Mig any llarg sense circulars informatives

Des del mes de maig l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) no ha enviat als seus associats i associades cap circular informativa que doni a conèixer quina és la gestió que està portant la junta actual, ja sigui amb la seva presència en comissions, organismes o altres institucions, les decisions dels quals afecten el conjunt dels escriptors catalans. Les trameses que constantment fa l'AELC als associats, sempre per correu postal —el correu electrònic encara no s'ha inventat— consisteix bàsicament en la distribució de bases de premis literaris, la majoria sense cap interès general si tenim en compte que als premis es presenten una minoria d'autors, i a vegades fora de termini —cosa que, d'altra banda, queda coberta a Internet per la relació mensual que en fa el Departament de Cultura—, i targetons d'actes —recitals poètics, diàlegs entre autors i recitals, recitals i recitals— que tenen lloc en algun dels tres àmbits territorials i que no congreguen gaire concurrència més que una dotzena de voluntaris, comptant els organitzadors. Aquestes trameses postals de bases i targetons, que no informen del dia a dia de les actuacions de la junta de l'AELC, tenen un cost de paper, sobres i correu elevadíssim al final de cada any —només cal fer un càlcul aproximat de cada tramesa per a més de mil associats— i no creen cap clima informatiu ni col.lectiu que faci que els associats estiguin al corrent puntualment del que més els pot afectar en la seva feina diària com a escriptors, cosa que crea una disgregació associativa i una falta d'interès evident per la professió.

Hipocresia en la mort de Paco Candel per part de l'Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana

La hipocresia de segons quin sector de les lletres no té límits. Un dels últims exemples s'ha pogut comprovar amb la vena necrològica que s'ha disparat amb la mort de Paco Candel. Pàgines de diaris i dos dies amb obertura de Telenotícies a la Televisió Catalana. Preguntat per una agència de notícies, el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem-Jordi Graells, s'ha desfet en lloances per Candel, com el millor dels buròcrates a l'hora de tenir un micro davant. Cal recordar, però, que Paco Candel ha estat un ignorat en tots els actes de trenta anys de vida de l'AELC, entre altres coses perquè no va ser mai considerat un escriptor en llengua catalana. Es dóna el cas, però, que en el període 1999-2001, dins la línia de redreçar la falta de generositat de l'AELC envers alguns dels escriptors, es van nomenar alguns socis d'honor que, o bé no eren socis o havien tingut una vinculació i una funció important per al conjunt de les lletres catalanes. Paco Candel va ser un dels proposats i rebutjats per la junta d'aquell moment, presidida pel valencià Jaume Pérez. L'autor Paco Candel, precisament d'origen valencià, emigrat a Barcelona als dos anys, tampoc no va aconseguir tenir ni aleshores, ni ara, una pàgina web que recordés la seva obra. Candel no es troba ni en el directori d'autors de l'AELC, doncs, ni en el del portal Lletra de la UOC, ni tampoc en cap manual i, per contrastar amb tanta verborrea necrològica i hipòcrita, una repassada per les llibreries a les vint-i-quatre hores de la seva mort deixava clar que tampoc no es trobava cap del seus llibres, principalment perquè la gran majoria, per no dir tots, estan descatalogats. Aquesta és la realitat. Per això, la Plataforma lamenta que s'aprofitin situacions com aquestes per fer una intervenció pública —d'altra banda prou merescuda— però que no es digui a la vegada que Paco Candel no ha estat mai soci de l'AELC i que la mateixa AELC —malgrat que l'autor consta en el Qui és Qui de les Lletres Catalanes— no ha tingut mai un detall de reconeixement per la seva obra. Candel, de fet, ho tenia clar: "Els altres catalans". I durant cinquanta anys, trenta en democràcia, així ha estat considerat pel seus col.legues de ploma, tenint en compte que Candel ja no va arribar pràcticament a l'ordinador.

Pocs autors als actes del trenta aniversari de l'AELC i molta invitacio als sopars

Els actes del trentè aniversari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), segon aniversari que se celebra en un període de cinc anys, no tenen el quòrum que la Junta actual esperava. El programa de taules rodones escampades pel territori no han aconseguit congregar més que minories de cada àmbit. A mes, la majoria de debats no han aportat res de nou ni han proposat cap projecte sinó que han caigut en la lamentació, la queixa i la mirada nostàlgica enrere. Fins i tot en una de les taules rodones, la de les Illes, l'escriptor Antoni Serra va fer públic que s'havia donat de baixa de l'AELC perquè es va adonar que hi havia socis de primera, de segona i de tercera. Sense comentaris. D'altra banda, els sopars o dinars organitzats, segons fa el cas, de les Illes, el País Valencià i el Principat, no han rebut les inscripcions "voluntàries" que també preveia la Junta (malgrat el preu considerat reduït de 35 euros per cobert!), cosa que en els últims dies s'ha procedit a convidar, a tort i a dret i per omplir, una sèrie de socis que ni s'ho esperaven, sobretot, esclar, per al sopar final a l'Hotel Casa Fuster, de Barcelona (on també ha estat convidat el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre algun altre càrrec institucional) , després de la taula rodona de La Pedrera. La Plataforma considera que aquests actes d'aparador, taula, copa, puro i pandereta no són precisament els que necessita en aquest moment el sector de les lletres catalanes que té plantejats una sèrie de reptes decisius per al futur i que la junta actual només fa veure que té damunt la taula, però sense donar-hi una resposta activa que desencalli l'estat de letargia de la gran majoria d'autors catalans. La tendència a convidar tothom incitant-lo a pagar i després reconvidar més d'uns quants —perquè es vegi ple— sense pagar, via telefònica, recorda mals temps. Mals temps que, lamentablement, i per mor de comptar amb una junta no només continuista sinó ancorada en els primers anys de l'AELC, es difícil, ara per ara, que es vegin eradicats.

L'estudi sobre la situació professional dels escriptors costa 30.000 euros però maquilla la realitat

Sabut és que, ni que sigui per fer soroll, un estudi estadístic sempre és ben rebut per la concurrència mediàtica. Malauradament, l'estudi sobre la situació professional dels escriptors catalans cau en l'error de donar més importància als fets anecdòtics que a l'anàlisi de la realitat. El pretès caràcter "científic" amb què el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) titlla l'estudi queda desmuntat de seguida. En primer lloc, un estudi que es basa únicament en un sector que és només dels associats —nombrosos escriptors actuals no sós socis de l'AELC— limita el seu resultat. En segon lloc, la xifra de 373 consultes aproximades que s'ha donat per oficial no ha estat escollida des dels criteris dels tècnics sinó que ha estat aleatòria, és a dir, ha respost qui ha volgut d'un col.lectiu aproximat de mil associats. Qualsevol estudi que es fa d'aquest tipus parteix d'un principi bàsic: els enquestats han d'estar "científicament" escollits pels tècnics de l'enquesta. Edats, gèneres, sexe, lloc de residència, etcètera, etcètera. En aquest cas, s'ha confiat en l'atzar. I això desvirtua d'entrada la realitat del retrat robot que s'ha volgut fer. A banda d'això, que invalida o maquilla notablement l'estudi, ¿de què serveix saber que el 60% d'aquests 373 voluntaris, diu que també escriu en castellà? ¿De què serveix saber que la meitat dels que han respost diguin que són funcionaris? ¿De què serveix que un llarg tan per cent es lamenti que no ha passat dels mil euros d'ingressos per drets d'autor en l'últim any? Les lletres catalanes necessiten un altre tipus d'estudi. Més aviat un pla de xoc que n'eviti la desaparició si no s'hi posa remei. ¿Per què baixen les vendes dels llibres dels autors catalans? ¿Per què les llibreries no exposen els seus llibres en llocs preferents? ¿Per què es descataloguen obres importantíssimes per a la tradició de les lletres catalanes? ¿Per què novetats catalanes que no poden tenir més promoció després d'aparèixer en tots els mitjans no troben resposta a l'hora del mercat? ¿Per què els programes de llibres de les televisions públiques i les ràdios públiques dediquen gran part de les seves informacions a la literatura castellana? L'estudi passa per alt tots aquests aspectes i es conforma amb l'autobombo d'haver fet un treball acadèmic, matemàtic i prou. La Plataforma considera que el pressupost de 30.000 euros destinats a aquest estudi, que en realitat ha estat confeccionat per cadascun dels 373 voluntaris que han respost un llarg qüestionari, és desmesurat tenint en compte els resultats que ha donat i la inutilitat tant de cara al moment present com al futur. Inútil, a més, la tramesa que es va fer d'aquest qüestionari —un quadern gairebé de vacances!— amb sobre mida A4 i sobre franquejat per retornar al miler d'associats. Queda clar que set-cents sobres d'aquesta tramesa han anat a la paperera. La paperera de cada escriptor que no ha respost, esclar. Diners llançats que haurien pogut servir per a alguna altra finalitat més eficaç.

Un galeusca en la intimitat clandestina

Com ja és habitual, el que hauria de ser un devessall d'escriptors i un enrenou mediàtic sonat a nivell de tot l'Estat espanyol, es converteix cada any, pel pont de Tots Sants —tan tradicional com visitar els cementiris—, en una excursió de curs que una dotzena de socis de cada associació d'escriptors —la gallega, la basca i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)— fan alternativament a cadascun dels seus territoris, pagant la resta, ni que es digui que ho finança CEDRO, sota l'excusa de l'intercanvi i el coneixement de les tres literatures i prenent com a objectiu un tema de música celestial que justifiqui les taules rodones, les visites culturals i els tecs que s'hi inclouen. La trobada d'aquest any ha passat novament desapercebuda i, com ja és també habitual, els associats —sobretot els traductors entre les tres llengües o escriptors traduïts a alguna de les tres— que podrien tenir interès a participar en aquests encontres, i ja en van vint-i-quatre!, ni tan sols hi han estat convidats i ni tan sols se'ls ha informat de la convocatòria que aquest any ha tingut lloc a Lugo per parlar de 'L'imaginari en la literatura'. La Plataforma considera que és inacceptable que es mantingui any rere any una activitat com el Galeusca que lamentablement no aporta res al coneixement i la difusió entre les tres literatures dites minoritàries de l'Estat espanyol i que fins i tot nega la participació activa als mateixos associats. Unes conclusions tòpiques i típiques de pa sucat amb oli, al final de l'encontre no cobreix ni els objectius ni els aspectes que haurien de ser prioritaris del Galeusca si els que hi participen ho fessin, realment, en nom de tots els altres i no en profit personal sota l'afany de munyir fins al límit el turisme literari subvencionat. Com deia el lema d'aquest any, l'AELC sembla que s'apunti a "allò que és faula i a la vegada el misteri”. Els convidats catalans d'aquest any per part de l'AELC han estat: Guillem-Jordi Graells, Alfons Llorenç, Caterina Valriu, Francesc Serés, Jaume Miró, Montserrat Rodés, Ramon Guillem, Gemma Sales, Lluïsa Soaz, Montserrat Bayà (hi ha participat en totes les edicions), Antoni Prats i Magdalena Gelabert. Sense paraules. Cada lector por extreure'n les conclusions de la tria.

Màster en taules rodones i demostració de geografia "provincial"

La falta d'imaginació s'ha fet evident en la forçada commemoració del trentè aniversari de la fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Tal com va avançar ja fa unes setmanes aquesta Plataforma, es preparaven de pressa i corrents una sèrie de taules rodones per cobrir una celebració que ja va tenir la seva rèplica fa cinc anys amb el vint-i-cinquè aniversari. Mentre una carta de la secretària Lluïsa Julià qualificava d'ambiciós el programa, a l'hora de la veritat ha quedat clar que l'ambició consisteix en unes vuit taules rodones i tres sopars —per cert, ¿després de convidar-hi pagant els associats, es podria fer pública una llista amb tots els que ja han estat convidats sense pagar, pels seus mèrits, esclar, com si encara fóssim a Frankfurt?). Per a més inri, el programa de les taules rodones només indica quins són els participants, però no hi ha cap temari que orienti del seu contingut, cosa que treu interès a una possible assistència. A més, la improvisació del programa ha fet que, a última hora, s'hagin produït algunes baixes i canvis de participants. Per exemple, Andreu Carranza i Margarida Aritzeta, previstos en la taula rodona de Tarragona, han estat substituïts per altres autors. La Plataforma considera que la lleugeresa a qualificar de programa ambiciós aquest escampall de taules rodones només mostra la falsa intenció descentralitzadora i el caure en una altra mena de centralització, la "provincial" perquè no hi consta cap ciutat cap de comarca que no sigui cap de "província". I, si no, només cal veure quina és la distribució triada: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona (al Principat). València, Alacant i Castelló de la Plana (País Valencià) i Palma (Illes). El criteri geogràfic és fàcil de deduir: com el dels homes (i les dones) del temps, a la televisió.

Titllen de "lobby feroz" la proposta del president de l'AELC a Frankfurt per lluitar contra el que ell anomena "vulneració dels contractes editorials"

Ha quedat ben clar que mentre els editors, els polítics i els escriptors catalans celebraven, potser amb un pèl d'eufòria, l'èxit de les actuacions de l'ambaixada de Frankfurt, èxit al qual la Plataforma Per Una Aelc Com Cal s'afegeix, els representants de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), en un recambró cedit a l'associació homònima alemanya, tiraven aigua al vi en boca del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, pregonant una vegada més la seva dèria de crear enfrontaments amb tots els sectors possibles.

Ara li tocava el torn, novament, als editors que, mentre suaven la cansalada venent drets d'autors catalans a la sala de professionals, se sentien a dir, des del recambró esmentat, que no complien amb els mínims especificats en els contractes. L'obsessió nostàlgica del nou president de l'AELC, des que el març va prendre possessió del càrrec, és prou notòria. El que no se sap és a quines vulneracions de contracte es refereix ni de quines editorials parla. Això sí, no s'està de dir, en la línia judicial que l'AELC ha emprès a tort i a dret, que els contractes estan sent sotmesos a un examen jurídic per treure'n conclusions.

La generalització en aquest tema fa que la imatge que es dóna de la relació contractual dels dos gremis catalans —escriptors i editors— és nefasta. Guillem-Jordi Graells fins i tot va dir que, en un any, només s'havien pogut veure una sola vegada amb els editors! ¿No deu ser que la falta de contacte és més aviat fruit de la incapacitat de bona relació de la junta actual de l'AELC amb altres sectors que li són afins? Si no, ¿com s'entén que també hagin tingut problemes amb el Centre Català del PEN —veïns de local— o amb la comissió del futur Consell de les Arts i qui s'hi representava i, si estiréssim la corda, amb la Institució de les Lletres Catalanes, que fins i tot han arribat a qüestionar?

Sembla que l'única bona relació que manté l'AELC és amb l'ACEC, secretariada per Giménez-Frontín, amb qui fan ballmanetes sempre que poden, sobretot quan aquest últim venta el foc i encén les brases. Una vegada més, la imatge de l'associació dels escriptors catalans, aquesta vegada a Frankfurt, ni que sigui des d'un recambró, ha estat deplorable. I ens hi juguem massa perquè aquesta tendència es vagi repetint. Una delegació formada pel president, Guillem-Jordi Graells, la vicepresidenta del Principat, Mercè Canela, la secretària Lluïsa Julià, la tresorera Laura Santamaria i la vocal Anna Casassas, entre altres convidats, han sorprès fins i tot els seus amfitrions alemanys que han vist com els pèls se'ls eriçaven i els ulls se'ls obrien com taronges quan Guillem-Jordi Graells anunciava, com aquell qui fa una declaració política a l'estil de les moltes que han fet a Frankfurt els representants polítics de debò, dient que es crearia un "lobby de pressió" de totes les associacions europees d'escriptors per fer front a l'incompliment dels contractes d'edició.

