Model contracte digital (clàusules simples)

REUNITS:

D'una banda ....................... (L'AUTOR/A), major d'edat, amb NIF ................., actuant en el seu propi nom i dret, amb domicili a l'efecte d'aquest contracte a .................................

I, d'altra banda, .................... (L'EDITORIAL)

Totes dues parts es reconeixen mútuament i recíprocament capacitat lega per celebrar aquest contracte i manifesten i convenen,

MANIFESTEN

1) Que L'AUTOR/A és autor/a de l'obra literària .................... (títol) d'ara endavant L'OBRA. (En el cas que ja s'hagi editat abans en suport paper: editada i publicada en suport gràfic per L'EDITORIAL en virtut del preceptiu contracte d'edició que han subscrit totes dues parts per aquest efecte.

2) Que L'EDITORIAL està interessada a explotar digitalment L'OBRA posant-la a la disposició del públic mitjançant procediments amb fil i sense.

3) Que amb la finalitat de cedir a l'EDITORIAL els drets d'explotació digital de l'OBRA, totes dues parts subscriuen aquest contracte de CESSIÓ DE DRETS, que es regeix per les següents


CLÀUSULES

PRIMERA. Durant el període de vigència d'aquest contracte, l'AUTOR/A cedeix a l'EDITORIAL, amb facultat de cedir a un tercer, els drets de reproducció , distribució, transformació i comunicació pública de L'OBRA en versió digital o electrònica:

Dret de reproducció: A l'efecte d'aquest contracte, s'entén per reproducció la fixació directa indirecta, provisional o permanent, per qualsevol mitjà i en qualsevol forma, de tota l'OBRA o part de l'OBRA, que en permeti la comunicació o l'obtenció de còpies.

Dret de distribució: La distribució comprèn la posada a la disposició del públic de còpies de l'OBRA en qualsevol suport electrònic, digital o multimèdia.

Dret de comunicació pública de l'OBRA en la seva modalitat de posada a la disposició del públic per procediments amb fil o sense, de manera que qualsevol persona hi pugui accedir des del lloc i en el moment que triï.

Dret de transformació. La transformació de l'OBRA comprèn l'adaptació de l'OBRA, directament o per mitjà de tercers, per adequar-la al format, la imatge i l'aparença d'Internet o de qualsevol altra xarxa informàtica i de telecomunicacions, com també per incorporar qualsevol sistema de seguretat al format digital de l'OBRA.

SEGONA. Com a conseqüència de la cessió objecte d'aquest contracte, l'EDITORIAL està facultada per digitalitzar i reproduir l'OBRA en tota mena de formats, emmagatzemar-la, distribuir-la en qualsevol suport electrònic, posar-la a la disposició del públic digitalment i autoritzar-ne la descàrrega, com també per comercialitzar-la per mitjà de qualsevol modalitat d'explotació, incloent-hi, amb caràcter enunciatiu, però no limitador, formats de compressió PDF, EPUB, JPG, GIF, TXT, RTF, HTML, DOC, MP3, RAR, ZIP i altres que se'n derivin o apareguin, així com telèfons mòbils, dispositius electrònics de lectura, CD-ROM, targetes de memòria, discos audiovisuals de tecnologia digital, bases digitals d'intercanvi de dades, pàgines web, xarxes de comunicació de dades en línia, etc.

TERCERA. La cessió de drets d'objecte d'aquest contracte es duu a terme en exclusiva i, atesa la naturalesa íntrinsicament transfronterera del mitjà emprat, per a tot el món.

QUARTA. L'AUTOR/A declara i garanteix que:

A) És titular originari i plenament i exclusivament dels drets sobre l'OBRA objecte de cessió, sense que calgui la intervenció de cap tercer per atorgar-los.

B) L'OBRA no està subjecta a compromisos o gravàmens de cap mena que atemptin contra els drets que corresponguin a l'EDITORIAL o a tercers en virtut d'aquest contracte.

C) La subscripció d'aquest contracte no implica la infracció de cap dret de tercers, i

D) L'EDITORIAL pot tenir i explotar pacíficament els drets cedits en virtut d'aquest contracte en els termes que s'hi han pactat.

Així mateix, l'AUTOR/A s'obliga a mantenir indemne l'EDITORIAL i exonerar-la davant de qualsevol reclamació judicial o extrajudicial de tercers o procediment administratiu que es derivi de l'incompliment de la Llei de Propietat Intel·lectual o de la infracció de qualsevol altra normativa o drets de tercers.

Consegüentment, l'AUTOR/A es fa responsable davant l'EDITORIAL dels danys i perjudicis, despeses i altres càrregues pecuniàries que pugui patir l'EDITORIAL amb motiu d'accions, reclamacions o conflictes derivats de l'incompliment d'aquestes obligacions per part de l'AUTOR/A (incloses les despeses de defensa legal).

CINQUENA. L'AUTOR/A presta el seu consentiment i autoritza expressament l'EDITORIAL a fer les variacions tècniques o de forma a l'OBRA que, sense alterar-ne el contingut pel que fa al fons, siguin necessàries per: a) dur a terme el procés tecnològic de digitalització; b) adaptar l'OBRA a les modalitata d'explotació o ús esmentades a la clàusula segona; c) portar a terme el procés tecnològic de transmissió i distribució mitjançant xarxes informàtiques.

SISENA. L'AUTOR/A presta el seu consentiment i autoritza expressament l'EDITORIAL perquè pugui reproduir distribuir i comercialitzar, en qualsevol de les modalitats d'ús previstes en aquest contracte, parts de l'OBRA en versió digitalitzada per capítols, i oferir-ne la utilització.

SETENA. A l'efecte de l'explotació dels drets d'aquest contracte, l'EDITORIAL pot decidir discrecionalment en cada moment si resulta convenient o no instal·lar a les còpies digitals de l'OBRA dispositius tecnològics que en predeterminin, condicionin, gestionin o restringeixin la utilització per tercers (els anomenats Digital Rights Management o qualsevol altre tipus de mesures tecnològiques de control i gestió de continguts digitals), per restringir la reproducció de l'OBRA, impedir-ne la visualització en determinats dispositius de lectura o predeterminar-ne l'ús o la gestió de drets de qualsevol altra manera.

VUITENA. L'AUTOR/A rebrà com a remuneració per la cessió dels drets continguda en aquest contracte les quantitats següents [Aquestes xifres són orientatives. L'AUTOR/A i L'EDITORIAL poden també acordar un acompte en cas d'obra nova]:

1. Per la modalitat consistent en l'accés i el visionament a Internet, amb possibilitat o no de descàrrega, el ....... sobre el PVP (sense IVA) [xifra orientativa que pot oscil·lar entre el 15% i el 30%, segons els casos i acords] establert per l'EDITORIAL per a aquesta modalitat. 2. Per la modalitat consistent en la descàrrega, total o parcial, del fitxer digital per visionar-lo i llegir-lo en dispositius electrònics de lectura: el ...... sobre el PVP (sense IVA) [xifra orientativa que pot oscil·lar entre el 15% i el 30%, segons els casos i acords] establert per l'EDITORIAL per a aquesta modalitat. 3. Per la modalitat d'impressió sota demanda: el ...... sobre el PVP (sense IVA) [xifra orientativa que pot oscil·lar entre el 10% i el 15%, segons els casos i acords] de cada impressió que es faci de l'OBRA.

No obstant el que s'acaba de dir, l'AUTOR/A no percebrà cap remuneració pels actes d'explotació digital destinats a la promoció o la difusió publicitària de l'OBRA.

Dins dels tres primers mesos de cada any, l'EDITORIAL farà la liquidació corresponent als percentatges de participació proporcional de l'any anterior, i remetrà a l'AUTOR/A aquesta liquidació. Si l'AUTOR/A no planteja cap reclamació amb relació a aquesta liquidació durant els quinze dies següents d'haver-la rebut, s'entendrà que hi està conforme. L'import de les liquidacions s'abonarà a l'AUTOR/A durant el mes d'abril.

NOVENA. Aquest contracte té una durada de ....... anys [orientativament, tenint en compte els canvis tecnològics als quals està sotmès el suport digital, es recomana que sigui inferior al que és habitual en les edicions de suport paper, és a dir, entre 2 i 4 anys, com a màxim], comptats des de la data en què se signi, i es renova automàticament per períodes de la mateixa durada, llevat que alguna de les parts comuniqui a l'altra, un mes abans com a mínim, la seva voluntat de no prorrogar-lo.

DESENA. L'AUTOR/A atorga a favor de l'EDITORIAL el dret d'adquisició preferent sobre:

1) qualsevol acte d'explotació que sobrepassi l'àmbit temporal previst en aquest contracte.

2) modalitats d'explotació no previstes en el contracte, o

3) noves modalitats d'utilització o de difusió que puguin aparèixer en el futur i que a la data de la signatura d'aquest contracte siguin desconegudes.

Amb aquest propòsit, l'AUTOR/A ha de notificar de manera fefaent a l'EDITORIAL les dades i les condicions objectives i subjectives corresponents a l'oferta que pugui haver rebut d'un tercer interessat, a dur a terme qualssevol actes d'explotació a què es refereix l'apartat anterior, i l'EDITORIAL disposa d'un termini de seixanta dies per comunicar a l'AUTOR/A la seva voluntat d'adquirir o no els drets en qüestió en les mateixes condicions que s'hagin ofert a l'AUTOR/A. En cas que l'EDITORIAL no ni estigui interessada, l'AUTOR/A pot celebrar lliurement el contracte en les condicions notificades.

