre dies del congrés en uns 600 € per persona, o 1.200 € si viatjava acompanyat. Aquesta mala política de servei als autors, i sobretot als associats, ha trencat l'opció d'anteriors congressos de literatura infantil i juvenil que van oferir uns serveis als assistents de preus mòdics. L'AELC té i percep unes dotacions de les institucions i de CEDRO per fomentar aquests serveis als autors, no per autoservir-se'n. L'altre punt negatiu del congrés ha estat la seva reculada trenta anys enrere. I no només per l'exposició sobre en Patufet, facilitada per la Institució de les Lletres Catalanes, sinó per la seva identificació amb el personatge, cosa que ha donat un to estovat i carrincló al congrés. Però el més greu és que l'AELC ha amagat algunes de les fallades més sonades, com per exemple la no presència de l'assagista italià, Roberto Cotreneo, que havia de parlar de 'La literatura per a infants en temps de guerra' i que va anul.lar a última hora la seva assistència al congrés, a causa de la descoordinació entre els organitzadors i ell mateix. En aquest cas, l'AELC no ha informat d'aquesta absència i, en canvi, ha improvisat la presència en el seu lloc, de Josep Albanell, casualment, amb la mateixa xerrada, sobre 'Escriure a Lil.liput', que aquella mateixa setmana, dissabte, Albanell tenia encarregada per l'Editorial Barcanova i va fer a l'Hotel Havana de Barcelona en una trobada amb docents i personal de l'editorial i el grup Anaya. La poca seriositat tant en la substitució de Cotreneo com en l'obertura amb un discurs no original per al congrés mostra la migradesa d'ambició de l'organització, que no ha fet un pas endavant en relació als dos anteriors, sinó ben al revés, un pas enrere. ¿I, si no, què explica tres ponències per simplement presentar tres organismes prou coneguts a hores d'ara com la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves i la Fundació Bromera? ¿Tornem a les beceroles? ¿L'obsessió del foment de la lectura, esmentat en la presentació del congrés, és el problema que tenen els professionals del sector? El congrés, en lloc d'entrar en temes que preocupen de debò el sector, s'ha limitat a fer ballmanetes amb una sessió de contacontes i amb una visita, presumptament prevista, i guiada, al Museu de les Ciències de València, és a dir, com una excursió escolar. Tampoc no s'entén que el mateix any que València ha fet aquesta mena de congrés, s'hagin fet unes jornades, també al País Valencià, uns mesos abans, en les quals participava l'AELC i, a la vegada, unes jornades a Eivissa sobre la mateixa temàtica en què l'AELC col.laborava. ¿On és la unitat dels escriptors en llengua catalana en qüestions primordials? ¿És més interessant fer volar coloms i posar-se les orelleres per no veure res i parlar per enèsima vegada de la novel.la didàctica de Jules Verne, de la irrealitat de la realitat del conte, del cristall de la sabateta que va perdre la Ventafocs, dels xoquins de Xarhazad i la lectura de conjurs i encantaments..., de si cal llegir poesia, o d'aquí negre sobre blanc? Ni que ho sembli, tot són títols d'intervencions dels convidats per l'AELC a participar en el congrés. Ensopits, però amb dret a crèdits, per als alumnes de la Universitat de València, però inútils i, sobretot, gens atractius, per a professionals del sector. La Plataforma lamenta que l'actual junta mantingui una actitud autista en l'organització d'activitats i que menystingui, ignori i fins i tot veti la participació d'autors que tenen un paper rellevant en les matèries que es volen tractar. Tenint en compte que una organització com la del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil té el suport econòmic de la Institució de les Lletres Catalanes i de CEDRO, la Plataforma comunicarà a aquestes institucions el malestar en el sector per permetre aquesta mena d'activitats sense un rigor extrem ni l'obertura que exigeixen pel seu abast.

L'activitat Paraula Amiga ignora traductors teatrals actuals

Les taules rodones, presentades com a Paraula Amiga, tot i tractar de les literatures russa i catalana, ignoren alegrement l'Any Txèkhov i els principals traductors teatrals actuals del rus al català

Aquesta és una de les activitats de l'AELC al Principat i que, a causa del poc ressò que té, s'han fet aquest any fins i tot en dos vesprés de dies feiners, cosa que encara impedeix més la disponibilitat dels que poguessin estar-hi interessats. L'activitat de Paraula Amiga ha anat perdent el seu sentit i només l'encaparrament d'alguns dels membres de junta actual fa que es mantingui amb penes i fàtics i per simple rutina. Dedicada en aquesta ocasió a les literatures russa i catalana, la junta de l'AELC ha ignorat alegrement la commemoració de l'Any Txèkhov i també alguns dels traductors catalans, malgrat que són membres de l'AELC, que en els últims anys s'han dedicat a la traducció del teatre rus, com per exemple Feliu Formosa, actualment amb una destacada traducció de l'obra 'L'oncle Vània', al Teatre Lliure. També el traductor Joan Casas ha estat un altre dels que ha treballat en aquest àmbit. És gairebé inconcebible que la poca previsió de la junta de l'AELC desemboqui en una programació per sortir del pas i per complir la papereta de cara a les institucions que subvencionen l'AELC. Les dues sessions de Paraula Amiga semblen haver estat més aviat pensades com a complement d'un curs de facultat de traducció recordem que les Jornades de Traducció que es fan cada any a Vilanova i la Geltrú ja es mouen amb índexs baixíssims de participació des del 2001 cap aquí, i aleshores hauria correspost que s'hagués organitzat des d'una universitat que no pas des de l'òptica oberta, reivindicativa i plural que l'AELC hauria de tenir a l'hora de plantejar-se activitats d'aquesta mena. No cal dir que la tardana i mala promoció que es fa de les activitats de l'AELC i el poc interès que, lamentablement, genera allò que fa, no atrau ni els membres de l'AELC més fidels, cosa que fa que sessions que es bategen pomposament com a Paraula Amiga queden en una amistat molt reduïda, que es fa sospitosa, de tan amiga i "agermanada", com la qualifica algú de la colla de fet no agermana autors perquè aquesta russa-catalana s'ha convertit en una lectura del catàleg d'obres traduïdes des d'un i l'altre costat, i que s'encrostona en un cercle tancat sense cap incidència en el conjunt dels associats. Paraula Amiga té un pressupost considerable per viatges, conferències i hotels, que l'AELC carrega al pressupost general de la dotació que hauria de destinar anualment als escriptors als quals es deu i a serveis directes d'assessorament, atenció i professionalització. D'aquesta negligència, però, n'és tan culpable la junta actual com les institucions que subvencionen propostes com Paraula Amiga amb els ulls clucs, sense analitzar l'autèntic interès del projecte. Com sempre, l'AELC dirà en alguna de les seves escasses comunicacions que ha estat "profitosa i participativa", però no dirà per a qui.

