La nova Junta Directiva de l'AELC tanca l’any 2015 amb una nova jornada que carrega les despeses sumptuoses de manutenció

Els mals hàbits són difícils d’eradicar. Malgrat que ja han passat prou mesos perquè la nova Junta Directiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hagués fet un estudi financer de la situació de fallida tècnica en què es troba, el ritme de despeses inútils i sumptuoses continua. Aquest final d’any es tanca amb una reunió de la Junta [12 desembre] que comporta novament viatges en avió (membres de les Illes) i viatges en Euromed (membres del País Valencià o del Principat) a més de la manutenció corresponent de tots ells. No és estrany que, quan es presenten els comptes de cada any, les despeses destinades exclusivament a aquest ús sumptuós dels membres de Junta sobrepassi els 17.000 euros. Una quantitat prou important a tenir en compte per a una associació amb dificultats econòmiques, deutes de les institucions, rebaixa de serveis, retallades d’activitats i atenció reduïda als associats. ¿Quin rendiment produeix aquest total de més de 17.000 euros anuals en reunions de més de quinze membres per dir amén a algunes de les propostes que es presenten? ¿No es podria dir amén —i cantar missa i tot— simplement per correu electrònic, xat o skape o, a tot estirar, amb la trobada dels vicepresidents com a representants de cada àmbit? Aquest i altres aspectes de la línia de despeses de l’AELC posa en evidència que els temps —els més foscos de l’AELC— encara no han canviat.

L’AELC canvia de parer i el pa i la sal que havia negat sempre a la Plataforma APE es converteix ara en una presumpta acceptació i assumpció de paraula de totes les reivindicacions

Rectificar és de savis. ¿Però quins savis? En aquest cas, la junta directiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha canviat de parer i el pa i la sal que durant anys va negar a la Plataforma d’Autors en Perill d’Extinció (APE), integrada per professionals de l’escriptura i la il·lustració de literatura infantil i juvenil, s’ha convertit ara en un plat calent de llenties a taula —pitjor seria una patata calenta!—, amb l’acceptació de l’entrada a la junta d’un membre de l’APE (Rodolfo del Hoyo) com a vocal cooptat —després del ball de cadires silenciat arran de la dimissió de la vicepresidenta Mireia Vidal-Conte, escollida del Principat, i la cooptació interna del vocal Jordi Martín Lloret com a vicepresident— i l’assumpció de tots els punts de l’APE. Curiosament, la junta actual de l’AELC, presidida per Bel Olid, continua tenint entre els seus membres alguns dels que ja formaven part de les juntes anteriors que, repetidament, s’havien negat a assumir els mateixos punts reivindicatius —és sorprenent que l’actual presidenta de l’AELC, Bel Olid, i la vicepresidenta del País Valencià, Gemma Pasqual, autores relacionades amb l’àmbit infantil i juvenil, mai no s’hi havien adherit a títol personal— i, anys abans —arran del naixement de la Plataforma Per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules— l’AELC fins i tot s’havia negat a enviar als associats el contingut d’aquelles reivindicacions amb excuses de mal pagador. ¿Què ha passat, doncs, perquè alguns dels membres d’aquella negativa hagin ara capgirat el mitjó? La resposta és clara. L’anterior Junta Directiva era presidida per Guillem-Jordi Graells, un interlocutor aparentment vàlid de cara a fora, però que, arran del canvi d’actitud dels seus successors, ara es posa en evidència manifesta la seva ineficàcia i la seva actitud deshonesta amb les promeses fetes de paraula a ambdues Plataformes. Cal celebrar aquest canvi de parer d’ara de la nova junta. Però també cal exigir que, si han rectificat, i rectificar és de savis, que siguin savis de debò. Per això, la Plataforma Per Una Aelc Com Cal no s’està de reservar un punt de prudència i de prevenció, arran de la dissolta Plataforma Per Una Aelc Com Cal, davant el fet que, novament, les promeses de paraula no siguin portades a la pràctica i no acabin arribant a bon port.