ONZENA. En compliment de la LOm15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, mitjançant la signatura d'aquest contracte l'AUTOR/A/A/A autoritza l'EDITORIAL al tractament de les dades personals que han estat facilitades per a la gestió i el compliment de les obligacions establertes en el contracte. Les dades de l'AUTOR/A/A/A seran incorporades a un fitxer de proveïdors, i l'AUTOR/A/A/A, pot exercir el dret d'accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades si ho sol·licita a l'EDITORIAL.

DOTZENA. Aquest contracte es regeix i és interpretat de conformitat amb el que preveu el Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de propietat intel·lectual i, en general, per les disposicions legals que hi siguin aplicables.

Per resoldre qualsevol controvèrsia que es pugui derivar d'aquest contracte, totes dues parts se sotmeten a la jurisdicció dels tribunals de la ciutat de ..................., i renuncien expressament a qualsevol altre fur que els pugui correspondre.

I perquè així consti, signen i rubriquen aquest contracte, que s'entén en dos exemplars, al lloc i la data que figuren a l'encapçalament.

L'AUTOR/A

L'EDITORIAL

Model contracte digital (clàusules àmplies)

Entre els sotasignants

L'Editorial Digital .......... amb domicili a........... des d'ara anomenada l'EDITORIAL, representada per ................ d'una part, i el senyor / la senyora............................. amb domicili a ....................., des d'ara anomenat / da l'AUTOR/A, d'una altra part,

Exposen prèviament:

Que ........... és l'AUTOR/A d'un text titulat provisionalment ................ que ha lliurat a l'EDITORIAL en suport de fitxer electrònic.

Que l'EDITORIAL, que treballa a la Xarxa Internet, pels seus mitjans, té la possibilitat de publicar textos literaris, complets o en fragments, en aquest suport i mitjà. Que davant d'això, l'EDITORIAL ha de precisar la posada en línia i la promoció del text, sota l'autorització de l'AUTOR/A, que a la vegada cedeix el text a favor de l'EDITORIAL.

Per tot això acorden:

Art. 1
Obligacions de l'EDITORIAL

1.1 Compromisos d'explotació

L'EDITOR es compromet a posar el línia a Internet el manuscrit en suport de fitxer electrònic així com facilitar tota demanda d'impressió per tal de facilitar la promoció i afavorir l'explotació en altres suports, si s'escau. L'EDITORIAL posarà en línia el text en el moment de la signatura d'aquest contracte. Per causes justificades, es pot produir algun retard en la posada en línia, sobretot si hi fan falta correccions. L'AUTOR/A es compromet a fer les correccions sol.licitades per l'EDITORIAL, que es reserva el dret de rebutjar la publicació en línia del text si les correccions no han estat fetes. L'EDITORIAL es compromet a assegurar l'explotació digital de l'obra en les condicions que protegeixen els drets morals de l'AUTOR/A. La responsabilitat de l'EDITORIAL no podrà ser sancionada en cas de fallades en el sistema informàtic o de saturació de la xarxa d'Internet alienes al seu servidor.



1.2 Lliurament del manuscrit

L'EDITORIAL es compromet a dipositar el text en l'organisme especialitzat per tal que li atorgui el número de l'ISBN corresponent, dada clau en cas de litigi, especialment en casos de plagi o còpies il.legals. L'EDITORIAL ofereix aquest servei per una durada de ............ mesos / anys a comptar des de la signatura d'aquest contracte i l'AUTOR/A podrà, si vol, fer-se càrrec de la protecció del text per als anys següents.

1.3 Compromisos de promoció

L'EDITORIAL es compromet durant la durada d'aquest contracte a fer la promoció del text a través de la seva pàgina d'Internet i de presentar-lo als internautes que la visitin mitjançant un extracte del text i oferint-los la possibilitat de consultar un segon extracte. D'altra banda, l'EDITORIAL podrà fer una distribució a la seva xarxa de lectors per llegir textos retinguts a l'espera d'una primera posada en línia. L'EDITORIAL seleccionarà les fitxes de lectura dels textos que després podran ser posats en línia o promocionats entre agents i editors tradicionals, si s'escau. L'AUTOR/A es podrà posar en contacte amb l'EDITORIAL, via correu electrònic i internet, per conèixer el contingut d'aquestes lectures. L'EDITORIAL es reserva la llibertat de sotmetre o no el text a la xarxa de lectors, segons els criteris propis. L'EDITORIAL farà també gestions perquè es promoguin crítiques sobre els textos en línia (periodistes, crítics, altres autors, redactors de revistes especialitzades o altres persones afins). Aquestes persones podran seleccionar textos presentats a la pàgina web de l'EDITORIAL, segons els seus criteris. Les seves recomanacions podran ser publicades i també facilitades a agents o editors tercers interessats en l'edició tradicional. Les critiques seran fetes sempre segons la tria de cada lector i amb tota independència.

Art. 2
Acords de la cessió

L'AUTOR/A cedeix a l'EDITORIAL, que accepta per ell mateix i el seus drethavents, els drets d'explotació electrònica del text, especialment sobre les xarxes tancades o obertes, així com el dret exclusiu de reproduir l'obra per qualsevol mitjà electrònic. L'AUTOR/A accepta la publicació d'un extracte de la seva obra, consultable en línia, escollit per l'EDITORIAL. Aquest extracte no podrà ser superior al 10% del manuscrit i tindrà 42.000 espais com a màxim, unes 20 pàgines tradicionals. La resta del text estarà subjecte a la demanda dels internautes.


2.1 Explotació principal:

2.1.1. Dret de reproducció

L'EDITORIAL té el dret de reproduir o fer reproduir tota l'obra o una part de l'obra, separadament o reunida amb altres obres, a la xarxa Internet, o sobre suport electrònic, i per tots els procediments digitals actuals i futurs. Aquest dret comprèn el carregament sobre qualsevol suport electrònic, ja sigui de tota l'obra o una part, ja sigui d'extractes recollits a partir de la idea bàsica de l'obra, en les condicions previstes en l'article 5.1 d'aquest contracte.

L'EDITORIAL es reserva també el dret preferent d'adaptar o de fer adaptar, de traduir una part de l'obra o tota l'obra, o les seves adaptacions a totes les llengües, en línia. També es reserva el dret preferent de reproduir o de fer reproduir aquestes adaptacions i/o traduccions sobre qualsevol suport electrònic i/o tota la xarxa. Igualment es reserva el dret de percebre i de fer percebre a tots els països els drets generats per còpia privada de tota l'obra o una part de l'obra i les seves adaptacions o traduccions.


2.1.2. Drets de representació

L'EDITORIAL es reserva el dret preferent de representar o de fer representar l'obra, les seves adaptacions o traduccions a totes les llengües, a tota la xarxa, en obert o tancat, en qualsevol suport electrònic, a tots els països, per tots els procediments, integralment o per extractes. Aquest dret implica qualsevol difusió per qualsevol mitjà de comunicació, especialment per les ones hertzianes, per teledifusió, per satèl.lit, o per distribució de cable.

2.2 Explotacions secundàries:

2.2.1 Edició tradicional en suport paper

L'EDITORIAL es reserva el dret preferent de reproducció i d'adaptació gràfica de l'obra en suport llibre i edició tradicional, sempre subjecte a un contracte diferent d'aquest. En el cas de l'edició en suport llibre i tradicional, l'EDITORIAL es compromet a:
1) Assegurar la promoció de l'obra a Internet.
2) Assegurar un servei de premsa, de promoció amb els seus associats, amb la seva xarxa de llibreries i d'internautes que hagin expressat tenir interès pel text.

2.2.2 Altres drets derivats

L'EDITORIAL es reserva el dret preferent de qualsevol altra adaptació gràfica de l'obra i de reproducció d'aquesta adaptació, principalment:
1) El dret d'adaptar tota l'obra o una part per a la seva explotació sonora, visual, radiofònica, multimèdia... i de reproduir aquestes adaptacions en qualsevol altre suport d'enregistrament actual o futur, com el disc, la banda magnètica, el disquet, el CD-Card, el CD-Rom... Aquest dret inclou el d'integrar tota l'obra o part de l'obra en una altra obra multimèdia.
2) El dret de reprografia: el dret de percebre i de fer percebre a tots els països els drets generats a causa de la reprografia, privada o no, de tota l'obra o part de l'obra, i de les seves traduccions o adaptacions.
3) El dret de representar les adaptacions de l'obra en públic, de donar-les a conèixer per qualsevol procediment actual o futur, especialment per tot el que fa a la xarxa i qualsevol altra mitjà de telecomunicació.

2.3 La cessió dels drets d'adaptació audiovisual de l'obra és objecte d'un altre contracte diferent.

2.4 L'EDITORIAL queda habilitat per acordar amb tercers, per la via de la cessió o de la llicència, totes les autoritzacions preferents d'explotació dels drets que li són atorgats en aquest contracte.
Si es rescindeix aquest contracte, el fet no influirà en la validesa d'altres cessions o autoritzacions anteriors fetes per l'EDITORIAL a tercers, que continuaran tenint tots els efectes per a les dues parts implicades.

