Cada vegada menys pàgines d'autor i més incompletes

Mentre els recursos econòmics de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) es difuminen en activitats sense cap incidència directa cap als associats, la junta actual neda en l'autobombo vantant-se de la confecció, segons una informació seva, d'una seixantena de pàgines web d'autors en els últims dos anys. Aquest és un objectiu i un pressupost ridícul, comparat amb el cost multimilionari de la confecció dels DVD's 'Veus literàries', dedicats a una sèrie d'autors que no representen ni un moviment, ni una època ni un gènere i que sembla més aviat emparar-se en un criteri fet als quinze dits. Als quinze dits, és clar, dels autors que compten amb un avalador a l'interior de la junta actual. L'amiguisme, tantes vegades denunciat per aquesta Plataforma, és el principal llast que arrossega l'AELC, un amiguisme que li treu credibilitat i que lamentablement crea diferències injustificades en el conjunt dels associats. Pel que fa a les pàgines d'autor, l'AELC continua mantenint el sistema de pagament a càrrec dels autors que volen encarregar-ne una, però, a la vegada, en confecciona d'altres autors també contemporanis que, per simple capritx, són fetes a càrrec del pressupost de l'AELC. Fa la impressió que hi ha, doncs, dues categories d'autors: els que se la paguen i els que els la paguen. A banda de les pàgines d'autors morts, que en alguns casos no tenen cap interès ni de divulgació ni d'investigació sinó que obeeixen més a omplir buits "territorials" que no fan cap falta, en contradicció dels autors que no hi són i que realment tenen un interès i un valor per la seva obra, l'AELC manté una injustificable discriminació amb autors que, actualment, amb els avantatges de les eines digitals, servidors de pagament o gratuïts, s'han confecionat pel seu compte una pàgina web. En aquests casos, la seva inclusió en el directori d'autors infla un directori d'autors que hauria de ser més extens i, el que és del tot denunciable, no els ofereix en cap moment els avantatges de traducció o portal estàndard que sí que ofereix a altres autors i que formen part dels ajuts o recursos financers de tots els autors que hi destina l'AELC. La junta actual es penja també el mèrit de comptar amb el directori d'autors "més important", ignorant, per exemple, el directori de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per presentar-se com el directori més important de la xarxa, al directori de l'AELC, li calen, més que constants i costosos canvis de disseny, com a mínim tres requisits: 1) Cobrir el màxim nombre d'autors vius, amb un portal divulgatiu bàsic, començant pels associats. 2) Crear uns subdirectoris per moviments, èpoques i gèneres, tant dels autors clàssics com els contemporanis. 3) Mantenir una actualització permanent i puntual de cadascuna de les pàgines d'autor perquè, en aquest moment, el rastreig que periòdicament fa un equip de la Plataforma, ha detectat que hi ha prop de 700 dades sense actualitzar en les diverses pàgines, en relació a les pàgines de creació pròpia que en aquest moment té en xarxa l'AELC, cosa que li resta confiança i en limita notablement la seva funció tant informativa com educativa. És evident que, malgrat que li serveix de targeta de presentació, les pàgines d'autor de l'AELC no formen part de la prioritat de la junta actual, al costat de publicacions en paper infumables i dels esmentats DVD's d'autors en un moment que el YouTube permet l'elaboració de vídeos sense cap cost. El pitjor que li pot passar a una associació com l'AELC és que, tenint uns recursos per aplicar democràticament del primer a l'últim associat, no sàpiga com ho ha de fer, què ha de fer i per a qui ho ha de fer. Bé, sí, a l'hora de fer trobades dels membres de junta aquí i allà, taulades de tres forquilles, viatges en primera classe, hotels de quatre estrelles i taules rodones de catacumba, són els primers.