14 de desembre 2002

Una Paraula Amiga, sí... ¿però amiga de qui?

Les edicions de Paraula Amiga haurien de servir, si es volen continuar fent, per facilitar un autèntic intercanvi entre els escriptors convidats i els locals. Però l'última edició celebrada gairebé d'una manera improvisada ha estat una edició aigualida, sense cap mena de difusió i amb objectius fallits, a més de tenir lloc precisament uns dies abans que es fes també a BCN la Festa Internacional de la Literatura Kosmopolis --per cert, amb un paper simbòlic dels escriptors catalans sota el beneplàcit de la seva associació professional--, i amb un interès important per la literatura hispana. Cuba era l'objectiu de la Paraula Amiga de l'AELC. Però una Cuba vista des de casa: amb dos escriptors que ja resideixen a BCN, dos cubans de pas, un mexicà i una argentina que també resideixen a BCN, i quatre catalans que han parlat en els seus llibres de Cuba. Dos vespres a la seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana, en un apropament cada vegada més evident cap a cercles protegits pel govern de CiU, i ni una paraula en cap mitjà de comunicació. Una Paraula Amiga nostàlgica, desfassada en el temps, amb una mínima assistència i repercussió en els associats, i sense cap implicació d'altres àmbits culturals.
El Seminari de Traducció, també en família
Un resultat tristament pobre, el de la Paraula Amiga Cubana, similar al que va tenir l'última edició del Seminari de Traducció a Vilanova i la Geltrú, que commemorava la desena edició, i que amb prou feines va arribar a reunir una quinzena de persones, tot i que en els dos últims Seminaris, organitzats per l'anterior equip, s'havia arribat a una assistència de més de 120 traductors.
¿El CEATL? Connais pas!
Regna també un cert malestar en el sector de traductors associats pel fet que des de fa més d'un any no se sap res de les gestions que està fent el CEATL, el Consell de Traductors europeus, del qual forma part l'AELC i que, després de la dimissió de Pau-Joan Hernàndez com a representant, torna a tenir com a enviada especial l'associada Margarida Sugranyes, que el 2000 havia dimitit de la junta de l'AELC, per motius personals.
Mala consciència per la clausura dels Diàlegs en Triangle
I també un resultat similar pel que fa a pobresa, tot i que no sigui directament responsabilitat de l'AELC, és el del cicle Diàlegs a BCN, fet a l'Espai de Lletres, i que, havent previst un col.loqui amb Pere Gimferrer, moderat per Lluïsa Julià, amb Maria de la Pau Janer, a última hora Gimferrer va anul.lar la seva presència. La pàgina de l'AELC, evidentment, no en va informar ni puntualment ni de cap manera. En aquesta activitat, el tic de la mala consciència va trair el subconscient del consell de redacció (inoperant a la vista dels resultats) de la pàgina de l'AELC que, a la seva agenda, va confondre els «Diàlegs a BCN» fallits de l'Espai de Lletres amb els «Diàlegs en Triangle», una activitat de la secció de Joves Escriptors que, com ja s'ha denunciat a partir de la Plataforma, ha estat anul.lada i, al mateix temps, clausurada la secció, sense cap mena de comunicat als associats d'aquesta decisió.