2.5 Tenint en compte el caràcter universal i transfronterer de la xarxa, la cessió és vàlida per a tot el món.

Art. 3

Garanties de l'AUTOR/A

L'AUTOR garanteix a l'EDITORIAL la disposició completa i lliure de qualsevol servitud en relació als drets cedits. Declara expressament disposar dels drets cedits en el present contracte i que el text no ha estat objecte de cap altra contracte d'edició encara vàlid i no té cap dret de preferència acordat anteriorment per l'AUTOR/A amb un altre EDITORIAL. Si el text ha estat objecte d'un pacte de preferència amb un altre EDITORIAL que l'ha refusat, l'AUTOR/A presentarà a l'EDITORIAL un escrit que certifiqui especialment aquest refús. També garanteix que el seu manuscrit no conté res que pugui vulnerar les lleis i les disposicions legals relatives a la difamació, la injúria, la vida privada i el dret a la imatge o que atempti contra l'honorabilitat de tercers.
L'AUTOR/A garanteix a l'EDITORIAL que el seu text no és un plagi. D'altra banda, es compromet a obtenir i a tenir a disposició de l'EDITORIAL les autoritzacions dels autors i dels editors o dels seus drethavents, per a la reproducció de les obres escrites i gràfiques, sense repercussió en el domini públic del qual utilitza els elements, cosa que representaria l'anul.lació immediata d'aquest contracte, amb la reserva de les accions legals que es poguessin derivar.

Art. 4

Tramesa del text i correccions

En el cas que l'EDITORIAL faci ús del dret preferent d'edició en suport paper i tradicional, l'AUTOR es compromet a enviar a l'EDITORIAL un manuscrit definitiu i complet, revisat i a punt per a la impressió, de tal manera que es redueixin al màxim les despeses de correcció. L'AUTOR/A declara conservar una còpia completa del seu manuscrit. La correcció de les faltes de composició i de comprensió són a càrrec de l'EDITORIAL. L'EDITORIAL enviarà a l'AUTOR/A un exemplar amb les proves successives de paginades i galerades abans d'entrar a la impressió definitiva. L'AUTOR/A es compromet a llegir-les, corregir-les amb un tant per cent que es concretarà, i a tornar-les a l'EDITORIAL en un termini previst. En el cas que l'AUTOR/A renunciï a fer-ho, l'EDITORIAL podrà confiar les proves, a càrrec de l'AUTOR/A, a un corrector escollit per l'EDITORIAL i podrà procedir al tiratge d'impressió, després d'haver advertit d'aquest procés a l'AUTOR/A, per carta certificada amb comprovant de recepció. Les correccions fetes per l'AUTOR/A sobre les proves del text definitiu no hauran de sobrepassar el 10% de les despeses de composició.

Art. 5 Remuneració [aquestes xifres són orientatives. L'AUTOR/A i L'EDITORIAL poden també acordar un acompte en cas d'obra nova]

5.1 Explotació principal

L'EDITORIAL es compromet a abonar a l'AUTOR/A:
5.1.1. Per les vendes de fitxers electrònics:
a) El 25 (vint-i-cinc)% del preu de venda en línia de cada fitxer venut, d'entre 0 (zero) i 50 (cinquanta) fitxers.
b) El 30 (trenta)% del preu de venda en línia de 51 (cinquanta-un) a 200 (dos-cents) fitxers.
c) El 35 (trenta-cinc)% del preu de venda en línia de 201 (dos-cents un) a 500 (cinc-cents) fitxers.
d) El 40 (quaranta)% del preu de venda en línia de 501 (cinc-cents un) fitxers en endavant.

5.1.2 Pels tiratges en paper de l'obra impresa sobre demanda dels internautes:
a) El 8 (vuit)% del preu de venda de 0 a 50 (cinquanta) exemplars.
b) El 10 (deu)% del preu de venda de 51 (cinquanta-un) a 200 (dos-cents) exemplars.
c) El 12 (dotze)% del preu de venda de 201 (dos-cents un) a 500 (cinc-cents) exemplars.
d) El 15 (quinze)% del preu de venda de 501 (cinc-cents un) exemplars en endavant.

5.1.3. Exemplars que no generen pagament de drets d'autor
Els drets descrits en els punts 5.1.1 i 5.1.2 no computen pel que fa als exemplars que pugui comprar l'AUTOR/A, al preu que acordi amb l'EDITORIAL, que generalment és d'un 40% del preu de venda fixat.

5.1.4 L'EDITORIAL cedirà gratuïtament a l'AUTOR/A deu fitxers electrònics i deu exemplars impresos en paper.

D'altra banda, l'EDITORIAL podrà enviar el text íntegre (en suport de fitxer electrònic o en tiratge de paper):
a) A alguns membres de la xarxa de lectors de l'EDITORIAL per tal d'obtenir una ressenya de lectura explotable per a la promoció de l'obra.
b) Als agents o editors tercers amb els quals l'EDITORIAL tingui relació com a associats per a una futura explotació de l'obra en altres suports.

Aquests exemplars del text serviran per a finalitats de promoció i no podran, doncs, donar lloc a l'abonament de drets d'AUTOR/A. L'EDITORIAL es compromet a fer-ne un ús raonable, en interès de les dues parts.

5.1.5 Control de vendes

L'EDITORIAL comunicarà a l'AUTOR/A periòdicament, mitjançant una certificació del servidor estadístic d'internet, un control que permeti fer el seguiment del nombre de fitxers electrònics o d'exemplars impresos venuts en línia, sempre que les condicions tècniques ho permetin i siguin fiables.

5.2 Drets d'edició en suport paper tradicional

5.2.1. Explotació directa per l'EDITORIAL dels drets d'edició en suport paper tradicional.

En la hipòtesi que l'EDITORIAL explotés ell mateix els drets secundaris de l'obra exemplificats en els punts 2.2.1, les parts acordaran la remuneració corresponent, d'acord amb els criteris establerts en els contractes d'edició tradicionals. Sempre seran objecte d'un altre contracte.


5.2.2. Explotació per tercers dels drets d'edició en suport paper tradicional.

5.3 Altres drets derivats

5.3.1 Explotació directa per l'EDITORIAL d'altres drets derivats.
En la hipòtesi que l'EDITORIAL explotés ell mateix els drets secundaris de l'obra referits en l'article 2.2.2, les dues parts acordaran la remuneració.

Art. 6 - Dret de preferència

6.1 Definició

L'AUTOR/A acorda de cedir a l'EDITORIAL un dret de preferència en el gènere del text del qual és objecte aquest contracte per a les obres que vulgui publicar en un futur, ja sigui amb el seu nom literari o amb un pseudònim. Aquest dret és limitat a un màxim de 3 (tres) obres, comptant la primera obra en línia, objecte d'aquest contracte inicial.

6.2 Aplicació

L'AUTOR/A recuperarà immediatament i de ple dret la seva llibertat quan es produeixi el refús d'obres noves presentades en el pacte de preferència d'aquest contracte. Cadascuna de les obres subjectes al pacte de preferència ha de ser objecte d'un contracte diferent. Aquest contracte precisarà les modalitats d'aplicació del pacte de preferència que és objecte del present contracte i especialment al nombre d'obres futures per les quals l'AUTOR/A encara estigui compromès amb l'EDITORIAL. Cap nova clàusula de preferència no podrà intervenir abans de l'expiració dels efectes d'aquella estipulada en el primer contracte, tret que hagin estat modificades.

Art. 7

Durada del present contracte

El present contracte és vàlid per la durada de .............. mesos / anys. De tota manera, si algun dret que se'n deriva no ha estat objecte d'una cessió a un tercer o d'una explotació directa per l'EDITORIAL, en els ............ mesos / anys següents a la signatura del contracte, les dues parts podran, durant tres mesos, acordar una pròrroga de ............. mesos / anys més en les mateixes condicions.


Art. 8

Liquidació de drets d'AUTOR/A

El termini de càlcul de drets d'AUTOR/A es fixarà el 31 de desembre de cada any. Li seran liquidats dins dels tres mesos següents per l'EDITORIAL, tret en el cas que siguin inferiors a ....... (Euros). En aquest cas, l'AUTOR/A n'haurà de fer la reclamació expressament si els vol percebre i si no vol que se li acumulin en el seu compte per a futures liquidacions.

Art. 9

Seguretat social, IVA, IRPF.

L'EDITORIAL no es compromet a retribuir cap liquidació pel concepte de Seguretat Social a l'AUTOR/A, que és l'únic responsable del seu règim professional davant de l'Agència Tributària. Les liquidacions de drets d'autor estan exemptes d'IVA. En canvi l'EDITORIAL retindrà el tant per cent vigent d'IRPF sobre els drets d'autor per ingressar a l'Agència Tributària per compte de l'AUTOR/A.

