El president obre un nou conflicte amb un escrit adreçat als associats en el qual mostra "alarma" per l'actuació i declaracions del govern català
Lamentablement, l'etapa de l'actual junta no atura la seva línia de generació de conflictes. L'últim, aquest. Els associats han rebut una carta signada pel president de l'AELC, el valencià Jaume Pérez, en la qual el signant es mostra preocupat per l'actuació del govern català. Segons Jaume Pérez, aquesta actuació és "alarmant" i per això convida a signar un manifest amb aquestes paraules: "Des de diversos àmbits s'ha mostrat una inquietud cada vegada més alarmant quant a les actuacions i declaracions de l'actual Govern de Catalunya en matèria cultural". El manifest en qüestió porta per títol, amb majúscula, l'exclamació superlativa: "PROU!!!" i en un to ambigu i tòpic, sense concretar quines són les actuacions o les declaracions del govern català que Jaume Pérez considera alarmants, sembla que es refereixi a la defensa de la unitat del català i la seva difusió. La Plataforma demanarà públicament al president de l'AELC que expliqui quina és aquesta situació "alarmant" i a quines "declaracions" del govern català es refereix. Entre altres coses, la Plataforma rebutja totalment aquest manifest perquè tant amb el títol com el contingut desvirtua la realitat i presenta una situació que no s'adiu amb l'actual programa de govern del tripartit català. En els últims dies, diversos articulistes en mitjans de comunicació s'han referit a l'AELC en sentit negatiu, reclamant-li una actitud davant de diferents qüestions professionals dels escriptors catalans, com és ara la polèmica sobre el Dia de Sant Jordi. D'altra banda, la Plataforma adverteix que alguns excàrrecs del govern català de l'anterior legislatura liderada per CiU, escriptors i membres de l'AELC, han promogut un clima de descrèdit i de crítica ferotge contra l'actual política cultural del govern català. La Plataforma lamenta que l'AELC faci seguidisme de postures personalistes i sorgides per interessos polítics determinats i reclama per això una rectificació de les paraules del president en la carta enviada a tots els associats.
20 de maig 2004
10 de maig 2004
Nomes 17 socis aproven els comptes del 2003
Només disset associats aproven en assemblea els comptes del 2003 que continuen mostrant desajustos i augments alarmants de despeses i una opacitat evident amb la realitat anual de l'AELC
La falta de capacitat de convocatòria que té l'actual junta es fa evident en els pocs actes que organitza i també en l'assemblea anual. A l'última reunió general, només disset associats presents (sense comptar els pocs membres de junta assistents perquè molts s'hi van excusar) van aprovar l'estat de comptes de l'any anterior i, entre els disset, algunes veus van mostrar la seva crítica pel poc ressò social que l'AELC té actualment. Al moviment aturat d'associats, influït per baixes significatives, cal afegir l'apatia en el programa d'activitats que mantenen la inèrcia d'activitats ràncies i absolutament desfasades de la realitat dels escriptors catalans. A la poca incidència de la junta de l'AELC en els aspectes professionals també cal afegir els grups independents d'escriptors que, tot i associats a l'AELC, prefereixen altres espais per sortir a la llum pública com per exemple els signants del document "El Drac mata Sant Jordi" que és promogut per vuit escriptors, sis dels quals són associats de l'AELC, tot i que, segons manifesta un d'ells en un article de premsa, es veuen obligats a autoorganitzar-se pel silenci que l'AELC té sobre aspectes de gremi i professionals. Disset associats, doncs, seguint en aquesta línia de minoria, van aprovar l'estat de comptes del 2003 que continua mostrant desajustos i augment de despeses i opacitat amb la realitat anual de l'AELC. La Plataforma ha fet un estudi comparatiu entre aquest estat i d'altres anteriors, en relació al moviment d'activiats, gestionats per l'equip anterior. En l'estudi es detecta un augment considerable de les dietes percebudes per membres de junta. Només en el que s'anomena "coordinacions d'actes" s'arriba a gairebé 2 milions de pessetes, xifra que no queda justificada per les activitats presentades, que no han estat tampoc de caràcter extraordinari. D'altra banda, la junta directiva ha augmentat també la seva dotació de despeses i ara arriba a prop de 3 milions de pessetes, gairebé el doble del cost al qual l'havia ajustat l'equip anterior. Cal tenir en compte que les activitats fetes al Principat pugen a uns 6 milions de pessetes; les del País Valencià, a uns 4 milions de pessetes; i les de les Illes, a uns 3'5 milions de pessetes. El Principat manté 700 associats aproximadament; el País Valencià, uns 130; i les Illes, uns 90, en xifres rodones. La política d'activitats, doncs, és absolutament discriminatòria en relació al nombre de socis que se n'haurien de beneficiar en cada àmbit territorial i, per descomptat, és, en comparació, altament superior al País Valencià i les Illes, dos territoris que amb prou feines sumen 220 associats en total. També s'ha disparat el capítol de publicacions en xarxa, una àrea que ha tingut una notable reducció de continguts i que es limita a recopiar breus de diaris de dies anteriors, amb informacions cada vegada més poc actualitzades de la mateixa AELC i amb una alarmant aturada de pàgines d'autors (les últimes noves de l'any passat corresponen només a membres de junta, tret d'alguns altres clàssics, i un sol associat extern, en tot l'any, va encarregar una pàgina personal). Aquest capítol, que arriba als 4'5 milions de pessetes és dels més opacs de l'estat de comptes i el que menys relació té amb la realitat en xarxa, que salta a la vista de qualsevol visitant de la pàgina web que continua baixant en visites fins a l'extrem que les dades que es donen no només són inflades sinó que no parlen de visites sinó de peticions, un concepte que no s'utilitza en cap estadística. També les publicacions en paper s'han vist carregades fins a uns 4 milions de pessetes, quantitat gravada sobretot per la revista 'Literatures', qüestionada en l'última assemblea per alguns dels associats que hi van assistir i defensada únicament per Jaume Pérez que s'ha presentat com a director del projecte, incompatible per ser també president de l'AELC. La Plataforma té proves evidents per afirmar que alguns d'aquests capítols compten amb justificants falsos o alterats en funció de les subvencions concedides, pel que fa conceptes, i ha alertat d'aquesta opacitat i d'aquestes justificacions comptables els organismes corresponents dels quals rep recursos econòmics l'AELC i que corresponen, o bé a subvencions directes de les institucions, o bé a drets de reprografia generats per tots els associats de l'AELC amb les seves obres publicades i que en canvi no són tots el que se senten compensats per l'associació.
