Una presidència que ha compromès un col·lectiu sense cap explicació

Amb la respiració congelada, molts dels membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) han vist com en l'última campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D la presidenta Bel Olid ocupava el sisè lloc de la llista de la CUP.  Ni abans que s'anunciés la seva participació com a candidata, ni durant la campanya, l'AELC no va fer cap comunicat als seus associats justificant perquè la presidenta de tots es comprometia amb una formació —i aquí no hi entra si era d'un color o d'un altre— sense haver dimitit del càrrec —potser s'hauria pogut fer provisionalment en clau d'excedència— i comprometre l'ètica objectivitat que es considera que ha de tenir una presidenta de qualsevol organisme. Però a l'AELC les coses van així. Tot és permès i ni cap dels membres que forma part de la Junta Directiva s'immuta per una vulneració de les mínimes normes de funcionament. Passat el 21-D, ara resulta que la CUP ha patit una caiguda considerable de vots (només hi entren 4 diputats) que no ha permès que Bel Olid, sisena de la llista, com dèiem, ocupi l'escó que semblava previsible. Per tant, tot torna al seu lloc, però la situació exigeix una explicació ni que sigui a posteriori. ¿Per què s'ha presentat la presidenta de l'AELC sota les sigles d'un partit polític sense renunciar a la presidència? ¿Per què no ha justificat la seva actitud en un comunicat als associats? ¿Per què continua sent presidenta de l'AELC sense explicar que a dins de l'AELC es pot anar i venir, entrar i sortir, fer olla barrejada i remenar l'oli sense untar-se'n els dits? L'AELC ha viscut una altra de les experiències nefastes que permet el seu codi de mals hàbits, un costum que no desterra ni una presumpta renovació generacional.

L'AELC és bona... si la bossa sona! ¿Però, sona...?

En uns moments de dificultats financeres per al conjunt de la tresoreria de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) —subvencions en perill, congelació dels pressupostos institucionals a causa de la intervenció espanyola de la Generalitat de Catalunya, falta de liquiditat, etc— sorprèn que la Junta consideri que per commemorar el 40è aniversari el millor que es pot fer es pagar trinco-trinco un sopar als socis i un acompanyant. Això és el que faran els escriptors de l'AELC del País Valencià tal com consta en aquest avís d'invitació. Només els no-socis (¿i què hi pinta un no-soci en un aniversari?) han de pagar una simbòlica quantitat dd 15€. Aquesta és una de les despeses inconcebibles en uns moments de precarietat econòmica quan, d'altra banda, es fa el ploricó perquè no es poden cobrir altres iniciatives més pròpies del que hauria de fer una associació que vol ser professional.

Dissenyadors... a la foguera de dos en dos!

La Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha fet, amb la justificació de la commemoració dels quaranta anys de la fundació de la casa, el que fan moltes juntes quan arriben a un lloc: canviar el logo. Aquest mal hàbit no només corre el perill de despersonalitzar la mateixa Associació sinó perdre la història i, implícitament, voler fer creure que el passat més val esborrar-lo i començar de cap i de nou. Una pretesa falsa modernitat que no es troba en les associacions que s'enorgulleixen del seu solatge i el que fan és aprofitar-lo per enfortir el present. En el cas que ens ocupa, la Junta de l'AELC ha menystingut la generositat que precisament fa quaranta anys va tenir el pintor Joan Miró quan el 1976 va «regalar» el tradicional logo de l'AELC conscient segurament de la importància que tenia recuperar el col·lectiu d'escriptors escapçat i malmès arran de la Guerra Civil, l'exili i la Dictadura franquista. Va ser vint anys després que una nova Junta va voler reaprofitar el logo de Joan Miró i va encarregar al dissenyador Enric Satué, el 1996, una descomposició del logo, però només per crear uns segells que identifiquessin en documents, cartes i impresos de manera clara la definició «Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». Ara, la Junta Directiva que presideix Bel Olid ha tirat novament la capa al toro i ha encarregat un nou logo, menystenint l'original de Miró i el posterior d'Enric Satué, que sembla que vol partir igualment del de Joan Miró, però que el deixa en no res. L'autor és Dídac Ballester (dissenyador gràfic) i el defineix, certament, com a mironià, tot i que que costa de veure que ho sigui. Sembla que la Junta n'està satisfeta malgrat la tifa que n'ha sortit. I fins i tot un dels expresidents ha tingut la barra de dir, en l'acte commemoratiu dels quaranta anys celebrat al Macba: «Per fi, es té un logo com Déu mana!». No sabem si realment ho ha manat Déu o no, però, si és així, l'ha pifiat molt més de quan el mateix Déu es va vantar, en un atac de masclisme, que havia arrencat una costella d'Adam per fer el cos d'Eva. El nou logo de l'AELC, ni Adam ni Eva, que és com dir, en llenguatge de taverna, ni «xitxa ni limonà». Mireu i compareu, primer el de Joan Miró, i a sota, l'actual:

 

La creació de la nova associació ESCRIVIM posa en evidència la falta de defensa professional dels escriptors de l'AELC

El tret de sortida de la nova Associació Professional d'Escriptores i Escriptors de Literatura ESCRIVIM posa en evidència la falta de defensa professional dels autors catalans que ha deixat en un segon terme la veterana Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L'associació ESCRIVIM, presentada oficialment dins de la Setmana del Llibre en Català no ha merescut per part de l'AELC cap mena de breu ni tuit, al costat dels nombrosos tuits que l'AELC retuita sobre qualsevol "llufa" que es fa arreu del país. La creació d'ESCRIVIM no neix del no-res i l'AELC no ho pot ignorar. Si es fa un cop d'ull a la llista dels 36 autors fundadors d'ESCRIVIM s'hi troben alguns dels principals noms actuals de la literatura infantil i juvenil. La mateixa junta gestora, presidida provisionalment per Maite Carranza, i amb Anna Manso, Pere Martí i Bertran i Àngel Burgas ho demostra. Però entre els impulsors, hi ha signatures com les de Jordi Sierra i Fabra, Care Santos, Maria Carme Roca, Jordi Folk o Andreu Martín, per esmentar només alguns dels autors més populars. Tot aquest moviment no ha interessat gens l'AELC que ni tan sols s'ha dignat a donar-los la benvinguda en cap dels seus mitjans públics, pàgina web o twitter. La presència de 36 autors amb obra publicada per a infants i joves fa pensar en quin ha estat en els últims temps el paper de la malaguanyada secció de Literatura Infantil i Juvenil de l'AELC. Només cal recordar que la junta directiva de l'AELC, presidida per Bel Olid, va cessar fa poc com a representant en el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, el vocal cooptat Rodolfo del Hoyo, que com ja va deixar constància aquesta Plataforma, es va donar de baixa posteriorment de l'AELC. Les aigües, doncs, de la LIJ dins de l'AELC no baixen gaire netes i tot fa pensar que la conseqüència primera ha estat la creació d'aquesta nova associació, ESCRIVIM, que es presenta com a vetlladora essencialment dels drets professionals dels autors. ¿No era aquest un dels papers que tenia o encara té l'AELC? ¿Per què reconeguts autors catalans han hagut de crear una altra associació? Ho diuen ells mateixos en un dels punts del seu manifest d'objectius i propòsits quan parlen d'ON SOM:  «Existència d’associacions literàries d’escriptors no professionals. Les associacions amb arrelament i història tenen percentatges inferiors al 10% d’autors professionals i semiprofessionals. Majoritàriament són formades per socis amateurs i amb poca obra literària. La seva tasca, fonamentalment, és de difusió cultural» Però, paradoxalment, són aquestes associacions veteranes (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana AELC, Associació Col·legial d'Escriptors ACE) les que tenen, fins ara, el monopoli de la ruleta dels ajuts institucionals i dels drets de CEDRO. La naixença d'ESCRIVIM posa sobre la taula el dilema de a qui toca què de cada com i quant del que es percep dels fons públics de la Generalitat de Catalunya i del drets de CEDRO. Aquesta Plataforma insta, doncs, els representants de la nova associació ESCRIVIM i els de les veteranes associacions a trobar un pont d'entesa que demostri que la terra —o la literatura, en aquest cas— és de qui la treballa.

Manifest a favor del Referèndum de l'1 d'octubre

L’1 d’octubre els escriptors també votarem

Som escriptors. Treballem amb la paraula per mirar d'expressar-nos i de construir imatges en què ens puguem reconèixer i en què es reconeguin els lectors. El nostre repte és aquest, i fer-ho tan bé com en siguem capaços, i això vol dir també amb la màxima llibertat. Per això tot sovint som entre els primers que reclamen i vetllen per la llibertat d'expressió.

Ara en torna a ser l'hora. Som a les portes de l'1 d'octubre i el govern de Catalunya ha emplaçat la ciutadania a expressar, en referèndum, si vol que el país sigui un estat independent en forma de república o continuï essent una comunitat autònoma espanyola. A nosaltres, en tant que escriptors, aquesta crida ens interpel·la com a la majoria de conciutadans.

Però encara ens interpel·la més, si és possible, des del moment que constatem com hi estan reaccionant tots els ressorts de l'estat espanyol. La seva resposta —hiperbòlica, entotsolada, d'un hiperlegalisme histriònic, d'un supremacisme arnat— va començar per fer impossible el debat polític serè. I ara ja atempta sense escrúpols contra la llibertat d'expressió i altres drets fonamentals.

No podem acceptar que s'escorcollin impremtes i mitjans de comunicació, que es prohibeixin actes públics, que s'intimidi els qui treballen perquè tots els ciutadans puguem decidir el nostre futur col·lectiu. Per això cridem a participar en el referèndum del pròxim diumenge 1 d'octubre. Que cadascú voti el que vulgui. Però que no hi falti. Perquè ara mateix el que hi ha en joc no és només el futur del país. Ens hi juguem també la llibertat d'expressió, la dignitat de ser ciutadans de ple dret.

Per tot això els escriptors votarem.