Art. 10

Elements de fabricació

L'EDITORIAL manté els drets com a propietari de tots els elements de fabricació i confecció que haurà establert o fet servir per a la publicació del text així com per a la realització electrònica i especialment dels fitxers electrònics sigui quin sigui el format, així com de tots els elements logístics i informàtics adquirits per l'EDITORIAL o concebuts específicament. També es manté propietari de tots els elements artístics, sonors, visuals o audiovisuals, del quals haurà adquirit els drets.

Art. 11

Espais publicitaris

L'EDITORIAL no carregarà a l'AUTOR/A cap quantitat en concepte d'espai publicitari ni lloguer per allotjar el text a la pàgina web editorial. L'EDITORIAL tampoc no retribuirà a l'AUTOR/A cap percentatge per la publicitat que l'EDITORIAL pugui percebre de la pàgina d'Internet on publiqui el text.


Art. 12

Protecció de l'obra

12.1 L'EDITORIAL es compromet a avisar els internautes sobre l'existència d'un règim jurídic protector del dret de l'AUTOR/A subjecte a la legislació vigent i l'existència de límits relatius als drets de reproducció i de representació de l'obra.
12.2 L'EDITORIAL es compromet a incloure en els procediments d'accés i de consulta digital de l'obra les mesures tècniques de protecció destinades a prevenir o evitar la violació dels drets d'autor.

Art. 13

Harmonització legal

Pel que fa a les disposicions legals o reglamentàries sobre els mitjans multimèdia, seran adoptades i posades en vigor i les dues parts es comprometen a aplicar les noves disposicions en funció de la intenció comuna a l'hora de la signatura d'aquest contracte.

Art. 14

Anul·lacions

En el cas que alguna de les clàusules d'aquest contracte sigui anul·lada, aquesta anul.lació no ha d'afectar en conseqüència les altres disposicions. Les dues parts es posaran d'acord per reemplaçar la clàusula anul.lada, en consonància a l'esperit del present contracte.

Art. 15: Elecció de domicili

Les dues parts, per a l'execució del present contracte, faran elecció del domicili a l'adreça indicada a l'encapçalament del contracte.

Art. 16

Llei aplicable. Atribucions de competència

16.1 El contracte està subjecte a la legislació vigent. En la hipòtesi que el contracte sigui traduït a una altra llengua, només el contracte en llengua catalana serà el vàlid.

16.2 Qualsevol conflicte que pugui sorgir arran d'aquest contracte serà sotmès a una conciliació davant els Jutjats i Tribunals de ......... renunciant al seu propi fur si fos un altre.

El present contracte s'atorga en dos exemplars, però a un sol efecte, cadascun dels quals queda en poder de cada part contractant.

Signat en dos exemplars originals.

Lloc i data................

Signatura de l'AUTOR/A

Signatura de l'EDITORIAL

Precedit de la menció "llegit i aprovat"

S'ensorra el Galeusca... bona nit i tapa't!

El Galeusca, una trobada entre autors gallecs, bascos i catalans —escollits sempre a cop de dit d'amiguisme per les respectives juntes d'escriptors i no per la seva autèntica representació dels temes a tractar—, ha fet vint-i-cinc anys i definitivament s'ensorra en l'oblit més insípid després de l'última trobada d'aquest 2008 al País Valencià per parlar, una vegada més del sexe dels àngels i fer algunes excursions i taulades amb cafè, copa i puro —objectiu de la farsa— en època de crisi i quan molts dels escriptors i escriptores associats en pateixen les conseqüències a través de les retallades o retards de cobrament dels minsos drets d'autor editorials. Aquesta dinàmica, que s'ha portat a terme durant un quart de segle no ha servit perquè s'establissin mai lligams reals entre les tres literatures i ni tan sols per enfortir el seu paper en relació a la pressió de l'Estat. Ni una traducció d'intercanvi, ni un transvasament d'autors d'una literatura cap a una altra. Curiosament, han estat els mateixos defensors del Galeusca durant 25 anys els que ara han decidit catapultar-lo —avorrits, segurament d'haver envellit enmig de tanta comèdia pseudoliterària— i, això sí, ho han fet sense cap mena d'autocrítica, sinó, com ja es va comentar en aquest bloc en el seu dia, creant un "aparell burocràtic" encara pitjor, una Federació d'associacions galeuscaires que només servirà per justificar les trobades de determinats membres de les tres juntes de les tres associacions que en formen part, la gallega, la basca i la catalana, per debatre, amb les seves corresponents dietes, si és que debaten alguna cosa, allò que en realitat s'hauria de debatre profundament en cadascun dels territoris amb els escriptors i les escriptores de cada llengua que són els que pateixen els problemes de la voràgina editorial actual. Una vegada més, s'utilitzen recursos econòmics que són de tots els autors, a través dels ajuts públics o dels fons de Cedro que reben les associacions, per continuar mantenint la distracció, la cortina de fum i la ineficàcia d'uns quants que escalfen la cadira des de fa trenta anys i que en qualsevol altre organisme, institució o empresa amb cara i ulls que reclamés algun resultat profitós ja haurien estat foragitats de fa temps. La mediocritat i la grisor de la Junta actual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana no permet ni tan sols adonar-se de la baixa intensitat de la seva gestió en favor dels autors que teòricament representen.

Persecució editorial i cap aclariment sobre contractes

Una de les constants de l'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) és la persecució que ha engegat, sovint de manera injustificada, en contra dels editors catalans en general, donant una visió que els autors es troben indefensos,estafats, enganyats i maltractats a l'hora de signar els contractes editorials, cosa que no és certa. La cançó de l'enfadós sobre una hipotètica renegociació de clàusules contractuals, que en boca dels editors, ni tan sols s'ha començat a parlar ni es contempla, sembla que vol justificar l'escassa activitat en benefici dels associats que fa l'AELC actualment. Un exemple de tot això és una nota breu inserida en una de les escasses circulars informatives que l'AELC envia en paper —l'era digital no és d'aquest món— als seus associats, cada tres o quatre mesos, no fos cas que estiguessin massa informats i mai, repetim, per correu electrònic, no fos cas que es pensessin que ho han de saber tot i al moment. En aquesta circular, s'insereix la nota: «Incompliments editorials.- Darrerament diversos socis s'han posat en contacte amb l'AELC per denunciar incompliments de contracte i econòmics d'alguns editors que no compleixen amb les seves obligacions contractuals. Sortosament, les gestions que hem fet fins ara amb alguns d'ells s'han anat resolent satisfactòriament, però hem d'advertir els associats d'alguna editorial que fa cas omís de les nostres reclamacions. És el cas de March Editor, que té un deute econòmic amb l'associada Montserrat Gallart, segons ens informa aquesta autora. Tot i les múltiples gestions fetes fins ara prop de l'editorial, el silenci ha estat l'única resposta.» La Plataforma considera que una nota així no fa res més sinó augmentar la tensió entre editors i autors, que la junta actual i, especialment, el seu president, han generat, davant el rebuig, per no dir ignorància expressa, de molts dels editors. La nota en qüestió no aclareix quins incompliments i amb quines editorials s'estan produint, no especifica quins són els punts més controvertits dels contractes que han hagut de resoldre, quines mesures han de prendre els autors, quins apartats dels contractes han de vigilar més, és a dir, on diu tal pacte hauria de dir tal altre, etcètera, i, en canvi, explica als associats el problema d'un d'ells amb un editor determinat, per un deute que tampoc especifica si mereix una nota pública. Amb tots els respectes per l'associada que s'hi esmenta, per cert, amb força indiscreció per part de l'AELC, la Plataforma considera que el seu problema personal de deute contret és més competència d'El Cobrador del Frac, que no pas de l'AELC, i el fet que l'AELC l'hagi esmentat en aquesta circular només és perquè vol justificar una presumpta dedicació a millorar les relacions contractuals, objectiu que se sent recitar com una cantilena des de l'entrada a la presidència de Guillem-Jordi Graells, amb qui, lamentablement per a tots els autors, la majoria d'editors catalans no volen mantenir ni relacions ni diàleg. L'atzucac, doncs, en què es troba la relació editors-autors (i aviat caldrà afegir-hi les agències literàries que reclamen més ingressos dels autors), només es pot superar amb un treball compartit entre els dos col·lectius a favor d'un objectiu comú: el reforçament de les lletres catalanes tant en l'àmbit comercial com en l'àmbit de difusió —dos del punts més febles actualment—, objectiu que, per ara i tant, contradictòriament amb els seus objectius i funcions estatutàries, la junta de l'AELC no gestiona de la manera eficaç que caldria gestionar, malgrat els recursos que rep de les institucions i sobretot de CEDRO perquè ho faci.

