S'ensorra el Galeusca... bona nit i tapa't!

El Galeusca, una trobada entre autors gallecs, bascos i catalans —escollits sempre a cop de dit d'amiguisme per les respectives juntes d'escriptors i no per la seva autèntica representació dels temes a tractar—, ha fet vint-i-cinc anys i definitivament s'ensorra en l'oblit més insípid després de l'última trobada d'aquest 2008 al País Valencià per parlar, una vegada més del sexe dels àngels i fer algunes excursions i taulades amb cafè, copa i puro —objectiu de la farsa— en època de crisi i quan molts dels escriptors i escriptores associats en pateixen les conseqüències a través de les retallades o retards de cobrament dels minsos drets d'autor editorials. Aquesta dinàmica, que s'ha portat a terme durant un quart de segle no ha servit perquè s'establissin mai lligams reals entre les tres literatures i ni tan sols per enfortir el seu paper en relació a la pressió de l'Estat. Ni una traducció d'intercanvi, ni un transvasament d'autors d'una literatura cap a una altra. Curiosament, han estat els mateixos defensors del Galeusca durant 25 anys els que ara han decidit catapultar-lo —avorrits, segurament d'haver envellit enmig de tanta comèdia pseudoliterària— i, això sí, ho han fet sense cap mena d'autocrítica, sinó, com ja es va comentar en aquest bloc en el seu dia, creant un "aparell burocràtic" encara pitjor, una Federació d'associacions galeuscaires que només servirà per justificar les trobades de determinats membres de les tres juntes de les tres associacions que en formen part, la gallega, la basca i la catalana, per debatre, amb les seves corresponents dietes, si és que debaten alguna cosa, allò que en realitat s'hauria de debatre profundament en cadascun dels territoris amb els escriptors i les escriptores de cada llengua que són els que pateixen els problemes de la voràgina editorial actual. Una vegada més, s'utilitzen recursos econòmics que són de tots els autors, a través dels ajuts públics o dels fons de Cedro que reben les associacions, per continuar mantenint la distracció, la cortina de fum i la ineficàcia d'uns quants que escalfen la cadira des de fa trenta anys i que en qualsevol altre organisme, institució o empresa amb cara i ulls que reclamés algun resultat profitós ja haurien estat foragitats de fa temps. La mediocritat i la grisor de la Junta actual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana no permet ni tan sols adonar-se de la baixa intensitat de la seva gestió en favor dels autors que teòricament representen.