Hi ha límits en tot. I el Premi dels Escriptors Catalans (rebatejat com a Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) n'és un clar exemple. La convocatòria d'aquest 2023 torna a evidenciar les llacunes que té l'organització d'aquest premi i la poca fiabilitat del qual es desprèn. Des del 2011, l'escriptor de les Illes, Antoni Vidal Ferrando, n'és un candidat permanent. L'autor ha superat el desè aniversari de la seva candidatura. I el més extraordinari és que en aquests més de dotze anys, sempre hi ha associats que presumptament el voten. Va pel mateix camí l'escriptor del Principat, Antoni Munné-Jordà, que comença a ser un altre dels que repeteixen cada any també presumptament votats pels autors. El que trenca la terna aquest any és Josep Maria Sala Valldaura. Ara només cal esperar que aquest no acabi com els altres dos. La Junta Directiva de l'AELC s'està posant en evidència mantenint el que ja és una autèntica irregularitat d'unes bases que han de ser revisades de dalt a baix i que, si bé volen mantenir el presumpte vot majoritari dels associats —cosa que vist el resultat ja no es creu ningú— ha de trobar també la manera de compensar aquesta “vergonyeta” col·lectiva que culmina quan s'atorga el premi amb la també presumpta votació dels associats. Hi ha límits en tot, dèiem. I el Premi dels Escriptors Catalans els ha superat tots. Només cal que la Junta Directiva hi posi els cinc sentits i no contribueixi més a aquesta enganyifa i, sobretot, no faci passar bou per bèstia grossa. El bou, en aquest aquest cas, ha de ser el prestigi de les lletres catalanes, no l'amiguisme d'uns quants que no són res més sinó la bèstia grossa.
17 de febrer 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)