Un altre Galeuzka en la «clandestinitat»

Aquesta vegada ha estat a Orense, però els associats de l'AELC ni tan sols han sabut que es feia el XXI Galeuzka, i no han estat ni convidats a participar-hi. Les edicions del Galeuzka s'han convertit cada vegada més en un acte tancat en ell mateix i sense cap mena de repercussió. Les clòniques conclusions anuals, carregades de promeses i de projectes insípids, que mai no es compleixen, són un trist reflex de la inoperància de les juntes de les associacions d'escriptors gallega, basca i catalana, encarcarades en les seves respectives cadires des de fa anys, incapaces de crear un nexe d'unió que enforteixi de veritat els lligams entre aquestes tres literatures de l'Estat espanyol, ofegades per la pressió mediàtica i la força dels mitjans de la literatura castellana. Aquest any, l'AELC hi ha enviat de representants: Isidre Grau, Joan Agut i Jaume Pérez, per cert, aquest últim, president de l'AELC, el mateix cap de setmana, present a València, en els Premis Octubre, i a Orense, en el Galeuzka, perquè, pel que es veu, l'AELC no té ningú més que la pugui representar entre els 900 associats. A banda d'aquests tres membres amb representació "oficial", però, l'AELC envia i costeja l'anada al Galeuzka altres membres, principalment de junta, dels quals no se'n sap res ni tampoc què hi fan i que passen per damunt de donar cap informació al conjunt dels associats.

L'AELC participata en la xarlotada del'homenatge a l'expresident Pujol

La junta actual participa en la «xarlotada» en què es va convertir l'homenatge a l'expresident Jordi Pujol feta dins els Premis Octubre de València

La junta actual de l'AELC ha participat en els Premis Octubre amb diverses taules rodones, però també en el sopar dels Premis Octubre i, en conseqüència, en la "xarlotada" en què es va convertir aquest acte. L'AELC havia enviat a tots els associats la promoció per assistir als diversos actes dels Premis Octubre, inclòs l'esmentat sopar, a uns preus especials, cosa que vol dir que una part del pressupost general de l'AELC es perd en festes que no tenen res a veure amb els principis de defensa i representació dels autors que hauria de tenir l'associació d'escriptors. Aquest fet, que es produeix des de fa tres edicions, amb la connivència entre Eliseu Climent, ànima dels Premis Octubre, i Jaume Pérez, president actual de l'AELC, ha arribat aquest any a l'extrem que l'associació s'ha vist involucrada en l'homenatge a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol homenatge que no es va anunciar en el tríptic de promoció als associats i que, en mans, sobretot, de l'actor Joel Joan, es va convertir en una autèntica riota amb l'escena de la posada de la capa anomenada "independenman" (homòloga de Superman) la història fosca d'aquest país recorda la imatge de l'estafador espanyol Ruiz Mateos, cap gros de l'Abella, disfressat també amb la capa de Superman, mal record que porta al súmmum del mal gust i de la decadència a la qual han arribat segons quines festes literàries i en la qual hi ha barrejat l'AELC. La Plataforma demana a l'actual Junta que vetlli per la imatge que està donant del col.lectiu i que vetlli també per les seves actituds públiques, cada vegada més de bracet amb una determinada política partidista (tant política com professional fent el joc en alguns casos als editors) que trenca el principi independent i rigorós que hauria de distingir l'ens que representa els associats. Mentre ara, l'AELC ha participat en aquest homenatge merescut, però almenys s'hagués fet amb un mínim de respecte a Jordi Pujol, cal recordar que aquest mateix any, el president de l'AELC, Jaume Pérez, va enviar a tots els associats una carta demanant la seva signatura en un manifest contra unes "declaracions" del govern català d'esquerres, mai explicades ni justificades, que van provocar nombroses discrepàncies i queixes de sectors d'associats que es van negar a signar-lo.

Malestar entre les juntes territorials per justificar despeses

Malestar entre les diferents juntes territorials perquè acaba el límit per justificar les despeses per activitats dels ingressos institucionals del 2004 i moltes de les activitats previstes no es té la seguretat que es compleixin

La falta de previsió de l'actual junta i, sobretot, el ritme rutinari i poc engrescador de les poques activitats que es programen anualment tornen a fer preveure que, com en anteriors anys, la dificultat per justificar totes les despeses sobre les subvencions rebudes, tant de la Generalitat de Catalunya, com d'altres institucions i organismes, principalment Cedro, es fa evident. Aquesta situació comporta que hi hagi un creixent malestar entre les diferents juntes territorials perquè o bé no donen l'abast als projectes que haurien de complir o bé volen aconseguir la "propina" de despesa "urgent i improvisada" que un any més s'està "coent" per complir amb les justificacions exigides. Una d'aquestes despeses sumptuoses ja duta a terme és la reedició a càrrec de l'AELC del llibre 'La generació literària dels 70', escrit fa 33 anys per Guillem-Jordi Graells i Oriol Pi de Cabanyes, no recuperat per cap editorial fins ara, i que es presenta com a excusa dins dels Premis Octubre, en els quals l'AELC torna a destinar una considerable dotació econòmica treta dels pressupostos generals després de la "compra descarada" que Eliseu Climent ha fet del president de l'AELC, Jaume Pérez, a canvi de "cedir-li" la coordinació d'un dels congressos dels Premis Octubre. D'altra banda, les activitats al Principat, que acull més de 700 associats, és pràcticament nul.la cosa que crea cada vegada més una creixent descoordinació i desunió entre els diferents territoris del Principat i els seus autors.