Cada vegada menys pàgines d'autor i més incompletes

Mentre els recursos econòmics de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) es difuminen en activitats sense cap incidència directa cap als associats, la junta actual neda en l'autobombo vantant-se de la confecció, segons una informació seva, d'una seixantena de pàgines web d'autors en els últims dos anys. Aquest és un objectiu i un pressupost ridícul, comparat amb el cost multimilionari de la confecció dels DVD's 'Veus literàries', dedicats a una sèrie d'autors que no representen ni un moviment, ni una època ni un gènere i que sembla més aviat emparar-se en un criteri fet als quinze dits. Als quinze dits, és clar, dels autors que compten amb un avalador a l'interior de la junta actual. L'amiguisme, tantes vegades denunciat per aquesta Plataforma, és el principal llast que arrossega l'AELC, un amiguisme que li treu credibilitat i que lamentablement crea diferències injustificades en el conjunt dels associats. Pel que fa a les pàgines d'autor, l'AELC continua mantenint el sistema de pagament a càrrec dels autors que volen encarregar-ne una, però, a la vegada, en confecciona d'altres autors també contemporanis que, per simple capritx, són fetes a càrrec del pressupost de l'AELC. Fa la impressió que hi ha, doncs, dues categories d'autors: els que se la paguen i els que els la paguen. A banda de les pàgines d'autors morts, que en alguns casos no tenen cap interès ni de divulgació ni d'investigació sinó que obeeixen més a omplir buits "territorials" que no fan cap falta, en contradicció dels autors que no hi són i que realment tenen un interès i un valor per la seva obra, l'AELC manté una injustificable discriminació amb autors que, actualment, amb els avantatges de les eines digitals, servidors de pagament o gratuïts, s'han confecionat pel seu compte una pàgina web. En aquests casos, la seva inclusió en el directori d'autors infla un directori d'autors que hauria de ser més extens i, el que és del tot denunciable, no els ofereix en cap moment els avantatges de traducció o portal estàndard que sí que ofereix a altres autors i que formen part dels ajuts o recursos financers de tots els autors que hi destina l'AELC. La junta actual es penja també el mèrit de comptar amb el directori d'autors "més important", ignorant, per exemple, el directori de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per presentar-se com el directori més important de la xarxa, al directori de l'AELC, li calen, més que constants i costosos canvis de disseny, com a mínim tres requisits: 1) Cobrir el màxim nombre d'autors vius, amb un portal divulgatiu bàsic, començant pels associats. 2) Crear uns subdirectoris per moviments, èpoques i gèneres, tant dels autors clàssics com els contemporanis. 3) Mantenir una actualització permanent i puntual de cadascuna de les pàgines d'autor perquè, en aquest moment, el rastreig que periòdicament fa un equip de la Plataforma, ha detectat que hi ha prop de 700 dades sense actualitzar en les diverses pàgines, en relació a les pàgines de creació pròpia que en aquest moment té en xarxa l'AELC, cosa que li resta confiança i en limita notablement la seva funció tant informativa com educativa. És evident que, malgrat que li serveix de targeta de presentació, les pàgines d'autor de l'AELC no formen part de la prioritat de la junta actual, al costat de publicacions en paper infumables i dels esmentats DVD's d'autors en un moment que el YouTube permet l'elaboració de vídeos sense cap cost. El pitjor que li pot passar a una associació com l'AELC és que, tenint uns recursos per aplicar democràticament del primer a l'últim associat, no sàpiga com ho ha de fer, què ha de fer i per a qui ho ha de fer. Bé, sí, a l'hora de fer trobades dels membres de junta aquí i allà, taulades de tres forquilles, viatges en primera classe, hotels de quatre estrelles i taules rodones de catacumba, són els primers.

La Fede Galeusca: una Federació d'escriptors que no fa cap falta després d'un quart de segle d'inoperància

La recent creada Federació d'Associacions d'Escriptors Galeusca —diguem-ne FAEG d'una vegada— fa la impressió de ser més una resposta a la nostàlgia i la naftalina que impregna les juntes de les associacions d'escriptors que no pas una necessitat vital. El fet de segellar la seva creació al Monestir de Poblet, on va començar també el 1984 la gènesi del que seria el primer encontre Galeusca, ho ratifica. I encara més el fet que hi treguin la cara aquells mateixos que ja hi eren fa vint-i-cinc anys. ¿On és la renovació que hauria de ser fruit de la feina feta? Els Galeusca són uns encontres anuals, tocant gairebé sempre amb el pont de Tots Sants que, de manera rotativa es van fent a diferents poblacions de Galícia, el País Basc, el Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes i que fins ara han demostrat la seva inoperància i ineficàcia. Només caldria posar unes sota de les altres cadascuna de les vint-i-cinc conclusions de cada trobada i constatar que cap, absolutament cap, s'ha posat mai a la pràctica. Els Galeusca han estat uns encontres, diguem-ne literaris —moltes taules de menjar i excursions de la tercera edat— nascuts de la reivindicació de les que els mateixos promotors anomenen "llengües minoritzades". A un quart de segle vista, crear una Federació per tenir, segons diuen, "un instrument jurídic de coordinació i acció conjunta" és un pas més cap a la burocratització inútil que portarà tan sols més trobades, més despeses públiques a càrrec dels drets de tots els escriptors i més taules de menjar i més excursions de la tercera edat. A hores d'ara, ¿contra què i contra qui es crea aquesta Federació? ¿Com és que han hagut de passar vint-i-cinc anys permetent que, si és així com diuen que és, la literatura espanyola hagi ignorat les tres literatures que també els mateixos promotors anomenen "perifèriques"? ¿És ara l'hora de sortir investits del complex i victimisme i presentar-se com a "minoritzats", "perifèrics", "maltractats" i "ignorats" per una literatura que fa la seva via ni que sigui amb el suport d'uns mitjans que no tenen les altres? ¿És ara hora que tres literatures que fa vint-i-tants anys que compten amb suficient autogovern per surar, amb departaments i conselleries de Cultura pròpies, tornin a treure el mocador de ploramiques en contra d'un enemic comú? ¿Per què els mateixos promotors del Galeusca, durant vint-i-cinc anys, s'han ignorat entre ells, s'han traduït gairebé a zero i no han fet res per donar-se a conèixer i per promoure's entre les seves societats lectores? ¿Per què, a aquestes altures, es recorre novament al tòpic comodí que "la culpa és dels altres" i no es fa una autocrítica sobre el fet que els Galeusca han estat els encontres anuals de dues dotzenes de desvagats, gairebé sempre els que tenen segrestades les respectives juntes de les associacions, impedint el pas de la renovació, de les noves idees i evitant de donar prestigi als bons autors que cada literatura té i evitant de presentar com a signe de qualitat i bona salut la creació literària que cada àmbit literari ha viscut? ¿Com es poden defensar jurídicament, avui en dia, segons quines qüestions de competència estatal sense comptar amb la quarta part interessada en les mateixes reivindicacions? La Federació Galeusca no serà res més que la continuïtat d'aquesta falta de generositat envers el millor de cada literatura que han demostrat fins ara. La Federació Galeusca s'inscriu en el procés buròcrata en què han entrat les respectives juntes de les tres associacions que, en lloc de treballar de manera directa, activa i eficaç pels problemes dels seus associats —els escriptors gallecs, bascos i catalans (no cal matisar dient que escriuen en gallec, basc i català si ja ho tenim clar que és així)—, s'han limitat a sobreviure dels recursos dels seus col.legues. Al Monestir de Poblet es poden bufar les espelmes dels 25 anys de la iniciativa del Galeusca. Però des d'aleshores ha plogut prou per adonar-se que les estratègies han canviat i que els temps de la clandestinitat s'han superat. I és lamentable que la junta de l'AELC s'hagi deixat arrossegar per aquest corrent nostàlgic i ranci que manté els escriptors catalans en un estadi del passat del qual han sortit, afortunadament, des de fa molt de temps: la literatura catalana (i per extensió, la gallega i la basca) té creadors sòlids, veterans i joves, té indústria, té distribució, té bibliotecaris, té llibreters i té lectors. Li sobren institucions, segurament, però ¿què farien aleshores els autodenominats defensors del "gremi" si no poguessin arrossegar la seva carcassa encrostonada pels despatxos oficials? La Federació Galeusca, sobretot posada en mans dels mateixos responsables que han mantingut sense cap objectiu ni resultat els encontres de vint-i-cinc anys, té plom a l'ala des del primer moment i no és res més sinó una altra cortina de fum davant els reptes reals dels escriptors del segle XXI.

El Premi dels Escriptors Catalans perd pes i es dilueixen els objectius

Cada any, decidir qui ha de ser el guardonat amb el Premi dels Escriptors Catalans representa una agra polèmica dins de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que ha arrossegat durant vuit edicions els aspectes que s'haurien hagut de corregir. En primer lloc, el fet que es demanin votacions obertes dels associats fa que els participants siguin minoritaris i que els que ho fan ofereixen un ventall de noms que es fa impossible de computar. Davant d'aquesta situació, les votacions dels associats queden en paper mullat i és la Junta la que acaba decidint a qui atorga el premi. En aquesta edició ha estat la poeta i traductora Montserrat Abelló. Res a dir, és clar, tots són dins el bombo i tots s'ho mereixen. El fet, però, és que la Junta no s'ha plantejat ni crear un jurat independent i creïble ni canviar el sistema de votacions, que si, com a mínim, es fessin en papereta tancada, tindrien segurament una mica més de participació. L'altra costat fosc del Premi dels Escriptors Catalans, en aquesta edició, ha estat la pèrdua progressiva de la seva identificació com a tal. Des que també la Junta va decidir anul.lar el premi Jaume Fuster de Gènere i va traspassar el nom de Jaume Fuster amb el premi dels Escriptors Catalans, les notes de premsa sobre el premi i les poques notícies que se'n donen han acabat identificant-lo com el Premi Jaume Fuster. Això porta a diluir els objectius del Premi, que hauria de representar la distinció anual que es fa a un autor pel conjunt de la seva obra o trajectòria dins l'àmbit dels escriptors catalans, és a dir, donant per entès i sortint al pas d'inútils i interessades polèmiques, sobre qui és o no és escriptor català. Si l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) no té clar qui són els "escriptors catalans" malament ho poden tenir els que fomenten el dubte. Cedir aquest premi, davant el garbuix de titular que ha tingut en aquests vuit anys a un nom propi és perdre la identitat col.lectiva que hauria de tenir. Només cal recordar que en alguna edició, el guardó s'ha arribat a presentar sota aquest embolic: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)". Al marge de tots els respectes per la memòria de Jaume Fuster, i el respecte també pels vuit guardonats fins ara, aquest guardó no és propietat de ningú i ha de reforçar la identitat col.lectiva d'un col·lectiu que ha de ser el primer a convèncer-se que és un col·lectiu que aquí i a fora no ha de tenir cap titubeig a presentar-se com a 'Escriptors Catalans'. ¿Cal continuar explicant i justificant, en ple segle XXI, que "escriptors catalans" són aquells que escriuen i publiquen literatura catalana?

