Hipocresia en la mort de Paco Candel per part de l'Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana

La hipocresia de segons quin sector de les lletres no té límits. Un dels últims exemples s'ha pogut comprovar amb la vena necrològica que s'ha disparat amb la mort de Paco Candel. Pàgines de diaris i dos dies amb obertura de Telenotícies a la Televisió Catalana. Preguntat per una agència de notícies, el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem-Jordi Graells, s'ha desfet en lloances per Candel, com el millor dels buròcrates a l'hora de tenir un micro davant. Cal recordar, però, que Paco Candel ha estat un ignorat en tots els actes de trenta anys de vida de l'AELC, entre altres coses perquè no va ser mai considerat un escriptor en llengua catalana. Es dóna el cas, però, que en el període 1999-2001, dins la línia de redreçar la falta de generositat de l'AELC envers alguns dels escriptors, es van nomenar alguns socis d'honor que, o bé no eren socis o havien tingut una vinculació i una funció important per al conjunt de les lletres catalanes. Paco Candel va ser un dels proposats i rebutjats per la junta d'aquell moment, presidida pel valencià Jaume Pérez. L'autor Paco Candel, precisament d'origen valencià, emigrat a Barcelona als dos anys, tampoc no va aconseguir tenir ni aleshores, ni ara, una pàgina web que recordés la seva obra. Candel no es troba ni en el directori d'autors de l'AELC, doncs, ni en el del portal Lletra de la UOC, ni tampoc en cap manual i, per contrastar amb tanta verborrea necrològica i hipòcrita, una repassada per les llibreries a les vint-i-quatre hores de la seva mort deixava clar que tampoc no es trobava cap del seus llibres, principalment perquè la gran majoria, per no dir tots, estan descatalogats. Aquesta és la realitat. Per això, la Plataforma lamenta que s'aprofitin situacions com aquestes per fer una intervenció pública —d'altra banda prou merescuda— però que no es digui a la vegada que Paco Candel no ha estat mai soci de l'AELC i que la mateixa AELC —malgrat que l'autor consta en el Qui és Qui de les Lletres Catalanes— no ha tingut mai un detall de reconeixement per la seva obra. Candel, de fet, ho tenia clar: "Els altres catalans". I durant cinquanta anys, trenta en democràcia, així ha estat considerat pel seus col.legues de ploma, tenint en compte que Candel ja no va arribar pràcticament a l'ordinador.

Pocs autors als actes del trenta aniversari de l'AELC i molta invitacio als sopars

Els actes del trentè aniversari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), segon aniversari que se celebra en un període de cinc anys, no tenen el quòrum que la Junta actual esperava. El programa de taules rodones escampades pel territori no han aconseguit congregar més que minories de cada àmbit. A mes, la majoria de debats no han aportat res de nou ni han proposat cap projecte sinó que han caigut en la lamentació, la queixa i la mirada nostàlgica enrere. Fins i tot en una de les taules rodones, la de les Illes, l'escriptor Antoni Serra va fer públic que s'havia donat de baixa de l'AELC perquè es va adonar que hi havia socis de primera, de segona i de tercera. Sense comentaris. D'altra banda, els sopars o dinars organitzats, segons fa el cas, de les Illes, el País Valencià i el Principat, no han rebut les inscripcions "voluntàries" que també preveia la Junta (malgrat el preu considerat reduït de 35 euros per cobert!), cosa que en els últims dies s'ha procedit a convidar, a tort i a dret i per omplir, una sèrie de socis que ni s'ho esperaven, sobretot, esclar, per al sopar final a l'Hotel Casa Fuster, de Barcelona (on també ha estat convidat el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre algun altre càrrec institucional) , després de la taula rodona de La Pedrera. La Plataforma considera que aquests actes d'aparador, taula, copa, puro i pandereta no són precisament els que necessita en aquest moment el sector de les lletres catalanes que té plantejats una sèrie de reptes decisius per al futur i que la junta actual només fa veure que té damunt la taula, però sense donar-hi una resposta activa que desencalli l'estat de letargia de la gran majoria d'autors catalans. La tendència a convidar tothom incitant-lo a pagar i després reconvidar més d'uns quants —perquè es vegi ple— sense pagar, via telefònica, recorda mals temps. Mals temps que, lamentablement, i per mor de comptar amb una junta no només continuista sinó ancorada en els primers anys de l'AELC, es difícil, ara per ara, que es vegin eradicats.