La vicepresidenta del Principat dimiteix de la Junta just després de ser escollida i el relleu ni tan sols es comunica als associats

Els mals hàbits de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) heretats del passat continuen sent la moneda diària amb què la renovada junta obsequia als associats. Un dels últims fets és la dimissió —no comunicada públicament— de la que va ser escollida en l'última assemblea com a vicepresidenta del Principat, Mireia Vidal-Conte, la qual ni tan sols ha arribat a figurar en el llistat de la junta directiva pels pocs dies que li hagués tocat tenir el càrrec. De manera interna, i sense tornar a convocar una candidatura oberta, la junta actual va optar per cedir un dels seus vocals, el traductor Jordi Martín Lloret, i nomenar-lo —en clau de cooptació— el vicepresident del Principat. D'aquesta manera, la junta del Principat s'ha quedat amb un membre menys i només amb dos vocals en comptes dels tres corresponents. Finalment, tampoc sense que s'hagi fet públic ni comunicat als associats, la junta que presideix Bel Olid ha decidit matar dos pardals d'un tret i, per mirar d'apaivagar el conflicte que s'havia obert amb l'APE (Autors en Perill d'Extinció), ha ofert finalment el lloc de vocal al candidat que ja tenia compromès aquest lloc i que posteriorment se li va negar, Rodolfo del Hoyo, que representarà l'APE (en fase de dissolució) dins de l'AELC, organisme que en anteriors etapes no va donar mai suport explícit a l'APE i que ara tindrà a la vora des de la secció de literatura infantil i juvenil. Tot això, però, sense la transparència que els associats es mereixerien i, encara més, després d'una junta que té com a bandera la renovació i l'obertura.

Una publicació-panegíric de l'expresident de l'AELC, Jaume Pérez, obvia l'etapa interna més conflictiva de tota la història de la Junta Directiva

La publicació per part de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) d'un panegíric sobre l'expresident Jaume Pérez (etapa 1999-2007), dins la col·lecció 'Retrats', de l'AELC, obvia els fets que van provocar l'etapa de conflictivitat interna més important de tota la història de l'AELC. L'autor de la publicació, Antoni Martí Monterde, exalumne i amic personal de Jaume Pérez, se centra, en diversos capítols, en l'activitat literària i acadèmica de Jaume Pérez i, en entrar en el breu capítol com a president de l'AELC, escampa fum sobre unes qüestions genèriques i posa l'ènfasi en l'edició de la revista 'Literatures' (6 números) que la següent Junta Directiva va clausurar immediatament per costosa i totalment injustificable quan es podia difondre el mateix contingut via digital. D'altra banda, la publicació passa per alt, el conflicte intern que va portar la junta directiva a viure diverses dimissions en una situació inèdita que va portar l'AELC fins i tot a resoldre finalment un dels conflictes per la via judicial. Jaume Pérez va ser proposat com a president de l'AELC en un atzar de carambola després d'un altre conflicte intern promogut per l'aleshores coordinadora tècnica de l'AELC, Montserrat Bayà, enfrontada personalment amb la que era secretària general, Carme Arenas, i la vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens. Amb el suport a l'ombra de qui anys després seria president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, l'esmentada coordinadora —càrrec no electe sinó tècnic— va crear una candidatura per sorpresa presidida per Jaume Pérez que va desbancar la que hauria donat la presidència a Antònia Vicens —que l'havia assumida provisionalment per raons d'edat— i la secretaria general, a Carme Arenas. La primera part de la legislatura de Jaume Pérez es va veure envoltada de greus conflictes interns, de desavinences entre àmbits territorials, que el president no va aturar i, ben al contrari, va impulsar com a home de palla sota la batuta de dos dels responsables del conflicte, l'esmentada coordinadora tècnica, Montserrat Bayà i qui després en seria president, Guillem-Jordi Graells. La publicació-panegíric escrita ara per Antoni Martí Monterde fa ulls clucs d'aquesta situació, malgrat que n'existeix una acurada documentació a les hemeroteques, i per no atorgar mèrits a qui no els té, silencia també el tomb de renovació que l'AELC havia començat a fer, la seva modernització i la creació d'iniciatives importants dutes a terme per una part de membres de la Junta Directiva sense que Jaume Pérez hi hagués tingut mai una autoria directa. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal qüestiona novament que l'AELC continuï destinant recursos a publicacions incompletes d'aquesta mena, inadmissibles a hores d'ara en suport paper, pel seu elevat cost, i encara més quan es limiten a fer autobombo de personatges que han "remenat les cireres" de l'AELC durant anys des de diversos càrrec de la Junta Directiva, com és el cas de l'al·ludit Jaume Pérez, primer com a vicepresident de l'àmbit territorial del País Valencià i, després, president, per les causes esmentades, de l'AELC. La Plataforma espera de la nova Junta, presidida per Bel Olid, que agafi les regnes d'una vegada i no es deixi portar per la inèrcia dels vicis adquirits en etapes anteriors i activi l'anunciada renovació de la qual tant s'ha parlat des del mitjans, per causes evidents de generació i gènere.

El Mundo denuncia que l'AELC continua ancorada en obscures pràctiques després del relleu presidencial protagonitzat per la junta de Bel Olid

En un article publicat en el Suplement Tendències del diari El Mundo [16 juliol 2015], l'escriptor Rafel Vallbona critica una de les últimes polèmiques sorgides en el si de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en relació al "cop de porta" que la nova junta directiva, presidida per l'escriptora i traductora Bel Olid, ha donat a la proposta del col·lectiu format per autors de literatura infantil i juvenil i agrupats en el la Plataforma APE (Autors en Perill d'Extinció). Reproduïm el contingut íntegre de l'article titulat «Qui li vol mal»:

"Sembla que algú es vulgui carregar la literatura infantil i juvenil en català. Primer la crisi, després la socialització dels llibres a les escoles (moltes de les quals d'estudiants amb major poder adquisitiu, ja és curiós); després la maniobra per fer que el candidat de la plataforma d'escriptors de literatura infantil i juvenil Autors en Perill d'Extinció (APE) a la junta de l'Associació d'Escriptors (AELC) es retirés 'de facto' de la campanya a canvi de falses promeses mai no acomplertes; després el cessament fulminant de la Maria Carme Roca, membre de l'APE, del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT); després la negativa del Departament d'Ensenyament a aprovar un document de bones pràctiques vers el llibre infantil i juvenil reconegut per la indústria, l'administració i els sectors implicats. I després, per ara, la nova negativa de la junta de l'AELC a permetre que un representant d'aquesta plataforma, una instància que està treballant amb rigor per defensar la literatura per a nois i noies, assisteixi com a convidat amb veu i sense vot a les reunions de la junta. Està clar que hi ha algú que vol acabar amb una literatura que ha donat prestigi a les lletres catalanes i molts diners a la indústria. Qui? Tothom i ningú. L'AELC continua ancorada en obscures pràctiques; per ara el canvi no ha servit de res. El sistema educatiu està més preocupat amb complir amb les exigències del mercat i estar en pau amb les AMPA i els sindicats, que en formar ciutadans capaços de pensar per ells. Les editorials feina tenen per sobreviure. I els de l'APE, jo no se a qui li han trepitjat l'ull de poll, però sembla que tothom els hi te ganes. Un dia es passaran a la clandestinitat."

L'AELC deixa que l'expresident Guillem-Jordi Graells s'arrossegui quatre anys més a la Junta Directiva de CEDRO que canvia presidència amb l'elecció de Carme Riera

