El fracàs en la recerca d'un relleu a la presidència de l'AELC obliga el president sortint a cedir el càrrec a una vocal

Durant les últimes setmanes, de presidència de Guillem-Jordi Graells, les gestions portades a terme des de principis del 2015 per trobar un relleu al seu mandat de vuit anys —l'únic que permeten els Estatuts quan un president ha estat escollit dues vegades— han acabat amb uns intents que han resultat totalment infructuosos. Alguns dels presumptes associats convidats a ser candidats pel mateix president sortint han declinat la seva oferta, a causa sobretot d'una llarga letargia de més de deu anys, que ha portat l'AELC a no animar els associats més significatius a involucrar-se en la gestió de l'entitat. No és la intenció d'aquesta Plataforma desvelar quins han estat alguns d'aquests contactes que han acabat en resposta negativa, per respecte als mateixos implicats, però sí que cal lamentar que un president que porta gairebé quaranta anys relacionat amb l'AELC en diversos càrrecs i des de la seva fundació hagi topat amb tantes portes tancades a facilitar el seu relleu. Això ha portat inevitablement a una solució d'emergència que es va desencallar, segons fonts confirmades per aquesta Plataforma, a principis del mes de febrer, concretament el cap del setmana del 8 de febrer, just en el termini de presentació de candidatures, per cert, en un diumenge a mitja nit, quan el mateix president sortint va proposar i beneir la creació de la candidatura dita "unitària" —negligència estatutària— formada per l'única candidatura a la presidència de la ja vocal de la junta sortint, Bel Olid, presentada juntament amb la candidatura de la vicepresidència i les vocalies que cal renovar. Com que no hi ha cap més candidatura que opti als càrrecs, ja es pot afirmar a hores d'ara, que la pròxima presidència de l'AELC estarà ocupada, doncs, per Bel Olid (Mataró, 1977), escriptora i traductora. Un relleu generacional tant per edat com per gènere, perquè serà la primera escriptora que ocupa la presidència de l'AELC en tota la seva història i que —a pesar de les circumstàncies forçades en les quals hi arriba— aquesta Plataforma celebra, a la vegada que espera que ben aviat es visualitzi aquest canvi d'etapa i l'AELC entri en una nova era que desinfecti els mal hàbits i la mala gestió portada durant anys i que redreci allò que s'ha torçat i que ha abocat l'AELC a una estat d'hibernació dominat per la vella caspa de quaranta anys. La sortida de la presidència de Guillem-Jordi Graells, com fa un temps la del cessament de la coordinadora Montserrat Bayà, són dues de les poques bones notícies que l'AELC ha viscut en els últims temps i de les quals aquesta Plataforma es congratula amb xampany inclòs.