L'estudi sobre la situació professional dels escriptors costa 30.000 euros però maquilla la realitat

Sabut és que, ni que sigui per fer soroll, un estudi estadístic sempre és ben rebut per la concurrència mediàtica. Malauradament, l'estudi sobre la situació professional dels escriptors catalans cau en l'error de donar més importància als fets anecdòtics que a l'anàlisi de la realitat. El pretès caràcter "científic" amb què el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) titlla l'estudi queda desmuntat de seguida. En primer lloc, un estudi que es basa únicament en un sector que és només dels associats —nombrosos escriptors actuals no sós socis de l'AELC— limita el seu resultat. En segon lloc, la xifra de 373 consultes aproximades que s'ha donat per oficial no ha estat escollida des dels criteris dels tècnics sinó que ha estat aleatòria, és a dir, ha respost qui ha volgut d'un col.lectiu aproximat de mil associats. Qualsevol estudi que es fa d'aquest tipus parteix d'un principi bàsic: els enquestats han d'estar "científicament" escollits pels tècnics de l'enquesta. Edats, gèneres, sexe, lloc de residència, etcètera, etcètera. En aquest cas, s'ha confiat en l'atzar. I això desvirtua d'entrada la realitat del retrat robot que s'ha volgut fer. A banda d'això, que invalida o maquilla notablement l'estudi, ¿de què serveix saber que el 60% d'aquests 373 voluntaris, diu que també escriu en castellà? ¿De què serveix saber que la meitat dels que han respost diguin que són funcionaris? ¿De què serveix que un llarg tan per cent es lamenti que no ha passat dels mil euros d'ingressos per drets d'autor en l'últim any? Les lletres catalanes necessiten un altre tipus d'estudi. Més aviat un pla de xoc que n'eviti la desaparició si no s'hi posa remei. ¿Per què baixen les vendes dels llibres dels autors catalans? ¿Per què les llibreries no exposen els seus llibres en llocs preferents? ¿Per què es descataloguen obres importantíssimes per a la tradició de les lletres catalanes? ¿Per què novetats catalanes que no poden tenir més promoció després d'aparèixer en tots els mitjans no troben resposta a l'hora del mercat? ¿Per què els programes de llibres de les televisions públiques i les ràdios públiques dediquen gran part de les seves informacions a la literatura castellana? L'estudi passa per alt tots aquests aspectes i es conforma amb l'autobombo d'haver fet un treball acadèmic, matemàtic i prou. La Plataforma considera que el pressupost de 30.000 euros destinats a aquest estudi, que en realitat ha estat confeccionat per cadascun dels 373 voluntaris que han respost un llarg qüestionari, és desmesurat tenint en compte els resultats que ha donat i la inutilitat tant de cara al moment present com al futur. Inútil, a més, la tramesa que es va fer d'aquest qüestionari —un quadern gairebé de vacances!— amb sobre mida A4 i sobre franquejat per retornar al miler d'associats. Queda clar que set-cents sobres d'aquesta tramesa han anat a la paperera. La paperera de cada escriptor que no ha respost, esclar. Diners llançats que haurien pogut servir per a alguna altra finalitat més eficaç.

Un galeusca en la intimitat clandestina

Com ja és habitual, el que hauria de ser un devessall d'escriptors i un enrenou mediàtic sonat a nivell de tot l'Estat espanyol, es converteix cada any, pel pont de Tots Sants —tan tradicional com visitar els cementiris—, en una excursió de curs que una dotzena de socis de cada associació d'escriptors —la gallega, la basca i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)— fan alternativament a cadascun dels seus territoris, pagant la resta, ni que es digui que ho finança CEDRO, sota l'excusa de l'intercanvi i el coneixement de les tres literatures i prenent com a objectiu un tema de música celestial que justifiqui les taules rodones, les visites culturals i els tecs que s'hi inclouen. La trobada d'aquest any ha passat novament desapercebuda i, com ja és també habitual, els associats —sobretot els traductors entre les tres llengües o escriptors traduïts a alguna de les tres— que podrien tenir interès a participar en aquests encontres, i ja en van vint-i-quatre!, ni tan sols hi han estat convidats i ni tan sols se'ls ha informat de la convocatòria que aquest any ha tingut lloc a Lugo per parlar de 'L'imaginari en la literatura'. La Plataforma considera que és inacceptable que es mantingui any rere any una activitat com el Galeusca que lamentablement no aporta res al coneixement i la difusió entre les tres literatures dites minoritàries de l'Estat espanyol i que fins i tot nega la participació activa als mateixos associats. Unes conclusions tòpiques i típiques de pa sucat amb oli, al final de l'encontre no cobreix ni els objectius ni els aspectes que haurien de ser prioritaris del Galeusca si els que hi participen ho fessin, realment, en nom de tots els altres i no en profit personal sota l'afany de munyir fins al límit el turisme literari subvencionat. Com deia el lema d'aquest any, l'AELC sembla que s'apunti a "allò que és faula i a la vegada el misteri”. Els convidats catalans d'aquest any per part de l'AELC han estat: Guillem-Jordi Graells, Alfons Llorenç, Caterina Valriu, Francesc Serés, Jaume Miró, Montserrat Rodés, Ramon Guillem, Gemma Sales, Lluïsa Soaz, Montserrat Bayà (hi ha participat en totes les edicions), Antoni Prats i Magdalena Gelabert. Sense paraules. Cada lector por extreure'n les conclusions de la tria.