Anul.lacio disseny pagines autor internet i triplicacio despeses

S'anul.la el disseny de les pàgines d'autors a internet, ja retocades en els últims tres anys per l'actual junta de l'AELC, i es refà amb un altre disseny poc afortunat i amb la consegüent despesa triplicada

Després de tres anys sense haver fet cap aportació remarcable de noves pàgines d'autors al directori de l'AELC, la junta ha decidit ara tornar a refer el disseny que en els últims tres anys havia utilitzat ella mateixa per desmuntar el primer disseny original. Les queixes que el nyap del remodelatge van provocar l'han portat a buscar aquesta solució. Però aquesta decisió representa que les pàgines d'autors que van ser destrossades amb el segon disseny, que signa l'exmembre de junta Xúlio Ricardo Trigo, i que ara són progressivament reformades amb un tercer disseny, que s'acosta al primer, però que torna a tenir, com el segon, enormes deficiències, s'estan pagant per tercera vegada dins el pressupost general de l'AELC que, en lloc d'invertir els mateixos recursos en noves pàgines, el que fa és tapar els seus propis errors i pagar-los tres vegades. Aquesta Plataforma ha denunciat en més d'una ocasió que les úniques pàgines d'autors noves entrades en els últims tres anys hagin estat les de membres de junta, sense cap cost per part seva, i que, en canvi, s'hagi augmentat el preu de confecció de les pàgines dels autors associats que en vulguin tenir, i es mantinguin sense actualitzar moltes de les pàgines que té en xarxa. L'últim estudi, com es va dir, recullen més de 300 actualitzacions pendents. El nyap més recent del tercer disseny, que la junta justifica ara com a "nou format", és una despesa no tan sols inútil sinó que evidencia la falta de rigor i objectius que té l'actual junta, que ha patit nombroses dimissions i desercions en el seu si i que ha acabat amb una junta al Principat totalment cooptada i amb la majoria de càrrecs ja prescrits sense haver-se posat a disposició dels socis. Entre aquests càrrecs, que havien d'haver entrat en candidatura, figuren els de Secretari i Tresorer, que no s'han obert als associats des de fa sis anys i que havien d'haver estat renovats el 2003. En situació similar es troben el de la vicepresidència i els vocals. La junta actual ha cobert amb ratificacions el que havien d'haver estat renovacions sense tenir en compte que la ratificació només és vàlida fins al moment que cada càrrec venç.

Retiren la pagina web d'Emili Teixidor

La junta retira del directori de l'AELC la pàgina web d'Emili Teixidor, últim Premi Nacional de Literatura

La junta actual de l'AELC ha decidit "celebrar" el Premi Nacional de Literatura, atorgat a Emili Teixidor, retirant-li del directori de pàgines d'autors la seva pàgina web. La pàgina d'Emili Teixidor era en el directori de l'AELC, elaborada per la junta anterior, i, a més, inclosa dins el programa dels Itineraris de Lectura, de la Institució de les Lletres Catalanes. Aquesta pàgina, com les d'altres autors inclosos en els Itineraris de Lectura, va ser elaborada i posada en xarxa, doncs, mitjançant un acord tant d'utilització de material com econòmic amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'AELC tenia l'obligació, mitjançant aquest acord, de fer un manteniment puntual i una actualització permanent d'aquestes pàgines, cosa que es va fer fins al setembre del 2001, quan la junta actual va provocar la crisi de la tardor del 2001 i va tancar la majoria de programes començats. La pàgina web d'Emili Teixidor, com altres, havia quedat sense actualitzar en aquests tres anys, però mantenia el contingut encarregat per la Institució de les Lletres Catalanes al Servei Català d'Ensenyament (SEDEC). Es dóna el fet que Emili Teixidor és un dels molts autors que en els últims tres anys s'ha donat de baixa com a associat de l'AELC. Malgrat això, el directori d'autors prescindeix de si les pàgines que hi connecta són o no són associats. Per això hi ha pàgines d'autors clàssics o d'altres que tampoc no són associats. La negligència de l'actual junta en l'actualització de les pàgines d'autors ha portat a fer d'aquest directori una referència de desconfiança. Un estudi encarregat per aquesta Plataforma ja va detectar nombroses mancances d'actualització que, revisat ara, porta a afirmar que són més de 300 les actualitzacions que hi ha pendents en les pàgines d'autors des del 2001 fins a l'actualitat. La Plataforma ha comunicat a la Institució de les Lletres Catalanes la negligència de la junta actual de l'AELC amb la retirada del directori i de la xarxa de la pàgina web d'un dels autors inclosos en els Itineraris de Lectura i el trencament del compromís que el seu manteniment representava a partir del finançament que el Departament de Cultura en va fer en el seu moment. [Unes setmanes després de la denúncia feta sobre aquest tema per la Plataforma, la junta de l'AELC torna a entrar en xarxa, el 18 d'octubre, la pàgina web d'Emili Teixidor, amb el contingut de l'Itinerari de Lectura, però sense haver-ne fet tampoc les actualitzacions bàsiques dels últims tres anys].

Conflicte per un escrit del president contra el tripartit catala

El president obre un nou conflicte amb un escrit adreçat als associats en el qual mostra "alarma" per l'actuació i declaracions del govern català

Lamentablement, l'etapa de l'actual junta no atura la seva línia de generació de conflictes. L'últim, aquest. Els associats han rebut una carta signada pel president de l'AELC, el valencià Jaume Pérez, en la qual el signant es mostra preocupat per l'actuació del govern català. Segons Jaume Pérez, aquesta actuació és "alarmant" i per això convida a signar un manifest amb aquestes paraules: "Des de diversos àmbits s'ha mostrat una inquietud cada vegada més alarmant quant a les actuacions i declaracions de l'actual Govern de Catalunya en matèria cultural". El manifest en qüestió porta per títol, amb majúscula, l'exclamació superlativa: "PROU!!!" i en un to ambigu i tòpic, sense concretar quines són les actuacions o les declaracions del govern català que Jaume Pérez considera alarmants, sembla que es refereixi a la defensa de la unitat del català i la seva difusió. La Plataforma demanarà públicament al president de l'AELC que expliqui quina és aquesta situació "alarmant" i a quines "declaracions" del govern català es refereix. Entre altres coses, la Plataforma rebutja totalment aquest manifest perquè tant amb el títol com el contingut desvirtua la realitat i presenta una situació que no s'adiu amb l'actual programa de govern del tripartit català. En els últims dies, diversos articulistes en mitjans de comunicació s'han referit a l'AELC en sentit negatiu, reclamant-li una actitud davant de diferents qüestions professionals dels escriptors catalans, com és ara la polèmica sobre el Dia de Sant Jordi. D'altra banda, la Plataforma adverteix que alguns excàrrecs del govern català de l'anterior legislatura liderada per CiU, escriptors i membres de l'AELC, han promogut un clima de descrèdit i de crítica ferotge contra l'actual política cultural del govern català. La Plataforma lamenta que l'AELC faci seguidisme de postures personalistes i sorgides per interessos polítics determinats i reclama per això una rectificació de les paraules del president en la carta enviada a tots els associats.