L'anunci de Guillem-Jordi Graells des de Frankfurt ha sonat com un gerro d'aigua freda sense cap ni peus a la seu de l'European Writers' Congress (EWC), que és legalment, des de fa anys, la Federació d'Associacions Europees d'Escriptors, de la qual forma part tant l'AELC (per això paga anualment una considerable quota!) com la VS, l'associació alemanya, així com l'Asociación Colegial de Escritores (ACEC). L'European Writers' Congress (EWC) té com un dels seus objectius bàsics la defensa dels interessos professionals dels seus més de 60.000 membres europeus, entre els quals hi ha els catalans. S'entén, no cal dir-ho, que els interessos professionals dels escriptors són, sense cap mena de dubte, els drets d'autor que es deriven dels contractes i la bona interpretació d'aquests contractes.

Precisament l'European Writers' Congress celebra el seu Congrés o Fòrum Mare Nostrum (que va tenir lloc a Catallunya el 2001) i la seva Asssemblea Anual aquest més d'octubre, els dies 26, 27 i 28, a Trieste (Itàlia). I una de les conferències del Congrés està dedicada a debatre sobre els drets d'autor i la seva situació arreu dels països mediterranis i europeus. La contradicció, doncs, entre l'anunci del president de l'AELC a Frankfurt i la seva pertinença en confederació a l'European Writers' Congress és evident i ha sonat, en la seu de l'EWC, com un intent paral.lel d'ocupar incomprensiblement el lloc que actualment ja està cobert amb el suport de totes les associacions d'escriptors europees.

Sembla que la fixació —que sembla que vulgui justificar la inactivitat actual i el poc ressò gremial de l'AELC— i l'afany de protagonisme i personalisme de l'actual presidència de l'AELC ha trobat la seva guspira a Frankfurt i la brasa s'ha encès del tot. L'actual president de l'EWC, des del 2005, Andreassen Trond, i la secretària general de l'EWC, Myriam Diocaretz, amb seu a Brussel.les, esperen amb expectativa quina és la veracitat d'aquest anunci fet a Frankfurt. El fet és que, el mateix dia 28 d'octubre, a Triestre, l'EWC, celebrarà eleccions generals i té dos candidats a la presidència: John Erik Forslund, de la Unió d'Escriptors Suecs, i Pirjo Hiidenmaa, representant de l'associació finesa d'autors de no ficció, que també es presenta com a candidata a la vicepresidència. Cap representant català es presenta a les eleccions de l'EWC, cosa que contrasta també amb la proposta de duplicitat feta per Guillem-Jordi Graells a Frankfurt.

Tal com estan les coses, doncs, la proposta presentada a Frankfurt, en un recambró, sota la sorpresa de la mitja dotzena d'assistents que hi havia, de crear "un lobby de pressió" de les associacions europees d'escriptors per acabar amb la presumpta vulneració dels contractes per part dels editors (¿tots els editors?) sembla més una declaració de titular periodístic —un titular que ni així s'ha aconseguit que trobi ressò— que no pas una realitat eficaç i beneficiosa per als escriptors. La cosa ha ratllat tant l'esperpent al qual ens té acostumats la Junta de l'AELC que ja ha estat batejada en alguns sectors com "el lobby feroz". D'humor, sortosament, no ens en falta, ni que sigui al preu de fer el ridícul com a gremi, cosa que la Plataforma Per a Una Aelc Com Cal no s'estarà mai de lamentar i també d'exigir que desaparegui una manera de fer que sembla que hagi retrocedit a èpoques absolutament superades.

Trenta aniversari improvisat i sense objectius

L'actual Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) està preparant a corre-cuita el trentè aniversari de la fundació de l'associació, que va tenir lloc, almenys oficialment, el 31 d'octubre del 1977, a Palma. Les presses han fet que el programa s'hagi improvisat a última hora i que estigui ple de tòpics i de repeticions sense cap objectiu de futur. Només cal recordar que fa cinc anys es va commemorar el 25è aniversari i que, ara, cinc anys després, es torna a repetir una commemoració similar, en lloc de portar a terme tota la sèrie de propostes que aleshores s'haurien hagut de fer. La commemoració, que tindrà lloc a finals de novembre a Barcelona i uns dies abans a les Illes i el País Valencià —entre altres coses perquè és el límit que l'AELC té per justificar les despeses tant a la Institució de les Lletres Catalanes com a Cedro de les dotacions econòmiques que rep— estarà farcida de taules rodones, mirades enrere, autobombos, homenatges i algun debat sobre el futur dels escriptors catalans, sense que es toquin, però qüestions vitals i importantíssimes del dia dia de la professió, una professió, per cert, que te un estudi pendent de fa mesos i que s'està forçant que els resultats es presentin coincidint amb aquesta commemoració. El programa, com sempre, s'està reomplint sense comptar amb els diversos sectors d'associats a través dels seus àmbits literaris i seccions sinó donant prioritat a les taulades de sempre en els diferents àmbits territorials, amb la intenció de tapar amb els àpats subvencionats el debat obert, valent i de canvi profund pel bé de la professió. La Plataforma considera que no és el millor mètode commemorar cada cinc anys un aniversari sense que després es vegin els resultats d'aquestes commemoracions i lamenta que es tendeixi a fer grans celebracions sense suc ni bruc només per aplicar les dotacions econòmiques que tant les institucions com Cedro aporten anualment a l'AELC, quan en realitat, aquestes dotacions haurien d'arribar directament als seus associats en serveis professionals i, per extensió, també als que no en són socis perquè les dotacions públiques pertanyen a tots.

Nou relleu a la Junta de les Illes

El vocal de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a les Illes, Josep Ramon Cerdà ha dimitit del seu càrrec de vocal. En el seu lloc, seguint l'habit de cooptar sense passar per l'elecció dels associats, la junta territorial de les Illes, que ara té com a vicepresident, Miquel Bezares, ha cooptat Magdalena Gelabert. Com també és habitual, l'AELC no ha fet saber aquest canvi als seus associats ni l'ha posat a la seva consideració, mal que sigui a la del centenar d'associats de les Illes.

Webs d'autors de l'AELC a la llengua anglesa, sense oferta als associats

L'AELC té l'encàrrec de traduir a l'anglès una setantena de pàgines web d'autors gràcies a una dotació institucional dins el paquet de Frankfurt però no ha obert la proposta als associats

Un dels projectes que té l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) dins de l'aportació extraordinària que les institucions han destinat a les associacions d'escriptors de cara a la Fira de Frankfurt és la traducció a l'anglès d'una setantena de pàgines web d'autors. A tocar de la celebració de la fira, però —10 a 14 octubre— l'AELC no ha comunicat als associats aquest projecte ni l'ha obert a aquells que en el seu dia van encarregar la pàgina a l'AELC i la van pagar de la pròpia butxaca —un criteri que, tenint en compte els ingressos d'institucions que té l'AELC, és a hores d'ara inconcebible, de la mateixa manera que ho és que s'elaborin segons quines pàgines web d'autors sense cap interès i es mantinguin en l'oblit i la ignorància nombrosos autors associats vius que encara no són en xarxa, o que es destinin 300.000 euros a un nombre reduït de DVD's i no es pensi a completar com més àmpliament possible el directori de les pàgines d'autor. Pel que fa a la traducció de pàgines web a l'anglès, amb el suport de les institucions, la Plataforma considera que s'ha actuat amb discriminació en relació a aquells autors que, pel seu compte, s'han elaborat personalment una pàgina web i la tenen hostatjada en un servidor diferent i, per això, a l'hora de rebre una dotació econòmica per a la traducció, l'AELC no els considera de la seva incumbència, però sí que, en canvi, els inclou com a pàgines lincades dins el seu directori d'autors. Actituds com aquestes no lliguen gens amb els missatges repetitius i demagògics que en els últims mesos s'han escoltat sobre la presumpta defensa dels autors que fa l'AELC, pregonats, principalment, pel seu nou president.

