Un estudi elaborat per un equip de la Plataforma detecta prop de 200 actualitzacions no incorporades a la majoria de pàgines web d'autors

El directori de pàgines d'autors a Internet, que es caracteritzava per la seva rigorositat i permanent actualització, ha caigut en l'últim any en un estat de desídia fins al punt que les consultes que s'hi fan ja no són fiables perquè la gran majoria de les pàgines, tant les d'autors clàssics com les de contemporanis, no tenen incorporades les actualitzacions com nous estudis, reedicions, efemèrides, premis, comentaris crítics o altres dades. Un equip encarregat per la Plataforma ha elaborat un estudi en el qual es reflecteix clarament que són més de 200 les dades no actualitzades fins ara, repartides entre les pàgines d'aquells autors que han tingut més moviment en aquest període. La Plataforma ha fet conèixer aquesta denúncia als organismes institucionals que subvencionen el manteniment digital i que es mantenen aliens a aquesta falta de rigor dels actuals responsables de l'AELC, que acaba repercutint en el bon nom del conjunt de les lletres catalanes.

Dificultats per justificar les despeses del 2002 a les institucions que subvencionen l'AELC

A aquestes altures, les institucions que principalment subvencionen les activitats de les associacions ja han d'haver rebut la documentació que justifica aquestes despeses. La Tresoreria de l'AELC, però, segons ha sabut la Plataforma, ha tingut aquest any algunes dificultats per poder justificar el gruix de més de 30 milions de pessetes rebuts des de la Institució de les Lletres Catalanes i Cedro. Les dificultats es produeixen perquè el ritme d'activitats previstes de l'AELC per la Junta actual ha afluixat considerablement i no s'ha complert en la seva totalitat (alguns actes de les Illes i el País Valencià anunciats no s'han fet), les publicacions han reduït el seu ritme i han passat a ser gairebé simbòliques, i la Junta actual s'ha dedicat a omplir l'any de "fires i festes" amb motiu del 25è aniversari, cosa que fa que el gruix de justificació de les despeses acabi sent majoritàriament per factures d'hotels, restaurants i viatges (dels de sempre). És a dir, això és el que entén la Junta actual pel capítol que passa per ser "promoció dels escriptors i les lletres catalanes". Aquest desfassament entre el percebut per subvencions i el realment gastat fa que la documentació justificativa hagi de ser manipulada i en alguns casos maquillada, amb comprovants que no corresponen a la realitat i amb el risc de frau que comporta una irresponsabilitat d'aquesta mena per part de la junta actual. Aquesta situació ha creat un cert malestar entre Tresoreria i alguns membres de junta que es veuen obligats a signar justificants d'activitats que, en alguns casos, ni tan sols s'han fet. La Plataforma ha fet arribar als organismes corresponents un advertiment per aquestes irregularitats, per tal que s'apliqui un control rigorós i transparent. Situacions com aquesta (que sembla que també s'ha produït aquest any en el si del Centre Català del PEN Club) afecten no només el conjunt dels associats sinó el conjunt dels escriptors catalans perquè s'està jugant amb diners públics que corresponen a tots.

La pàgina web es consolida com a "butlletí parroquial" i cauen encara més en picat les visites diàries per la falta de contingut

La pèrdua de contingut, denunciada per aquesta Plataforma en anteriors comunicats, no tan sols s'ha mantingut sinó que ha anat en augment. La pèrdua d'interès del seu contingut, així com el seguiment sense cap criteri de les escasses notícies que s'hi donen, l'ha convertida en una mena de "butlletí parroquial" que es limita a copiar allò que apareix als diaris, ja sabut per tothom, i que no fa un seguiment puntual dels fets més importants relacionats amb les lletres catalanes o fins i tot amb els associats. Només per esmentar dos exemples: la mort de l'associat Agustí Soler Mas va ser silenciada; i la mort del també associat Jaume Lorés no es va dir fins uns dies després. També premis atorgats a segons quins associats no tenen ressò a la pàgina de l'AELC que, en canvi, té una evident preocupació per pernils com el centenari de Rafael Alberti o per adherir-se a manifestos contra la privatització de la ràdio i televisió valencianes, potser perquè més que una associació d'escriptors, l'AELC aspira a ser una associació de periodistes. Llàstima que la seva targeta de presentació a la xarxa no digui gaire a favor del que ha de ser un mitjà de comunicació. En conseqüència, una bona anàlisi de les últimes dades estadístiques de la pàgina de l'AELC continuen detectant, com ja va dir aquesta Plataforma, una baixada evident de visites diàries que volen dir també una evident baixada del ressò i el prestigi social de l'AELC.

