La presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha anunciat públicament que deixa el càrrec abans d'exhaurir els vuit anys que li permetien la reelecció última. Tot i que era un secret a veus entre els membres de la junta directiva des del desembre, la discreció demanada per la protagonista s'ha mantingut fins a l'últim moment. Llàstima que els associats de l'AELC van rebre primer la carta de convocatòria de candidatures que no pas la carta de comiat de la presidenta!
La dimissió abans d'hora de Bel Olid —les causes són personals més que respectables i no hi entrarem— posa de nou sobre la taula el que aquesta Plataforma havia argumentat en un últim apunt: [el podeu veure aquí] l'absurditat d'uns Estatuts que s'han fet caducs i que no contemplen la presentació d'una candidatura d'equip amb un programa i uns projectes perquè els votin els associats.
L'assemblea del 2022 té un punt excepcional: la votació per escollir la nova presidència de l'AELC, fora de termini.
Si intuïm que, en aquests set anys, Bel Olid ha creat un equip al seu voltant, no s'entén que a l'hora de dimitir ella, no dimiteixi també tot l'equip. Això seria el més coherent —i una manera de fer el salt als Estatuts— i permetre que es presentés una candidatura d'equip i un programa.
Altrament, per tradició i per humilitat, ningú que no estigui avalat no presenta una candidatura en solitari a la presidència de l'AELC, a no ser que es tracti d'algú que és ingenu o que viu a la Lluna (que en el món associatiu de les lletres, de fet, hi ha de tot això i més). Però, en els llargs anys d'història de l'AELC no ha passat mai. I aquesta vegada tampoc passarà.
¿I què passarà, per tant? Doncs que a les 23:59 hores del diumenge 13 de febrer del 2022, que és quan acaba el termini de presentació de candidatures, l'AELC rebrà una candidatura que serà la que haurà proposat la mateixa presidenta Bel Olid i el seu equip i que sortirà d'entre els membres de l'actual Junta.
Així va ser com ella mateixa va accedir a la presidència: a les 23:59 h del dia d'autos va rebre la telefonada que li proposava que, com que no hi havia candidat —d'entre tots/es que ho havien refusat—, la proposaven a presentar-se (l'oferta, esclar, va venir del president sortint d'aquell moment fa set anys).
I així continua la filosofia de l'amiguisme pròpia de l'AELC. No la de presentar un programa i un equip a triar entre dos, o tres, o quatre programes i quatre equips que proposessin clarament qui en seria president/a, qui en seria secretari/ària, qui en seria tresorer/a, quins en serien vocals... Aleshores sí que seria un goig emplenar amb les paperetes l'urna clàssica de l'AELC i reforçar —a més de modernitzar— d'aquesta manera el funcionament d'una associació com cal.
La que s'autodefineix com a rejovenida junta directiva de l'AELC té l'oportunitat de demostrar que ho és, rejovenida, esclar, i que fa un salt endavant, dimitint en ple, un pas arriscat, sí, però també coratjós i saludable per arribar a una nova etapa encara més rejovenida, encara més transparent i encara més democràtica que l'actual.
