Persecució editorial i cap aclariment sobre contractes

Una de les constants de l'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) és la persecució que ha engegat, sovint de manera injustificada, en contra dels editors catalans en general, donant una visió que els autors es troben indefensos,estafats, enganyats i maltractats a l'hora de signar els contractes editorials, cosa que no és certa. La cançó de l'enfadós sobre una hipotètica renegociació de clàusules contractuals, que en boca dels editors, ni tan sols s'ha començat a parlar ni es contempla, sembla que vol justificar l'escassa activitat en benefici dels associats que fa l'AELC actualment. Un exemple de tot això és una nota breu inserida en una de les escasses circulars informatives que l'AELC envia en paper —l'era digital no és d'aquest món— als seus associats, cada tres o quatre mesos, no fos cas que estiguessin massa informats i mai, repetim, per correu electrònic, no fos cas que es pensessin que ho han de saber tot i al moment. En aquesta circular, s'insereix la nota: «Incompliments editorials.- Darrerament diversos socis s'han posat en contacte amb l'AELC per denunciar incompliments de contracte i econòmics d'alguns editors que no compleixen amb les seves obligacions contractuals. Sortosament, les gestions que hem fet fins ara amb alguns d'ells s'han anat resolent satisfactòriament, però hem d'advertir els associats d'alguna editorial que fa cas omís de les nostres reclamacions. És el cas de March Editor, que té un deute econòmic amb l'associada Montserrat Gallart, segons ens informa aquesta autora. Tot i les múltiples gestions fetes fins ara prop de l'editorial, el silenci ha estat l'única resposta.» La Plataforma considera que una nota així no fa res més sinó augmentar la tensió entre editors i autors, que la junta actual i, especialment, el seu president, han generat, davant el rebuig, per no dir ignorància expressa, de molts dels editors. La nota en qüestió no aclareix quins incompliments i amb quines editorials s'estan produint, no especifica quins són els punts més controvertits dels contractes que han hagut de resoldre, quines mesures han de prendre els autors, quins apartats dels contractes han de vigilar més, és a dir, on diu tal pacte hauria de dir tal altre, etcètera, i, en canvi, explica als associats el problema d'un d'ells amb un editor determinat, per un deute que tampoc especifica si mereix una nota pública. Amb tots els respectes per l'associada que s'hi esmenta, per cert, amb força indiscreció per part de l'AELC, la Plataforma considera que el seu problema personal de deute contret és més competència d'El Cobrador del Frac, que no pas de l'AELC, i el fet que l'AELC l'hagi esmentat en aquesta circular només és perquè vol justificar una presumpta dedicació a millorar les relacions contractuals, objectiu que se sent recitar com una cantilena des de l'entrada a la presidència de Guillem-Jordi Graells, amb qui, lamentablement per a tots els autors, la majoria d'editors catalans no volen mantenir ni relacions ni diàleg. L'atzucac, doncs, en què es troba la relació editors-autors (i aviat caldrà afegir-hi les agències literàries que reclamen més ingressos dels autors), només es pot superar amb un treball compartit entre els dos col·lectius a favor d'un objectiu comú: el reforçament de les lletres catalanes tant en l'àmbit comercial com en l'àmbit de difusió —dos del punts més febles actualment—, objectiu que, per ara i tant, contradictòriament amb els seus objectius i funcions estatutàries, la junta de l'AELC no gestiona de la manera eficaç que caldria gestionar, malgrat els recursos que rep de les institucions i sobretot de CEDRO perquè ho faci.