Després de tres anys de paràlisi (gairebé coincidint amb els tres anys de commemoració de la crisi global) i d'una resposta vàlida davant l'empenta de la contractació digital entre editors i autors, aquests dos col·lectius, entre els quals figura l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), han improvisat la signatura d'un model de contracte digital que rectifica algunes de les clàusules dels anteriors contractes d'edició en paper. Lamentablement, el model de contracte digital pactat no aporta res de nou. El seu redactat, més o menys ampliat retòricament, és un refregit dels models de contractes digitals que ja existien en xarxa des del 2008 i que aquesta Plataforma va fer públics davant la demanda urgent de molts autors pressionats pels seus editors en relació als llibres antics o també als llibres de nova edició. Tant l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com l'Asociación Colegial de Escritores de Cataluña (ACEC) com el Gremi d'Editors de Catalunya, els tres organismes implicats en el nou model, admeten allò que aquesta Plataforma va denunciar en el seu dia: una contradicció flagrant en el redactat de cessió de drets dels contractes fins ara vigents i la recomanació per part de l'AELC que no se signés cap contracte digital quan, paradoxalment, el redactat del contracte en paper ja ho incloïa. És per això que, ara, ho justifiquen amb aquestes paraules: "En l’acord subscrit el 8 de juny de 2009 els models de contracte convinguts contenien una clàusula que, en utilitzar una terminologia en la qual es barrejaven formats digitals tant en suports tangibles com no tangibles (suport magnètic, digital, e-book, suports sonors, serialització radiofònica, radiodifusió, accés en línia, etc ), podia induir a l’equívoc d’entendre que era possible la cessió de drets d’edició i la cessió de drets de reproducció digital i comunicació pública en un document únic. Tanmateix, progressivament s’ha anat imposant el criteri de subscriure dos contractes o documents diferents per a cada una de les modalitats d’explotació. És per això que la Comissió Paritària ha estimat oportú consensuar un model de contracte de cessió dels drets de reproducció digital i comunicació pública d’obra literària en un document independent al contracte d’edició tradicional. També s’ha considerat que l’editor que originàriament assumeix el
risc de publicar una obra pugui legítimament pretendre disposar del dret en exclusiva d’accés a l’obra literària, ja sigui en format edició o en reproducció digital o comunicació pública." Les tres associacions, que no sembla que vegin encara com a definitiu el seu acord perquè no amaguen que el mercat digital canvia constantment —almenys, en això, tenen més raó que un sant, i la Plataforma es pregunta perquè no són capaços de anar al davant d'aquest canvi trepidant— confessen això altre: "Tenint en compte aquests antecedents, es mantenen els models que ja s’havien aprovat amb anterioritat, però excloent-ne la cessió de drets de reproducció digital i comunicació pública, que serien objecte d’un document independent, tot i que els dos contractes es vincularien quan se subscrivissin de manera conjunta i simultània. Així mateix, si les parts que subscriuen un contracte d’edició no consideressin adient subscriure el contracte de reproducció digital o comunicació pública perquè no estigués prevista l’explotació immediata en aquest format, podrien optar per subscriure exclusivament el contracte d’edició, però incloent-hi una clàusula d’opció preferent per al supòsit que l’autor disposés d’oferta per a l’explotació mitjançant la reproducció digital o comunicació pública." En definitiva, que tant si hi ha model de contracte digital com si no n'hi ha, l'ambingüitat torna a planar per damunt de tot, deixant a la mà de cada autor i de cada editor que facin allò que més els convingui. ¿Per a això calia esperar tres anys i malmetre recursos públics (de tots els autors i editors) —diguem-ne dietes de reunions d'una comissió que s'anomena Paritària i que més aviat té regust de Parida— per acabar deixant enlaire com resoldre el canvi que representa per al sector el món digital? ¿Fins quan, l'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) —ni que aquesta vegada vagi de bracet amb les altres dues— es conformarà a anar implantant pegats en una obra que demana rehabilitació de disseny i cara nova?