L'AELC s'inhibeix del centenari de Sebastià Juan Arbó

Les Terres de l'Ebre "són molt lluny", i tot i que són el pas natural al País Valencià, l'AELC s'inhibeix del centenari de Sebastià Juan Arbó

Quan els actes de commemoració del centenari del naixement de l'escriptor Sebastià Juan Arbó han arribat a Barcelona, la sorpresa ha estat no trobar entre els seus adherits, l'AELC i sí en canvi l'Associació Col.legial d'Escriptors (ACEC), és a dir, la dels escriptors d'expressió castellana, majoritàriament, ni que potser alguns també escriguin en català. El cas és que Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) va ser un testimoni excepcional de les terres de l'Ebre, sense costumismes gratuïts i amb novel.les prou reconegudes com 'Terres de l'Ebre' (1932) i 'L'inútil combat' (1931). 'Terres de l'Ebre' ha estat traduïda al castellà, italià, francès, alemany i holandès. A més, l'autor va ser biògraf de Jacint Verdaguer i traductor d'autors universals com Stendhal o Puixkin. Després de la guerra civil, va escriure en diaris catalans, en castellà, és clar, com ara, després de tants anys de normalització, ho han de fer altres autors reconeguts com Quim Monzó. I, si calen més dades, Sebastià Juan Arbó va ser membre de l'AELC i després soci d'honor. L'AELC s'ha inhibit de formar part dels actes del centenari, malgrat que hi siguin la Biblioteca de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes. Una oportunitat perduda i que ha donat una imatge més d'autor d'expressió castellana --des del moment que li ha fet de mestre de cerimònies l'Associació Col.legial d'Escriptors, i els honors, el seu secretari, José Luis Giménez Frontín-- que no pas d'autor en català i testimoni de la tradició literària catalana. La Plataforma s'ha fet ressò del malestar entre alguns dels autors de les terres de l'Ebre per aquesta inhibició de l'actual junta. L'anterior equip de l'AELC no va necessitar efemèrides, però i, sortosament, li va elaborar la pàgina web quan ningú no es recordava de l'autor. Un detall que neteja la cara de la imperdonable inhibició de l'actual junta de l'AELC, però que no exculpa els responsables del menyspreu que han dedicat a la memòria de Sebastià Juan Arbó. Un lleig en l'any del 25è aniversari de l'AELC, que tants "sopars" i "recordatoris" d'amiguisme partidista ha promogut.

Una Paraula Amiga, sí... ¿però amiga de qui?

Les edicions de Paraula Amiga haurien de servir, si es volen continuar fent, per facilitar un autèntic intercanvi entre els escriptors convidats i els locals. Però l'última edició celebrada gairebé d'una manera improvisada ha estat una edició aigualida, sense cap mena de difusió i amb objectius fallits, a més de tenir lloc precisament uns dies abans que es fes també a BCN la Festa Internacional de la Literatura Kosmopolis --per cert, amb un paper simbòlic dels escriptors catalans sota el beneplàcit de la seva associació professional--, i amb un interès important per la literatura hispana. Cuba era l'objectiu de la Paraula Amiga de l'AELC. Però una Cuba vista des de casa: amb dos escriptors que ja resideixen a BCN, dos cubans de pas, un mexicà i una argentina que també resideixen a BCN, i quatre catalans que han parlat en els seus llibres de Cuba. Dos vespres a la seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana, en un apropament cada vegada més evident cap a cercles protegits pel govern de CiU, i ni una paraula en cap mitjà de comunicació. Una Paraula Amiga nostàlgica, desfassada en el temps, amb una mínima assistència i repercussió en els associats, i sense cap implicació d'altres àmbits culturals.
El Seminari de Traducció, també en família
Un resultat tristament pobre, el de la Paraula Amiga Cubana, similar al que va tenir l'última edició del Seminari de Traducció a Vilanova i la Geltrú, que commemorava la desena edició, i que amb prou feines va arribar a reunir una quinzena de persones, tot i que en els dos últims Seminaris, organitzats per l'anterior equip, s'havia arribat a una assistència de més de 120 traductors.
¿El CEATL? Connais pas!
Regna també un cert malestar en el sector de traductors associats pel fet que des de fa més d'un any no se sap res de les gestions que està fent el CEATL, el Consell de Traductors europeus, del qual forma part l'AELC i que, després de la dimissió de Pau-Joan Hernàndez com a representant, torna a tenir com a enviada especial l'associada Margarida Sugranyes, que el 2000 havia dimitit de la junta de l'AELC, per motius personals.
Mala consciència per la clausura dels Diàlegs en Triangle
I també un resultat similar pel que fa a pobresa, tot i que no sigui directament responsabilitat de l'AELC, és el del cicle Diàlegs a BCN, fet a l'Espai de Lletres, i que, havent previst un col.loqui amb Pere Gimferrer, moderat per Lluïsa Julià, amb Maria de la Pau Janer, a última hora Gimferrer va anul.lar la seva presència. La pàgina de l'AELC, evidentment, no en va informar ni puntualment ni de cap manera. En aquesta activitat, el tic de la mala consciència va trair el subconscient del consell de redacció (inoperant a la vista dels resultats) de la pàgina de l'AELC que, a la seva agenda, va confondre els «Diàlegs a BCN» fallits de l'Espai de Lletres amb els «Diàlegs en Triangle», una activitat de la secció de Joves Escriptors que, com ja s'ha denunciat a partir de la Plataforma, ha estat anul.lada i, al mateix temps, clausurada la secció, sense cap mena de comunicat als associats d'aquesta decisió.

