Es veu que uns quants escriptors (i escriptores) en llengua catalana s'han trobat a Tortosa [24, 25, 26 novembre 2023] en el que han anomenat Encontre d'Escriptors en Llengua Catalana. Han viatjat en tren Euromed (per sort sense la vaga anunciada), han viatjat pel riu Ebre (per sort, amb aigua), han visitat alguns monuments i han fet algunes rutes de la ciutat (per sort encara no ruïnosos) i han fet algunes taulades de germanor (perquè no només de la literatura viuen els qui escriuen!). Tot molt bonic. Les xarxes, però, no han bullit gaire. Mal senyal. ¿Falta de cobertura? ¿Poca activitat digital? Diu que eren un centenar, un amunt, un avall. Les poques imatges que han transcendit retraten algunes cares de sempre i moltes de gairebé desconegudes, cosa que de seguida fa que salti la incògnita: ¿On són els escriptors (i les escriptores) en un Encontre d'Escriptors en Llengua Catalana? La resposta no només la sap el vent sinó que es dedueix de pressa: a casa. Però això no impedeix que unes presumptes juntes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (la directiva i la consultiva) portin redactada una Declaració (que anomenaran de Tortosa) i que llegiran a les postres de la menjuca entre uns quants dels escollits com si fossin en un concurs de lectura en veu alta com el que s'organitza per a escolars cada any. El resultat és una Declaració que és entendridora. Que a mitjan segle XXI (ja quasi que hi som) es descobreixi que la literatura catalana ve d'autors com Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, Bernat Metge i Isabel de Villena i que els escriptors (i les escriptores) actuals són hereus (i hereves) d'Àngel Guimerà, Joan Alcover, Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda, Pere Calders i Avel·lí Artís “Tísner”, Maria Aurèlia Campany, Jordi Pere Cerdà, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Josep Maria Llompart i Maria-Mercè Marçal... i de molts altres, esclar. Sort que no se'ls ha acudit de recórrer al difunt Qui és Qui de les Lletres Catalanes que la Institució de les Lletres Catalanes té mort i enterrat i no n'han fet una relació exhaustiva! Més entendridor encara és que la mateixa Declaració descobreixi que la literatura catalana té narrativa, poesia, crítica i assaig, literatura infantil i juvenil (¿que no és narrativa o poesia, potser?), teatre, dietarisme, no-ficció i, atenció!, també traducció al català d’autors contemporanis i de clàssics de tots els temps. Uf!, quin esgotament! I per reblar el clau de l'entendriment, la Declaració també descobreix que el català és una llengua parlada en quatre estats d'Europa amb deu milions de xerrameques i que aquests quatre estats, càsum dena, els fan la guitza! Sort que la tal Declaració recorda que el català no es troba només en textos medievals, sinó que, a més de llibres, es troba als mitjans de comunicació, a l'audiovisual i a Internet! Al·leluia! La resta de la Declaració, bons propòsits: que si defensa del sector, que si els contractes d'edició, que si defensa dels drets lingüístics, que si vertebració dels Països Catalans... Podeu descarregar tota la declaració pitjant la imatge de sota:
