Els desacords i la falta d'activitat de les quatre associacions d'escriptors catalanes congelen el desenvolupament de l'Espai de Lletres

La signatura del conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per a la creació de l'Espai de Lletres, el 14 de març del 2001, amb seu al Pati Llimona, ha tingut una curta vida. Després d'un primer any d'activitat, i un segon any cada vegada més confús, inactiu, de resultats migrats, i que havia tendit a fer d'aquest organisme un punt de lluita per inexplicables afanys de protagonisme de les diferents associacions, han desembocat en una proposta del mateix Institut de Cultura de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB). A partir de la proposta, els membres del Consell Coordinador de l'Espai de Lletres, representants de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Associació Col.legial d'Escriptors (ACEC), l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC) i el Centre Català del PEN Club (PEN) es va arribar a la conclusió de congelar les activitats de l'Espai de Lletres per al 2003, sense cap alternativa de futur. D'aquesta manera, els escriptors catalans han desnonat un acord que implicava la participació tant en infraestructures com en dotació econòmica que l'Ajuntament de Barcelona havia destinat a l'Espai de Lletres (el primer any de 3 milions de pessetes de l'època), en el període inicial. La paralisi organitzativa actual de les associacions, la poca imaginació dels seus membres per dinamitzar aquest organisme col.lectiu, i les pressions indirectes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes que havia vist en l'Espai de Lletres una finestra oberta que preferia mantenir tancada, han promogut aquesta lamentable situació. La Plataforma es proposa aclarir quina és la situació actual del conveni de l'Espai de Lletres i aprofundir en els punts del seu redactat, al marge de la «tomba en vida» que li han cavat les juntes actuals de les associacions signants.

Eliminen els logos de l'AELC dissenyats per Enric Satue

Es vol treure de la circulació el joc de logos identificatius de l'AELC, dissenyats fa set anys per Enric Satué, per encàrrec de l'aleshores president Jaume Fuster

Com que quan no es fa res de nou ni de bo, el més fàcil és canviar o esborrar el que han fet els altres, un dels últims divertiments de la junta actual és anul.lar de la circulació el joc de logos identificatius de l'AELC que va dissenyar sense cap càrrec, fa uns set anys, Enric Satué --posteriorment se'l va nomenar soci d'honor--. L'encàrrec va ser de qui aleshores era president, l'enyorat Jaume Fuster. Les noves propostes de logo, però, que van ser presentades a l'última assemblea general de socis no van tenir la bona acceptació d'alguns dels socis presents. La Plataforma es pronuncia en el fet que els actuals logos de l'AELC, conjuntament amb el tradicional de Joan Miró, han creat una imatge i que qualsevol substitut de més baixa qualitat artítica és un menyspreu a la iniciativa que va tenir la junta presidida per Jaume Fuster i a la feina generosa que va acceptar un dissenyador del prestigi d'Enric Satué que va saber combinar la mà mestre de Joan Miró amb un estil actual i pràctic.

El director de la Institució de les Lletres Catalanes proposa represàlies contra l'exsecretari de l'AELC

El director de la Institució de les Lletres Catalanes proposa represàlies contra l'exsecretari per les seves accions legals arran del cessament del 2001

Francesc Parcerisas, director de la Institució de les Lletres Catalanes --organisme autònom del Parlament de Catalunya, que funciona sota l'empara del Departament de Cultura de la Generalitat amb representats de tots els sectors de les lletres-- es va manifestar en l'última assemblea de socis de l'AELC a favor d'emprendre represàlies contra l'exsecretari de l'AELC, el qual, arran del seu cessament, ha dut a terme durant l'últim any i mig, després d'esgotar totes les possibilitats de diàleg amb la junta iprevi avís, algunes accions legals que han acabat amb una resolució de conciliació al seu favor davant el Jutjat Social de BCN, núm. 11. La proposta de Francesc Parcerisas, en una assemblea del 6 de març, constituïda antiestatutàriament perquè no hi havia el quòrom exigit del 10% dels associats, consta en l'acta de l'assemblea d'aquell dia. La Plataforma lamenta que el director de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec vinculat al govern català, no tingui una actitud ni neutral ni mitjancera en aquesta qüestió i que, ben al contrari, sigui ell qui proposi mètodes antidemocràtics, repressius, poc elegants, i que constaten una falta d'obertura de l'AELC i una negació dels drets als quals pot optar en qualsevol moment un associat de qualsevol associació i, per extensió, un ciutadà del país que el manté en el seu càrrec de funcionari a la Institució de les Lletres Catalanes. La Plataforma comunicarà al Conseller de Cultura aquest parer i li demanarà que vetlli perquè els responsables dels organismes del seu Departament mantinguin en tot moment la postura que els exigeix l'exercici dels seus càrrecs.

