Per als que no hi eren, cal dir que el Premi dels Escriptors
Catalans, que aquest 2019 fa 19 anys que s'atorga (rebatejat
posteriorment amb el nom «Jaume Fuster») es concedeix per una presumpta
votació dels autors membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalana (AELC), que teòricament proposen candidats en una primera ronda
i, posteriorment, decideixen per majoria sobre una nominació de tres
aspirants. Les bases del premi deixen clar que l'autor ha de ser viu en
el moment de la convocatòria i que el premi s'atorga a «la trajectòria,
la repercussió i la divulgació» que ha tingut l'obra d'un autor/a.
Aquests tres criteris, tan difícils de valorar segons l'òptica des de la
qual es parteix, ja fa convocatòries que ha aixecat autèntiques
sospites sobre la veracitat de les votacions —que en cap moment s'han
fet públiques ni en nombre ni en noms i ni tan sols es posen a
disposició de qui les vulgui consultar— pel resultat que donen.
El Premi
d'aquest 2019 supera tots els rècords de falta de credibilitat. Els
tres candidats són per ordre invers alfabètic: Antoni Vidal Ferrando
(Santanyí, Mallorca, Illes, 1945); Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca,
Illes, 1941) i Antoni Munné-Jordà (Barcelona, Barcelonès, Principat de
Catalunya, 1948). Si deixem de banda que la tria és summament estranya,
tenint en compte la diversitat d'autors catalans amb una obra
consolidada que sí que ha tingut una autèntica trajectòria, una
important repercussió aquí i a fora i una notable divulgació —amb tots
els respectes pels tres noms candidats— el que els fa altament víctimes
—i no per culpa seva— d'una sospitosa manipulació és que Antoni Vidal
Ferrando és candidat ininterrompudament, any rere any, des del 2011 fins
a avui, i que Antònia Vicens —heus aquí que els dos són de Santanyí— va
pel mateix mal camí i ho és també ininterrompudament des del 2017. S'hi
incorpora —i a saber si per seguir la mateixa sort que els altres dos—
l'autor Antoni Munné-Jordà, amb obra literària publicada, però sobretot
conegut com a fan de la literatura fantàstica i la ciència-ficció.
¿Com
pot ser que des de l'any 2011, els associats que voten candidats votin
el mateix nom cada any (Antoni Vidal Ferrando)? ¿Com pot ser que des del
2017, els associats que voten candidats votin el mateix nom cada any
(Antònia Vicens)? ¿Com pot ser que els associats que voten candidats es
posin d'acord a votar Antoni Munné-Jordà, més aviat de coneixença
discreta, i no hi hagi empats o candidats amb un innegable procés de
trajectòria, repercussió i divulgació, com demanen les bases del premi?
No és la primera vegada que aquesta Plataforma insta l'actual Junta de
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a revisar el
mètode, el criteri i la credibilitat del Premi dels Escriptors Catalans.
És lamentable que en una etapa d'una junta més rejovenida que les
anteriors, es caigui en els mateixos mals hàbits: l'amiguisme, el
mirar-se el melic i l'ignorar que l'AELC té la funció d'ampliar la seva
mirada tant a favor dels associats com dels que no ho són perquè les
subvencions que rep són públiques i pertanyen a tots.
