Malestar entre membres de la junta directiva, socis de les Illes i el País Valencià i noves dimissions territorials silenciades

El clima de malestar dins la junta directiva de l'AELC ha anat en augment des de la dimissió de part de la junta anterior. El malestar és propiciat pel mateix nucli de membres que han provocat les crisis internes dels últims anys. La junta territorial de les Illes encapçala el rànquing: en menys de vuit mesos n'han dimitit dos vocals (cal tenir en compte que els membres de la junta territorial de les Illes només són quatre). A la primera dimissió del soci Bernat Joan Marí, cal afegir ara la del soci Joan Cerdà. Es dóna la casualitat, o no, que els dos són residents d'Eivissa. Sembla que desavinences amb els altres membres mallorquins (les Illes organitzen aquest any l'edició del Galeuzka) han propiciat aquestes dimissions, tot i que també hi té part de raó el fet que l'AELC a les Illes, diuen, "està actuant en connivència amb les institucions, amb interessos personals, representats en la seva vicepresidenta, Antònia Vicens, menystenint els interessos generals dels associats illencs". Els socis Víctor Gaya i Xesca Ensenyat han substituït respectivament i progressivament els dimitits illencs. Els dos, és clar, són de Mallorca perquè el centralisme del qual s'acusa sovint Barcelona també té la seva representació, amb una altra cara, en altres indrets territorials. D'altra banda, regna també un cert malestar en el sector territorial del País Valencià arran de la participació que l'AELC farà en l'Encontre d'Escriptors que l'editor i activista Eliseu Climent organitza anualment dins els Premis Octubre. Un sector de socis valencians retreu al president de l'AELC, Jaume Pérez, d'actuar "amb interessos inconfessables i de destinar una important dotació econòmica del pressupost general a satisfer les despeses d'aquest Encontre, aliè a l'AELC, a canvi de la seva participació personal en la coordinació d'alguns dels actes dels Premis Octubre, limitant així la independència i la prioritat professional que hauria de mantenir l'AELC". Altres veus insinuen que una entrevista publicada en el setmanari El Temps, el juliol passat, amb Jaume Pérez, on se li atribuïa la iniciativa de l'Informe sobre els Escriptors al País Valencià --en realitat proposat fa dos anys per altres vocals de junta--, ja formava part d'aquest "xantatge" d'Eliseu Climent sobre l'AELC. Aquests costos de l'Encontre, poc clars i sembla que difícils de calcular entre la proporcionalitat de l'AELC i els organitzadors dels Octubre, no satisfan tampoc tots els membres de la junta directiva. Així, si el col.lectiu de socis valencians descontents veu venir una participació partidista i que discrimini molts dels autors valencians, els altres hi veuen una absència d'autors significatius dels altres àmbits territorials, sobretot del Principat, on hi ha prop de 700 associats sobre 900 de l'AELC, a canvi de presències d'autors que es consideren "poc rellevants per l'interès que hauria de tenir l'Encontre i els aspectes a discutir-hi", diuen, "des del moment que sembla inevitable que es faci amb l'AELC, lligada de mans per l'editor Climent".