Adhesions aquí: manifest.escriptors@gmail.com

Promotors del Manifest: Anna Ballbona, Joan Carreras, Josep M. Fonalleras, Oriol Izquierdo, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Pagès, Màrius Serra, Albert Villaró.

L’AELC encapçala la llista de subvencions a sectors professionals en l’àmbit de les lletres catalanes amb 133.000 euros

Sota la classificació de “sector professional” s’inclouen aquelles activitats relacionades amb les lletres catalanes promogudes per diverses associacions i entitats. Aquestes subvencions, les atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i la resolució anual deixa entreveure el desfassament que hi ha entre les dotacions que s’atorguen i l’impacte públic de les activitats. Actualment, són molts els col·lectius que, al marge de les associacions establertes i d’una manera gairebé voluntària, organitzen activitats literàries arreu del país que, en molts casos, tenen un ressò més important que les que fan cadascuna d’aquestes entitats “professionals”, moltes de les quals, es destinen a fastos interns sense incidicència més enllà del propi melic.

Aquesta és la rifa de l’any, encapçalada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb una subvenció de 133.000 €. Li van darrere: el Centre Català del PEN Club amb 72.000 €; l’Ateneu Barcelonès amb 67.500 €; l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya amb 32.200 €; la Fundació Josep Pla amb 29.500 €; la Fundació Privada Palau amb 25.000 € (que per cert, ja en té una altra concedida de 5.000 € per a la confecció de la pàgina web); els Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català amb 20.000 €; la Fundació Jacint Verdaguer amb 16.000 €; els Guionistes Associats de Catalunya amb 15.000 €; el Centre Quim Soler, la literatura i el vi, del Priorat, amb 8.800 € i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes amb 6.000 €.

Una vintena d'ajuts del Departament de Cultura a la creació literària no superen en cap cas els 5.000 euros

Des de temps immemorials, els ajuts a la creació literària que abans atorgava directament la Institució de les Lletres Catalanes i ara ho fa a través de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han estat, si no qüestionats, sí que font de discrepància al llarg de les diferents edicions. S'ha parlat sovint que amb una dispersió d'ajuts que no superen els 5.000 euros, és difícil que un autor o autora es pugui agafar un període sabàtic per complir amb el compromís de l'escriptura per a la qual ha sol·licitat l'ajut. S'ha parlat també sovint que seria més beneficiós per a la creació literària que es donessin mitja dozena d'ajuts més substanciosos econòmicament que no pas una vintena per acontentar una part dels que opten a la picossada. Tot i així, la rutina i segurament la falta de capacitat per canviar segons quins esquemes, fa que es repeteixen, un any darrere l'altre, les mateixes controvèrsies.

Heus aquí la relació d'ajuts CONCEDITS i els seus imports per a aquest any, amb 5.000 € cadascú: Blanca Busquets, Joan Pons, Eduard Mira i Ponç Puigdevall; amb 4.000 € cadascú: Jordi Coca, Anna Gual, Esteve Soler, Anna Maria Moner, Josep Martínez, Emili Bayo, Esther Xargay i Mireia Calafell; amb 3.000 € cadascú: Adrià Pujol, Miquel Duran, Maria del Mar Bosch, Mercè Alsina, Àngels Gregori, Josep Torrent, Carles Hèctor Hernández i Avelino Francisco Serra; i a la cua, amb 35 € menys, és a dir, nom´rs 2.965 €: Mireia Canals.

Perquè tothom es faci càrrec de la dificultat a fer la tria —¿qui voldria ser en la pell dels membres del jurat?—, només cal repassar els sol·licitants que han vist DENEGAT el seu ajut, tot i que una de les clàusules de puntuació posa l'èmfasi en el currículum i la trajectòria (i que cadascú en tregui les corresponents conclusions): Núria Borrut, Albert Mestres, Jordi Fenosa, Narcís Garolera, Raimon Miranda, Jaume Benavente, Albert Garcia, Joaquim Espinós, Josep Ramon Torner, Esther Farran, Teresa Pascual, Tània Juste, Aleix Cort, Aina Huguet, Marta Carnicero, Valer Gisbert, Pere de Palol, Pasqual Mas Usó, Sílvia Mayans, Gemma Armengol, Daniel Muñoz, Josep Ballester, Andreu Gabriel Tomàs, Jordi Pijoan, Adela Pérez, Carlos Durà, Laura Basagaña, Dolors Vilamitjana, Maria Teresa Saborit, Pau Vidal, Gabriel Pena, Alba Gómez, Agustí Nicolau, Jorge Boixadós, Adrià Sàbat, Elisenda Guiu, Joanna Irena Bielak, Teresa Muñoz, Anna Salomé, Pau Escribano, César Bladé, Noemí Morral, Claudi Sorribas, Joaquima Alemany, Josep Maria Domingo, Maria Glòria Gómez de la Tia, Meritxell Blay, Jordi Tomàs, Pau Sanchis, Maria Alba Revés i Sílvia Oliva.

