L'AELC repeteix l'estudi sobre l'ofici d'escriure amb els mateixos errors del primer que es va fer el 2007

Quan semblava que la política de l'ús i abús del "paper" havia estat mig superada per la Junta Directiva de l'AELC, només començar l'any, l'AELC ha tramès als associats per correu postal un altre "quadern de vacances", d'una extensió, mides i pes considerable, com el que va enviar el 2007 quan es va pretendre fer un estudi sobre l'ofici d'escriure que va donar resultats migrats per la reduïda resposta i, per tant, completament esbiaixats. És lamentable que sigui dins del període de la mateixa presidència de l'AELC —avesada al continuisme sense cap mena de renovació— que es torni a caure en el mateix error estratègic. Però encara és més lamentable que es repeteixin els errors d'aquell primer estudi. En primer lloc, l'anonimat de l'enquestat no garanteix una objectivitat i una fiabilitat. En segon lloc, la majoria de preguntes a respondre s'han de buidar de manera subjectiva i no estadística, per molt experts que siguin els que l'han assessorat. I en tercer lloc, en l'apartat de rendiment econòmic professional, les respostes poden variar, com ja va observar aquesta Plataforma arran del primer estudi del 2007, quan deia, per exemple, que en el supòsit que el respongui un Premi Planeta —diguem ara, un Sant Jordi o un Ramon Llull—, la mitjana d'ingressos pot fer canviar molt el resultat. ¿Però si només el responen aquella mitja dotzena d'autors que tenen la mala sort de no tocar drets d'autor perquè els seus llibres —al marge de la qualitat— es venen poc? ¿I si se'ls acut de respondre només als poetes, que es pot dir que ja no venen res i només fan recitals? Cal tenir en compte, a més, que molts dels escriptors que tenen una sortida més popular dels seus llibres no són membres associats de l'AELC. Pel que fa al mètode emprat, és una flagrant contradicció que s'enviï el qüestionari en paper, amb un cost de correus i impressió inadmissibles avui en un moment que l'AELC no té recursos i admet que es troba sota mínims, i que, mitjançant una targeta que cal rascar —com si fos una butlleta de la Loto!— aparegui el codi que permet participar en l'enquesta per via electrònica. ¿Per què s'ha enviat el qüestionari en paper en un moment que la via electrònica és a l'abast de gairebé tots els associats de l'AELC? ¿Per què no s'ha habilitat la possibilitat d'obtenir un pin secret a través de la via electrònica en contacte amb l'AELC i passar a les respostes únicament per Internet? En aquest sentit, la Junta Directiva de l'AELC encara té en el seu subconscient que el retrat robot dels seus associats és el d'aquells escriptors amb maneguí, ploma i tinter, enclaustrats en un armari romàtic. És inadmissible que el cost que representarà aquest presumpte segon estudi permeti a l'AELC negar altres participacions molt més necessàries en aquest moment en relació als seus associats, com per exemple la quota que recentment va fer pagar als que van voler participar en l'últim Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, celebrat al Centre Cultural del Born (30 euros, meitat de la quota d'associat anual!) al·legant que no hi havia recursos.

Cap paraula de la junta directiva de l'AELC sobre la mort de Josep Maria Castellet, fundador i primer president de l'AELC

Hi ha morts que no haurien de passar desapercebudes com ha passat amb la de Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926 - 2014). Cap paraula personal ni de l'actual president ni de cap membre de l'actual Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) de la qual Castellet va ser impulsor, fundador i primer president, fa gairebé quaranta anys. Només l'esquela —o esqueleta— de rigor en un parell de mitjans de comunicació de paper —com passa amb qualsevol dels associats— i una breu notícia a la pàgina web de l'AELC, gràcies també a la pàgina web i al nomenament de Soci d'Honor que es va fer de Castellet durant l'etapa més renovadora de l'AELC, entre el 1999 i el 2001, just abans de la crisi promoguda per alguns dels membres de la vella guàrdia que encara avui són dins de la Junta Directiva vetllant pels seus propòsits. No és estrany, doncs, que en el recull de reaccions i memòria, cap mitjà de comunicació hagi pensat tampoc a demanar la de l'actual presidència de l'AELC com a un dels principals testimonis de la relació que Josep Maria Castellet va tenir amb els escriptors catalans i la reivindicació dels seus drets professionals. Fets com aquests demostren la caiguda de prestigi que ha patit l'AELC en els últims anys i la poca capacitat mediàtica dels que en tenen la responsabilitat, cosa que aquesta Plataforma lamenta i constata dissortadament una vegada més.