Paper de conveniència i discurs victimista i esquifit de l'AELC davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya
La junta de l'AELC té la feblesa de perdre totes les oportunitats de situar el paper dels escriptors catalans en el seu lloc en el moment més oportú. Davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, la intervenció dels representants de l'AELC, principalment la de la secretària, Lluïsa Julià, que es va limitar a repetir algunes reivindicacions de capçalera totalment desfassades i a presentar el col.lectiu dels escriptors sota una visió victimista, empobrida i esquifida, formulant queixes de tan poc gruix i tan poc realisme com l'escassa presència dels escriptors catalans en l'encontre Kosmopolis del CCCB o la ja agònica queixa de la presència dels escriptors catalans d'expressió castellana a la Fira de Frankfurt. Per cert, ¿on era el president de l'AELC traient la cara en un acte d'aquesta mena, quan tant va córrer a promoure en el seu dia un manifest contra el govern català del tripartit? L'oportunitat perduda de presentar davant la cambra catalana un feix de propostes, projectes i objectius a portar a terme i vehicular a través dels organismes institucionals més convenients allò que més convé a les lletres catalanes i els seus protagonistes és de les efemèrides que passen a la història no només per la foto, que sembla que sigui el que persegueixen els membres de la junta actual, sinó per la trista solidesa del contingut del seu projecte associatiu, tan nul com ho demostren les renúncies constants d'activitats de l'AELC, la poca visibilitat de la seva acció i l'opacitat, cada vegada més evident, pel que fa a una comunicació oberta no només amb els associats sinó amb la societat que hauria de mirar l'AELC com un dels principals puntals de la cultura catalana del segle XXI.
05 de desembre 2005
04 de juliol 2005
Conflicte obert amb l'Ateneu Barcelones pels nous locals
La junta de l'AELC amaga a l'assemblea d'associats el conflicte obert amb l'Ateneu Barcelonès pel dret d'estada als nous locals de la sisena planta
Després d'haver remodelat, fa un parell d'anys, el que actualment és la sisena planta de l'Ateneu Barcelonès, amb un pressupost a fons perdut d'uns 100 milions de pessetes del moment, concedits pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mijançant un conveni, ara s'ha sabut que el redactat del conveni no preveu, com era imprescindible que es fes, que les associacions d'escriptors tenien dret a l'ocupació d'aquesta planta durant més de vint-i-cinc anys sense cap altre cost que els mínims de manteniment de neteja. Els presidents de les quatre associacions d'escriptors beneficiàries, entre les quals hi ha l'AELC, no van exigir ni es van adonar que, després de fer servir de cap de turc com a receptors dels 100 milions, el conjunt dels escriptors catalans, el conveni els deixava com sempre havia estat, amb la provisionalitat d'haver d'abandonar la sisena planta si, en un moment donat, la junta de l'Ateneu Barcelonès reclamava uns diners. I això és el que ha passat. L'actual junta de l'Ateneu ha arribat a demanar a cadascuna de les quatre associacions hostatjades (AELC, ACEC, PEN i AJELC) una quantitat de 600 € mensuals de lloguer per associació, és a dir, anualment, 7.200 € per associació i en conjunt, 28.800 € (uns 48 milions de pessetes anuals). La reclamació és tan insòlita com rebutjable perquè, tal com han admès alguns dels directius actuals de les quatre associacions, amb el redactat del conveni signat, l'Ateneu Barcelonès pot demanar el que vulgui. Això ha fet replantejar a alguna de les associacions, com el PEN, de deixar la sisena planta de l'Ateneu si s'haguessin de pagar les quantitats demanades. Cal recordar que entre els signats del conveni fa tres anys, encara sota el govern de CiU, el Departament de Cultura, tenia com a representant el conseller Jordi Vilajoana, i com a Director General de Promoció Cultura, Vicenç Llorca. Altres signants del conveni van ser l'aleshores director de la Institució de les Lletres Catalanes, Francesc Parcerisas, i els presidents de les associacions, entre els quals figura, per part de l'AELC, Jaume Pérez. Una vegada més, la Plataforma denuncia la miopia dels representants dels escriptors catalans i lamenta que d'un afer tan important com el futur de la infraestructura de l'AELC, no se n'hagi donat cap mena d'explicació en l'última assemblea d'associats, un moment en què el conflicte i les converses amb l'Ateneu estaven en el seu punt més àlgid, tenint en compte que l'Ateneu ja va comunicar la seva intenció de cobrar lloguers elevats a les associacions el mes de novembre de l'any passat. La contraoferta que alguna associació, com el PEN, ha fet en el sentit d'arribar a poder pagar 3.000 € anuals és inadmissible tenint en compte que els fons públics van comprometre's a refer la sisena planta de l'Ateneu com a concessió a llarg termini (25-30 anys) per a utilització sense cap cost de les diferents associacions d'escriptors.
Després d'haver remodelat, fa un parell d'anys, el que actualment és la sisena planta de l'Ateneu Barcelonès, amb un pressupost a fons perdut d'uns 100 milions de pessetes del moment, concedits pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mijançant un conveni, ara s'ha sabut que el redactat del conveni no preveu, com era imprescindible que es fes, que les associacions d'escriptors tenien dret a l'ocupació d'aquesta planta durant més de vint-i-cinc anys sense cap altre cost que els mínims de manteniment de neteja. Els presidents de les quatre associacions d'escriptors beneficiàries, entre les quals hi ha l'AELC, no van exigir ni es van adonar que, després de fer servir de cap de turc com a receptors dels 100 milions, el conjunt dels escriptors catalans, el conveni els deixava com sempre havia estat, amb la provisionalitat d'haver d'abandonar la sisena planta si, en un moment donat, la junta de l'Ateneu Barcelonès reclamava uns diners. I això és el que ha passat. L'actual junta de l'Ateneu ha arribat a demanar a cadascuna de les quatre associacions hostatjades (AELC, ACEC, PEN i AJELC) una quantitat de 600 € mensuals de lloguer per associació, és a dir, anualment, 7.200 € per associació i en conjunt, 28.800 € (uns 48 milions de pessetes anuals). La reclamació és tan insòlita com rebutjable perquè, tal com han admès alguns dels directius actuals de les quatre associacions, amb el redactat del conveni signat, l'Ateneu Barcelonès pot demanar el que vulgui. Això ha fet replantejar a alguna de les associacions, com el PEN, de deixar la sisena planta de l'Ateneu si s'haguessin de pagar les quantitats demanades. Cal recordar que entre els signats del conveni fa tres anys, encara sota el govern de CiU, el Departament de Cultura, tenia com a representant el conseller Jordi Vilajoana, i com a Director General de Promoció Cultura, Vicenç Llorca. Altres signants del conveni van ser l'aleshores director de la Institució de les Lletres Catalanes, Francesc Parcerisas, i els presidents de les associacions, entre els quals figura, per part de l'AELC, Jaume Pérez. Una vegada més, la Plataforma denuncia la miopia dels representants dels escriptors catalans i lamenta que d'un afer tan important com el futur de la infraestructura de l'AELC, no se n'hagi donat cap mena d'explicació en l'última assemblea d'associats, un moment en què el conflicte i les converses amb l'Ateneu estaven en el seu punt més àlgid, tenint en compte que l'Ateneu ja va comunicar la seva intenció de cobrar lloguers elevats a les associacions el mes de novembre de l'any passat. La contraoferta que alguna associació, com el PEN, ha fet en el sentit d'arribar a poder pagar 3.000 € anuals és inadmissible tenint en compte que els fons públics van comprometre's a refer la sisena planta de l'Ateneu com a concessió a llarg termini (25-30 anys) per a utilització sense cap cost de les diferents associacions d'escriptors.
06 de juny 2005
Nomes 25 autors promouen el manifest sobre autors catalans a Frankfurt
Només una part d'una minoria de 25 autors promouen el manifest de l'AELC sobre la presència dels escriptors en llengua catalana a la Fira de Frankfurt 2007
Quan l'AELC sobrepassa els 900 associats, ha de viure situacions que desacrediten el sistema democràtic que li exigeixen els estatuts i en el qual s'hauria de moure per inèrcia. A l'última assemblea anual de l'AELC feta a Barcelona, només una part de la minoria de 25 associats van obligar la junta directiva a fer un comunicat sobre la Fira de Frankfurt 2007. Aquests mateixos associats van acabar fent aprovar que es demanés a la Institució de les Lletres Catalanes i a l'Institut Ramon Llull que només i exclusivament els escriptors en llengua catalana fossin els convidats oficlals a la Frankfurt. Es dóna el cas que membres de la junta directiva són membres també, en representació de l'AELC d'aquests dos organismes. Per això, la presidència de la junta va ser reticent, a causa de la seva conxorxa amb les institucions, a posar en marxa aquest comunicat, al.legant que s'estava en converses amb els responsables institucionals sobre aquesta qüestió. Les pressions de la minoria d'associats assistents a l'assemblea, però, va ser més potent que les explicacions mal justificades de la junta directiva. El comunicat sobre Frankfurt 2007 de l'AELC va patir, a més, una filtració interna de la mateixa junta directiva i va arribar a la llum pública abans que a les dues institucions a les quals s'apel.lava, cosa que des d'aleshores va provocar la polèmica que ha continuat en totes direccions. La Plataforma lamenta que la junta directiva de l'AELC no hagi sabut portar aquesta qüestió amb la discreció i l'eficàcia que seria de desitjar i que hagi caigut en el lamentable espectacle dels "brams d'ase que no arriben al cel". El fet és que els brams han arribat als responsables de la Fira de Frankfurt que mira amb reticència la polèmica oberta entre els sectors culturals que el 2007 han de ser els convidats de la Fira del Llibre més important del món. La minoria d'associats assistents a l'assemblea que va promoure el comunicat sobre Frankfurt és aquesta: Montserrat Abelló, Josep Albanell, M. Àngels Bogunyà, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Jordi Cervera, Joan Colomines, Jaume Comas, Josefa Contijoch, Montserrat Cornet, Carles Duarte, Albert Garcia, Isidre Grau, Oriol Izquierdo, Albert Jané, Josep Jané, Jordi Mata, Antoni Munné-Jordà, Miquel-Lluís Muntané, Gemma Sales, Agustí Segarra, Màriam Serrà, Fanny Urpina, Ismael Vallès, Oriol Vergés i Estanislau Vidal-Folch. El fet és que, donant-hi un cop d'ull, es fàcil adonar-se que entre aquests associats no n'hi ha cap que hagi assistit com a autor a cap edició de la Fira de Frankfurt, cosa que fa pensar en l'esterilitat del debat i en les conseqüències negatives que se'n deduiran, sobretot per als escriptors catalans. És de lamentar també que des del mateix col.lectiu d'editors catalans s'hagi hagut de sentir que alguns dels escriptors que parlen de Frankfurt no saben de què parlen, cosa que desacredita indirectament tot el col.lectiu i augmenta el desprestigi que juntes com les actuals de l'AELC promouen amb les seves accions.
Quan l'AELC sobrepassa els 900 associats, ha de viure situacions que desacrediten el sistema democràtic que li exigeixen els estatuts i en el qual s'hauria de moure per inèrcia. A l'última assemblea anual de l'AELC feta a Barcelona, només una part de la minoria de 25 associats van obligar la junta directiva a fer un comunicat sobre la Fira de Frankfurt 2007. Aquests mateixos associats van acabar fent aprovar que es demanés a la Institució de les Lletres Catalanes i a l'Institut Ramon Llull que només i exclusivament els escriptors en llengua catalana fossin els convidats oficlals a la Frankfurt. Es dóna el cas que membres de la junta directiva són membres també, en representació de l'AELC d'aquests dos organismes. Per això, la presidència de la junta va ser reticent, a causa de la seva conxorxa amb les institucions, a posar en marxa aquest comunicat, al.legant que s'estava en converses amb els responsables institucionals sobre aquesta qüestió. Les pressions de la minoria d'associats assistents a l'assemblea, però, va ser més potent que les explicacions mal justificades de la junta directiva. El comunicat sobre Frankfurt 2007 de l'AELC va patir, a més, una filtració interna de la mateixa junta directiva i va arribar a la llum pública abans que a les dues institucions a les quals s'apel.lava, cosa que des d'aleshores va provocar la polèmica que ha continuat en totes direccions. La Plataforma lamenta que la junta directiva de l'AELC no hagi sabut portar aquesta qüestió amb la discreció i l'eficàcia que seria de desitjar i que hagi caigut en el lamentable espectacle dels "brams d'ase que no arriben al cel". El fet és que els brams han arribat als responsables de la Fira de Frankfurt que mira amb reticència la polèmica oberta entre els sectors culturals que el 2007 han de ser els convidats de la Fira del Llibre més important del món. La minoria d'associats assistents a l'assemblea que va promoure el comunicat sobre Frankfurt és aquesta: Montserrat Abelló, Josep Albanell, M. Àngels Bogunyà, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Jordi Cervera, Joan Colomines, Jaume Comas, Josefa Contijoch, Montserrat Cornet, Carles Duarte, Albert Garcia, Isidre Grau, Oriol Izquierdo, Albert Jané, Josep Jané, Jordi Mata, Antoni Munné-Jordà, Miquel-Lluís Muntané, Gemma Sales, Agustí Segarra, Màriam Serrà, Fanny Urpina, Ismael Vallès, Oriol Vergés i Estanislau Vidal-Folch. El fet és que, donant-hi un cop d'ull, es fàcil adonar-se que entre aquests associats no n'hi ha cap que hagi assistit com a autor a cap edició de la Fira de Frankfurt, cosa que fa pensar en l'esterilitat del debat i en les conseqüències negatives que se'n deduiran, sobretot per als escriptors catalans. És de lamentar també que des del mateix col.lectiu d'editors catalans s'hagi hagut de sentir que alguns dels escriptors que parlen de Frankfurt no saben de què parlen, cosa que desacredita indirectament tot el col.lectiu i augmenta el desprestigi que juntes com les actuals de l'AELC promouen amb les seves accions.
20 de maig 2005
Mes de 400 dades pendents actualitzar pagines autors
Més de 400 dades estan pendents d'actualització en el conjunt de les pàgines web dels autors que té l'AELC en xarxa
Malgrat l'operació de maquillatge amb la presumpta renovació de les pàgines web dels autors que té l'AELC en xarxa, el creixement de dades sense actualitzar i el progressiu desfassament no ha minvat des de l'últim estudi fet per aquesta Plataforma. S'han localitzat més de 400 dades pendents d'actualització en el conjunt de les pàgines que l'AELC té al seu càrrec, tant d'autors clàssics com contemporanis. Aquestes dades corresponen principalment a estudis publicats, publicacions diverses, premis o altres de caràcter més singular de cada autor. Aquesta desactualització de les pàgines d'autors de l'AELC ja va ser denunciada per aquesta Plataforma arran d'un primer estudi que ara ha revisat i ampliat. Cal tenir en compte que les poques pàgines encarregades pels mateixos autors a l'AELC tenen un incomprensible cost de confecció molt per damunt dels preus actuals de mercat i que el manteniment d'actualització genera nombroses queixes entre els usuaris. D'altra banda, la presència de pàgines web d'autors contemporanis és escassa i, en els últims tres anys, la incorporació de noves pàgines ha estat alarmantment reduïda, malgrat que l'AELC disposa en aquests moments d'uns fons econòmics extraordinaris arran de l'aportació de CEDRO que haurien de repercutir directament en la promoció i la difusió dels seus associats.