El Departament de Cultura denega l'ajut de recursos digitals a la «Biblioteca del Núvol»

Cada any, quan el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya fa pública, a través de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), els acords de subvenció a les sol·licitudes presentades per a activitats literàries, es genera el factor sorpresa i s'activen els dubtes sobre els criteris dels qui decideixen atorgar els esmentats ajuts. Una de les sorpreses d'aquest any es pot constatar en l'apartat de Recursos Digitals, al qual optava una sol·licitud del digital Núvol de cara a la nova iniciativa —lloada, aparentment, per tot el sector— de la Biblioteca del Núvol. Doncs, bé, l'ajut, tot i que modest, li ha estat denegat. En canvi, en el mateix apartat, s'emporten el pressupost tres fundacions: la Mercè Rodoreda, la Miquel Martí i Pol i la Privada Palau, per tal que redissenyin (la primera), renovin (la segona) i facin de nou (la tercera) els corresponents webs de cadascuna (Mercè Rodoreda, Martí i Pol i Palau i Fabre). Els imports, són, respectivament de 2.535 €, 2.500 € i 5.000 €. Com es veu, la varietat en els escollits brilla per la seva absència. Fins al punt que l'apartat sembla que hagi estat obert per resubvencionar organismes que ja tenen altres vies de subvenció i deixar penjades altres iniciatives de caràcter més privat o renovador. A banda de la Biblioteca del Núvol (que com tothom sap dirigeix com a editor Bernat Puigtobella) s'han quedat també sense ajut: Maria Teresa Saborit (Vullescriure.cat), l'Ateneu Barcelonès (L’Arxiu de la Paraula) i l'Associació Xarxa Digital (Llibrescatalans.cat). De tots quatre, per descomptat, la més incomprensible és la del Núvol, un mitjà on s'emmirallen precisament molts dels que remenen les cireres culturals del país.

L'AELC «defenestra» Rodolfo del Hoyo de representant al ClijCAT després d'una polèmica sobre els premis «Protagonista Jove« i «Atrapallibres»

La Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha «defenestrat» del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT) l'escriptor Rodolfo del Hoyo, que havia estat nomenat per la mateixa junta per representar l'AELC en aquell organisme, arran d'haver estat un dels autors vinculats al moviment APE (Associació d'Escriptors en Perill d'Extinció), en relació a la defensa dels autors de literatura infantil i juvenil. En la reunió de la Junta Directiva celebrada a València el 16 de juny, es va aprovar, a proposta de la presidenta Bel Olid, retirar la confiança de Rodolfo del Hoyo perquè uns dies abans, com a membre del ClijCAT, havia enviat un correu als membres del Plenari d'aquell organisme reflexionant sobre el mètode que se seguia amb els Premis Protagonista Jove i Atrapallibres, qüestionant que no hi havia ni el 50% de llibres d'autors catalans entre els finalistes i també que un dels membres del jurat (Joan Portell) fos germà d'un dels autors seleccionats (Raimon Portell). Aquest correu de Rodolfo del Hoyo va encetar una viva polèmica entre membres del ClijCAT (la nova presidenta inclosa, Anna Maria Macià) a la qual, sorprenentment, també es va sumar la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs. La polèmica va arribar a oïdes de l'AELC, la junta directiva de la qual, sense entrar a defensar o fer d'intermediària donant suport al seu representat, va optar per «defenestrar» barroerament i sense dret a explicacions, Rodolfo del Hoyo. Posteriorment, i en el seu lloc, l'AELC ha destiant com a representant dins del ClijCAT la vicepresidenta de l'àmbit territorial del País Valencià, Gemma Pasqual, amb el que aixpo repreenta de més despeses per dietes i desplaçaments quan assisteixi a les reunions que sempre tenen lloc a la seu del ClijCAT a Barcelona. Es dóna el cas que Gemma Pasqual no va donar mai suport al col·lectiu d'Autors en Perill d'Extinció (APE), de la qual va sortir la proposta de Rodolfo del Hoyo a entrar a la secció de LIJ de l'AELC. Aquests mètodes, lamentablement, recorden altres èpoques passades de l'AELC que haurien d'estar superades, i encara més quan els actuals membres de la Junta Directiva representen, o haurien de representar, diferents sensibilitats dins de l'AELC i, sobretot, una nova generació que voldríem neta de vells tics totalitaris i antisolidaris amb el sector. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal insta la junta de l'AELC a revisar aquesta qüestió, atès que l'escriptor Rodolfo del Hoyo, arran del seu «defenestrament»,  ha presentat voluntàriament la seva baixa com a membre de l'AELC.

L'actual Junta Directiva, que ha donat suport a la «defenestració» de Rodolfo del Hoyo, està formada per Bel Olid (Presidenta), Pau Vadell (Vicepresident Illes), Gemma Pasqual (Vicepresidenta País Valencià), Jordi Martín Lloret (Vicepresident Principat), Maria Antònia Massanet (Secretària), Vicent Penya (Tresorer), Helena Alvarado (Vocal Illes), Pere Gomila (Vocal Illes), Laia Martinez i Lopez (Vocal Illes),  Núria Cadenes (Vocal País Valencià), Carles Cortés (Vocal País Valencià), Octavi Monsonís (Vocal País Valencià), Miquel Cabal (Vocal Principat), Sebastià Portell (Vocal cooptat Principat) i Ricard Ruiz Garzón (Vocal Principat). La gran majoria, en aquesta imatge, corresponent a la reunió d'autos del 16 de juny a la ciutat de València (amb despeses d'Euromed i avions i manutenció a càrrec de tots els associats de l'AELC... i de Rodolfo del Hoyo, que ha pagat la quota del 2017, també).