President i expresident, a Cedro, sense informar els associats de l'AELC

El president actual i l'expresident de l'AELC formen part de la junta de CEDRO sota l'absoluta falta d'informació als associats i la secretària es manté inflexible com a única representant dins l'Institut Ramon Llull, malgrat la demanda del Centre Català del PEN

Tal com va avançar aquesta Plataforma, l'expresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Jaume Pérez, s'ha confirmat com a membre de la renovada junta de CEDRO, de la qual ja formava part des que era President de l'AELC. S'hi ha incorporat també l'actual president, Guillem-Jordi Graells. Ni aquesta incorporació —lògica— ni la continuïtat de Jaume Pérez han estat, però, anunciades als associats. La Plataforma ja havia demanat que l'anterior president deixés vacants tots els càrrecs paral.lels a la junta de l'AELC per facilitar, després de vuit anys, la renovació necessària de càrrecs . Però tal com es va dir aquí mateix, la seva resistència a fer-ho, l'ha continuat mantenint tant a CEDRO com a la junta de la Institució de les Lletres Catalanes, privant així una regeneració de cares, com correspondria, i l'accés de gent amb noves inquietuds i millors idees en els punts de decisió que té l'AELC establerts. En aquest sentit, també cal esmentar l'actitud de la secretària de l'AELC, Lluïsa Julià, que es manté en el Patronat de l'Institut Ramon Llull, malgrat que el Centre Català del PEN havia entès i acordat que aquesta presència seria rotativa i canviant anualment. Julià va enviar un correu electrònic a la secretaria del PEN —viure i conviure a la mateixa planta de l'Ateneu dificulta les relacions personals, pel que sembla— i va comunicar que aquesta afirmació que el PEN havia fet en una assemblea anterior i que figurava en acta era equivocada i que seria ella, i només ella, en nom de l'AELC, la que s'estaria a la cadira del Ramon Llull fins que les coses canviessin, si és que canviaven. El PEN no va rectificar la seva afirmació en l'acta de l'última assemblea i ha mantingut una actitud elegant —més aviat resignada— tot i que visiblement molesta. La Plataforma veu inadmissible que d'un organisme com l'Institut Ramon Llull, el Centre Català del PEN, que és qui té més relacions exteriors, n'hagi d'estar al marge sense representació i lamenta que posicions com les de l'AELC, en aquest cas les de la seva secretària, provoquin tensions innecessàries entre col.lectius que treballen —o haurien de treballar— per un mateix objectiu.

Les Illes coopten Miquel Bezares com a vicepresident

L'autor Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) ha estat cooptat per ocupar el lloc de vicepresident de les Illes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), deixat vacant per Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol en ple període electoral del mes de març passat. Aquest, que va dimitir —segons ell mateix— per motius personals, no va acceptar continuar ni de vicepresident en funcions després de la renovació de la presidència i part de la junta directiva, i tampoc no havia estat inclòs, fins uns mesos després, en la Comissió Consultiva com li correspon com a exvicepresident. La Plataforma ha confirmat que Miquel Bezares va acceptar el càrrec cooptat el passat 23 de maig. Bezares es veurà obligat ara a mantenir un any, com a mínim, la seva situació provisional, en no haver estat presentada la seva candidatura al càrrec. La Plataforma considera també que el mètode utilitzat no és el més correcte i que, en el cas de les Illes, la dimissió de Sampol enmig del període electoral, hauria hagut d'implicar ara, una obertura nova de candidatures i una nova votació, que hauria pogut ser molt simple a través del vot per correu. El sistema de les cooptacions porta a tenir en els càrrecs persones que no tenen el suport de la majoria dels associats i això els resta credibilitat i confiança, lamentablement. Malgrat que han transcorregut prou dies des de la cooptació de Miquel Bezares, l'AELC no ha comunicat als associats —i això quan som a l'era del correu electrònic— aquest altre nomenament fet a dit del vicepresident de les Illes.

L'AELC preveu gastar-se més de 300.000 euros en tres anys per a la sèrie de DVD's sobre autors

Aquesta és una de les despeses més elevades que ha fet l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per a un sol concepte en tota la seva història. Tot i així, el resultat fins ara ha estat mínim i el ressò que ha obtingut, gairebé nul. Els DVD's sota el lema Veus Literàries —divuit fins ara amb una tria més que discutible— estan elaborats per la productora Micantia, que es va donar d'alta en el Registre d'Empreses sis mesos abans de l'inici d'aquest projecte. L'any 2005, l'AELC hi va destinar 146.000 euros; l'any 2006, n'hi va destinar 102.000; i per al 2007, preveu destinar-n'hi 60.000 en el seu pressupost, cosa que vol dir que en tres anys el total d'aquesta despesa arriba als 308.000 euros. Aquests més de 50 milions de pessetes han servit per produir només 18 DVD's, amb un tiratge minúscul, que no es troba a la venda i que, a més, per estàtic, és clar, caduca l'endemà d'haver-se editat. Aquesta és una de les despeses que mostra el criteri irracional entre les autèntiques necessites del sector i l'ús que fa l'AELC d'unes dotacions pressupostàries (CEDRO i ILC) que pertanyen a tots els escriptors catalans, siguin o no associats. Les despeses de l'AELC de l'any passat tenen també partides que criden l'atenció per la seva quantitat i la seva poca incidència en els associats. Per exemple, s'ha costejat un estudi de contractes d'edició amb un cost de 3.000 euros, estudi que, per cert, ni s'ha vist ni se'n sap res. En una assemblea general, es va parlar que aquest estudi havia estat encarregat a Guillem-Jordi Graells, precisament l'actual president. Una altra despesa inútil són els 30.000 euros ja pagats per l'Estudi sobre la professió d'escriure en català, un altre estudi encara en reserva i que, pel seu contingut del qüestionari, indueix fàcilment a la confusió, siguin quins siguin els resultats i a pesar que la junta actual digui que l'han respost un 40% dels associats, que mai no representaran la realitat del sector que pot ser molt variable depenent de quin siguin els que hagin respost. Més partides que criden l'atenció són els 31.000 euros de la revista digital de l'AELC, reduïda a la mínima expressió des de fa temps i limitada a reproduir notícies de premsa ja publicades majoritàriament, a banda d'algunes entrades pròpies i continguts de publicacions extrets del paper que s'hi bolquen amb un procés automàtic i senzill. Les coordinacions d'activitats —caldria veure quines activitats s'han fet realment per ser coordinades— pugen a 20.000 euros. El manteniment de la junta directiva s'ha situat en els 17.000 euros, un cost dels més revisables, tenint en compte que l'AELC no és una empresa amb negocis lucratius. I el concepte de revista digital, per al 2007, s'eleva alegrement 7.000 euros, en relació a l'any passat, cosa que passa a ser de 38.000 euros. I un altre luxe de despeses són els 10.000 euros del cost d'un únic exemplar de la revista Literatures, en paper, que dirigeix l'expresident Jaume Pérez, i que s'ha publicat darrerament cada semestre. És fàcil imaginar aquesta mateixa revista —evidentment millorada— i només en versió digital i sobren paraules per dir quin seria el seu mínim cost. Encara sorprèn que l'AELC aboni a l'Ateneu Barcelonès una quota especial de 2.400 euros anual, quan els locals que ocupa a l'última planta van ser finançats en la seva totalitat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb 100 milions de pessetes a canvi d'un conveni que garantia l'estada de les associacions d'escriptors per un llarg període d'un quart de segle. I encara més sorprenent és una partida d'assessoria fiscal per 7.500 euros i una altra d'assessoria jurídica per 3.200 euros, en total, doncs, 10.700 euros que gairebé representen una nòmina d'un expert que estigués semifix a disposició de l'AELC i els seus associats. La Plataforma veu preocupant el criteri d'una certa màniga ampla, poc analitzada i estudiada, en les despeses com per exemple els 20.000 euros que encara costa la comunicació postal amb els associats —paper, paper i paper—, i això en un moment que el correu electrònic i internet han rebaixat sensiblement a tot arreu —institucions, empreses i particulars— aquest concepte. Però per a l'AELC, el correu electrònic és gairebé un mitjà desconegut, comparat amb els comunicats electrònics que es reben d'altres associacions similars. L'AELC preveu per al 2007 tenir uns ingressos totals de 442.000 euros (uns 75 milions de pessetes), dels quals 80.500 euros provenen de la Institució de les Lletres Catalanes i 270.000 euros de CEDRO, malgrat que aquests últims es poden modificar segons com acabi un contenciós pendent amb el Ministeri de Cultura), tot un risc econòmic de gestió per a una junta directiva amb criteris tambalejants i improvisats, a la vista dels comptes del 2006, aprovats, per cert, per una minoria d'associats assistents en persona a l'última assemblea general i sense que en tinguessin abans coneixement o oportunitat de revisar-los, tal com caldria que es fes, posant a disposició dels associats els comptes anuals, durant uns dies abans, cosa que la Plataforma, una vegada més, no es cansarà de reclamar pel bé de l'AELC i els que en formen part.