Malgrat l'operació de maquillatge amb la presumpta renovació de les pàgines web dels autors que té l'AELC en xarxa, el creixement de dades sense actualitzar i el progressiu desfassament no ha minvat des de l'últim estudi fet per aquesta Plataforma. S'han localitzat més de 400 dades pendents d'actualització en el conjunt de les pàgines que l'AELC té al seu càrrec, tant d'autors clàssics com contemporanis. Aquestes dades corresponen principalment a estudis publicats, publicacions diverses, premis o altres de caràcter més singular de cada autor. Aquesta desactualització de les pàgines d'autors de l'AELC ja va ser denunciada per aquesta Plataforma arran d'un primer estudi que ara ha revisat i ampliat. Cal tenir en compte que les poques pàgines encarregades pels mateixos autors a l'AELC tenen un incomprensible cost de confecció molt per damunt dels preus actuals de mercat i que el manteniment d'actualització genera nombroses queixes entre els usuaris. D'altra banda, la presència de pàgines web d'autors contemporanis és escassa i, en els últims tres anys, la incorporació de noves pàgines ha estat alarmantment reduïda, malgrat que l'AELC disposa en aquests moments d'uns fons econòmics extraordinaris arran de l'aportació de CEDRO que haurien de repercutir directament en la promoció i la difusió dels seus associats.
14 d’abril 2005
Irregularitats renovacio membres junta
Continuen les irregularitats en el moment de fer renovació de membres de junta
Les últimes renovacions de junta han estat plenes d'irregularitats, com ja va sent una pràctica en la manera de fer l'actual Junta, beneïda per la minoria d'associats que assisteix a les assemblees. D'una banda, la majoria de càrrecs posats a renovació han estat ocupats per membres que ja formaven part de la mateixa junta com a vocals. D'altra banda, l'únic candidat presentat voluntàriament al càrrec de tresorer i arran d'una campanya promoguda pel col.lectiu dels Escriptors del Camp de Tarragona, Jordi Cervera, va ser immediatament refusat per la junta actual que va fer entrar fora de termini la candidatura al mateix càrrec de tresorer de la vocal del Principat, Laura Santamaria, que s'hi va avenir després de diversos temptejos entre els altres dos vocals de la junta del Principat. Posteriorment, alguns associats han denunciat a aquesta Plataforma que directament de la seu de l'AELC van rebre pressions, telefonades o, en última instància, recomanacions velades perquè emetessin el vot per a la tresorera candidata i no el tresorer candidat. Aquesta preferència manipuladora de la junta actual també es va mantenir en la papereta de vot que, malgrat que per ordre alfabètic li correspondria anar en segon lloc, Santamaria, ocupava el primer lloc davant del de Cervera. A més, els associats que volen emetre el seu vot per correu tenen desavatatge davant dels pocs que assisteixen personalment a les assemblees perquè, incomprensiblement, ho han de fer en papereta oberta, amb la consegüent vulneració del dret al secret de votació.
Les últimes renovacions de junta han estat plenes d'irregularitats, com ja va sent una pràctica en la manera de fer l'actual Junta, beneïda per la minoria d'associats que assisteix a les assemblees. D'una banda, la majoria de càrrecs posats a renovació han estat ocupats per membres que ja formaven part de la mateixa junta com a vocals. D'altra banda, l'únic candidat presentat voluntàriament al càrrec de tresorer i arran d'una campanya promoguda pel col.lectiu dels Escriptors del Camp de Tarragona, Jordi Cervera, va ser immediatament refusat per la junta actual que va fer entrar fora de termini la candidatura al mateix càrrec de tresorer de la vocal del Principat, Laura Santamaria, que s'hi va avenir després de diversos temptejos entre els altres dos vocals de la junta del Principat. Posteriorment, alguns associats han denunciat a aquesta Plataforma que directament de la seu de l'AELC van rebre pressions, telefonades o, en última instància, recomanacions velades perquè emetessin el vot per a la tresorera candidata i no el tresorer candidat. Aquesta preferència manipuladora de la junta actual també es va mantenir en la papereta de vot que, malgrat que per ordre alfabètic li correspondria anar en segon lloc, Santamaria, ocupava el primer lloc davant del de Cervera. A més, els associats que volen emetre el seu vot per correu tenen desavatatge davant dels pocs que assisteixen personalment a les assemblees perquè, incomprensiblement, ho han de fer en papereta oberta, amb la consegüent vulneració del dret al secret de votació.