Premis de consolació i estratègia «digital»

Aquest final de curs de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ve marcat pels premis de consolació que reflecteixen la comoditat en la qual s'ha instal·lat la Junta, teòricament renovada. D'una banda, la concessió un any més del Premi dels Escriptors Catalans —ara ja rebatejat definitivament i sense personalitat col·lectiva amb el nom «Jaume Fuster»— atorgat per presumpta votació dels associats a un dels finalistes de la presumpta primera votació. La “boleta” ha tocat aquesta vegada al poeta Jordi Pàmias (Guissona, La Segarra, 1938) i el ressò ha estat definitivament nul, fins al punt que el mateix dia d'aquest premi un diari esmentava el Formentor de las Letras i ignorava el dels Escriptors Catalans.

La caiguda en descrèdit del Premi de l'AELC ha estat progressiu en els últims anys. Ni s'ha aconseguit dinamitzar realment els associats perquè votin de debò —malgrat que es fa creure que sí— ni s'han fet veredictes que reconeguin de debò la trajectòria d'un autor. Mentre no es facin transparents els vots i es desveli la farsa, el Premi anomenat ara «Jaume Fuster» fa més mal al nom que homenatja que no pas favor. I la cosa ha caigut encara més en el tòpic conservador aquest any quan, no només s'ha fet públic en roda de premsa, sinó que s'ha muntat un recital poètic a l'aula més rònega de la seu de l'AELC per recordar que el 22@ que promet l'Ajuntament als escriptors i altres sectors del llibre i la literatura està més lluny del pensament de la junta del'AELC, acostumada a trobar-se a les golfes del carrer Canuda, al centre de Barcelona, ni que sigui pagant un lloguer en un contracte que venç ben aviat.

Un altre premi de consolació el que s'ha atorgat a un vocal cooptat —és a dir, escollit a dit, tot i que s'hauria pogut decidir en l'última assemblea general per votació— per cobrir la plaça vacant de la junta del Principat de Catalunya. L'elegit ha estat un jove illenc, dramaturg, Sebastià Portell, de Ses Salines, amb la qual cosa ja són dos els membres illencs a la junta del Principat, si hi sumem la secretària, Maria Antònia Massanet, a més d'un tresorer, Vicent Penya, que és del País Valencià. I és que entre prop d'un miler d'associats del Principat de Catalunya, no hi ha ningú que gosi fer-hi forat o sigui prou apte per ser cooptat a l'hora de fer anar el dit.

I finalment, no és ben bé un premi de consolació, però sí que es pot considerar que ho és, si tenim en compte que l'exmembre de la junta del Principat, Rodolfo del Hoyo, que va entrar en nom del sector de la literatura infantil i juvenil i en va sortir escuat pel mateix motiu, ha estat enviat ara a galeres a formar part del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves.

I encara un altre premi, no de consolació tampoc, però potser sí. A finals de juny, l'escollida en el seu moment a dit, Lluïsa Julià, que va ser enviada a formar part del consell de CEDRO en nom dels autors catalans no hi ha aguantat ni un any i deixa el lloc que ocuparà, definitivament, l'actual presidenta de l'AELC, Bel Olid, que és —ben mirat— el que toca tenint en compte que és qui pot transmetre directament els acords i desacords de CEDRO als altres membres de la Junta.

Tot, com es veu, fet amb estratègia “digital”, com en els vells temps, sense tenir en compte que qualsevol decisió d'aquesta mena, actualment, es podria fer col·lectiva, comunicada per via electrònica, i fins i tot votada per aquest sistema en qüestió de pocs dies o poques hores. Imaginem-nos una votació interna demanant candidats a ocupar una vocalia cooptada, o candidats a representar l'AELC a CEDRO, o candidats a format del ClijCAT o candidats a portar els cafès en un simposi. Això sí que seria participació i esperit d'obertura. Però els mals hàbits no només s'hereten sinó que costen d'erradicar. Ara que estan de moda les primàries interners polítiques, estaria bé que l'AELC incorporés d'una vegada per totes les seves particulars primàries per cobrir forats com els esmentats, amb el vot de tots els associats que el volguessin donar.

