La vintena edició del Galeuzka aquest 2003 ha tingut lloc a Gernika. La junta actual de l'AELC, transgredint un bon costum recuperat amb l'equip anterior, ni tan sols va fer saber als associats que tenia lloc l'encontre, per si algú hi estava interessat a assistir-hi. Cal dir que, si es va saber alguna cosa, va ser per uns correus, que van resultar ser falsos, i que, se suposa que amb una certa ironia agra, oferien places gratuïtes amb totes les despeses pagades als associats. Sembla que els van rebre un gran nombre d'associats. Cap altra notícia ha donat a conèixer qui hi ha participat representant l'AELC, ni quines ponències s'hi han exposat ni quins objectius s'hi han articulat. El silenci, és clar, reflecteix, una vegada més, el caràcter d'amiguisme en trobades com aquesta a les quals assisteixen exclusivament membres de junta i alguns associats triats a dit. Per a més vergonya col.lectiva, l'única notícia del Galeuzka, en una de les poques circulars de l'AELC que actualment es fan arribar als associats deia: "Per primer cop en les edicions del Galeusca es va assumir un text poètic d'un escriptor a tall de conclusió..." I se n'oferia un fragment que ja denotava la inèrcia i la ineficàcia de la trobada. De tota manera, per reblar aquesta afirmació, la Plataforma ha obtingut el text complet i no ens volem estar de fer-lo conèixer perquè, amb la seva simple lectura, es puguin treure les conclusions de debò sobre la "patateria" de segons quines activitats en les quals participa o organitza la junta actual de l'AELC, subvencionades amb diners públics i de tots els associats:
«Nosaltres, nosaltres, escriptors, nosaltres, escriptors i escriptores en llengua catalana, gallega i basca reunits sobre les cendres que de Gernika cantà Paul Éluard, declarem que necessitem la memòria per exercir allò que millor sabem fer, escriure. Declarem que l'oblit ens mutila, ens empobreix, ens redueix i assimila. Declarem que necessitem el coneixement del passat per poder teixir la ficció, declarem que ens dol tant el nostre ahir que resulta impossible viure en aquest simulacre de normalitat. És curiós: allò que fórem ens impedeix ser feliços en aquest present. Ens reunim i parlem de la necessitat de crear una pàgina web de la memòria on reposin tots aquells que ens nodreixen. Parlem de la necessitat de crear un premi sobre aquest passat tan dens, aquesta pluja de novembre, i així i tot, declarem que l'escriptor és capaç de fabricar cent, dues-centes, milers de pàgines de llibertat on conèixer-nos millor, on amar-nos millor, on odiar-nos pitjor. Així ho creiem, per això optem per Guernika, per això ens reunim, siguem on siguem, a tots els guernikes del món, des dels límits de Fisterra al pas de Port Bou, tot passant per Bagdad. Potser sigui per això que ens resulta inadmissible la crida a l'oblit realitzada des de places de generalíssims a cavall, aquest ostentós repartiment de certificats de democràcia, aquest negre xapapote sota el qual ens volen enterrar dia a dia, aquí en tots els gernikes, nunca mais, és per això que ens reunim i denunciem en gallec, en euskera i en català, la mà que ens ofega la mà, que tanca els nostres diaris, la que impedeix expressar-nos en la nostra llengua, la que ens folkloritza i ens converteix en exòtics papagais engabiats pel simple fet d'escriure. Record, lembranza, oroimena i no recuerdo, souvenir, memory, veus acallades a cops de subvenció, amordassades, funcionalitzades habitem el segle XXI però ens volen fora sembla un malson escrit pel més mediocre dels novel.listes. No ho és, i nosaltres, nosaltres, escriptors, nosaltres, escriptors i escriptors en llengua basca, catalana i gallega necessitem un passat per al nostre futur, necessitem un passat per poder errar quan recreem aquest present, per poder exercir una funció crítica sobre allò que escrivim, necessitem un passat per completar millor aquest mirall romput, milers de minúscules enterrades sota les deixalles de la monotonia. Cal declarar-ho? Necessitem ser lliures per escriure, necessitem escriure per ser lliures aquí, en tots aquests gernikes nostres, des de Fisterra a Port Bou, passant per Bagdad».