L'expresident es reenganxa a la ILC i es resisteix a deixar CEDRO

L'expresident Jaume Pérez es resisteix a deixar el seu càrrec paral.lel a la junta directiva de Cedro i es reenganxa a la Institució de les Lletres Catalanes dins del Consell Assessor evitant un relleu i la renovació necessària de membres de l'AELC

La Plataforma va demanar abans de les últimes eleccions que després d'esgotar dos terminis de quatre anys a la presidència, el valencià Jaume Pérez, es comprometés a abandonar tots els càrrecs paral.lels que tenia a l'AELC. A banda del que ja es va comentar aquí mateix sobre la cooptació de la seva dona, Isabel Robles, com a vocal de la junta del País Valencià, prescindint de les vocalies presentades volluntàriament, l'expresident Pérez no només ha deixat els càrrecs sinó que s'ha reenganxat al Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes en representació de l'AELC (fins ara ja n'havia format part així com de la Junta de Govern). La representació dels escriptors catalans dins aquest organisme ha quedat establert amb Salvador Company, Guillem Jordi Graells i Lluïsa Julià, que també repeteixen dins el Consell Assessor, juntament amb el renomenat Jaume Pérez. També aquest mes de juny hi ha canvi de junta dins els òrgans de CEDRO, dels quals forma part Jaume Pérez en nom de l'AELC, però la presència de Pérez sembla tan imprescindible després del seu llarg període de presidència letàrgica de vuit anys que la junta directiva de l'AELC està disposada a cedir i mantenir-lo en el càrrec que, per ara, Pérez no ha dimitit ni ha manifestat que pensi fer-ho.

El periodista Rafel Vallbona denuncia que l'AELC i l'ACEC veten el PEN per entrar a CEDRO

El periodista i articulista del suplement Tendències d'El Mundo denuncia en un bitllet que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i l'Associació Col.legial d'Escriptors (ACEC) veten l'entrada del Centre Català del PEN Club en els organismes del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO i per tant el veten també a rebre els ingressos que el PEN reclama com a associació d'escriptors. Vallbona fa aquesta denúncia pública després d'haver rebut, diu, un correu electrònic de l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells en el qual, arran d'un altre article anterior de Vallbona també a El Mundo, el president Graells l'acusa d'afegir-se als aires de difamació que, segons ell, viu l'AELC. Aquest no és el primer conflicte que crea l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Als pocs dies d'haver estat escollit, juntament amb José Luís Giménez Frontín, secretari de l'ACEC, en la presentació d'un manifest de Sant Jordi per la reclamació del préstec bibliotecari, Graells ja va posar en un mateix sac tots els editors catalans acusant-los de no complir amb la normativa establerta en la confecció dels contractes d'edició. No es van concretar ni noms d'autors ni noms d'editors. Però sí que es va amenaçar d'emprendre accions legals —des d'un temps ençà l'AELC ha agafat una dèria a emprendre accions legals contra tot— contra aquells editors que asseguraven que ja tenien ben controlats. Aquestes declaracions han creat malestar en el gremi d'editors que es consideren, ells sí, difamats en genèric, quan defensen que des de fa molt de temps els contractes, majoritàriament, es fan amb el màxim de netedat i d'acord amb el que demana l'autor. A aquest conflicte, s'afegeix ara aquest intent per part del president de l'AELC de frenar la lliure opinió de la premsa, amenaçant un periodista de còmplice de difamació, acusació que el mateix president ha repetit des de la seva entrada a l'AELC contra un grup d'associats, als quals no anomena mai. En una carta de presentació com a president, Graells incloïa un paràgraf insultant per a un col.lectiu d'associats que també ha creat malestar entre alguns dels associats. Totes aquestes actituds, que no haurien de ser la targeta de presentació de la presidència de l'AELC, confirmen dissortadament, una vegada més, del que aquesta Plataforma alertava fa unes setmanes amb el canvi de junta que s'havia produït recentment.

Vuit mesos sense Circulars Informatives de l'AELC

Sembla que tenir els associats de l'AELC no és la prioritat de l'actual junta directiva. Així, des de fa vuit mesos, no s'ha rebut cap Circular posant al corrent d'aquells aspectes que poden interessar els professionals de l'escriptura. Des que aquestes Circulars Informatives van ser instaurades el 1999 fins al 2001, quan la junt anterior va provocar una crisi interna, la redacció i tramesa d'aquestes Circulars ha anat espaiant-se cada vegada més en el temps. El silenci de vuit mesos actual —que potser insinua la mort d'aquest mitjà comunicatiu, malgrat que figura en els pressupostos del 2007— només és substituït per un bombardeig desordenat i constant —altament costós— de correu postal amb exemplars de bases de premis o targetons amb actes del'AELC que només interessen els que hi participen i que no aconsegueixen congregar un mínim de participants en cap dels tres àmbits territorials. L'absència de Circulars Informatives és també un senyal inequívoc del poc interès que té la junta actual a mantenir un contacte puntual, fluid i transparent amb els seus associats, cosa que la Plataforma lamenta pel que té de pèrdua associativa.

El directori de traductors de l'AELC, incomplet i sense links informatius

Després d'un llarg període gestació, ha aparegut el directori de traductors i traductores, associats de l'AELC. El fet és que, a primer cop d'ull, queda clar que no hi ha molts dels que hi haurien de ser i, en canvi, n'hi ha alguns que potser no hi fan res. El criteri "voluntari" que s'ha aplicat per elaborar aquest directori —una imitació del que fa anys funciona a l'Associació Col.legial d'Escriptors— dóna una visió escurçada, confosa i esbiaixada de la realitat del col.lectiu de professionals de la traducció en llengua catalana. Una de les mancances greus és que, malgrat que alguns dels traductors que en formen part tinguin pàgina web o blog personal, en cap moment es fa la connexió digital corresponent i tampoc no hi ha cap connexió amb un currículum que orienti el "presumpte aspirant a encarregar un traductor" quin és l'historial de cadascun dels que s'ofereixen en el directori. Una vegada més, després de més de tres anys prometent aquest directori, la junta se n'ha sortit amb una perla que tan sols serveix perquè s'hi "autocontemplin" els mateixos que en formen part.

El vocal Magí Sunyer diu que el van "demanar" per formar candidatura

El vocal de l'AELC, pel Principat de Catalunya, Magí Sunyer, admet públicament que va ser "demanat" per formar candidatura

El vocal del Principat, Magí Sunyer, admet públicament que el van demanar per formar part de la Junta Directiva de l'AELC. Magí Sunyer, vinculat als Col.lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona, ha dit que li van demanar que entrés a formar part de la candidatura que encapçalava l'actual president, Guillem-Jordi Graells. El mateix Magí Sunyer explica també que si no hagués estat així no s'hauria presentat. Aquestes declaracions són una confirmació més del sistema com s'han fet les darreres eleccions a l'AELC. Mentre hi havia tres vocals per a la Junta del Principat de Catalunya, que havien presentat la seva proposta voluntàriament, a l'hora de les votacions el dia de l'Assemblea General, es van trobar que s'enfrontaven a una candidatura "autoanomenada d'equip", que evidentment va ser la guanyadora, i que els deixava als tres en notable minoria. La Plataforma considera que el mètode de demanar vocals per a una candidatura quan s'han rebut dins el termini altres candidatures per aquell càrrec negligeix els Estatuts que no contemplen en cap moment la presentació d'una candidatura d'equip sinó candidatures individuals, tant per al càrrec de President, com el de vice-president o vocalies que s'han renovat aquest any.