02 de febrer 2005
Es perden ingressos publicitat publicacions del govern catala
Es perd la publicitat que s'ingressava per les publicacions digitals des de diversos departaments del govern català
La junta de l'AELC ha deixat perdre els ingressos que es tenien per publicitat a la pàgina web i també en algunes de les publicacions en paper. Aquests ingressos representaven, per la seva quantitat, uns 6.000 € anuals, una bona part del finançament de la pàgina web, tal com s'havia fet des de la seva creació. Els banners digitals que, de moment, s'han perdut són els del Palau Robert i els de Política Lingüística. La junta de l'AELC, en versió interna, ho atribueix a la nova política del govern català, però altres veus afirmen que des dels responsables de la junta de l'AELC no s'ha fet res per continuar mantenint aquests ingressos, tot i que dins la junta hi ha membres que mantenen una posició de connivència amb l'administració per la seva qualitat de funcionaris.
La junta de l'AELC ha deixat perdre els ingressos que es tenien per publicitat a la pàgina web i també en algunes de les publicacions en paper. Aquests ingressos representaven, per la seva quantitat, uns 6.000 € anuals, una bona part del finançament de la pàgina web, tal com s'havia fet des de la seva creació. Els banners digitals que, de moment, s'han perdut són els del Palau Robert i els de Política Lingüística. La junta de l'AELC, en versió interna, ho atribueix a la nova política del govern català, però altres veus afirmen que des dels responsables de la junta de l'AELC no s'ha fet res per continuar mantenint aquests ingressos, tot i que dins la junta hi ha membres que mantenen una posició de connivència amb l'administració per la seva qualitat de funcionaris.
12 de gener 2005
Manipulacio i desori nova convocatoria Premi Escriptors Catalans
Manipulació i desori en la nova convocatòria del Premi dels Escriptors Catalans
La junta actual ha afegit un nou desori en la convocatòria del Premi dels Escriptors Catalans que, teòricament, es decideix per votació dels associats que hi volen participar, però per nomenament final de la mateixa junta. El primer desori ja va ser l'eliminació del Memorial Jaume Fuster a un autor de gènere. Aleshores el Premi dels Escriptors Catalans va passar a anomenar-se Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans. No prou satisfets amb aquest desori, la convocatòria de la cinquena edició (la del 2005) ha passat a anomenar-se: Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'AELC, és a dir, desxifrant-ho tot: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana". Increïble! Però aquí no s'acaba el desori i s'hi afegeix un toc de manipulació. En la carta de convocatòria als associats perquè votin, a més de no fer-los sabedors del canvi de nom ni del perquè, se'ls diu que el premi l'han obtingut fins ara: Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Andreu Martín, Jesús Moncada, Quim Monzó, Víctor Mora i Maria-Antònia Oliver. Resum: que en quatre convocatòries l'han obtingut, segons aquesta carta signada per la secretària de l'AELC, set autors! Impossible. La manipulació consisteix en el fet que, en haver eliminat el Memorial Jaume Fuster a un autor de gènere i haver afegit el nom de Jaume Fuster al Premi dels Escriptors Catalans, s'hi sumen també els autors guardonats amb el Memòrial de gènere (Víctor Mora, Andreu Martín, Joaquim Carbó), cosa que no fa res més sinó desvirtuar tant el premi anul.lat com el premi canviat de nom perquè el Memorial Jaume Fuster distingia una faceta determinada dels tres autors guardonats i, en canvi, el Premi dels Escriptors Catalans vol distingir tota una trajectòria. L'última incògnita no aclarida és per què el Premi dels Escriptors Catalans ha de canviar-se per Premi dels Escriptors en Llengua Catalana, a no ser que, com fa gairebé trenta anys, quan es va crear l'AELC, encara es tinguin dubtes sobre si realment els autors en llengua catalana són catalans... o una altra cosa. La Plataforma denuncia aquesta constant barroeria i manipulació de la junta actual i l'ocultació d'informació amb què es maquillin segons quines decisions. En el cas que ens ocupa, la Plataforma vol denunciar que la Junta s'havia proposat fins i tot anul.lar també el Premi dels Escriptors Catalans, per la poca participació dels associats en la votació, per la dispersió del vot en el cas dels que hi participen i per la falta de generositat, consens i obertura a l'hora de decidir, des de la junta, quin autor es guardona per la seva trajectòria. Una altra causa del canvi de nom és també que la pressió que exerceixen els membres de junta del País Valencià, encapçalats pel president actual, Jaume Pérez, i la dels autors illencs, encapçalats per la vicepresidenta Antònia Vicens, havien esgrimit que "Escriptors catalans" no els incloïa en la definició, com a valencials i illencs que són. Curiosament, però, ni els uns ni els altres en dubtenquan han de formar part de campanyes d'autors al Principat o de beneficiaris de segons quins ajuts públics. La Plataforma lamenta que l'AELC continuï "segrestada" per sectors minoritaris que representen amb prou feines un 20% dels associats i que malmeten la bona imatge de l'AELC.
