L'estudi sobre la situació professional dels escriptors costa 30.000 euros però maquilla la realitat

Sabut és que, ni que sigui per fer soroll, un estudi estadístic sempre és ben rebut per la concurrència mediàtica. Malauradament, l'estudi sobre la situació professional dels escriptors catalans cau en l'error de donar més importància als fets anecdòtics que a l'anàlisi de la realitat. El pretès caràcter "científic" amb què el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) titlla l'estudi queda desmuntat de seguida. En primer lloc, un estudi que es basa únicament en un sector que és només dels associats —nombrosos escriptors actuals no sós socis de l'AELC— limita el seu resultat. En segon lloc, la xifra de 373 consultes aproximades que s'ha donat per oficial no ha estat escollida des dels criteris dels tècnics sinó que ha estat aleatòria, és a dir, ha respost qui ha volgut d'un col.lectiu aproximat de mil associats. Qualsevol estudi que es fa d'aquest tipus parteix d'un principi bàsic: els enquestats han d'estar "científicament" escollits pels tècnics de l'enquesta. Edats, gèneres, sexe, lloc de residència, etcètera, etcètera. En aquest cas, s'ha confiat en l'atzar. I això desvirtua d'entrada la realitat del retrat robot que s'ha volgut fer. A banda d'això, que invalida o maquilla notablement l'estudi, ¿de què serveix saber que el 60% d'aquests 373 voluntaris, diu que també escriu en castellà? ¿De què serveix saber que la meitat dels que han respost diguin que són funcionaris? ¿De què serveix que un llarg tan per cent es lamenti que no ha passat dels mil euros d'ingressos per drets d'autor en l'últim any? Les lletres catalanes necessiten un altre tipus d'estudi. Més aviat un pla de xoc que n'eviti la desaparició si no s'hi posa remei. ¿Per què baixen les vendes dels llibres dels autors catalans? ¿Per què les llibreries no exposen els seus llibres en llocs preferents? ¿Per què es descataloguen obres importantíssimes per a la tradició de les lletres catalanes? ¿Per què novetats catalanes que no poden tenir més promoció després d'aparèixer en tots els mitjans no troben resposta a l'hora del mercat? ¿Per què els programes de llibres de les televisions públiques i les ràdios públiques dediquen gran part de les seves informacions a la literatura castellana? L'estudi passa per alt tots aquests aspectes i es conforma amb l'autobombo d'haver fet un treball acadèmic, matemàtic i prou. La Plataforma considera que el pressupost de 30.000 euros destinats a aquest estudi, que en realitat ha estat confeccionat per cadascun dels 373 voluntaris que han respost un llarg qüestionari, és desmesurat tenint en compte els resultats que ha donat i la inutilitat tant de cara al moment present com al futur. Inútil, a més, la tramesa que es va fer d'aquest qüestionari —un quadern gairebé de vacances!— amb sobre mida A4 i sobre franquejat per retornar al miler d'associats. Queda clar que set-cents sobres d'aquesta tramesa han anat a la paperera. La paperera de cada escriptor que no ha respost, esclar. Diners llançats que haurien pogut servir per a alguna altra finalitat més eficaç.