La junta del Principat de l'AELC, amb un vocal menys arran de les dimissions de dos membres

Tot i que la falta d'un vocal s'hauria pogut resoldre automàticament quan es va celebrar l'assemblea general de socis d'aquest any, només demanant públicament que s'oferís algú a ocupar el lloc, els mals hàbits no acaben de desaparèixer de l'actuació de la Junta Directiva de l'AELC i es va optar —sense altra opció— per cooptar un vocal posteriorment, és a dir, sota dit i capritx. En aquest moment, la cooptació encara està en tràmit. L'excusa per actuar així és que les eleccions ja s'havien convocat quan dos dels vocals van presentar la seva dimissió inesperadament i oficialment per motius personals, tot i que n'havien transcendit d'altres de mala entesa interna. Però això no treu que s'hagués optat per obrir excepcionalment i directament una candidatura de cooptat. Aquesta Plataforma considera que aquests mals hàbits de temps antics ja haurien de ser desterrats d'una vegada i per això insta la Junta actual a rectificar i fer pública l'«oferta» d'un vocal cooptat per a ocupar la plaça vacant de la junta del Principat que, posteriorment, podria ser votat, o bé per tots els associats mitjançant via electrònica o, en últim extrem, pels membres de la mateixa junta (l'opció menys transparent, esclar). No fer-ho així implica continuar amb una política que fa tuf d'amiguisme i que constata que entre prop de 1.400 associats no és possible trobar-ne un que vulgui assumir la responsabilitat temporal de formar part de la Junta i no només limitar-se a pagar anualment la quota. [Nota: Quinze dies després de la publicació d'aquest apunt, la junta del Principat coopta el soci Sebastià Portell].

L’AELC participa en la publicació d’una antologia de dones escriptores que discrimina i ignora el conjunt de les seves associades

Que l’Editorial Raig Verd i la seva editora Laura Huerga hagin volgut fer un catàleg en anglès de dones escriptores catalanes, que s’ha presentat dins del Festival Kosmopolis 2017, no hauria d’aixecar les reticències de ningú. Ben al contrari, passi-ho bé i moltes gràcies, que deien aquells. Cada editorial és lliure de fer el que cregui més convenient. I si Raig Verd, segell amb només quatre anys prou celebrats de trajectòria, ha fet una relació d’una cinquantena d’escriptores catalanes, algunes de les quals ja desaparegudes, és només la seva particular elecció. El que no és admissible és que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), per mitjà de la seva presidenta, Bel Olid, col·labori en aquesta iniciativa i, a més, es presti a treure la cara i fer-ne una presentació en un acte obert al públic en general del Kosmopolis. El catàleg «Women Writers in Catalan» inclou una cinquantena d’escriptores —narradores o poetes—, no se sap sota quin criteri. I només per això, la Junta actual de l’AELC hauria hagut de mantenir-se’n discretament al marge en qualitat de corresponsable perquè des de l’AELC sí que representa una inadmissible discriminació amb totes —totes—  les escriptores associades —i fins i tot les no associades— que són la majoria del prop del miler i mig d’associats que actualment integren l’AELC. Com que el mal ja està fet, només queda exigir que el tort no es repeteixi en una altra ocasió i que l’AELC sàpiga ser al lloc que toca quan toca i no només perquè toca.

L'AELC continua en la via de «fallida tècnica» amb la utilització del fons de reserva per fer front al dèficit de despeses

Els resultats dels comptes presentats de l'any 2016 de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) no són gaire més falaguers que els de l'any anterior. Si no fos que sisplau per força —i després que aquesta Plataforma ho havia advertit múltiples vegades reiteradament— durant el 2016 no s'haguessin retallat finalment les despeses de bona part de l'antiga impressió en paper, el dèficit anual encara hauria estat superior i l'esgarrapada del fons de reserva hauria ratllat un rècord inadmissible. La situació de «fallida tècnica», doncs, no s'ha solvetat ni s'ha superat. En resum, durant el 2016, s’han hagut d’utilitzar 27.596,88 euros dels recursos propis (haurien estat més del doble si no s'hagués eliminat, com ha estat dit abans, el 90% de la impressió en paper). El mal resultat, però, ha estat ocasionat pel fet que, després de fer la retallada paperera, en lloc de mantenir la contenció en segons quines activitats, part de l'estalvi del paper s'ha cregut que es podia destinar amb alegria a despeses d'activitats sense tenir en compte que el dèficit continuaria existint. Aquesta política posa en evidència la necessitat urgent que un o més associats amb coneixements de gestió financera activin d'una vegada el fre dels qui mai no han hagut de fer quadrar un balanç. L'estat de comptes del 2016 continua mantenint despeses que són difícils de justificar per la seva quantia. Per exemple, continua havent-hi un gruix de despeses dels assessors fiscals (?) i assessors jurídics (?) que pugen, en conjunt, 20.541,48 €. ¿No hi ha dos empleats tècnics a l'AELC que poden resoldre moltes d'aquestes qüestions que s'externalitzen a pretesos assessors? També cal tornar a insistir en les despeses que encara es destinen a impressions en paper (contradicció de les publicacions que ja es fan digitals): l'import del 2016 encara ha estat de 10.437,36 €, un import que durant el 2017 hauria de desaparèixer del tot (malgrat que cal quedar bé amb CEDRO, que és qui paga part de l'edició paperera). També hauria de desaparèixer durant el 2017 l'import que encara s'ha gastat durant el 2016 en trameses postals als associats i que han costat 2.415,23 € —aproximadament 8.000 € menys que l'any anterior, esclar!—. Una de les despeses que sobten és una facturació de 1.815 € per un hipotètic "redisseny d'imatge" ¿Saben els que l'han encarregat que el generós Joan Miró no va cobrar res i que molts anys després el dissenyador Enric Satué, tampoc? El que no ha arribat a bon port, durant el 2016, és la reclamació que fa un any, van fer els dos empleats de la casa perquè s'augmentés el seu sou. L'import dels sous —almenys els oficials— es manté intacte com el de l'any anterior (87.048,56 €, dels quals 20.548,56 € són de Seguretat Social). I com ja passa en altres estats de comptes, continua sent escandalós el gruix de despeses que li costa a l'AELC la seva Junta Directiva (és a dir, trens, avions, hotels i taulades, dietes vaja!) i que ascendeix durant el 2016 a 24.112,52 € (encara prop de 1.000 euros més que l'any anterior!). Aquesta partida de Junta Directiva és gairebé igual que el que l'AELC destina a les activitats generals (28.415,29 €) —un import que caldria que es detallés per a informació transparent del tot—, i també és igual que les despeses d'activitats del País Valencià (23.134,23 €) o les activitats de les Illes (24.026,83 €). I, tot i que no hi ha tampoc detall d'aquests imports, encara és més escandalós que les activitats del Principat —l'àmbit territorial que té el 80% dels associats de l'AELC— només s'ha emportat les despeses més baixes (11.925,97 €). Amb aquests criteris, és difícil que l'AELC surti mai de la «fallida tècnica», un cercle en el qual, quan s'hi entra, cada vegada va rodant més i més fins a estavellar-se del tot.