Una gestió econòmica desconcertant i insolidària

Ja és tradició que els comptes anuals i els pressupostos de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) siguin aprovats en l'única assemblea general obligatòria per una minoria d'associats —revisant-ne els noms d'assistència, gairebé sempre els mateixos— que fan un mutis inexplicable davant d'un estat de comptes que deixa en l'aire molts interrogants. Per exemple, ¿en quin lloc es camuflen les partides que perceben alguns càrrecs de la junta directiva per les seves preteses feines i que en canvi engreixen les partides de despeses d'activitats o coordinació donant així una visió distorsionada de la realitat? Per exemple, ¿on és el "sou" que percep la secretària general com a autònoma i que no es troba en cap lloc per aquest concepte? Demanar transparència entraria en els suggeriments i els precs que ningú no fa. L'amén és la tònica general de les assemblees de l'AELC i, a més, la junta directiva no ha posat mai a disposició dels associats, uns dies abans de l'assemblea, l'estat de comptes per si algú té interès a fer-hi una ullada, tal com és preceptiu en qualsevol associació com la de l'AELC que, per circumstàncies d'inflació econòmica i d'un moment especial en relació a les partides que ingressa de CEDRO, té un pressupost que ratlla els 600.000 euros. La Plataforma lamenta que els tics que porten a la falta de transparència es mantinguin i es vulguin justificar amb explicacions a mitges. ¿És lògic que CEDRO atorgui a l'AELC (així com a altres associacions d'autors) 400.000 euros anuals i els autors, a nivell personal, que són els qui proporcionen aquest benefici amb la reprografia dels seus llibres, rebin només una propina anual de CEDRO que amb prou feines a vegades cobreix la quota que es paga d'associat de l'AELC? ¿Qui reclama més solidaritat amb els autors si els representants de l'AELC (expresident Jaume Pérez i actual president, Guillem-J. Graells) que són dins la junta de CEDRO es limiten a fer viatges amb el TGV a Madrid per cobrar les seves considerables dietes? ¿És lògic que l'AELC mantingui adormits en un compte a termini de La Caixa prop de 200.000 euros? ¿És justificable que l'AELC pagui a una agència de premsa prop de 8.000 euros anuals per una petita rastellera de notes de premsa que no tenen cap ressò en els mitjans? ¿Què es podria fer amb 8.000 euros per promocionar els autors en els mitjans públics que han dimitit de fer-ho? ¿És ètic que l'AELC pagui 9.000 euros d'assessoria fiscal i que, per unes sessions divulgatives sobre el tema, tingui la barra de cobrar 10 euros per participant? ¿Es podria explicar per què durant el 2008 es pensa gastar 20.000 euros en assessoria jurídica? ¿Vol dir això que continuarà la cançó de l'enfadós sobre el suat tema dels contractes editorials que sembla més propi d'un discurs buròcrata que d'una solució real sobre el moment que viuen els autors? ¿Fa cap gràcia saber que s'han gastat 24.000 euros en un pretès estudi de la professió d'escriure en català que no abasta ni el conjunt dels escriptors catalans sinó simplement el d'aquells associats que han volgut respondre? ¿No cau a ningú la cara de vergonya en veure editar anualment els infumables Quaders Divulgatius i els més infumables Retrats que costen uns 45.000 euros anuals i que van de pet a la paperera dels mil associats que els reben quan es podrien fer meravelles amb menys pressupost explotant la xarxa? ¿És justificable que es continuïn destinant 100.000 euros anuals a la productora Micantia, i la coordinació de la secretària general, Lluïsa Julià, perquè elabori alguns DVD's sobre autors triats a dit, DVD's que després no veu ningú, quan avui en dia el YouTube admet arreu del món milers i milers de vídeos i fins i tot s'hi apunta un govern com el de la Generalitat de Catalunya? ¿Té sentit celebrar cada cinc anys un aniversari només perquè es poden gastar 45.000 euros en gresques, saraus i festetes mentre es rebutgen segons quines ajudes o col.laboracions? ¿No és incomprensible que a l'era de les comunicacions electròniques, l'AELC es gasti entre 33.000 i 40.000 euros en trameses de correu postal als associats que sovint no aporten res a la informació que necessitarien rebre? ¿Quina empresa multinacional té unes despeses com l'AELC de 25.000 euros anuals només en la seva Junta Directiva? I, encara, ¿com és possible que una associació que es gasta anualment 76.000 euros en personal fix doni una servei tan mínim al conjunt dels associats? ¿Aquest és el canvi i la renovació que promociona la junta directiva? Canvi i renovació que no són sinó només paraules buides que mantenen una encrostonada continuïtat carregada de continuisme i burocràcia i de poc servei als qui realment donen sentit a l'existència de l'AELC que són els escriptors catalans, associats o no.

Patetisme en un enèsim homenatge a la figura de Jaume Fuster, mort fa deu anys, fet per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Una taula rodona a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, organitzada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), juntament amb la mateixa Xarxa de Biblioteques i la Institució de les Lletres Catalanes, posa de manifest el patetisme amb què l'AELC enfoca els aniversaris. El mateix que ocorre amb els aniversaris de la fundació de l'AELC —últimanent se n'han celebrat dos, el 25è i el 30è, que encara sembla que tingui ressaca a jutjar per les espelmes d'en Ràfols com a logo!— s'ha posat de manifest la nul.litat de projectes de les juntes de cada època, amb discursos nostàlgics, repetitius i de fatigosa falta de dinamisme a més de demostrar que els propòsits es repeteixen i no s'acaben de complir mai. En el cas concret de l'aniversari de la mort de Jaume Fuster, soci de l'AELC que va tenir un important paper tant en la fundació de l'AELC com a dirigent així com en el seu desenvolupament posterior, el patetisme arriba al seu límit. El primer aniversari es va commemorar quan en feia cinc de la seva mort. El segon, ara, quan n'ha fet deu. La taula rodona, però, deu anys després, no ha passat de reunir les cares de sempre —a dalt i a baix, per cert— que s'han repetit amb anècdotes, elogis i pessimismes sense que en aquests deu anys els mateixos que ho recorden hagin estat capaços de fer res per canviar-ho. És simplement trist escoltar, en boca de l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, deu anys després de la mort de Jaume Fuster, que calen estudis sobre l'obra de Jaume Fuster o que el millor homenatge que se li pot fer és llegir-lo quan, a hores d'ara, un recorregut per qualsevol llibreria fa adonar de la presència zero dels llibres de Fuster sense que ni l'AELC ni ningú hagi fet res per posar-hi remei. També és simplement insultant escoltar que un dels present a la taula rodona, el valencià Jaume Pérez, parli d'unes llunyanes jornades sobre llengua, cultura i mercat i que digui, amb tota la barra del món, malgrat que ell mateix ha estat a la junta de l'AELC i l'ha presidida, que el que s'hi va parlar aleshores continua igual de malament sense que s'hagi avançat. És simplement de vergonya aliena, escoltar que un altre dels representants, Josep Albanell, surti deu anys després de la mort de Jaume Fuster, recordant el seu físic o les seves anècdotes de la nostàlgia pueril. Només Josep Gifreu i Joan Solà, un tocant a ratlla el paper de guionista i l'altre, el paper de la llengua d'argot creada per Jaume Fuster, surten lleument d'aquest patetisme i aporten alguna cosa de nou —poca, tot sigui dit— al que hauria hagut de ser una taula rodona d'autèntic homenatge a Jaume Fuster. L'autèntic homenatge no és, com proclama l'actual president, que es llegeixin els seus llibres —entre altres coses perquè els lectors no s'improvisen sinó que es creen amb l'estímul dels que els poden crear— sinó que es faci, deu anys després, una taula rodona que hauria hagur d'aportar ja tot això que es diu que fa falta: uns estudis sobre la seva obra, un reviscolament de les seves publicacions, unes anàlisis del seu paper activista en el món de les lletres catalanes i una sortida a la inèrcia i falsedat en la qual es mouen els que han heretat la feina que ell va començar. Al marge del merescut reconeixement que es mereix Jaume Fuster, però, la Plataforma considera també que l'AELC hauria de començar a fer-se mirar aquesta dèria obsessiva per una única persona que ha passat pels llocs de responsabilitat de l'AELC i hauria de decidir si, un cop morts els seus associats, algun altre es mereix també alguna cosa més que no sigui només la típica esquela mortuòria de comiat. L'oblit en el qual té condemnats l'AELC molts dels escriptors catalans desapareguts —o no tan desapareguts— és propi d'una política associativa mesquina i manipulada encara per un sector minoritari que porta trenta anys al capdavant d'una associació segrestada i que fa posar vermell (vermella) de vergonya quan parla dels propòsits que no s'han aconseguit en tot aquest temps i que precisament estaven —i estan— a la seva mà d'aconseguir-los. Una vegada més, no hauríem d'oblidar que els amiguismes portats al límit, fins i tot més enllà de la vida, poden aixecar suspicàcies en un col.lectiu que supera el miler d'associats i, sobretot, en un col.lectiu que està deixant molt escriptors i escriptores de nova formada al marge de l'associacionisme i que no mostri cap interès per formar-ne part.