Nomes 17 socis aproven els comptes del 2003

Només disset associats aproven en assemblea els comptes del 2003 que continuen mostrant desajustos i augments alarmants de despeses i una opacitat evident amb la realitat anual de l'AELC

La falta de capacitat de convocatòria que té l'actual junta es fa evident en els pocs actes que organitza i també en l'assemblea anual. A l'última reunió general, només disset associats presents (sense comptar els pocs membres de junta assistents perquè molts s'hi van excusar) van aprovar l'estat de comptes de l'any anterior i, entre els disset, algunes veus van mostrar la seva crítica pel poc ressò social que l'AELC té actualment. Al moviment aturat d'associats, influït per baixes significatives, cal afegir l'apatia en el programa d'activitats que mantenen la inèrcia d'activitats ràncies i absolutament desfasades de la realitat dels escriptors catalans. A la poca incidència de la junta de l'AELC en els aspectes professionals també cal afegir els grups independents d'escriptors que, tot i associats a l'AELC, prefereixen altres espais per sortir a la llum pública com per exemple els signants del document "El Drac mata Sant Jordi" que és promogut per vuit escriptors, sis dels quals són associats de l'AELC, tot i que, segons manifesta un d'ells en un article de premsa, es veuen obligats a autoorganitzar-se pel silenci que l'AELC té sobre aspectes de gremi i professionals. Disset associats, doncs, seguint en aquesta línia de minoria, van aprovar l'estat de comptes del 2003 que continua mostrant desajustos i augment de despeses i opacitat amb la realitat anual de l'AELC. La Plataforma ha fet un estudi comparatiu entre aquest estat i d'altres anteriors, en relació al moviment d'activiats, gestionats per l'equip anterior. En l'estudi es detecta un augment considerable de les dietes percebudes per membres de junta. Només en el que s'anomena "coordinacions d'actes" s'arriba a gairebé 2 milions de pessetes, xifra que no queda justificada per les activitats presentades, que no han estat tampoc de caràcter extraordinari. D'altra banda, la junta directiva ha augmentat també la seva dotació de despeses i ara arriba a prop de 3 milions de pessetes, gairebé el doble del cost al qual l'havia ajustat l'equip anterior. Cal tenir en compte que les activitats fetes al Principat pugen a uns 6 milions de pessetes; les del País Valencià, a uns 4 milions de pessetes; i les de les Illes, a uns 3'5 milions de pessetes. El Principat manté 700 associats aproximadament; el País Valencià, uns 130; i les Illes, uns 90, en xifres rodones. La política d'activitats, doncs, és absolutament discriminatòria en relació al nombre de socis que se n'haurien de beneficiar en cada àmbit territorial i, per descomptat, és, en comparació, altament superior al País Valencià i les Illes, dos territoris que amb prou feines sumen 220 associats en total. També s'ha disparat el capítol de publicacions en xarxa, una àrea que ha tingut una notable reducció de continguts i que es limita a recopiar breus de diaris de dies anteriors, amb informacions cada vegada més poc actualitzades de la mateixa AELC i amb una alarmant aturada de pàgines d'autors (les últimes noves de l'any passat corresponen només a membres de junta, tret d'alguns altres clàssics, i un sol associat extern, en tot l'any, va encarregar una pàgina personal). Aquest capítol, que arriba als 4'5 milions de pessetes és dels més opacs de l'estat de comptes i el que menys relació té amb la realitat en xarxa, que salta a la vista de qualsevol visitant de la pàgina web que continua baixant en visites fins a l'extrem que les dades que es donen no només són inflades sinó que no parlen de visites sinó de peticions, un concepte que no s'utilitza en cap estadística. També les publicacions en paper s'han vist carregades fins a uns 4 milions de pessetes, quantitat gravada sobretot per la revista 'Literatures', qüestionada en l'última assemblea per alguns dels associats que hi van assistir i defensada únicament per Jaume Pérez que s'ha presentat com a director del projecte, incompatible per ser també president de l'AELC. La Plataforma té proves evidents per afirmar que alguns d'aquests capítols compten amb justificants falsos o alterats en funció de les subvencions concedides, pel que fa conceptes, i ha alertat d'aquesta opacitat i d'aquestes justificacions comptables els organismes corresponents dels quals rep recursos econòmics l'AELC i que corresponen, o bé a subvencions directes de les institucions, o bé a drets de reprografia generats per tots els associats de l'AELC amb les seves obres publicades i que en canvi no són tots el que se senten compensats per l'associació.

Desconcert i contradiccio premis critica catalans

Els premis de la crítica espanyola evidencien el desconcert i la contradicció dels altres premis de la crítica preliminars de l'AELC

Reunits, en aquesta ocasió, a Pamplona, els crítics espanyols concedeixen cada any a les diverses "sucursals" de crítics catalans, gallecs i bascos, que nomenin dos premis locals. En el cas dels catalans, lluny de tota independència com pregonen els espanyols, perquè els ha assumit cada vegada més obertament l'AELC, s'han nominat Joan-Francesc Mira i Maria Beneyto. En un altre comentari d'aquesta Plataforma, precisament es donava entendre que els premis de la Crítica dels Escriptors Valencians havien menystingut algunes obres destacables com la de Joan Francesc Mira. La contradicció, però, es fa evident. Si els crítics catalans de la crítica espanyola els nominen, ¿com és possible que els crítics dels escriptors valencians els passessin per alt?. L'altra lectura que se'n desprèn, és que adobant el nyap a partir dels crítics de l'espanyola, han quedat fora de joc novel.les i poemaris en català que, aquest sí, han estat lloats de manera unànime, per la crítica de debò, la que s'expressa en mitjans de comunicació. En pocs dies, s'han fet públics diversos premis de la crítica catalana: els Serra d'Or, els Cavall Verd, els Valencians... I tots tiren en direccions diferents. La decadència dels premis acaba portant al favoritisme de les capelletes. Miri's, en canvi, la crítica espanyola: una i prou. La Plataforma lamenta que darrera d'aquesta diversificació de premis de crítica hi hagi de manera directa la mà de l'AELC, almenys en els Cavall Verd, els Valencians, i la sectorial catalana de la crítica espanyola. I la Plataforma també confia que els que en porten les regnes no enganyin el conjunt de l'AELC i no s'omplin la boca fent creure que una vuitantena de presumptes crítics --no n'hi ha pas tants en tots els Països Catalans!-- els han suggerit els títols i autors a triar, prèvies votacions. De la vuitantena de cartes enviades per l'AELC als associats autodefinits com a crítics, la Plataforma ha pogut constatar que encara no mitja dotzena escassa va proposar algun nom. I, per descomptat, ni en Joan Francesc Mira ni Maria Beneyto figuraven entre els proposats.

Autors catalans amb minima representacio dins de la Institucio de les Lletres Catalanes

Els escriptors catalans, gairebé sense representació dins dels òrgans de govern de la Institució de les Lletres Catalanes

La desídia de l'actual junta de l'AELC ha portat a extrems tan greus com els de perdre gairebé tota la representativitat dins de la junta de govern de la Institució de les Lletres Catalanes. Així, aquest organisme, creat en el seu dia com a entitat autònoma del Parlament de Catalunya, es troba, més que en cap altra època, a les mans de persones que tenen també càrrecs dins de l'administració. Els escriptors catalans i independents de l'administració del Principat han estat eliminats lentament de la representació. L'AELC hi manté dos autors valencians en lloc seu, que, tot i ser membres de l'AELC, excusen sovint, per raons òbvies, segons ha sabut la Plataforma, la seva presència a les diferents sessions mensuals de la junta de govern. Només s'hi manté, en representació de l'AELC, l'actual secretària de junta, però que coincideix que és, a la vegada, col.laboradora interna de la mateixa Institució de les Lletres Catalanes. La veu, doncs, de la reivindicació professional i dels interessos del col.lectiu dels escriptors del Principat (uns 700 associats de l'AELC i uns altres 700 no associats) queda en el buit més esparverador i trenca amb el que hauria hagut de ser des de la seva creació, la Institució de les Lletres Catalanes, una mena de segona casa dels escriptors catalans.

Nomes un 4% socis vota el Premi dels Escriptors Catalans

Només un 4% escàs d'associats emet el seu vot per escollir el guanyador del Premi dels Escriptors Catalans i s'aixequen veus sobre el favoritisme en els premis Cavall Verd i els de la Crítica dels Escriptors Valencians de l'AELC

La distinció del Premi dels Escriptors Catalans ha rebut recentment diferents batzegades. Primer, la de veure modificat el seu nom amb el de "Jaume Fuster dels Escriptors Catalans", després que la junta actual hagi eliminat el Premi Jaume Fuster de gènere i que hagi desnonat així una col.laboració iniciada per l'anterior equip amb l'Ajuntament de Mataró. A més, per primera vegada, després de la polèmica amb la junta territorial de les Illes, el premi no s'havia d'atorgar dins de la nit dels Premis Cavall Verd, cosa que finalment s'ha improvisat per salvar la seva defunció. El fet que els trenta vots escassos donen una diversitat enorme de candidats al Premi dels Escriptors Catalans, posa la junta en una posició difícil que fa que hagués ajornat el veredicte del Premi dels Escriptors Catalans per desacord entre els membres que la integren. Fins i tot algun membre de junta ha proposat que potser s'hauria de deixar de donar. A última hora, davant la falta de consens, en una postura de poca ètica i de favoritisme, el premi s'ha donat a Maria Antònia Oliver, viuda del mateix autor amb què s'havia modificat el nom del premi. Només un parell o tres de vots havien optat per Oliver. La concessió del premi no només fa mal a la pròpia autora sinó que ratlla els límits de la poca ètica per part de la junta, última responsable del guardó i de qui s'atorga. La discòrdia sobre la política de premis de l'AELC no ve sola. Aquesta edició dels Cavall Verd ha estat vista també com a una de les més tendencioses. El premi de Poesia atorgat a Ponç Pons és editat per Bromera arran d'un premi amb convocatòria bilingüe del País Valencià --situació delicada en aquests moments a les illes pel que fa al bilingüisme dels premis Ciutat de Palma--, i a ningú no se li escapa que hi ha hagut un bon nombre de llibres de poesia en català publicats l'any passat que hi podien competir. Però tot i així, es dóna també una menció per traducció poètica a la valenciana Maria Beneyto, en una altra publicació de Bromera. Cal tenir en compte que el jurat dels premis Cavall Verd és format, entre altres, pel valencià Jaume Pérez, i la valenciana, Teresa Pasqual. Malgrat aquesta menció de consolació pel llibre de Beneyto, els premis particulars dels Escriptors Valencians, dits de la Crítica, no han distingit aquest llibre de Beneyto i han preferit un altre poemari, de Josep Elies Adell, lògicament de Bromera, i un altre de l'exmembre de junta, Xulio Ricardo Trigo, no cal dir-ho, de Bromera. També cal fer notar que el premi de narrativa dels valencians distingeixen un exmembre de la junta territorial del País Valencià, Toni Cucarella, aquest amb un llibre de 3i4, i deixen sense distinció, entre altres, tres llibres de prou ressò com els de Joan-Francesc Mira, Ferran Torrent i Josep Piera. Davant d'aquest panorama, no és estrany que algunes veus ja s'hagin sentit sobre el favoritisme que respiren els premis de l'AELC i la seva poca credibilitat, quan en realitat haurien de ser l'anticipació de les millors aportacions literàries de l'any, des d'un punt al màxim d'objectiu i sense amiguismes.