L'escriptora Carme Riera (Palma, Mallorca, 1948) ha estat elegida nova presidenta del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), en representació dels autors. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que té representació dins d'aquest organisme, ha revalidat la vocalia de l'expresident de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. D'aquesta manera, l'actual i nova presidenta de l'AELC, Bel Olid, a qui correspondria de fet representar l'AELC dins de CEDRO, ha tornat "el favor" a l'expresident de l'AELC que, un cop fracassat en l'intent de trobar un nou president que el substituís, acabat sisplau per força el seu mandat, va permetre una candidatura unitària encapçalada per l'aleshores vocal de la Junta, Bel Olid. No és habitual que un autor que no forma part de la Junta Directiva de l'AELC, la continuï representant en els altres organismes. El mateix Guillem-Jordi Graells, en altres etapes del seu pas per la Junta Directiva, havia lluitat aferrissadament per recanviar la representació i obtenir-hi una minipoltrona. En aquest cas, però, Guillem-Jordi Graells, sempre "al servei del poble associat", ha canviat l'ètica i l'estètica i ha mantingut el seu lloc cedit generosament per l'AELC com a agraïment als seus "serveis prestats". La candidatura de Carme Riera, com a nova presidenta de CEDRO, ha estat també consensuada en el sector dels autors pel seu perfil d'escriptora catalana en català i espanyol. És a dir, sí-sí-però-no-potser-sí. La nova Junta Directiva de CEDRO ha quedat formalitzada així, per als pròxims quatre anys: Presidenta: Carme Riera (autora); Vicepresident 1r: Pedro de Andrés Romero (Alianza Editorial. Grup Anaya); Vicepresident 2n: María Teresa Gómez-Mascaraque (autora); Tresorer: Patrici Tixis Pedrosa (Grup Planeta); Vocals pel grup autoral: Isabel García Adánez, Guillem-Jordi Graells Andreu, Manuel Rico Rego i Josep Anton Soldevila Torrella; Vocals pel grup editorial: José María Arizcun Pérez-Salas (Miraguano), Eduardo García Guerra (Wolters Kluwer España), Antonio Garrido Gozález (Edebé) i José Gabriel González Arias (Unidad Editorial). En la mateixa assemblea, celebrada a Madrid la vigília de Sant Joan, s'han aprovat els comptes del 2014 i el pressupost del 2015. Com els autors saben, des de fa temps, CEDRO retribueix amb quantitats mínimes i gairebé simboliques els autors que en són socis, pels seus drets reprogràfics i digitals, tot i així, l'organisme continua mantenint la política de considerables despeses de dietes, viatges i manutenció per als membres de la Junta Directiva, cosa que fa que alguns dels que en formen part ho tinguin com una llepolia difícil d'abandonar.

La nova Junta Directiva de l'AELC es reuneix a València sense posar fre a les despeses sumptuoses de manutenció

La política de despeses sumptuoses de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) continua, malgrat el canvi de Junta Directiva i malgrat la situació d'ofec econòmic evident que viu l'entitat. El cap de setmana del 12 - 13 de juny 2015, els membres de la Junta Directiva es reuneixen a València, en una de les últimes reunions de curs. Aquestes reunions, a les qual són convocats tots els membres dels tres àmbits territorials (Principat de Catalunya, País Valencià i Illes) reuneixen actualment —excepció feta d'alguna excusa puntual per motius personal— Bel Olid (Presidenta), Miquel Bezares (Vicepresident Illes), Gemma Pasqual (Vicepresidenta País Valencià), Mireia Vidal-Conte (Vicepresidenta Principat), Lluís Hansen (Secretari), Vicent Penya (Tresorer), Helena Alvarado, Laia Martinez i Ismael Pelegrí (Vocals Illes), Núria Cadenes, Carles Cortés i Francesc Mompó (Vocals País Valencià) i Mercè Canals, Jordi Martín Lloret i Carles Molins (Vocals Principat), a més de la coordinadora de l'AELC, i algun altre convidat. Més de setze associats, doncs, a càrrec de tots. Celebrar una d'aquestes reunions implica desplaçaments dels membres de dos dels àmbits territorials cap al tercer on tenen lloc, amb les consegüents despeses de bitllets de tren Euromed, bitlles d'avió, estades en hotels i manutenció corresponent. Ni una multinacional amb beneficis anuals ho permetria. La Junta Directiva de l'AELC es va adjudicar l'any 2014 per a les seves despeses, uns 17.000 euros, segons l'Estat de Comptes oficial (se suposa que no hi ha caixa B, ¿o sí?). I això en una època on, per tractar el que s'hi tracta i per aprovar el que s'hi aprova, n'hi hauria prou amb un intercanvi de correus electrònics, de xats, de comunicacions virtuals o de trucades per skype. A pocs mesos d'haver pres possessió la nova Junta, però, sembla que els mals hàbits heretats de la mala gestió anterior costen de trencar i les últimes reunions de Junta, a les Illes i al País Valencià —la tercera, quan toca, es fa també al Principat— demostren que hi ha despeses que no es poden retallar, ni que calgui deixar de fer segons quines activitats o renunciar a mantenir un millor servei als associats. En un moment que les assemblees populars sembla que s'han posat de moda, allò que la Junta Directiva aprova en comitè tancat ja hauria de ser de circuit obert per a tots aquells associats que hi volguessin dir la seva, evidentment, reforçant i potenciant la comunicació electrònica, cosa que per ara i tant continua amb l'absurda opció d'enviar trameses de paper als associats per correu postal quan el 99% per no dir el 100% ja disposa de comunicació electrònica. ¿El canvi de debò... per a quan?