Cobrar 10 euros per unes sessions d'assessorament fiscal ratlla el cinisme

D'entranyable, candidesa i de criteri de sabata i espardenya es pot qualificar la proposta rebuda per carta postal de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que es vol salvar amb salut abans de tirar endavant una mena de "minicurset accelerat" perquè els associats i associades que vulguin tinguin alguna noció elemental de les problemàtiques i obligacions fiscals, les exigències del règim de treballadors autònoms i sobre diversos temes de propietat intel.lectual. Des de fa temps, la mateixa AELC havia ofert als associats un servei gratuït d'assessorament —i esclar que ha de ser gratuït!— a través de l'assessor fiscal de la casa i algun presumpte especialista més. Ara, però, vista segurament la feina que això comportava —i feina fuig és el lema habitual dels qui porten les regnes de l'AELC— s'han empescat fer unes dues o tres sessions que sumin entre sis i nou hores per explicar d'una tirada els principals problemes en aquest camp. El més greu és que una activitat així, de clar assessorament i servei als escriptors, malgrat el finançament sucós que l'AELC té de les institucions i de CEDRO, es proposi de fer amb el previ pagament de 10 euros per soci inscrit, una quantitat tan baixa que, sumada per tots els que hi puguin assistir —sembla que no tinguin clar que puguin ser gaires perquè la carta diu que es volen assegurar que tindran quòrum— tampoc no treu de cap angúnia la greixosa i sobreeixida caixa comuna de l'AELC que es gasta, dia sí i dia també, una fortuna en la tramesa postal de bases i papers totalment inútils per a la majoria d'associats, en dietes i viatges a dojo dels membres de junta, sense estudiar abans quina millor utilitat podria tenir el seu pressupost. La Plataforma, en aquest cas de l'assessorament fiscal i els 10 euros de propina, es limita a somriure, no sap si per la bona fe que transpua de la carta o pel cinisme que desprèn i, una vegada més, la Plataforma s'avergonyeix que cap membre de la junta directiva actual de l'AELC no s'adoni d'on és la línia que es trepitja quan es vol fer el ridícul de debò davant dels més de mil associats la gran majoria dels quals no tenen la sensació de rebre absolutament res de l'associació que els agrupa.

Una nova cortina de fum sobre els drets d'autor apadrinada per CEDRO que posa a l'ull de l'huracà les juntes dels escriptors catalans

Previsiblement, en una taula rodona sobre el tema '"Atacs i defensa dels drets d'autor. Vint anys de la Llei de Propietat Intel.lectual" convocada per les associacions d'escriptors catalans —l'AELC i l'ACEC, és a dir, els que diuen que són escriptors en llengua catalana i els que no diuen res, però que no van anar poder junts a Frankfurt perquè alguna diferència hi deu haver— s'han donat la mà novament, apadrinats a l'ombra per CEDRO. A primera fila, com a demostració d'aquesta campanya que l'entitat de gestió està organitzant veladament a través dels seus consocis, la directora general de CEDRO no hi va faltar. El que sí que hi va faltar va ser qui havia de representar els escriptors catalans, Baltasar Porcel que, per motius de salut literària va declinar la seva assistència després d'haver estat anunciat fins a última hora. Hi van quedar, sols davant el perill, l'afable Eduardo Mendoza, que se'n va sortir com va poder —"a mi no em passa, però hi ha coses que els fan als autors que no estan bé"— i les respectives presidències de les dues associacions, el de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, i la de l'ACEC, Montserrat Conill. Cal tenir en compte que aquestes dues últimes persones formen part també de la junta directiva de CEDRO i que des de fa temps assisteixen a les diverses reunions generals i de comissions que fa CEDRO, sempre retribuïts pel seus serveis. Es calcula que cadascú d'ells ingressa anualment uns 3.000 € de llarg de dietes per fer aquest servei. L'acte, més que una anàlisi sobre l'atac i la defensa dels drets d'autor, es va convertir en un rosari d'impromperis llançats novament cap als editors, de manera genèrica, sense concretar ni per quines causes ni quins editors, i posant en el mateix sac el que potser només es política abusiva d'uns quants. Una nova cortina de fum, sota l'excusa de la vulneració dels drets d'autor, en la qual, una associació com la dels escriptors catalans hauria de deixar de participar si no vol acabar perdent del tot el mínim prestigi que li queda. La Plataforma considera que davant d'aquest remolí d'acusacions velades cap als editors catalans, la junta directiva de l'AELC faci públics d'una vegada els noms dels editors catalans que vulneren els drets —si és que els vulneren—, quins punts dels contractes s'incompleixen més —si és que se n'incompleixen— i quins buits hi ha en els contractes d'edició actuals que signen els autors —si és que els signen—. Altrament, la Plataforma considera que aixecar una fals malestar entre autors i editors catalans —els enfrontaments verbals i sovint prepotents estan a l'ordre del dia en les últimes intervencions públiques de l'AELC i sempre protagonitzades per la mateixa persona— no ajuda gens, en el moment de feblesa literària que es viu, a la supervivència de les lletres catalanes i a un clima de treball comú que enforteixi el sector. D'altra banda, si darrere de totes aquestes insinuacions sembla que hi hagi només el perill d'una retallada en els ingressos que CEDRO ha de fer a les associacions que té sota el seu mantell, la solució és clara: reducció de despeses, menys dietes, menys viatges, menys taules rodones inútils, menys paperassa, menys reunions per no acordar res i més dotacions a qui realment han d'arribar, que són els autors. La resta són pamplines per justificar la butxaca extra de només uns quants.

El president de l'AELC fa de membre del jurat d'un premi la dotació del qual és institucional i es dóna a compte dels drets d'autor

Predicar amb l'exemple és difícil. Després d'una escandalosa i incomprensible polèmica sobre els premis literaris que atorguen les institucions públiques, provocada per la junta actual de l'AELC, al.legant que les institucions afavorien descaradament els editors amb aquesta política i demanant que es deixessin de considerar acomptes els premis d'aquest tipus, és fàcil comprovar com el màxim responsable de l'AELC actual, el president Guillem-Jordi Graells forma part com a jurat del Premi Marià Vayreda de narrativa, que es convoca a Olot, i que finança amb 10.000 € la Diputació de Girona i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament d'Olot. El premi el publica habitualment l'Editorial Empúries del Grup 62 i les bases constaten que la dotació es considerarà sempre a compte dels drets d'autor de la publicació posterior. El fet és més greu encara si tenim en compte que, d'una manera ridícula, l'AELC havia anunciat que, com a "pataleta" per aquesta vulneració dels drets d'autor, deixaria de fer arribar les bases als seus associats d'aquells premis que tinguessin finançament institucional i que no fos exclusivament considerat premi. Una bona mesura, si es tracta de rebre menys paper de bases —tenint en compte que totes les bases són a Internet i mensualment i puntualment a la pàgina de premis de la Generalitat de Catalunya—, però lamentable i ridícula si amb això es pretén que la gran majoria de premis literaris que financen ajuntaments, diputacions i altres institucions de govern destinats a les lletres catalanes i que després tenen prevista publicació es deixin de finançar per l'oposició de la Junta els membres de l'associació de la qual participen en els premis que volen i malviuen, a vegades, d'aquestes dotacions que serien inexistents si depenguessin només de les editorials. A més, si es dóna un cop d'ull als veredictes dels premis anuals, es pot comprovar també que la majoria d'autors que els guanyen, en un 95% no són associats de l'AELC, o bé perquè són novells o bé perquè no en tenen ganes. L'opció que el president formi part d'un jurat que està dins d'aquesta línia denunciada inoportunament per l'AELC desautoritza absolutament la proposta feta pública i que més aviat sembla haver estat posada sobre la taula per "fer soroll", un mètode al qual estem acostumats des de fa sobretot un any, que la junta va escollir nova presidència.
La proposta feta per l'AELC ha estat rebutjada per molts autors, alguns dels quals ho han manifestat així en els seus blogs d'internet com aquests que resumim:

1) "subal ha dit... S'ha de ser estúpid, per escriure aquesta carta, o bé simplement ignorant de com van les vendes de llibres en català (o castellà). Un premi literari (o, sí, avançament de drets d'autor) de, per exemple, 5.000 euros, és una cosa inassolible per a la gran majoria de llibres. Caldria que sapiguessin que és del tot impossible, en la majoria de casos, que un llibre sense premi pugui generar 5.000 euros de drets d'autor... (...) Aquesta carta d'AELC és, simplement, una mostra de gran hipocresia. Si tan dolents són els premis que facin el favor de buscar les editorials petites, on no rebran de cap manera ni la tercera part de drets d'autor!"