S'improvisen publicacions per cobrir justificants economics del 2003

S'improvisen unes publicacions de conveniència per poder cobrir els justificants econòmics del 2003 de les aportacions de Cedro i la Generalitat de Catalunya

La poca activitat de l'actual junta directiva que afavoreixi els associats en general fa que, a final d'any, no es puguin cobrir els justificants de les aportacions econòmiques que fa a l'AELC tant Cedro com la Generalitat de Catalunya. Un cop aquestes aportacions, cada vegada més importants, no estan utilitzades dins de cada any, han de ser "lapidades" amb recursos d'emergència. Un d'aquests recursos ha estat el desenterrament de la ja enterrada en el seu dia revista Literatures en suport paper i que havia estat redirigida cap a versió digital. L'abandó progressiu de la revista digital ha portat a ressuscitar aquesta revista. El número d'emergència, l'1 de la Segona Època (la Primera Època, en realitat no va gairebé existir), ha estat un pilot d'articles sense cap unitat temàtica, aprofitats d'altres intervencions i que ha representat un volum considerable de cost elevat. Només la seva distribució entre els associats ha ratllat prop de 3.000 euros (unes 500.000 pessetes). L'invent de la revista ha comportat també la creació d'un consell de redacció que dirigeix Jaume Pérez i que té entre els seus membres elements de la mateixa junta com Josep Ballester, Joan Josep Isern, Lluïsa Julià, Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol. Curiosament, aquest primer número de la segona època de Literatures només compta amb un article d'un representant del Principat i, encara més curiosament, és la mateixa secretària Lluïsa Julià, l'única, pel que sembla, capaç de representar amb la seva intel.lectualitat els més de 700 associats del Principat. La resta d'articles pertanyen a Dominic Keawn, Juan Villoro, Antoni Martí Monterde i Salvador Company, aquests dos últims exalumnes universitaris del president Jaume Pérez. Des del 2001, el primer dels dos ha participat en diverses activitats de l'AELC i ha estat un dels suports de Jaume Pérez al Principat arran de la crisi del 2001. Encara més curiositats: la segona part de la revista, gairebé la meitat de pàgines, està copada per Josep Palàcios amb textos de creació propis. S'ignora el criteri de tria perquè en un il.legible i confús pròleg que signa Jaume Pérez no es treu l'aigua clara de la dicotomia "dins i fora" amb què el president i ara director de Literatures vol justificar el nyap de la publicació. Les dues últimes curiositats són de caràcter tècnic: la coordinadora de la revista és Montserrat Bayà (personatge relacionat directament amb la crisi del 2001 com s'exposa en l'informe d'aquesta Plataforma). I la impressió de la revista s'ha fet a Sueca, a la Impremta Lluís Palàcios, que no és l'habitual de les impressions de l'AELC. La revista, quant a disseny, és un plagi d'altres revistes que s'editen al País Valencià, com és ara 'Caràcters', del mateix format, i 'L'Espill', de dimensions superiors i ambicions més aconseguides. Altres observacions de contingut es podrien fer sobre la falta d'uns abstracts, com a mínim, en castellà i anglès, tal com es feia en la versió digital de Literatures, i la falta d'unes notes biogràfiques dels articulistes. Aquesta revista Literatures, feta d'emergència, com dèiem, per cobrir justificants econòmics, és una de les despeses més qüestionables, entre altres, de l'any 2003, tant per la seva inutilitat en el panorama de les publicacions actuals, com pel seu contingut mediocre, i sobretot pel cost, que hauria permès una activitat de profit més majoritari entre els associats. Cal tenir en compte que l'any 2003 s'ha destacat per no tenir gairebé cap activitat important al Principat, i per descomptat, cap de remarcable ni al País Valencià ni les Illes, cosa que continua demostrant un important menyspreu pel col.lectiu d'escriptors i l'oblit cada vegada més evident de la funció d'una associació de caràcter professional com hauria de ser l'AELC. Finalment, només cal advertir que la primera època de la revista Literatures, en suport paper, va tenir tres números, un número 0, i dos exemplars que es limitaven a recollir les ponència de les dues últimes edicions de Paraula Amiga. Per acord de la junta directiva del 1999-2000, es va anul.lar l'edició en paper i es va aprovar en assemblea general el seu pas a digital. La junta actual no tan sols obvia qualsevol acord pres anteriorment sinó que continua actuant amb permanent fixació d'interessos personals que tenen dues vies de funcionament comprovables en aquest número de Literatures: l'amiguisme i la despesa luxuriosa en benefici propi. Justificants econòmics com les d'aquesta edició de Literatures són els que arriben a Cedro i la Generalitat de Catalunya i són també els que en altres ocasions han estat objecte d'auditories que detecten una desviació de col.laboracions cap a membres de junta i, en algun cas, cap a membres amb nòmina laboral.

Desacord entre junta Illes i Directiva per un premi a l'exconseller illenc Damia Pons

Desacord i picabaralla interna entre la junta de les Illes i la junta directiva per l'anunci d'un «premi» que distingeix l'exconseller de cultura Damià Pons

Una nova discrepància i picabaralla interna s'ha produït en el si de la junta directiva arran del fet que la vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens --per als mitjans, i sense cap rectificació pública, «presidenta de l'AELC»-- hagués anunciat la creació d'un nou premi que es donaria dins els Cavall Verd. En aquest cas, es tracta d'un nou guardó --almenys així s'anunciava-- que distingirà des d'ara "els mèrits en la defensa de la llengua i la cultura pròpies". A més, es va donar ja per fet que el primer guardonat el 2004 seria l'exconseller de Cultura del govern de les Illes, Damià Pons. La notícia, que es va publicar primer al Diari de Balears i posteriorment a l'edició digital de Vilaweb Lletres, va ser retirada el mateix dia --per "ordre" expressa de la directiva-- de la pròpia pàgina web de l'AELC i, de rebot, de Vilaweb Lletres. Uns dies després, el diari Avui recollia la notícia del Diari de Balears, per mitjà del corresponsal a les Illes, i es refermava en la creació d'un nou guardó amb aquestes paraules de la mateixa Antònia Vicens: "Durant els anys en què ha estat en política, Damià Pons ha donat exemple d'un tarannà obert, una actitud compromesa i un treball eficaç en favor de la cultura i el redreçament del país, impulsant els nous valors i alhora ha seguit amb la seva tasca de poeta i escriptor." L'endemà mateix, la pàgina web de l'AELC de la qual la directiva havia fet retirar la notícia el primer dia, inseria aquesta nota --feta arribar via "oficial" per la directiva a la persona responsable de la redacció de les actualitzacions--: "Durant el sopar de proclamació dels premis Cavall Verd d'enguany, que se celebraran el mes de març a Algaida (Mallorca), l'AELC farà un homenatge a la figura de Damià Pons, escriptor i exconseller de Cultura, com a reconeixement de la seva feina en favor de la normalització lingüística i de la cultura del nostre país. No es tracta, com en algun mitjà s'ha publicat erròniament, de la instauració de cap nou premi en el cartell dels Cavall Verd sinó d'un acte de reconeixement a l'exemplar trajectòria de Damià Pons com a intel.lectual i com a servidor públic." La Plataforma lamenta que una discrepància interna entre membres de junta es maquilli com "un error dels mitjans de comunicació", quan s'ha pogut constatar que la vicepresidenta Antònia Vicens va donar personalment per feta i confirmada la creació d'un nou premi dins els Cavall Verd. A banda d'això, la Plataforma també lamenta que la junta directiva no tingui la capacitat estratègica i moral per evitar aquests enfrontaments públics i, a més, mantingui enganyats i confusos els associats amb arguments falsos. Al marge de la polèmica, és també altament sospitós que els dirigents actuals de l'AELC es dediquin a distingir els associats que tenen o han tingut càrrecs polítics i, en canvi, mantingui en l'oblit els mèrits literaris o de trajectòria de molts dels escriptors i escriptores del país. I, per últim, cal recordar que a les Illes, l'Obra Cultural Balear és la que distingeix la defensa de la llengua i la cultura en els seus premis anuals 31 de Desembre. Una duplicitat, doncs, amarada d'afany de protagonisme barat. Tot plegat, una anècdota més que empobreix l'autèntic paper professional de l'AELC i que negligeix les seves responsabilitats de debò davant dels seus associats.