Inquietud dins la junta de l'AELC per haver filtrat el Premi dels Escriptors Catalans

Quatre dies abans, aquesta Plataforma va donar per segur que el guardonat era Joan Francesc Mira

Aquest fet ha creat una certa inquietud entre alguns membres de la Junta Directiva de l'AELC fins al punt que algun d'ells ha proposat de "descobrir" qui havia filtrat el nom de Joan Francesc Mira, abans que fos anunciat públicament divendres, 27 d'abril al migdia. La Plataforma, tal com explicava en l'anterior comunicat, celebra que s'hagi desbloquejat l'oblit de l'escriptor valencià i tranquil.litza els qui veuen filtracions en lloc de veure-hi comunicació fluïda i oberta. Ens congratulem, a més, de poder estar d'acord, amb el resultat del premi, malgrat que és de doldre que allò que es ven com una "decisió escollida pels associats" tots sapiguem que és només, com ja dèiem també en l'anterior comunicat, una "decisió de la junta" davant d'un nombre reduït de propostes molt disperses.

Joan Francesc Mira, ferm candidat al Premi dels Escriptors Catalans

El col.lega Joan Francesc Mira (València, 1939) és el ferm candidat a ser guardonat amb el Premi dels Escriptors Catalans del 2007.

El premi, que es dóna a conéixer el divendres, 27 d'abril, al migdia, té com a fórmula la votació dels associats de l'AELC. Joan Francesc Mira, que recentment ha prologat l'àlbum il.lustrat 'Llegendes valencianes', de Bromera, a més de ser autor d'obres de narrativa, assaig i traduccions, justament valorades i premiades, ha estat un candidat a aquest premi en diverses edicions des que el 2000 es va instituir el guardó. Es dóna el fet que ha estat immediatament després que el també valencià, Jaume Pérez, hagi deixat la presidència de l'AELC, que el seu conciutadà s'ha situat en una posició favorable, contràriament a fins ara que en algunes edicions havia estat ignorat o subtilment oblidat per la junta directiva. El Premi dels Escriptors Catalans ha acumulat alguns errors de forma durant aquests set anys. El primer més remarcable és el fet que la votació dels associats de l'AELC és altament minoritària i molt dispersa pel que fa a propostes de candidats. D'un miler d'associats, les propostes no arriben ni al 10% mínim que seria consolable, no pas desitjable. La dispersió de candidats, a més, fa que, a l'hora de la decisió final, que sempre és en mans dels membres de la Junta Directiva del moment, quedi gairebé al criteri dels que integren aquest òrgan directiu. L'altra error de forma ha estat la lamentable fusió i confusió del Premi dels Escriptors Catalans amb el Premi Memorial Jaume Fuster que s'atorgava a un autor de gènere. Aquesta fusió ha fet que el guardó tingui una identificació gairebé impossible d'aclarir: Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. A més, fins ara, la junta directiva que presidia Jaume Pérez havia intentar fer passar en notes escrites els premis concedits del Memorial Jaume Fuster de gènere per premis dels Escriptors Catalans, cosa que desvirtuava el caràcter de cadascun d'aquests guardons. La Plataforma celebra que s'hagi desencallat l'oblit de segons quins autors per motius aliens al principi de rigor i generositat amb què es va instituir el premi. I també celebraria que, pròximament, es restituís i es tornés a atorgar el Memorial Jaume Fuster de gènere, sobretot ara que el nou president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, és un representant d'aquest sector literari, per la seva aproximació al guió televisió i a l'espectacle teatral. Al mateix temps, seria fer un exercici de bona memòria, deixar que aquest Memorial portés, com al principi, el nom de Jaume Fuster, autor que va excel.lir per la seva defensa del "gènere" en el sentit ampli, i que el Premi dels Escriptors Catalans, anomenat novament així, permetés als guardonats que no vegessin el seu nom lligat a un altre autor, per molt estimat o recordat que sigui i es mereixi de ser. D'altra banda, la Plataforma considera una altra confusió el fet que a l'hora de fer públic el premi dels Escriptors Catalans es compti, a l'hora de la presentació, amb els representants dels editors del guardonat, cosa que també desvirtua el caràcter del premi que és estrictament concedit pels col.legues escriptors. I no és coherent que una junta directiva que, de bracet, amb els escriptors d'expressió castellana a Catalunya acaba de llençar una amenaça als editors —sense dir quins— per la qüestió de presumptes vulneracions de contractes d'edició, mengi al mateix plat amb els mateixos editors que critica a l'hora de atorgar el premi dels escriptors més emblemàtic.

Sampol no admet ni ser vicepresident en funcions

El vicepresident dimitit de les Illes no admet ni actuar de vicepresident en funcions

Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol, vicepresident a les Illes de l'AELC, no ha admès actuar en el parèntesi de buidor de la vicepresidència de les Illes, ni com a vicepresident en funcions, tal com en principi pretenia la nova junta directiva que presideix Guillem-Jordi Graells. Així, doncs, després del període electoral que ha viscut l'AELC, les Illes es troben sense vicepresidència quan s'hauria pogut aprofitar el tràmit de votacions de l'assemblea territorial per fer el canvi. El fet que Sampol no vulgui mantenir-se ni com a vicepresident en funcions, tal com que se l'havia identificat en les últimes setmanes, evidencia el malestar existent dins de la junta. Per cert, en una carta de presentació enviada pel nou president, Guillem-Jordi Graells a tots els associats, s'obvia aquesta dimissió i s'hi afegeix la composició de la junta directiva sense fer cap esment d'aquest buit en la vicepresidència de les Illes.

Malestar per una carta del president amb to insultant

Una carta de presentació del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, insultant un grup d'associats, sense nomenar-los, crea malestar entre alguns membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

La Plataforma lamenta que el president de l'AELC hagi fet la seva primera carta als associats insultant amb grolleries un grup de socis sense anomenar-los i fomentant un clima de confrontació que no fa res més sinó confirmar el que ja s'havia dit en aquesta mateixa pàgina fa uns dies quan s'analitzava la nova presidència i les circumstàncies de les últimes eleccions. La Plataforma creu que no és precisament aquest el paper d'un president com cal d'un col.lectiu que aplega un miler d'autors. També sorprèn que el nou president admeti en el mateix escrit que l'AELC no ha fet gestions bàsiques en l'últim període de l'expresident Jaume Pérez quan ara ell s'imposa com a prioritats incrementar els associats, recuperar els que s'han donat de baixa i captar els que hi haurien de ser i no hi són, una feina que part de la junta que va ser avortada la tardor del 2001 havia fet tenaçment i amb èxit, aconseguint, només en un any i mig, més de 150 associats nous. A més, el nou president parla també d'obrir l'AELC als escriptors joves, una altra de les feines punteres de part dels membres de junta que van dimitir el 2001, amb un programa escrit i la creació d'una secció de Joves Escriptors que es va començar a desenvolupar i que tenia un termini de tres anys vista i que es va avortar després del conflicte dela tardor del 2001 del qual el mateix Guillem-Jordi Graells, ara president, no va ser aliè. Tot plegat diu molt poc a favor de la bona imatge que l'AELC ha de donar i que no dóna des de fa molt de temps.

