Alerta "maniga ampla" presentacio justificants subvencions

Alerta per la «màniga ampla» en la presentació de justificants de l'AELC corresponents a les despeses subvencionades pel Departament de Cultura de la Generalitat durant el 2003 i l'aparició de membres de junta com a receptors de nombrosos ingressos

A mitjan novembre, la Institució de les Lletres Catalanes va tancar el termini de presentació de justificants de les subvencions concedides a les associacions. En el cas de l'AELC --l'entitat més subvencionada per aquest organisme autònom del Parlament de Catalunya--, la presentació de justificants ha patit retards per motius diversos, tant per la dificultat a reunir els documents suficients com pel contingut d'aquests mateixos documents. El fet, però, és que la incertesa dels resultats electorals i el definitiu canvi de govern i el relleu al Departament de Cultura, a més de l'anunci de preparar auditories sobre les finances de la Generalitat de Catalunya, han alertat la majoria de departaments i instituts autònoms pel que fa al funcionament ordinari que portaven fins ara i, de rebot, les entitats subvencionades. En el cas de l'AELC, les dificultats s'han presentat a l'hora de cobrir correctament els diferents apartats del programa d'activitats subvencionat. Per exemple, hi ha tres o quatre membres de l'actual junta directiva que apareixen repetidament com a signants i beneficiaris d'una sèrie de pagaments que, en alguns casos, és difícil de comprovar la seva veracitat en relació a l'activitat subvencionada a la qual s'apliquen o que són receptors de gairebé totes les activitats. Entre els principals receptors d'aquests ingressos figuren el mateix president, Jaume Pérez, la secretària, Lluïsa Julià, i el tresorer, Joan Josep Isern --aquests dos últims, a més, amb càrrecs de col.laboració o de funcionari estable dins del mateix Departament de Cultura que destina la subvenció a l'AELC--. Però també hi figuren altres membres de l'actual junta amb cobraments considerables i que no tenen una correspondència equivalent a la discreta activitat que l'AELC porta a terme des de fa dos anys. Una altra característica que fa dubtosa la correcta destinació de les subvencions de la Institució de les Lletres Catalanes a l'AELC, és la presentació sistemàtica de desenes i desenes de factures de dietes de restaurants, hotels i viatges, en un tant per cent desfassat del que correspondria a les activitats subvencionades, en lloc de cobrir pagaments directes a col.laboracions d'especialistes i autors aliens a la junta. Cal recordar que l'anterior equip de junta, en un any i mig des del 1999 al 2001, va convidar a participar en activitats pròpies de l'AELC prop de 200 col.laboradors externs a la junta, la gran majoria associats, però també d'altres no associats i especialistes en diversos camps relacionats amb la literatura. La Plataforma continuarà alertant la situació d'amiguisme que viu la gestió de la junta actual de l'AELC i alertarà també l'organisme institucional corresponent de la frivolitat de la gestió dels ingressos públics que l'AELC fa en aquest moment, de cara a facilitar la feina de previsibles auditories tan ordinàries com extraordinàries. Aquest fet, amb algunes diferències de criteri polític, es repeteix en la presentació de justificants de despeses de l'aportació de CEDRO (drets reprografia), una aportació que es fa possible i és considerable, gràcies al nombre s'associats que coincideixen a ser-ho de l'AELC i de CEDRO, i que, en canvi, repercuteix míninament en aquests mateixos beneficiaris.

Augmenta la perdua nombre associats durant el 2003

Continua augmentat alarmantment la pèrdua del nombre d'associats durant el 2003 i no s'aconsegueix superar la xifra perduda en els últims dos anys

Segons dades que ha obtingut la Plataforma, durant l'any 2003, el nombre de socis ha continuat disminuint. Al desembre del 2002, l'AELC tenia enregistrats 915 associats, entre socis de ple dret i socis adherits. Al desembre del 2003, la xifra s'ha reduït a 911 associats. L'any 2003 no ha estat precisament nombrós en defuncions, només unes 6 baixes, però sí lamentablement nombrós en baixes anomenades "voluntàries" d'associats. Entre aquestes baixes "voluntàries" figuren, per exemple, les de David Castillo i Lluís Racionero, entre altres significatives. Les poques altes no han compensat aquestes pèrdues. La Plataforma recorda que durant l'etapa de l'anterior equip, en un any i mig, es van fer 150 associats nous, i les baixes "voluntàries", tret de les defuncions, van ser gairebé inexistents. L'evidència de la falta de confiança en la gestió de l'actual junta s'ha posat de manifest, amb el greuge que això comporta per al conjunt dels associats de l'AELC i el bon nom del col.lectiu.

Mes de 300 dades sense actualitzar pagines autors internet

Un estudi detecta prop de 300 dades no actualitzades en les pàgines d'autors, el manteniment de les quals és responsabilitat de l'AELC