Alerta "maniga ampla" presentacio justificants subvencions

Alerta per la «màniga ampla» en la presentació de justificants de l'AELC corresponents a les despeses subvencionades pel Departament de Cultura de la Generalitat durant el 2003 i l'aparició de membres de junta com a receptors de nombrosos ingressos

A mitjan novembre, la Institució de les Lletres Catalanes va tancar el termini de presentació de justificants de les subvencions concedides a les associacions. En el cas de l'AELC --l'entitat més subvencionada per aquest organisme autònom del Parlament de Catalunya--, la presentació de justificants ha patit retards per motius diversos, tant per la dificultat a reunir els documents suficients com pel contingut d'aquests mateixos documents. El fet, però, és que la incertesa dels resultats electorals i el definitiu canvi de govern i el relleu al Departament de Cultura, a més de l'anunci de preparar auditories sobre les finances de la Generalitat de Catalunya, han alertat la majoria de departaments i instituts autònoms pel que fa al funcionament ordinari que portaven fins ara i, de rebot, les entitats subvencionades. En el cas de l'AELC, les dificultats s'han presentat a l'hora de cobrir correctament els diferents apartats del programa d'activitats subvencionat. Per exemple, hi ha tres o quatre membres de l'actual junta directiva que apareixen repetidament com a signants i beneficiaris d'una sèrie de pagaments que, en alguns casos, és difícil de comprovar la seva veracitat en relació a l'activitat subvencionada a la qual s'apliquen o que són receptors de gairebé totes les activitats. Entre els principals receptors d'aquests ingressos figuren el mateix president, Jaume Pérez, la secretària, Lluïsa Julià, i el tresorer, Joan Josep Isern --aquests dos últims, a més, amb càrrecs de col.laboració o de funcionari estable dins del mateix Departament de Cultura que destina la subvenció a l'AELC--. Però també hi figuren altres membres de l'actual junta amb cobraments considerables i que no tenen una correspondència equivalent a la discreta activitat que l'AELC porta a terme des de fa dos anys. Una altra característica que fa dubtosa la correcta destinació de les subvencions de la Institució de les Lletres Catalanes a l'AELC, és la presentació sistemàtica de desenes i desenes de factures de dietes de restaurants, hotels i viatges, en un tant per cent desfassat del que correspondria a les activitats subvencionades, en lloc de cobrir pagaments directes a col.laboracions d'especialistes i autors aliens a la junta. Cal recordar que l'anterior equip de junta, en un any i mig des del 1999 al 2001, va convidar a participar en activitats pròpies de l'AELC prop de 200 col.laboradors externs a la junta, la gran majoria associats, però també d'altres no associats i especialistes en diversos camps relacionats amb la literatura. La Plataforma continuarà alertant la situació d'amiguisme que viu la gestió de la junta actual de l'AELC i alertarà també l'organisme institucional corresponent de la frivolitat de la gestió dels ingressos públics que l'AELC fa en aquest moment, de cara a facilitar la feina de previsibles auditories tan ordinàries com extraordinàries. Aquest fet, amb algunes diferències de criteri polític, es repeteix en la presentació de justificants de despeses de l'aportació de CEDRO (drets reprografia), una aportació que es fa possible i és considerable, gràcies al nombre s'associats que coincideixen a ser-ho de l'AELC i de CEDRO, i que, en canvi, repercuteix míninament en aquests mateixos beneficiaris.

Augmenta la perdua nombre associats durant el 2003

Continua augmentat alarmantment la pèrdua del nombre d'associats durant el 2003 i no s'aconsegueix superar la xifra perduda en els últims dos anys

Segons dades que ha obtingut la Plataforma, durant l'any 2003, el nombre de socis ha continuat disminuint. Al desembre del 2002, l'AELC tenia enregistrats 915 associats, entre socis de ple dret i socis adherits. Al desembre del 2003, la xifra s'ha reduït a 911 associats. L'any 2003 no ha estat precisament nombrós en defuncions, només unes 6 baixes, però sí lamentablement nombrós en baixes anomenades "voluntàries" d'associats. Entre aquestes baixes "voluntàries" figuren, per exemple, les de David Castillo i Lluís Racionero, entre altres significatives. Les poques altes no han compensat aquestes pèrdues. La Plataforma recorda que durant l'etapa de l'anterior equip, en un any i mig, es van fer 150 associats nous, i les baixes "voluntàries", tret de les defuncions, van ser gairebé inexistents. L'evidència de la falta de confiança en la gestió de l'actual junta s'ha posat de manifest, amb el greuge que això comporta per al conjunt dels associats de l'AELC i el bon nom del col.lectiu.