Pressupost destinat a pàgines web de membres de junta i reducció i ofec de la campanya de pàgines dels socis en xarxa

L'entrada de pàgines d'autors ha estat reduïda absolutament des de l'últim trimestre del 2001 fins ara. Un any i tres mesos. Unes dades obtingudes recentment donen només 27 pàgines noves entrades, més de la meitat menys del ritme que s'havia produït durant la primera etapa d'aquest programa, tot i que s'acaba de tancar el 25 aniversari i els pressupostos viuen del superàvit deixat per l'anterior Junta. I d'aquestes 27, unes 19 no han d'entrar en el càlcul per motius que corresponen a l'anterior etapa i a membres de junta. En resum, doncs, només han entrat 8 pàgines en més d'un any. Expliquem-ho: Oficialment, segons el directori general de l'AELC a Internet, durant el 2002, s'han entrat una dotzena de pàgines d'autors clàssics. Però en realitat, aquestes 12 pàgines corresponen a la documentació que ja va ser feta per l'equip de documentalistes anterior, que posteriorment ha estat ignorat per la Junta actual, i que arran d'una reclamació feta a la Institució de les Lletres Catalanes, cofinançadora del projecte, juntament amb Cedro, es van entrar corre-cuita en xarxa per "recomanació interna" de l'organisme finançador. Una altra negligència en aquest lot de dotze pàgines d'autors clàssics és el fet que la documentació feta i pagada corresponia al pressupost de l'AELC del 2001, sol.licitat a les institucions finançadores i, en canvi, ha estat presentat com una despesa del 2002, sota la condescendència dels seus responsables oficials, malgrat haver estat advertits d'aquesta situació. Però en el petit lot de 27 pàgines noves, en aquest any i tres mesos, encara hi ha un altre punt fosc a tenir en compte: 7 d'aquestes pàgines corresponen a membres de l'actual Junta Directiva (president, vicepresidents i vocals), i una de les pàgines, la del president, ha estat documentada per un tercer. Aquestes són pàgines pagades directament per l'AELC, sota l'excusa que els seus "paginats" són membres de junta, amb la corresponent discriminació per als altres socis que sí que s'han de pagar la seva pàgina web, si se la volen confeccionar a l'AELC. Socis de primera, novament, i socis de segona. Amb privilegis evidents per als que formen part de la Junta, amb les despeses pagades per tots els serveis que realitzen a càrrec de l'AELC, dietes, viatges i intervencions en taules rodones, ponències o coordinacions que, evidentment, sempre acaben fent els que formen part de "la colla". De tota manera, també ha quedat gairebé aturat l'encàrrec de pàgines per part dels autors. Només mitja dotzena de pàgines han estat encarregades pels seus autors. I les sis van entrar en els primers mesos d'aquest període, arran de la campanya portada a terme per l'anterior Junta. Aquests sis autors han pagat la seva confecció, tot i que, almenys dos d'ells formen part de la campanya Itineraris de Lectura. Fins a l'anterior etapa, els autors que entraven en aquesta campanya tenien la pàgina web feta a càrrec de l'AELC i la Institució de les Lletres Catalanes, per mitjà d'un acord col.laborador. Una altra falta de servei a l'associat, doncs. Del lot de pàgines clàssiques, queda pendent d'entrar a la xarxa la de Joan Triadú, soci d'honor de l'AELC, amb la documentació ja feta i pagada des del 2001 i bloquejada per l'actual junta, tal com també va denunciar aquesta Plataforma. Per maquillar la poca efectivitat actual de la campanya d'autors a la xarxa, els responsables actuals s'han dedicat a "esmicolar" algunes de les pàgines clàssiques que ja hi havia en xarxa i, com també ja va ser denunciat per aquesta Plataforma, s'ha justificat la destrossa del disseny elaborat en l'etapa anterior i el contingut d'algues de les pàgines d'autors clàssics més importants, amb un disseny primari i indigne d'una associació professional i amb petites ampliacions de contingut que sovint són una còpia descarada de les pàgines que aquests mateixos autors han tingut posteriorment al portal Lletra. El cas més evident és el de l'esmicolament de la pàgina de Jacint Verdaguer, reelaborada sota l'argument d'una "àmplia recerca entre milers d'enllaços", i que en realitat, és una còpia seleccionada del material complet que té la pàgina de Verdaguer de la Comissió que ha portat a terme l'Any Verdaguer.

La Plataforma envia un escrit de queixa al Conseller de Cultura per la coedició que el Departament fa del Llibre dels 25 anys, ple d'errades

La Plataforma ha fet arribar al Conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, un escrit formal en el qual li expressa la indignació per la coedició que el Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes fa del Llibre dels 25 anys, el contingut del qual ja va denunciar en aquesta mateixa pàgina que estava farcit d'errades i d'incoherència històrica. L'escrit lamenta que els recursos públics tinguin aquesta destinació i constata el poc rigor que la Institució de les Lletres Catalanes segueix en la seva política de subvencions, aspecte denunciat també ja fa un temps a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, organisme del qual depèn la Institució de les Lletres Catalanes.