La junta actual destina un considerable pressupost anual a la reduïda pàgina web, cada vegada menys visitada --a pesar de les dades oficials i contradictòries que es faciliten de tant en tant-- i més confusa en l'organització de la poca informació que dóna, un cop eliminat de la xarxa el fons amb què l'anterior equip havia creat en cinc anys, des del 1997 al 2001. Un estudi tècnic que la Plataforma ha encarregat confirma el que ja s'havia detectat fa uns mesos, però ara augmentat. Prop de 300 dades no estan actualitzades en el conjunt de pàgines d'autors, tan clàssics com contemporanis, que té en manteniment l'AELC. Les dades consisteixen principalment en mancances en la bibliografia, arran de publicacions, premis o estudis que s'han produït en els últims mesos dels autors, i fins i tot referències biogràfiques destacades. Aquesta falta d'actualització contrasta amb el que es presenta amb la crida "actualitzada" que no és altra cosa sinó un canvi de disseny, sense cap línia estructurada i poc atractiu, i unes quantes connexions que, en molts casos, l'aproximen al mateix contingut que es troba en el portal Lletra de l'UOC. En l'últim any, la incorporació al directori de l'AELC de pàgines noves d'autors associats ha estat gairebé inexistent. En canvi, sí que en el mateix període s'han incorporat pàgines de membres que formen part de la junta actual --amb pressupost de l'AELC, és clar--, entre els quals figuren Jaume Pérez, Núria Albó, Josep Ballester i Antònia Vicens. Aquesta negligència no només crea una mala imatge de l'AELC sinó que confon els que encara hi accedeixen per fer consultes i expandeix una informació envellida que afecta els mateixos autors i la seva obra. L'última sorpresa en aquest camp és la incorporació, a càrrec també de l'AELC, d'una pàgina de Salvador Dalí, no perquè Dalí no es definís ell mateix com a escriptor sinó perquè la Fundació Gala-Dalí i l'Any Dalí, amb un pressupost infinitament superior al de l'AELC, té cobert perfectament aquest aspecte a la xarxa.

Un altre Galeuzka tintat d'amiguisme i conclusions de catacumba

La vintena edició del Galeuzka aquest 2003 ha tingut lloc a Gernika. La junta actual de l'AELC, transgredint un bon costum recuperat amb l'equip anterior, ni tan sols va fer saber als associats que tenia lloc l'encontre, per si algú hi estava interessat a assistir-hi. Cal dir que, si es va saber alguna cosa, va ser per uns correus, que van resultar ser falsos, i que, se suposa que amb una certa ironia agra, oferien places gratuïtes amb totes les despeses pagades als associats. Sembla que els van rebre un gran nombre d'associats. Cap altra notícia ha donat a conèixer qui hi ha participat representant l'AELC, ni quines ponències s'hi han exposat ni quins objectius s'hi han articulat. El silenci, és clar, reflecteix, una vegada més, el caràcter d'amiguisme en trobades com aquesta a les quals assisteixen exclusivament membres de junta i alguns associats triats a dit. Per a més vergonya col.lectiva, l'única notícia del Galeuzka, en una de les poques circulars de l'AELC que actualment es fan arribar als associats deia: "Per primer cop en les edicions del Galeusca es va assumir un text poètic d'un escriptor a tall de conclusió..." I se n'oferia un fragment que ja denotava la inèrcia i la ineficàcia de la trobada. De tota manera, per reblar aquesta afirmació, la Plataforma ha obtingut el text complet i no ens volem estar de fer-lo conèixer perquè, amb la seva simple lectura, es puguin treure les conclusions de debò sobre la "patateria" de segons quines activitats en les quals participa o organitza la junta actual de l'AELC, subvencionades amb diners públics i de tots els associats:
«Nosaltres, nosaltres, escriptors, nosaltres, escriptors i escriptores en llengua catalana, gallega i basca reunits sobre les cendres que de Gernika cantà Paul Éluard, declarem que necessitem la memòria per exercir allò que millor sabem fer, escriure. Declarem que l'oblit ens mutila, ens empobreix, ens redueix i assimila. Declarem que necessitem el coneixement del passat per poder teixir la ficció, declarem que ens dol tant el nostre ahir que resulta impossible viure en aquest simulacre de normalitat. És curiós: allò que fórem ens impedeix ser feliços en aquest present. Ens reunim i parlem de la necessitat de crear una pàgina web de la memòria on reposin tots aquells que ens nodreixen. Parlem de la necessitat de crear un premi sobre aquest passat tan dens, aquesta pluja de novembre, i així i tot, declarem que l'escriptor és capaç de fabricar cent, dues-centes, milers de pàgines de llibertat on conèixer-nos millor, on amar-nos millor, on odiar-nos pitjor. Així ho creiem, per això optem per Guernika, per això ens reunim, siguem on siguem, a tots els guernikes del món, des dels límits de Fisterra al pas de Port Bou, tot passant per Bagdad. Potser sigui per això que ens resulta inadmissible la crida a l'oblit realitzada des de places de generalíssims a cavall, aquest ostentós repartiment de certificats de democràcia, aquest negre xapapote sota el qual ens volen enterrar dia a dia, aquí en tots els gernikes, nunca mais, és per això que ens reunim i denunciem en gallec, en euskera i en català, la mà que ens ofega la mà, que tanca els nostres diaris, la que impedeix expressar-nos en la nostra llengua, la que ens folkloritza i ens converteix en exòtics papagais engabiats pel simple fet d'escriure. Record, lembranza, oroimena i no recuerdo, souvenir, memory, veus acallades a cops de subvenció, amordassades, funcionalitzades habitem el segle XXI però ens volen fora sembla un malson escrit pel més mediocre dels novel.listes. No ho és, i nosaltres, nosaltres, escriptors, nosaltres, escriptors i escriptors en llengua basca, catalana i gallega necessitem un passat per al nostre futur, necessitem un passat per poder errar quan recreem aquest present, per poder exercir una funció crítica sobre allò que escrivim, necessitem un passat per completar millor aquest mirall romput, milers de minúscules enterrades sota les deixalles de la monotonia. Cal declarar-ho? Necessitem ser lliures per escriure, necessitem escriure per ser lliures aquí, en tots aquests gernikes nostres, des de Fisterra a Port Bou, passant per Bagdad».