Bel Olid admet que l’AELC necessita “obertura”, “intercomunicació” i “reactivació” per recuperar els autors que no s’hi senten representats

Entre els primers objectius que s’ha marcat la nova presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Bel Olid (Mataró, 1977) hi ha el fet d’haver admès, en algunes entrevistes o tuits que han circulat des del seu nomenament, que l’AELC necessita més “obertura”, més “intercomunicació” i més “reactivació” per “guanyar novament la confiança d’aquells escriptors i escriptores que no s’hi senten representats. Per aconseguir aquests objectius, la nova presidenta proposa de manera immediata dinamitzar l’àrea digital de l’AELC (actualment és força passiva), dinamitzar també les diverses seccions de l’AELC (actualment totalment inactives) i fomentar l’intercanvi d’informació i la participació entre els associats (cal tenir en compte que l’AELC tramet comunicacions puntuals per correu electrònic només a aquells associats que ho han demanat (insólit!). Es dóna el cas que en els últims vuit o deu anys, malgrat el balanç triomfalista i poc autocrític que n’ha fet el president sortint, Guillem-Jordi Graells, l’AELC ha mantingut un nombre de socis estable entre les altes i les baixes, però el nombre no fa la cosa perquè el que compta es constatar que s’han produït baixes significatives —per exemple, Quim Monzó— i que ja fa anys que no hi ha altes de les noves fornades d’autors que han publicat recentment, cosa que condemna l’AELC a un envelliment associatiu perillós, tant per a la seva subsistència financera —expressada en apunts anteriors de summament delicada— com per a la injecció d’energia i il·lusió que necessita. Malgrat que Bel Olid expressi els seus objectius com si fos una autora i traductora que hagués estat elegida des de fora, cal recordar que ja fa quatre anys que formava part de la junta de l’AELC com a vocal i que s’ha presentat al càrrec de presidenta des de dins i amb avantatge difonent una candidatura unitària no prevista en els Estatuts —cosa que no ha pogut fer cap altre associat o grup d’associats externs perquè simplement no es va fer pública aquesta opció—, per la qual cosa, Bel Olid és també, en part, corresponsable de la situació creada en els últims temps i de les males pràctiques dissimulades amb un comitè electoral que hauria d’haver vetllat per un estricte compliment de la normativa. Malgrat tot, aquesta Plataforma celebra que, encara amb la poltrona calenta que ha deixat l’últim president i amb la seva ombra de quaranta anys, amb algun escadusser eclipsi, planant sobre la seu de l’AELC, la nova presidenta no hagués esperat ni quaranta-vuit hores a manifestar públicament que no estava prou d’acord amb la línia portada fins ara, pel que es pot despendre del programa que planteja ara a la nova junta, també parcialment renovada.

L'AELC veta la difusió de les bases d'un premi literari de relats de l'Any de les Biblioteques que convoca el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya amb un col·lectiu d'escriptores en col·laboració amb Arola Editors