Mes de 300 dades sense actualitzar pagines autors internet

Un estudi detecta prop de 300 dades no actualitzades en les pàgines d'autors, el manteniment de les quals és responsabilitat de l'AELC

La junta actual destina un considerable pressupost anual a la reduïda pàgina web, cada vegada menys visitada --a pesar de les dades oficials i contradictòries que es faciliten de tant en tant-- i més confusa en l'organització de la poca informació que dóna, un cop eliminat de la xarxa el fons amb què l'anterior equip havia creat en cinc anys, des del 1997 al 2001. Un estudi tècnic que la Plataforma ha encarregat confirma el que ja s'havia detectat fa uns mesos, però ara augmentat. Prop de 300 dades no estan actualitzades en el conjunt de pàgines d'autors, tan clàssics com contemporanis, que té en manteniment l'AELC. Les dades consisteixen principalment en mancances en la bibliografia, arran de publicacions, premis o estudis que s'han produït en els últims mesos dels autors, i fins i tot referències biogràfiques destacades. Aquesta falta d'actualització contrasta amb el que es presenta amb la crida "actualitzada" que no és altra cosa sinó un canvi de disseny, sense cap línia estructurada i poc atractiu, i unes quantes connexions que, en molts casos, l'aproximen al mateix contingut que es troba en el portal Lletra de l'UOC. En l'últim any, la incorporació al directori de l'AELC de pàgines noves d'autors associats ha estat gairebé inexistent. En canvi, sí que en el mateix període s'han incorporat pàgines de membres que formen part de la junta actual --amb pressupost de l'AELC, és clar--, entre els quals figuren Jaume Pérez, Núria Albó, Josep Ballester i Antònia Vicens. Aquesta negligència no només crea una mala imatge de l'AELC sinó que confon els que encara hi accedeixen per fer consultes i expandeix una informació envellida que afecta els mateixos autors i la seva obra. L'última sorpresa en aquest camp és la incorporació, a càrrec també de l'AELC, d'una pàgina de Salvador Dalí, no perquè Dalí no es definís ell mateix com a escriptor sinó perquè la Fundació Gala-Dalí i l'Any Dalí, amb un pressupost infinitament superior al de l'AELC, té cobert perfectament aquest aspecte a la xarxa.

Un altre Galeuzka tintat d'amiguisme i conclusions de catacumba

La vintena edició del Galeuzka aquest 2003 ha tingut lloc a Gernika. La junta actual de l'AELC, transgredint un bon costum recuperat amb l'equip anterior, ni tan sols va fer saber als associats que tenia lloc l'encontre, per si algú hi estava interessat a assistir-hi. Cal dir que, si es va saber alguna cosa, va ser per uns correus, que van resultar ser falsos, i que, se suposa que amb una certa ironia agra, oferien places gratuïtes amb totes les despeses pagades als associats. Sembla que els van rebre un gran nombre d'associats. Cap altra notícia ha donat a conèixer qui hi ha participat representant l'AELC, ni quines ponències s'hi han exposat ni quins objectius s'hi han articulat. El silenci, és clar, reflecteix, una vegada més, el caràcter d'amiguisme en trobades com aquesta a les quals assisteixen exclusivament membres de junta i alguns associats triats a dit. Per a més vergonya col.lectiva, l'única notícia del Galeuzka, en una de les poques circulars de l'AELC que actualment es fan arribar als associats deia: "Per primer cop en les edicions del Galeusca es va assumir un text poètic d'un escriptor a tall de conclusió..." I se n'oferia un fragment que ja denotava la inèrcia i la ineficàcia de la trobada. De tota manera, per reblar aquesta afirmació, la Plataforma ha obtingut el text complet i no ens volem estar de fer-lo conèixer perquè, amb la seva simple lectura, es puguin treure les conclusions de debò sobre la "patateria" de segons quines activitats en les quals participa o organitza la junta actual de l'AELC, subvencionades amb diners públics i de tots els associats:
«Nosaltres, nosaltres, escriptors, nosaltres, escriptors i escriptores en llengua catalana, gallega i basca reunits sobre les cendres que de Gernika cantà Paul Éluard, declarem que necessitem la memòria per exercir allò que millor sabem fer, escriure. Declarem que l'oblit ens mutila, ens empobreix, ens redueix i assimila. Declarem que necessitem el coneixement del passat per poder teixir la ficció, declarem que ens dol tant el nostre ahir que resulta impossible viure en aquest simulacre de normalitat. És curiós: allò que fórem ens impedeix ser feliços en aquest present. Ens reunim i parlem de la necessitat de crear una pàgina web de la memòria on reposin tots aquells que ens nodreixen. Parlem de la necessitat de crear un premi sobre aquest passat tan dens, aquesta pluja de novembre, i així i tot, declarem que l'escriptor és capaç de fabricar cent, dues-centes, milers de pàgines de llibertat on conèixer-nos millor, on amar-nos millor, on odiar-nos pitjor. Així ho creiem, per això optem per Guernika, per això ens reunim, siguem on siguem, a tots els guernikes del món, des dels límits de Fisterra al pas de Port Bou, tot passant per Bagdad. Potser sigui per això que ens resulta inadmissible la crida a l'oblit realitzada des de places de generalíssims a cavall, aquest ostentós repartiment de certificats de democràcia, aquest negre xapapote sota el qual ens volen enterrar dia a dia, aquí en tots els gernikes, nunca mais, és per això que ens reunim i denunciem en gallec, en euskera i en català, la mà que ens ofega la mà, que tanca els nostres diaris, la que impedeix expressar-nos en la nostra llengua, la que ens folkloritza i ens converteix en exòtics papagais engabiats pel simple fet d'escriure. Record, lembranza, oroimena i no recuerdo, souvenir, memory, veus acallades a cops de subvenció, amordassades, funcionalitzades habitem el segle XXI però ens volen fora sembla un malson escrit pel més mediocre dels novel.listes. No ho és, i nosaltres, nosaltres, escriptors, nosaltres, escriptors i escriptors en llengua basca, catalana i gallega necessitem un passat per al nostre futur, necessitem un passat per poder errar quan recreem aquest present, per poder exercir una funció crítica sobre allò que escrivim, necessitem un passat per completar millor aquest mirall romput, milers de minúscules enterrades sota les deixalles de la monotonia. Cal declarar-ho? Necessitem ser lliures per escriure, necessitem escriure per ser lliures aquí, en tots aquests gernikes nostres, des de Fisterra a Port Bou, passant per Bagdad».