La junta actual ha afegit un nou desori en la convocatòria del Premi dels Escriptors Catalans que, teòricament, es decideix per votació dels associats que hi volen participar, però per nomenament final de la mateixa junta. El primer desori ja va ser l'eliminació del Memorial Jaume Fuster a un autor de gènere. Aleshores el Premi dels Escriptors Catalans va passar a anomenar-se Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans. No prou satisfets amb aquest desori, la convocatòria de la cinquena edició (la del 2005) ha passat a anomenar-se: Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'AELC, és a dir, desxifrant-ho tot: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana". Increïble! Però aquí no s'acaba el desori i s'hi afegeix un toc de manipulació. En la carta de convocatòria als associats perquè votin, a més de no fer-los sabedors del canvi de nom ni del perquè, se'ls diu que el premi l'han obtingut fins ara: Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Andreu Martín, Jesús Moncada, Quim Monzó, Víctor Mora i Maria-Antònia Oliver. Resum: que en quatre convocatòries l'han obtingut, segons aquesta carta signada per la secretària de l'AELC, set autors! Impossible. La manipulació consisteix en el fet que, en haver eliminat el Memorial Jaume Fuster a un autor de gènere i haver afegit el nom de Jaume Fuster al Premi dels Escriptors Catalans, s'hi sumen també els autors guardonats amb el Memòrial de gènere (Víctor Mora, Andreu Martín, Joaquim Carbó), cosa que no fa res més sinó desvirtuar tant el premi anul.lat com el premi canviat de nom perquè el Memorial Jaume Fuster distingia una faceta determinada dels tres autors guardonats i, en canvi, el Premi dels Escriptors Catalans vol distingir tota una trajectòria. L'última incògnita no aclarida és per què el Premi dels Escriptors Catalans ha de canviar-se per Premi dels Escriptors en Llengua Catalana, a no ser que, com fa gairebé trenta anys, quan es va crear l'AELC, encara es tinguin dubtes sobre si realment els autors en llengua catalana són catalans... o una altra cosa. La Plataforma denuncia aquesta constant barroeria i manipulació de la junta actual i l'ocultació d'informació amb què es maquillin segons quines decisions. En el cas que ens ocupa, la Plataforma vol denunciar que la Junta s'havia proposat fins i tot anul.lar també el Premi dels Escriptors Catalans, per la poca participació dels associats en la votació, per la dispersió del vot en el cas dels que hi participen i per la falta de generositat, consens i obertura a l'hora de decidir, des de la junta, quin autor es guardona per la seva trajectòria. Una altra causa del canvi de nom és també que la pressió que exerceixen els membres de junta del País Valencià, encapçalats pel president actual, Jaume Pérez, i la dels autors illencs, encapçalats per la vicepresidenta Antònia Vicens, havien esgrimit que "Escriptors catalans" no els incloïa en la definició, com a valencials i illencs que són. Curiosament, però, ni els uns ni els altres en dubtenquan han de formar part de campanyes d'autors al Principat o de beneficiaris de segons quins ajuts públics. La Plataforma lamenta que l'AELC continuï "segrestada" per sectors minoritaris que representen amb prou feines un 20% dels associats i que malmeten la bona imatge de l'AELC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)