 L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha vetat la difusió per correu electrònic de les bases d'un premi literari de relats que ha convocat dins de l'Any de les Biblioteques el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya amb un col·lectiu d'escriptores. El recull de relats breus, màxim 5.000 caràcters, que han de tractar sobre el món bibliotecari, el publicarà el mes de setembre Arola Editors. Els organitzadors havien demanat a l'AELC que fes difusió de les Bases per arribar al màxim d'autors i autores interessats a participar-hi, però l'AELC ha respost, amb una confusió inexplicable en una entitat professional, que no fa difusió d'aquells premis literaris en què no es respecten els drets d'autor sobre la seva obra. A la vegada, en una actitud prepotent i poc elegant, recorda als organitzadors que es posen a la seva disposició si es decideixen a excloure aquestes pràctiques "viciades" de les bases i n'elaboren unes altres que defensin i promoguin els autors. La desafortunada resposta, que la signa Josep Miàs com a Adjunt de gestió de l'AELC, no té en compte que les bases en qüestió no impliquen cap dotació econòmica i que precisament el que fan és defensar i promoure els autors que hi vulguin participar oferint-los una publicació, finançada pel Servei de Biblioteques, que es distribuirà a totes les biblioteques catalanes. La Plataforma, que ha tingut accés a les esmentades Bases, no veu en el seu redactat cap vulneració dels drets d'autor i les considera molt més respectuoses que segons quines bases que la mateixa AELC ha difòs en alguna ocasió. La Plataforma considera també que tancar les portes a un col·lectiu que en un moment determinat podria ser un potencial gruix d'associats, si és que no en són ja, de l'AELC, és un desencert. I finalment, la Plataforma recorda a l'AELC que és la mateixa Associació d'Escriptors en Llengua Catalana la que rep de la Generalitat de Catalunya una substanciosa subvenció anual de prop de 100.000 euros que gestiona perquè la distribuixi al servei dels autors i les lletres catalanes, tots els autors i totes les lletres catalanes sense excepció. Una primera relliscada a pocs dies de la renovació de Junta directiva que presideix Bel Olid i que la Plataforma voldria veure com es rectifica a temps.

L'amenaça de «fallida tècnica» plana sobre la nova etapa de l'AELC

L'etapa que ha tancat, després de vuit anys, la junta directiva presidida per Guillem-Jordi Graells, deixa l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), tal com ja ha advertit aquesta Plataforma en ocasions anteriors, al límit econòmic i en fase de fallida tècnica. Des de fa uns exercicis, i a causa de la reducció d'ingressos, l'AELC està esgarrapant del fons de liquiditat (popularment dit "estalvis") una quantitat considerable anualment (prop de 100.000 euros durant el 2014, segons l'informe més recent de tresoreria, que admet que continuarà aplicant). Mentre el president sortint es vanta d'haver reduït despeses i d'haver aplicat la contenció, una simple comparació als balanços dels dos últims anys i als estats d'ingressos i despeses demostren que això no ha estat així. Per exemple, es diu que les despeses de la Junta Directiva s'han reduit almenys 9.000 euros, cosa que no és certa. L'any 2013, la Junta Directiva dels tres àmbits territorials —viatges, trens, avions, hotels i restaurants— es va emportar 17.000 euros, i el 2014 aquesta partida es va reduir només 600 euros! Continua sent incomprensible una despesa gairebé fixa a tercers per concepte d'assessoria fiscal i jurídica que ha augmentat també de 14.400 euros del 2013 a 16.300 euros el 2014! Escandalosa la política de publicacions en suport paper. No n'hi ha prou de no consolidar l'entorn digital sinó que les impressions en paper han passat de 21.200 euros el 2013 a 27.200 euros el 2014! Això també repercuteix en les trameses postals als associats que no només no s'han reduït o substituït per comunicacions electròniques sinó que han augmentat de 14.400 euros el 2013 a 17.400 euros el 2014! Com a demostració d'aquesta poca disposició a fer el canvi digital d'una manera decisiva, només cal adonar-se que les despeses de publicacions en xarxa s'han reduït: si el 2013 s'hi van destinar 13.000 euros, el 2014 s'hi han destinat només 10.600 euros! Continuen sent poc explicatives i genèricament elevades les despeses destinades a les activitats: 43.700 euros a activitats generals (?); 13.200 euros a activitats del Principat (?); 13.500 euros a activitats del País Valencià (?) i 22.000 euros a activitats de les Illes (?), unes quantitats que reflecteixen el desfassament entre el gruix d'associats de cada territori —el més nombrós lògicament és al Principat— i l'atenció i els recursos que es dediquen a cadascun d'ells. L'única partida que no ha variat, del 2013 al 2014, és la de despeses de personal (2 persones) que es manté inalterable en 87.000 euros. Es fa evident, doncs, que sí que cal aplicar urgentment mesures de contenció, però que siguin reals i eficaces: menys viatges per fer reunions de rutina, menys paper imprès, menys trameses de correu postal, més ús de mitjans electrònics i canvi de política en les anomenades "activitats" amb tendència a la motivació dels associats més que no pas a la compensació econòmica per moure un dit. És inadmissible que s'admeti que els ingressos de l'AELC s'han reduït brutalment i que els estats de comptes anuals mostrin la mateixa alegria que en èpoques econòmicament millors. A aquest pas, i si la nova Junta Directiva no hi posa remei amb urgència, l'esgarrapada al fons de liquiditat (estalvis) pot acabar deixant la font sense doll.