Cooptacions de vocals en ple període electoral

La junta del País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana coopta Isabel Robles, dona de l'expresident Jaume Pérez

Si la dimissió d'un vicepresident, el de les Illes, ja ha estat vista com una situació de conflicte dins la Junta Directiva en ple període electoral, cosa que ha fet que hagi quedat sense cobrir aquest càrrec, ara s'afegeix al desgavell el fet que, també en període electoral, s'hagin fet cooptacions de vocals, una al País Valencià. El més insòlit d'aquesta situació, que la Plataforma considera una nova irregularitat en el procés de transparència del funcionament intern de l'AELC, és que la vocalia cooptada del País Valencià ha estat feta a Isabel Robles, dona de l'expresident Jaume Pérez, tot i que en les eleccions al País Valencià s'havien presentat dos vocals, Carles Cortés i Gemma Pasqual. La Plataforma considera també que si calia cooptar alguna vocalia —el mètode de cooptació, malgrat que s'admet en els estatuts, sempre comporta una elecció feta a dit— s'havia d'haver respectat els candidats que s'havien presentat oficialment a les eleccions i que no han resultat elegits, és a dir, Carles Cortés, al País Valencià. La Plataforma lamenta que les primeres hores de la nova junta continuïn aportant mètodes poc clars i mimètics amb etapes passades que es voldrien veure erradicades del tot.

Dimiteix el vicepresident de les Illes

La primera dimissió en el si de la Junta Directiva de l'AELC arriba amb la renúncia del vicepresident de les Illes, just després de la presa de possessió com a president de Guillem-Jordi Graells

El vicepresident de les Illes, Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol, ha dimitit com a vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a les Illes, sense haver previst el seu relleu en el període electoral que durant el mes de març s'havia obert a tots els àmbits territorials. Aquesta és la primera dimissió amb què es troba, només arribar, el nou president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. La junta de les Illes ha quedat constituïda ara provisionalment pels tres vocals renovats. La pàgina web de l'AELC, en la nota de la renovació de junta, no ha informat als associats d'aquesta dimissió ni de les vocalies que han quedat renovades després de l'Assemblea General celebrada el 15 de març a Barcelona i només ha esmentat la presidència de Guillem-Jordi Graells i la vicepresidència de Mercè Canela a l'àmbit del Principat. Els nous vocals que s'han incorporat a la Junta Directiva de l'AELC són: Anna Casassas i Magí Sunyer, pel Principat de Catalunya; Gemma Pasqual, pel País Valencià; i Margarita Ballester, Josep Ramon Cerdà i Iolanda Bonet, per les Illes (aquests tres ja formaven part de la junta i simplement han renovat els càrrecs després de no haver-se presentat més candidatures). Només 220 associats han participat en les votacions de l'única candidatura a la presidència, un 20% del total. Malgrat la baixa participació, la xifra representa un 10% més que en altres convocatòries, gràcies sobretot a la reclamació que aquesta Plataforma va fer perquè s'establís, per rectificar algunes de les irregularilitats comeses en la convocatòria de candidatures, el vot per correu en sobre tancat.

Vuit anys... i escaig

Jaume Pérez s'acomiada de president de l'AELC sense renunciar, de moment, als càrrecs paral.lels d'altres organismes

Superades les dues assemblees territorials de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la del País Valencià i la de les Illes, i després de veure que el president Jaume Pérez no es compromet públicament a deixar immediatament els càrrecs paral.lels que té com a membre de la junta directiva, la Plataforma demana que, com a mostra final de l'ètica poc demostrada pel president valencià, es comprometi públicament davant l'assemblea general que deixarà els llocs que ocupa en organismes com el Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), la junta de govern de la Institució de les Lletres Catalanes o l'European Writer's Congress, entre altres. A més, la Plataforma demana també que com a mostra de netedat absoluta i transparència, per part de la tresorera es facin públics en l'Assemblea els ingressos que el president sortint ha tingut des de la seva incorporació a la junta directiva de l'AELC fa vuit anys, ingressos que haurien de detallar no només les dietes per activitats de representació, taules rodones o col.laboracions escrites, sinó també viatges, manutencions i hotels, entre altres partides. La Plataforma espera de la nova Junta que actuï amb el màxim rigor en aquest sentit i que estableixi d'aquesta manera el criteri de fer saber als associats què se'n fa dels diners que pertoquen a tots els escriptors catalans, siguin o no associats de l'AELC, rebuts des de les institucions públiques o des de centres de gestió com CEDRO.

Candidatures fora de termini

L'única candidatura continuista, amb Guillem-Jordi Graells i Mercè Canela, com a president i vicepresidenta del Principat, ha estat presentada fora de termini i obre una etapa de més paràlisi i poca obertura de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Com va denunciar aquesta Plataforma, la inexistència d'una junta electoral fa que es repeteixin a cada convocatòria irregularitats d'aquesta mena. El que hauria d'haver originat una nova obertura de candidatures per falta de "voluntaris" al càrrec de Presidència i Vicepresidència del Principat, s'ha convertit lamentablement, i una vegada més, en una candidatura continuista de membres afins als interessos personals dels que en els últims anys han mantingut segrestada l'obertura de l'AELC a tots els associats. Presentada fora de termini, que era el 10 de febrer —precisament un dissabte, quan les oficines de l'AELC estaven tancades—, la proposta dels dos candidats —Mercè Canela, ja era vocal de la junta del Principat— malgrat que s'ha enregistrat signada en data anterior, no va ser notificada a la junta directiva fins passat el termini. En realitat, no hi hagut, doncs, cap candidatura als dos càrrecs, cosa que indica l'estat de poc engrescament al qual ha portat l'AELC la junta que ha presidit durant vuit anys el valencià Jaume Pérez.

El fet que les candidatures no es recullin per un tercer independent, ja sigui una junta electoral o un notari que en doni fe, no permet provar aquesta irregularitat —només se'n té constància verbal—, però sí que posa en entredit que la confiança en la recepció de candidatures a l'AELC recaigui frívolament en qualsevol persona que es troba en un moment donat a l'AELC, ja sigui el personal administratiu o algun representant de la junta en funcions. La Plataforma té constància, a més, que la candidatura Graells / Canela va ser anunciada personalment per la coordinadora de l'AELC, Montserrat Bayà, i que va sorprendre fins i tot la secretària general, Lluïsa Julià, que havia fet, dies anteriors, gestions telefòniques per recaptar vocals i candidats, mètode incorrecte que també va ser denunciat oportunament per aquesta Plataforma.

Es dóna la coincidència que Guillem-Jordi Graells ha aparegut sempre en la junta de l'AELC en moments crítics. Una de les oblidades en el temps va ser la campanya contra l'entrada a la junta, entre el 1982 i 1983, de Xavier Bru de Sala com a secretari, càrrec que va ocupar aleshores Ignasi Riera. Després d'altres petits conflictes interns que sovint no han sortir a la llum, un dels últims va ser en el període 1998-1999, en què va tenir una activa participació en el conflicte que va acabar amb la dimissió de la secretària general, Carme Arenas —actualment secretària del Centre Català del Pen Club— després de greus enfrontaments entre el mateix Guillem-Jordi Graells i l'esmentada secretària i amb alguns membres de la junta directiva com l'aleshores vicepresident del País Valencià, Josep Ballester, o els vocals Manel Garcia Grau (e.p.r) o Ramon Guillem —actual vicepresident del País Valencià—. És precisament Ramon Guillem qui ha comentat en privat amb algun membre de l'AELC del País Valencià que si la presidència de Guillem-Jordi Graells es confirma —com efectivament passarà perquè no necessita ni ser votat— ell es replantejarà la dimissió de la vicepresidència per no tornar a viure el que va viure en èpoques passades, quan era vocal.