La falta de capacitat de convocatòria que té l'actual junta es fa evident en els pocs actes que organitza i també en l'assemblea anual. A l'última reunió general, només disset associats presents (sense comptar els pocs membres de junta assistents perquè molts s'hi van excusar) van aprovar l'estat de comptes de l'any anterior i, entre els disset, algunes veus van mostrar la seva crítica pel poc ressò social que l'AELC té actualment. Al moviment aturat d'associats, influït per baixes significatives, cal afegir l'apatia en el programa d'activitats que mantenen la inèrcia d'activitats ràncies i absolutament desfasades de la realitat dels escriptors catalans. A la poca incidència de la junta de l'AELC en els aspectes professionals també cal afegir els grups independents d'escriptors que, tot i associats a l'AELC, prefereixen altres espais per sortir a la llum pública com per exemple els signants del document "El Drac mata Sant Jordi" que és promogut per vuit escriptors, sis dels quals són associats de l'AELC, tot i que, segons manifesta un d'ells en un article de premsa, es veuen obligats a autoorganitzar-se pel silenci que l'AELC té sobre aspectes de gremi i professionals. Disset associats, doncs, seguint en aquesta línia de minoria, van aprovar l'estat de comptes del 2003 que continua mostrant desajustos i augment de despeses i opacitat amb la realitat anual de l'AELC. La Plataforma ha fet un estudi comparatiu entre aquest estat i d'altres anteriors, en relació al moviment d'activiats, gestionats per l'equip anterior. En l'estudi es detecta un augment considerable de les dietes percebudes per membres de junta. Només en el que s'anomena "coordinacions d'actes" s'arriba a gairebé 2 milions de pessetes, xifra que no queda justificada per les activitats presentades, que no han estat tampoc de caràcter extraordinari. D'altra banda, la junta directiva ha augmentat també la seva dotació de despeses i ara arriba a prop de 3 milions de pessetes, gairebé el doble del cost al qual l'havia ajustat l'equip anterior. Cal tenir en compte que les activitats fetes al Principat pugen a uns 6 milions de pessetes; les del País Valencià, a uns 4 milions de pessetes; i les de les Illes, a uns 3'5 milions de pessetes. El Principat manté 700 associats aproximadament; el País Valencià, uns 130; i les Illes, uns 90, en xifres rodones. La política d'activitats, doncs, és absolutament discriminatòria en relació al nombre de socis que se n'haurien de beneficiar en cada àmbit territorial i, per descomptat, és, en comparació, altament superior al País Valencià i les Illes, dos territoris que amb prou feines sumen 220 associats en total. També s'ha disparat el capítol de publicacions en xarxa, una àrea que ha tingut una notable reducció de continguts i que es limita a recopiar breus de diaris de dies anteriors, amb informacions cada vegada més poc actualitzades de la mateixa AELC i amb una alarmant aturada de pàgines d'autors (les últimes noves de l'any passat corresponen només a membres de junta, tret d'alguns altres clàssics, i un sol associat extern, en tot l'any, va encarregar una pàgina personal). Aquest capítol, que arriba als 4'5 milions de pessetes és dels més opacs de l'estat de comptes i el que menys relació té amb la realitat en xarxa, que salta a la vista de qualsevol visitant de la pàgina web que continua baixant en visites fins a l'extrem que les dades que es donen no només són inflades sinó que no parlen de visites sinó de peticions, un concepte que no s'utilitza en cap estadística. També les publicacions en paper s'han vist carregades fins a uns 4 milions de pessetes, quantitat gravada sobretot per la revista 'Literatures', qüestionada en l'última assemblea per alguns dels associats que hi van assistir i defensada únicament per Jaume Pérez que s'ha presentat com a director del projecte, incompatible per ser també president de l'AELC. La Plataforma té proves evidents per afirmar que alguns d'aquests capítols compten amb justificants falsos o alterats en funció de les subvencions concedides, pel que fa conceptes, i ha alertat d'aquesta opacitat i d'aquestes justificacions comptables els organismes corresponents dels quals rep recursos econòmics l'AELC i que corresponen, o bé a subvencions directes de les institucions, o bé a drets de reprografia generats per tots els associats de l'AELC amb les seves obres publicades i que en canvi no són tots el que se senten compensats per l'associació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)