2) ginjol ha dit... Fa poc he rebut el [premi] Constantí Llombart. Se m'han abonat religiosament 12.100 euros (descomptant la retenció fiscal). Quants llibres he de vendre per obtenir 12.100 euros en drets d'autor? No he tret el compte, però crec que exhaurint la primera edició no arribaria ni a la meitat (i potser una segona i una tercera, i una...).

3) Gonzalo («Darabuc») ha dit... Jo comparteixo la darrera experiència: 1500 euros per un llibre de poesia, drets d'autor de la primera edició. Quan o com ho hagués aconseguit, ni suposant un 10% de drets d'autor, per la sola venda dels llibres? La segona i la tercera edició, com és lògic, a penes m'han reportat calers (sí una pila d'alegries, que són més importants). També em va a animar a seguir escrivint, que no és un factor menor. En total hauré venut 2500 exemplars d'un llibre de poesia per a nens, que potser és una barbaritat, comparativament, però mai m'hauria produït diners de forma significativa. Gràcies al premi, és d'una altra manera.

4) miracommiro ha dit... Estimats amics i estimades amigues, No us discutiu tant per la circular de l'AELC. Darrere del redactat hi ha els caps plens de borrissol del president actual, Guillem-Jordi Graells, manipulat per la "quefa" del cotarro des de fa trenta anys que és Montserrat Bayà. Són personatges que si no les poden heure destrossen el que hi ha. És simplement ridícul dir que no enviaran les bases perquè avui en dia es troben totes a la guia del Departament de Cultura de la Generalitat. I encara és més ridícul voler ensorrar les dotacions de premis institucionals perquè són les que fan viure poc o molt els escriptors que les guanyen. Aquesta gent no defensa els escriptors, els ensorra i crea confrontació amb sectors que haurien d'anar de bracet, els editors catalans i les institucions catalanes (o valencianes, o de les Illes o d'on sigui que paguin literatura en català). Per què no diuen que entre totes les associacions d'escriptors toquen uns 100 milions de pessetes (per dir-ho en llenguatge antic) i els escriptors no en veuen bo i res? Són uns hipòcrites que s'autoadjudiquen la representació d'uns escriptors que en realitat no tenen. Petons a tots i a totes.

El Seminari de Traducció que fa l'AELC a Vilanova i la Geltrú redueix la jornada i es dedica inexplicablement al còmic

Cada dia, la junta de l'AELC sorprèn més amb les seves decisions. L'última fa referència al Seminari de Traducció que es fa des de fa uns anys a Vilanova i la Geltrú i que va iniciar, gairebé unipersonalment Francesc Parcerisas. Després d'un parell d'anys d'autèntica participació —només durant els anys 2000 i 2001, just abans de la crisi de l'AELC de la tardor del 2001— amb la totalitat de les places ocupades, el Seminari ha anat baixant en interès i assistència. Per intentar de sortir del pas, la junta de l'AELC ha decidit aquest any avançar-lo al primer cap de setmana de març —abans es feia el mes de maig—, i dedicar-lo a uns temes insòlits: un, la traducció del còmic! És a dir, "blup!", "scratx!", "pam!" "toc!" i altres expressions divulgades de fa anys pels escassos còmics catalans. Un altre, del manga i el conte il.lustrat —que a saber per què diuen que és infantil i juvenil—, i un altre a la traducció d'animació. En un any, que les traduccions han estat vivint un punt d'inflexió gràcies a la promoció de Frankfurt, als promotors del Seminari no se'ls acut res més que dedicar-se a la branca de la traducció que menys complicació comporta. La psicosi, però, de ser més a dalt que a baix, com vulgarment es diu, s'ha apoderat dels organitzadors de l'AELC que, sense saber ja com remuntar el Seminari després d'una progressiva caiguda en picat, han reduït la jornada només al matí d'un dissabte. Per acabar de reblar el clau, es dedicarà el pròxim Seminari —si és que es fa— a la traducció del cine mut...? Si arriba a convocar-se, prometem no faltar-hi, almenys a l'hora del tec que acaben fent els participants del Seminari en un restaurant de Vilanova i la Geltrú, que per això envia dinerons del drets d'autor el pare Cedro.

La campanya per recaptar 10 € de cada associat de l'AELC per finançar la multa dels repetidors coincideix amb l'anul.lació de la multa d'un jutge

Davant la imposició d'una multa de 300.000 € a Acció Cultural del País Valencià per l'afer dels repetidors de TV3 al País Valencià, multa posada a instàncies del govern del PP de la Generalitat Valenciana, l'ànima de l'entitat condemnada a pagar, Eliseu Climent, va fer un viatge a les principals seus dels gremis professionals i culturals del Principat —escriptors, periodistes, advocats, mestres, llicenciats...— perquè cadascuna d'aquestes entitats "carregués directament" als seus associats els 10 € en qüestió a canvi d'un cartell de Tàpies que rebria posteriorment. El cas és que com en aquesta país molts periodistes són escriptors i molts escriptors són periodistes per no dir que molts escriptors i periodistes són advocats o molts també són mestres i llicenciats, la carta de cada associació es vamultiplicar en alguns casos particulars per dos o per tres. L'AELC no va fer el càrrec automàtic —algú hi va posar aturador a temps— però sí que va enviar una carta a tots els associats indicant quin era el compte corrent on podien fer la seva aportació. El cas és que mentre els associats de l'AELC rebien aquesta carta o la tenien pendent de llençar a la paperera o de fer el que els demanaven, un jutge va retirar cautelarment arran d'un recurs presentat, la multa dels 300.000 € a Acció Cultural del País Valencià. De les aportacions que han fet els primers a solidaritzar-se en la causa no se'n sap res... cosa que, si la multa no es fa efectiva, hauria de tenir un aclariment per part de la junta de l'AELC que va incitar a fer el pagament als seus associats. Fins ara, muts i a la gàbia. I no és perquè no es rebi correu des de l'AELC cada dos per tres amb bases de premis i informació absolutament inútil ni que no existeixi un mitjà anomenat correu electrònic... La cosa pren encara un caràcter més greu quan s'ha sabut que la campanya ha recaptat més de 300.000 euros, i que dur-la a terme li ha costat gairebé la meitat en despeses de gestió i material. Cap explicació?

El projecte de reproduir algunes pàgines d'autors de l'AELC en versió anglesa de cara a la Fira de Frankfurt ha quedat en només promeses

Uns mesos abans de la celebració de la passada Fira del Llibre de Frankfurt, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va anunciar que tenia previst traduir a l'anglès un nombre indeterminat de pàgines web d'autors gràcies a un ajut que tenia per a aquest concepte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Passada la fira, però, ni durant els dies de la seva celebració ni després se n'ha sabut res més. La presència de l'AELC a Frankfurt, que va passar gairebé desapercebuda, només es va concretar en una visita de retorn de cortesia amb l'associació d'escriptors alemanys que uns mesos abans havien estat convidats a Barcelona. Com sempre, es van fer volar coloms sobre els drets d'autor, una cançó que ja fa mala olor només pel que té de xarlataneria i res de consistent i concret de cara a cap resultat que oriente de debò els autors.

Tots els associats de l'AELC passen pel "tubo" amb motiu del 30e aniversari

Que ningú no es pensi que l'actual junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha instaurat el "youtube" entre els seus canals de difusió. Res de semblant. Com que ja ha mostrat prou vegades que l'edat de pedra encara no ha passat, tots els associats han rebut durant els últims dies una tramesa ultraespecial —i ultracostosa!— amb un tub de cartró que contenia enrotllat a dins el cartell commemoratiu dels 30 anys de l'AELC —que sembla que no s'acabin mai perquè el logo de les espelmetes d'en Ràfols Casamada, tan semblant al del PEN Club Català, no hi ha manera que desaparegui de la vista— per si cadascun dels "agraciats" amb el "tubo" el volia fer emmarcar. La política de despeses inútils i sumptuàries de l'actual junta de l'AELC no té límit. A l'abús del correu de paper postal gairebé setmanal per anunciar qualsevol petit acte al qual la gran majoria no pot regularment assistir perquè és fora del seu territori, calia afegir-hi un embalum com el de l'esmentat "tubo", a la vegada que la mateixa junta es justificava feia uns dies per carta dient que no podia fer arribar l'estudi exhaustiu de l'hipotètic estudi de la professió, cosa que potser hauria estat més saludable de fullejar, malgrat la seva inconsistència i fiabilitat. El cas és que no seria gens estrany que els serveis de recollida de contenidors del país, diguessin mosquejats que han localitzat —com si fossin avets secs de Nadal— tot de tubs de cartró amb dues tapadores de plàstic... i un cartell a dins de classe de dibuix de parvulari.