El fracàs en la recerca d'un relleu a la presidència de l'AELC obliga el president sortint a cedir el càrrec a una vocal

Durant les últimes setmanes, de presidència de Guillem-Jordi Graells, les gestions portades a terme des de principis del 2015 per trobar un relleu al seu mandat de vuit anys —l'únic que permeten els Estatuts quan un president ha estat escollit dues vegades— han acabat amb uns intents que han resultat totalment infructuosos. Alguns dels presumptes associats convidats a ser candidats pel mateix president sortint han declinat la seva oferta, a causa sobretot d'una llarga letargia de més de deu anys, que ha portat l'AELC a no animar els associats més significatius a involucrar-se en la gestió de l'entitat. No és la intenció d'aquesta Plataforma desvelar quins han estat alguns d'aquests contactes que han acabat en resposta negativa, per respecte als mateixos implicats, però sí que cal lamentar que un president que porta gairebé quaranta anys relacionat amb l'AELC en diversos càrrecs i des de la seva fundació hagi topat amb tantes portes tancades a facilitar el seu relleu. Això ha portat inevitablement a una solució d'emergència que es va desencallar, segons fonts confirmades per aquesta Plataforma, a principis del mes de febrer, concretament el cap del setmana del 8 de febrer, just en el termini de presentació de candidatures, per cert, en un diumenge a mitja nit, quan el mateix president sortint va proposar i beneir la creació de la candidatura dita "unitària" —negligència estatutària— formada per l'única candidatura a la presidència de la ja vocal de la junta sortint, Bel Olid, presentada juntament amb la candidatura de la vicepresidència i les vocalies que cal renovar. Com que no hi ha cap més candidatura que opti als càrrecs, ja es pot afirmar a hores d'ara, que la pròxima presidència de l'AELC estarà ocupada, doncs, per Bel Olid (Mataró, 1977), escriptora i traductora. Un relleu generacional tant per edat com per gènere, perquè serà la primera escriptora que ocupa la presidència de l'AELC en tota la seva història i que —a pesar de les circumstàncies forçades en les quals hi arriba— aquesta Plataforma celebra, a la vegada que espera que ben aviat es visualitzi aquest canvi d'etapa i l'AELC entri en una nova era que desinfecti els mal hàbits i la mala gestió portada durant anys i que redreci allò que s'ha torçat i que ha abocat l'AELC a una estat d'hibernació dominat per la vella caspa de quaranta anys. La sortida de la presidència de Guillem-Jordi Graells, com fa un temps la del cessament de la coordinadora Montserrat Bayà, són dues de les poques bones notícies que l'AELC ha viscut en els últims temps i de les quals aquesta Plataforma es congratula amb xampany inclòs.

