L'amenaça de «fallida tècnica» plana sobre la nova etapa de l'AELC

L'etapa que ha tancat, després de vuit anys, la junta directiva presidida per Guillem-Jordi Graells, deixa l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), tal com ja ha advertit aquesta Plataforma en ocasions anteriors, al límit econòmic i en fase de fallida tècnica. Des de fa uns exercicis, i a causa de la reducció d'ingressos, l'AELC està esgarrapant del fons de liquiditat (popularment dit "estalvis") una quantitat considerable anualment (prop de 100.000 euros durant el 2014, segons l'informe més recent de tresoreria, que admet que continuarà aplicant). Mentre el president sortint es vanta d'haver reduït despeses i d'haver aplicat la contenció, una simple comparació als balanços dels dos últims anys i als estats d'ingressos i despeses demostren que això no ha estat així. Per exemple, es diu que les despeses de la Junta Directiva s'han reduit almenys 9.000 euros, cosa que no és certa. L'any 2013, la Junta Directiva dels tres àmbits territorials —viatges, trens, avions, hotels i restaurants— es va emportar 17.000 euros, i el 2014 aquesta partida es va reduir només 600 euros! Continua sent incomprensible una despesa gairebé fixa a tercers per concepte d'assessoria fiscal i jurídica que ha augmentat també de 14.400 euros del 2013 a 16.300 euros el 2014! Escandalosa la política de publicacions en suport paper. No n'hi ha prou de no consolidar l'entorn digital sinó que les impressions en paper han passat de 21.200 euros el 2013 a 27.200 euros el 2014! Això també repercuteix en les trameses postals als associats que no només no s'han reduït o substituït per comunicacions electròniques sinó que han augmentat de 14.400 euros el 2013 a 17.400 euros el 2014! Com a demostració d'aquesta poca disposició a fer el canvi digital d'una manera decisiva, només cal adonar-se que les despeses de publicacions en xarxa s'han reduït: si el 2013 s'hi van destinar 13.000 euros, el 2014 s'hi han destinat només 10.600 euros! Continuen sent poc explicatives i genèricament elevades les despeses destinades a les activitats: 43.700 euros a activitats generals (?); 13.200 euros a activitats del Principat (?); 13.500 euros a activitats del País Valencià (?) i 22.000 euros a activitats de les Illes (?), unes quantitats que reflecteixen el desfassament entre el gruix d'associats de cada territori —el més nombrós lògicament és al Principat— i l'atenció i els recursos que es dediquen a cadascun d'ells. L'única partida que no ha variat, del 2013 al 2014, és la de despeses de personal (2 persones) que es manté inalterable en 87.000 euros. Es fa evident, doncs, que sí que cal aplicar urgentment mesures de contenció, però que siguin reals i eficaces: menys viatges per fer reunions de rutina, menys paper imprès, menys trameses de correu postal, més ús de mitjans electrònics i canvi de política en les anomenades "activitats" amb tendència a la motivació dels associats més que no pas a la compensació econòmica per moure un dit. És inadmissible que s'admeti que els ingressos de l'AELC s'han reduït brutalment i que els estats de comptes anuals mostrin la mateixa alegria que en èpoques econòmicament millors. A aquest pas, i si la nova Junta Directiva no hi posa remei amb urgència, l'esgarrapada al fons de liquiditat (estalvis) pot acabar deixant la font sense doll.