El Premi dels Escriptors Catalans continua apujant el llistó del ridícul i la falta de credibilitat en l'edició del 2017

Després de la incoherència de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) de distingir a títol pòstum en l'última edició del 2016 del Premi dels Escriptors Catalans, un autor que no vol dir que no fos apreciat com Carles Hac Mor, els nominats d'aquest 2017,  escollits arran d'un mínim de votacions d'associats, repeteixen per setè any consecutiu la presumpta inclusió en la llista de nominats de l'escriptor illenc Antoni Vidal Ferrando. Pocs associats es poden creure que durant set anys seguits, set!, els pocs associats que voten, votin sempre el mateix candidat perquè formi part dels quatre finalistes. Al seguit de nyaps i vulneració de l'ètica associativa, s'afegeix aquest any la nominació d'una altra autora illenca, Antònia Vicens —també de Santanyí com l'etern Antoni Vidal Ferrando—, que com ja va passar amb l'any que es va nominar i premiar el valencià Jaume Pérez, incorren en el que hauria de ser impediment legal perquè tant Jaume Pérez com Antònia Vicens formen part de l'anomenada i inútil Comissió Consultiva, és a dir, socis actius que per haver exercit un càrrec en anteriors etapes dins l'AELC formen part d'un organisme paral·lel a la Junta Directiva. Antònia Vicens va ser vicepresidenta i presidenta de l'AELC en diferents etapes. Els altres dos nominats d'aquest 2017 són Eduard Màrquez i Jordi Pàmias. El handicap del Premi dels Escriptors Catalans és el seu erroni funcionament. La crida que es fa a votar als associats ha estat sempre, i ho és més cada vegada, menys escoltada i, en aquesta edició, a l'hora del tacament de la votació final, des de la seu de l'AELC encara es feia una última crida desesperada perquè els que no havien votat ho fessin. Tot i així, tant en el primer procés de nominats com en el segon i definitiu procés de votació per escollir el guardonat, la sensació és que el sistema fa olor de socarrim i, a cada nova edició, el Premi dels Escriptors Catalans que va començar atorgant un prestigi a l'AELC ha acabat sent una simple rutina dins de les activitats de l'any sense cap incidència ni credibilitat. Una vegada més, des d'aquesta Plataforma, s'insta la Junta Directiva actual a revisar el funcionament del Premi i a tornar als seus orígens, tant en els nominats com en el sistema d'elecció i els guardonats.

La «Notícia bibliogràfica» de l’AELC manté les mancances de l'any anterior i es fa totalment enganyosa

Després d'haver denunciat ara fa un any el criteri que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) fa servir per redactar i publicar el que anomena «Notícia bibliogràfica», un recull de les publicacions fetes durant l'any anterior, limitat només a aquells autors que són associats, el nyap es continua mantenint lamentablement en l'edició d'aquest any sense que s'hi hagi posat solució. Així, doncs, i només per esmentar alguns exemples, en el fulletó d'aquest any no hi consten les publicacions d'autors com Jenn Díaz, Carles Rebassa, Rafel Nadal o Pilar Rahola —exemples triats a l'atzar— que, com queda clar, no són associats de l'AELC. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal es pregunta una vegada més de qui són els diners públics que l'AELC rep de les institucions... ¿Només dels associats o de tots els autors? ¿Per què, una associació que hauria de representar tots els autors catalans es converteix en una mena de Centre Excursionista o de Colla Sardanista on només consten els que tresquen per la muntanya o ballen sardanes previ pagament de la quota d'associat? Un any més, aquesta Plataforma repeteix allò que ja va deixar dit aquí mateix fa un any en relació a l'edició d'aquest fulletó on, per a vergonya de la literatura catalana, no hi són tots els que hi haurien de ser:

«Des de fa molt anys, els àmbits territorials del País Valencià i de les Illes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) editen cada any un fulletó anomenat «Notícia bibliogràfica» que recull les publicacions fetes l’any anterior pels escriptors, traductors i assagistes vinculats o establerts en aquell àmbit. Però des d’aquest any, la nova Junta Directiva de l’àmbit del Principat ha decidit fer el mateix. Una bona intenció, sens dubte, però que, ara sí, posa en evidència que aquests reculls anuals queden incomprensiblement coixos perquè el criteri és tan curt de mires que només recull les publicacions fetes per aquells autors que són «socis» de l’AELC. Amb la incorporació, a tan benemèrita iniciativa, del Principat, hi havia l’oportunitat, doncs, de rectificar un criteri que, a les Illes i el País Valencià quedava més o menys dissimulat, però que al Principat canta com una arengada. Per exemple, ¿és normal que es faci un recull com aquest, que ha de ser històric, rigorós i fidel, i no hi hagi, l’última publicació d’Albert Sánchez Pinyol o la de Sergi Pàmies simplement perquè no són «socis de l’AELC»? ¿Serà normal, quan es doni el cas, que no hi figuri, per exemple, l’any vinent, el llibre de l’Empar Moliner perquè no és «sòcia de l’AELC» o, si en Quim Monzó en publiqués un, que tampoc no hi fos perquè fa un any llarg que es va donar de baixa de l’AELC? Són, només, quatre miniexemples de la coixera que tragina aquesta nova iniciativa de l’AELC i que la Junta que presideix Bel Olid ha mantingut amb els criteris restrictius que caracteritzaven les romàtiques —no pas romàntiques— juntes anteriors. ¿Cal recordar, una vegada més, que els ajuts públics que rep l’AELC són de tots els autors i que l’AELC existeix perquè existeixen autors? ¿Cal advertir, una vegada més, que si en un moment donat es donen Premis com el dels Escriptors Catalans rebatejat com a «Jaume Fuster» a autors que no són «socis de l’AELC» també tenen dret a figurar altres «no-socis de l’AELC» en els reculls de publicacions catalanes de l’any bibliogràfic? El criteri adoptat fa anys al País Valencià i les Illes no era ni rigorós, ni científic, ni lletraferit… i lamentablement s’ha manllevat per al Principat caient en un trist tracte discriminatori, poc generós i molt de ralet-ralet al melic propi. I, finalment: ¿cal continuar fent en suport paper —calerons, calerons, caixa passi!—  un recull que es podria fer digital, permanent i actualitzat al dia?»

L'AELC opta a unes eleccions de tràmit que consolidin els membres cooptats de la junta actual

Feta la llei, feta la trampa. Aquest any toquen eleccions de segon grau a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que vol dir rellevar les vicepresidències del Principat, les Illes i el País Valencià, a més de les vocalies de cadascun d'aquests àmbits territorials. Tot i que es forma una comissió electoral a cop de bombo i es dóna l'opció de presentar candidatures, la composició actual de la Junta Directiva, amb les baixes espontànies que hi ha hagut en els últims mesos, fa preveure que la majoria dels càrrecs que hi optaran seran els mateixos cooptats fins ara, cosa que crea una dinàmica de punt i seguit sense un relleu efectiu. A més, les vicepresidències no tenen vetat el seu temps en el càrrec, per tant les que ja s'hi troben còmodament instal·lades el més probable és que no es moguin de la cadira. Els únics que fins ara han manifestat que no es presentaran a la reelecció són precisament el dos vocals del Principat coordinadors de la secció de literatura infantil i juvenil (LIJ), després que l'APE (Autors en Perill d'Extinció) es va dissoldre i va assumir les seves propostes la mateixa AELC acceptant, després d'una agra polèmica, l'entrada en la junta, com a cooptat del soci Rodolfo del Hoyo, que fa parella coordinadora amb la sòcia Mercè Canals. Són ells dos, però, els que han anunciat al cap d'un any i mig escàs, que pleguen de la noble missió que se'ls havia encomanat i animen altres coratjosos associats a presentar-se en el seu lloc, això quan han quedat pel camí un seguit de projectes que amb prou feines s'han arribat a dur a terme. Cal tenir en compte que l'AELC encara novament un any, el 2017, amb les estretors econòmiques que arrossega des de fa temps, per les retallades institucionals i la baixa de la recaptació de CEDRO i que no la deixa sortir d'una delicada situació de fallida tècnica, com ja ha fet evident amb números clars i catalans, en altres moments, aquesta Plataforma, sense que s'hagin vist millores ni estratègies per evitar el que podria acabar deixant l'AELC en una simple associació testimonial.