L’AELC «fabrica» una candidatura «unitària» que no preveu els Estatuts per «salvar» un vocal cooptat del Principat

La junta sortint de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha arribat a aquesta nova cita electoral amb els mateixos mals hàbits d'altres ocasions. Així, un cop fetes públiques les candidatures teòricament presentades, part de la junta sortint, amb el beneplàcit i l'assessorament del president sortint, Guillem-Jordi Graells, ha elaborat una relació de candidats a l'àmbit territorial del Principat (presidenta, vicepresidenta, vocals) que ha marcat amb un asterisc com a candidatura unitària. Aquesta opció, no prevista en els Estatuts, obeeix únicament a "salvar" d'entre les poques candidatures presentades, un vocal que a hores d'ara ja és a la junta com a cooptat. Es tracta de Jordi Martín Lloret que és l'únic associat que competeix amb una altra candidatura a la vocalia presentada individualment per Rodolfo del Hoyo. El fet que tant la junta sortint com el comitè electoral hagi permès aquesta irregularitat posa de manifest la continuïtat de les males pràctiques que tant han caracteritzat tots els canvis de junta de l'AELC en els últims anys. Si la junta sortint creia que es podien presentar candidatures unitàries, aquesta opció havia d'haver estat oferta, degudament explicada i animada a tots els associats, que individualement potser no opten a presentar-se com a candidats, però sí que ho farien a títol col·lectiu. Aquesta Plataforma —que recorda que no ha pres mai cap postura a favor o no d'un o un altre candidat— considera que deixar en desavantatge un candidat individual és una falta de respecte per la seva opció i una manera subtil de condicionar el vot dels associats que participin en el procés electoral, cosa que el comitè que supervisa aquesta cita electoral hauria hagut de posar sobre la taula i rectificar a temps.

El comitè electoral del 2015 de l'AELC es veu incapaç de controlar el procés de candidatures de primera mà

El 8 de febrer acabava el termini per presentar les candidatures als càrrecs que aquest 2015 cessen en la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC): Presidència, Tresoreria, Vicepresidència pel Principat, Dues vocalies del Principat, una vocalia del País Valencià i una vocalia de les Illes. Com que el 8 de febrer ha coincidit en diumenge, el cap de setmana, esclar, no ha estat hàbil per si algú esperava l'últim moment. Esclar que ho podia fer per correu electrònic o per fax, amb el control evident de la data i l'hora, però no es pot dir que l'AELC hagi posat gaires facilitats per fer-ho allò que diuen transparent. Només calia canviar el 8 pel 9, per exemple, i posar una hora concreta del dilluns feiner per presentar les últimes candidatures. Lamentablement, esclar, les candidatures a la Junta de l'AELC no suren perquè les últimes legislatures no han estat precisament proclives a l'animació dels associats a prendre part en la gestió de l'entitat. Aprofitem per dir, en resposta a alguns simpatitzants i seguidors d'aquesta Plataforma, que la Plataforma Per Una Aelc Com Cal no ha presentat mai ni presentarà —és un dels seus articles estatutaris no escrits— cap candidatura a la Junta de l'AELC. La funció d'aquesta Plataforma és alertar d'allò que no té un correcte funcionament i evidenciar la greu situació per la qual passa l'AELC a la vegada que també aporta suggeriments i solucions o exigències que han estat veladament escoltades en moltes ocasions. El cas és que, en nom d'una presumpta transperència i complint amb els Estatuts, l'AELC té nomenada en cada procés electoral un Comitè, fet a sorteig entre els associats i associades, per fer un seguiment de tot el procés. El Comitè del 2015, però, es troba amb enormes dificultats per fer correctament aquest seguiment atès que no té un control directe de les candidatures rebudes i, per exemple, no ha pogut testimoniar que el dia 8 —repetim: diumenge— s'hagi presentat cap candidatura d'última hora. Sí que la Plataforma, i el mateix Comitè Electoral també, saben que durant aquests últims dies hi ha hagut gestions a l'ombra per elaborar una mínima candidatura continuista per al 2015 ja que en aquest cas correspon fer el canvi de presidència —l'actual president no pot tornar a optar al càrrec—, de vicepresidència pel Principat i de Tresorer, a més de quatre vocalies arreu dels tres àmbits territorials. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal lamenta que es continuïn utilitzant mètodes poc transparents i que no es prefereixi fer saber que no hi ha candidats voluntaris sinó que, pel que fa als càrrecs principals, són triats amb l'opció que més convé als sortints. L'AELC arriba, en aquestes eleccions, a una cruïlla que li hauria de permetre una renovació real i no una continuïtat, com fins ara, amb aquells que ja hi eren el dia que es fa fundar, aviat farà quaranta anys.