Ferran Torrent rep tots els premis de la critica menys el dels Escriptors Valencians de l'AELC

La novel.la 'Societat limitada', de Ferran Torrent, publicada l'any passat, s'ha convertit en la més premiada per la crítica dins el primer quadrimestre d'aquest any: el premi Crexells, el premi dels crítics catalans dins de la crítica espanyola, el premi Serra d'Or i el premi dels crítics de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Curiosament tots menys el premi de la crítica dels escriptors valencians que atorga l'àmbit territorial de l'AELC al País Valencià i que es lliura abans de l'estiu a Gandia en una "festa de germanor". És clar que Ferran Torrent, com dissortadament molts altres escriptors catalans valorats i apreciats tant pel públic com per la crítica, no és soci de l'AELC. ¿Deu ser aquest el motiu de l'evidència de diferència de criteri a l'hora de distingir 'Societat limitada'?

Els Premis Cavall Verd han motivat diferències entre els membres del jurat

Els membres dels premis de poesia i de traducció poètica es van reunir el 5 d'abril passat, en un restaurant de Palma, per decidir els dos premis supervivents dels Cavall Verd que aquest any abandonen Palma per primera vegada i es donen a Eivissa, aprofitant la recent mort de Marià Villangómez, per tal que els assistents, membres de la junta, representats institucionals i convidats per la junta (la gran majoria de socis no n'han sabut res ni han tingut l'opció de prendre-hi part mal que fos amb pagament de tiquet) puguin omplir el sopar al Castell d'Eivissa i participin en l'excursió pels paratges de Villangómez a l'illa, el 25 d'abril. Els membres del jurat van ser Jaume Pérez, Josep Francesc Delgado, Miquel Bezares, Gabriel Sampol de la Santíssima Trinitat i Enric Ribes. Segons ha transcendit, però, la sessió no va ser precisament tranquil.la, pel que fa a escollir els guanyadors d'aquest any (que han estat finalment Montserrat Abelló i Salvador Oliva) sinó que els membres del jurat van haver d'optar pel sistema de la votació després que les dificultats a posar-se d'acord no van propiciar un consens per unanimitat. Cal remarcar que l'any passat van ser separats del jurat autors com Feliu Formosa, Narcís Comadira i Salvador Oliva, sense que ni tan sols fossin avisats de la decisió, tot i que s'havien compromès per continuar-hi ja des de l'anterior veredicte. L'únic que s'hi manté permanentment com a jurat és el valencià Jaume Pérez, responsable, com a president de l'AELC, de la discriminació que es va fer amb aquells altres tres membres, el 2002. Els Premis Cavall Verd d'aquest any, organitzats per l'àmbit territorial de les Illes, es veuen marcats per les diferències entre membres de junta que han motivat la dimissió de diversos components en els últims mesos, tal com s'ha posat de manifest en les cartes fetes públiques per alguns d'ells i reproduïdes també en aquesta pàgina. Antònia Vicens, vicepresidenta de les Illes, havia dit públicament que les dimissions eren per incompatiblitat dels membres dimitits, cosa que han desmentit alguns d'ells exposant els seus motius reals.

El cartell polèmic del Dia Internacional del Llibre ha estat aprovat per la Fundació de la qual n'és patró l'AELC

El cartell dissenyat per al Dia Internacional del Llibre, celebració promoguda per la Fundació Dia Internacional del Llibre, serà motiu d'una pregunta al Parlament de Catalunya, per part del grup Iniciativa per Catalunya, arran de les protestes que diversos col.lectius femenistes han fet públiques. El cartell mostra un cos femení nu amb un llibre davant el pubis i una mà amb una espelma que s'hi acosta per llegir. El gest deixa una ombra rectangular que crea una imatge considerada masclista pels col.lectius denunciants. El cartell ha estat aprovat per la Junta de la Fundació Dia Internacional del Llibre, de la qual forma part l'AELC com a patró, a més d'editors i altres representants del sector del llibre. La «Plataforma Per Una Aelc Com Cal» insta la junta de l'AELC a donar una explicació per haver aprovat un cartell, les característiques del qual era previsible, a la vista del disseny, que fomentessin una altra polèmica innecessària que indirectament esquitxa els escriptors catalans, com a patrons que són, a través de l'AELC, de la Fundació promotora, estretament vinculada i impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dos exmembres de la junta directiva de l'AELC exposen públicament a la premsa les raons de la seva dimissió i un d'ells anuncia que es dóna de baixa