El mateix president en funcions, Jaume Pérez, en accedir al càrrec, el 1999, havia imposat com a condició que no s'havia d'incloure Guillem-Jordi Graells en cap responsabilitat més, a causa del dur enfrontament que havia arribat a insults personals— que s'havia produït sobretot amb membres del País Valencià. Més endavant, però, el mateix Jaume Pérez el va reclamar perquè actués al Principat com a col.laborador actiu en una de les moltes crisis generades en els vuit anys de Jaume Pérez. Va ser així, com Guillem-Jordi Graells va tenir una altra activa participació en la crisi de la tardor del 2001, que va acabar amb el cessament del secretari general i algunes dimissions d'altres membres en suport seu. En l'assemblea que va ratificar de manera irregular el conflicte, Guillem-Jordi Graells va difamar públicament el secretari —malgrat conèixer clarament la falsedat de les acusacions que se li feien— i, en assemblees posteriors, va ser també Guillem-Jordi Graells qui va demanar repetidament l'expulsió de l'AELC del secretari cessat, segons consta en les transcripcions de les actes corresponents a les assemblees celebrades els anys 2002 i 2003, expulsió, d'altra banda, que no s'ha produït mai i que en una de les actes de l'assemblea general es dóna per desestimada del tot.

Veus internes de l'actual junta directiva en funcions temen que l'entrada de Guillem-Jordi Graells com a president de l'AELC estigui ara veladament encaminada a neutralitzar la gestió de l'actual secretària, Lluïsa Julià que, cooptada després de la crisi del 2001, ha mantingut in crescendo una línia personalista i tancada en un cercle sense sortida ni obertura a totes les opcions que inclouen l'associacionisme de l'AELC. Guillem-Jordi Graells ha passat per diversos càrrecs dins de la junta de l'AELC, des de la seva fundació, el més llarg, el de secretari durant deu anys (1988-1991), que va culminar en un tancament en un cercle d'amiguisme, cada vegada més accentuat de la junta, i una progressiva dificultat a trobar membres associats a formar part de juntes successives. Es dóna també la coincidència que Mercè Canela —que ara serà vicepresidenta del Principat— va entrar a la junta en una candidatura presentada fora de termini, l'any 2002, per enfrontar-se a una vocalia amb Joan Agut, que en va quedar fora. Mercè Canela és també autora que ha tingut com a agent literària personal, la mateixa coordinadora de l'AELC, Montserrat Bayà, activitat que crea un plus d'incompatibilitat i objectivitat evident. Mostra d'això és que una de les pàgines web que l'AELC ha encarregat i entrat en xarxa recentment ha estat la de Mercè Canela. Una altra candidatura presentada fora de temps, va ser en el seu moment la de la vocal Laura Santamaria, com a tresorera per evitar l'entrada del candidat voluntari, Jordi Cervera.

El mètode de promoure segons quins membres sobre uns altres a través de trucades telefòniques ha estat una constant en la vida associativa de l'AELC. Les vocalies d'aquesta renovació tornaran a viure aquesta experiència, tant al Principat com al País Valencià i les Illes, tal com han experimentat alguns associats que ja han rebut consignes en la direcció del vot. La denúncia feta per aquesta Plataforma sobre les votacions en obert ha estat rectificada només en part amb una tramesa als associats de sobres franquejats perquè els utilitzin aquells que vulguin votar per correu. És la primera vegada que s'utilitzarà aquest sistema, cosa de la qual la Plataforma se'n congratula, però aspira a veure com en pròximes convocatòries d'eleccions, el mètode sigui del tot net i transparent. La Plataforma lamenta que, després de vuit anys d'una gestió grisa i ineficaç per al conjunt dels escriptors, encapçalada pel valencià Jaume Pérez, el relleu sigui una opció que sorgeix del passat —Graells va ser vocal del 1980 al 1985; tresorer del 1985 al 1988; secretari del 1988 al 1991; i vicepresident del 1998 al 1999. Es preveu, doncs, una nova etapa condemnada a repetir i augmentar la paràlisi, el tancament i la ineficàcia d'anteriors etapes. Cal recordar que Jaume Pérez i Guillem—Jordi Graells van avortar el 2001 una renovació de continguts que va provocar la dimissió de diversos membres de junta.

Irregularitats forma convocar eleccions

La Plataforma detecta irregularitats en la forma de convocar les eleccions de renovació de Presidència, Vicepresidència del Principat i vocalies dels tres àmbits territorials de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

La Plataforma ha fet arribar a tots els associats i associades de l'AELC, i també a l'actual Junta Directiva, aquest escrit en el qual es detallen algunes irregularitats que s'han detectat en la forma i el procediment de la convocatòria de renovació de càrrecs que han de tenir lloc el pròxim 15 de març, per mandat estatutari.
1) Hem constatat en les últimes hores que la secretària general de l'AELC, Lluïsa Julià, i algun altre membre de la Junta Directiva dels tres àmbits territorials, està fent telefonades a segons quins associats i associades, ignorem amb quin criteri, oferint-los algunes de les places i instant-los a presentar la seva candidatura. Aquest és un mètode, venint de membres de la mateixa Junta, que és inadmissible pel que té d'intromissió en la lliure elecció de cada associat o associada i per la falta de credibilitat que pressuposa rebre una trucada d'aquesta mena, tenint en compte, és clar, que les trucades no es fan a tots i cadascun del miler d'associats.
2) Per això considerem que la data i hora de candidatures hauria de ser tancada en mans d'un tercer imparcial —preferentment un notari— que no tingués cap relació amb la mateixa Junta Directiva. Totes les associacions mínimament posades al dia, creen una junta electoral, amb membres que no tenen cap càrrec ni són candidats, a l'hora de la renovació de càrrecs. L'actual nombre d'associats de l'AELC, un miler, demana també aquesta seriositat. D'aquesta manera s'evita que, passat el termini, ningú no pugui elaborar una candidatura fora d'hora. I ens referim, sobretot, a candidatures que puguin sortir fora de temps des de dins mateix de la Junta Directiva actual, que se n'hauria de mantenir al marge, com malauradament veiem en les últimes hores que no passa.
3) Demanem que, en ple segle XXI, unes eleccions que afecten un miler d'associats es convoquin no amb el sistema que podia ser vàlid fa trenta anys quan n'érem un centenar i que consisteix a acceptar votacions tant per fax, com per correu electrònic o per incomprensible vot delegat, sinó estrictament per vot personal i secret, mitjançant paperetes en sobre tancat i facilitant la votació per correu, però sempre, sota idenficació de l'associat que utilitza aquest sistema i respectant el seu dret al vot secret. El sistema de faxos o correus electrònics oberts o fins i tot la rebutjable delegació de vot, en el cas d'eleccions a càrrecs, no es pot admetre pel bé del sistema democràtic que hauria d'impregnar la base de l'AELC.
4) Com que el tancament de candidatures és el 10 de febrer del 2007, considerem que la Junta Directiva de l'AELC té temps per adaptar aquest sistema de votació i fer-lo arribar degudament en sobres de votació per si es vol utilitzar el vot per correu, que s'hauria de tancar uns dies abans del 15 de març, data prevista de l'assemblea general, per evitar retards del servei de Correus.
5) Exigim a l'actual Junta Directiva i especialment al seu President sortint que prenguin les mesures que calgui per erradicar mètodes antidemocràtics com les telefonades a associats o associades que esmentàvem en el punt 1, així com els mètodes de votació oberta que esmentàvem en el punt 3, que no garanteixen ni fomenten la participació generalitzada de tot el col.lectiu d'associats.
6) Demanem a qui correspongui elaborar la documentació de votacions que es respectin tots els noms dels candidats o candidates que es presenten, incloent-los en les paperetes de votació estrictament per ordre alfabètic del seu cognom i no, com en alguna ocasió anterior s'ha fet, situant en els primers llocs aquells candidats o candidates que, presumiblement, han estat demanats pel sistema de la telefonada, que ara voldríem veure erradicat.
7) Malgrat que sempre hi ha el dubte que feta la llei, es faci la trampa, si la Junta Directiva de l'AELC aplica el sistema net i correcte que proposem, s'evitarà, almenys, que es creïn focus de dubte, cosa que acabaria repercutint sobre els nous associats o associades que ocupin els càrrecs vacants un cop fetes les votacions.
8) La Plataforma Per Una Aelc Com Cal vol fer constar que no és la seva feina ni demanar el vot, ni no demanar-lo. Ni tampoc demanar-lo per a un o per a un altre candidat, sinó exposar allò que creiem que altera la bona sintonia entre tots els associats i associades.