Un article publicat el 23 de març passat al Diari de Balears qualificava algunes de les últimes dimissions de junta directiva de l'AELC com "una substitució marcada per les incompatibilitats laborals i professionals", segons paraules de la vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens, en relació a la baixa de Joan Cerdà, president també del Gremi d'Editors de les Illes Balears. El 27 de març, el mateix Joan Cerdà responia amb aquesta carta al Diari de Balears: «"Un aclariment a l'AELC". En l'edició de diumenge de Diari de Balears, la vicepresidenta illenca de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Antònia Vicens, insisteix a atribuir la meva sortida de la junta directiva de l'AELC a una presumpta incompatibilitat, considerant que, des de febrer d'enguany, som el president del Gremi d'Editors illenc. Com bé sap Antònia Vicens, la meva marxa de la directiva de l'AELC es produí com a conseqüència de la sessió de la junta directiva celebrada el juny de 2002 a Barcelona: es formalitzà per escrit i els motius, exposats també per escrit, foren incorporats en una acta. En aquell moment vaig decidir no fer públiques les raons de la meva discordança, però sí explicar --clar i català-- als meus companys de directiva la meva opinió sobre la gestió que s'estava fent a l'AELC, amb l'esperança que el meu desencís raonat servís --si més no-- com a motiu de reflexió. Immediatament la meva vacant --en qualitat de vocal cooptada-- fou ocupada per Xesca Ensenyat. Resumint: no hi ha cap relació entre una dimissió --al juny de 2002-- i una elecció al febrer del 2003. A més, com quedà reflectit, la meva elecció com a president del Gremi d'Editors es produí per sorpresa. La realitat actual de l'AELC és --malauradament-- poc engrescadora, amb un rosari de dimissions a la directiva que s'arrossega des de fa anys. L'intent de dissimular-ho atribuint dimissions a raons alienes no crec que sigui un bon camí.» Pocs dies després, el 4 d'abril, al mateix diari, l'al.ludida Xesca Ensenyat, també dimitida de junta directiva, responia a Joan Cerdà i ampliava la informació: «"Resposta a Joan Cerdà". Per al.lusions, responc la carta de Joan Cerdà de 27.03.03. Efectivament, vaig entrar a la directiva de l'AELC cooptada, en substitució de J.Cerdà; però no ho vaig voler fer sense abans saber per què se n'havia anat ell. Després d'algunes setmanes de dubtes inquietants, vaig acceptar; en principi, per curiositat. A la propera reunió de la directiva la primera cosa que vaig preguntar fou per què se n'havia anat el meu antecessor. No ho vaig aclarir. L'únic que puc assegurar a Joan Cerdà és que ni un sol dia no he deixat de preguntar per què va dimitir. Les raons que em donaven van des del complot ordit contra la vicepresidenta, a no sé què d'unes pàgines web. Com que veig que ara tampoc no ho explica, em prepar per morir sense saber per què se'n va anar Joan Cerdà, juntament amb d'altres incògnites que la vida no m'ha sabut respondre. Jo vaig dimitir de l'AELC, si vol saber-ho, com a resultat de la manipulació de l'acta de dia 14 de desembre del 2002. Després que totes les meves temptatives perquè l'acta reflectís el que va passar a la reunió fracassaren, el dia 19 de gener vaig presentar la meva dimissió. A més a més, he avisat el banc perquè no pagui cap més rebut de l'AELC. Els meus principis no em permeten d'estar vinculada a una associació que a l'actualitat està governada amb manca de transparència i d'ètica. I tot això, subvencionat amb els diners dels ciutadans.» La Plataforma Per Una Aelc Com Cal lamenta que una vegada més es posi en evidència la poca claredat de la gestió interna de l'AELC i alerta sobre algunes de les argumentacions dels escriptors dimitits: "manca de transparència i ètica", "manipulació d'acta de junta", "ocultació d'informació a membres de la mateixa junta", "desencís", "complot ordit" i altres qüestions que s'afegeixen a les moltes que aquesta pàgina ve recollint des de fa prop de dos anys.