L'AELC entra en fase de «fallida tècnica»

Ni que no s'hagi pronunciat aquesta terminologia, el fet és que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha entrat en fase de «fallida tècnica». Això és així perquè si es fa una anàlisi mil·limètrica de la situació econòmica, tant del Balanç de Situació com del compte de Pèrdues i Guanys de l'últim exercici (2012) i s'hi afegeixen les previsions per al 2013, la situació transita inevitablement cap a la fallida, ja no tècnica aleshores, sinó real. A finals del 2012 i ara tampoc, l'AELC no ha rebut encara ni un duro dels 92.000 euros concedits per la Generalitat de Catalunya. Si tenim en compte els deutes que la Generalitat té amb altres organismes més urgents (farmàcies, sanitat, serveis socials, ensenyament, proveïdors diversos) no costa gaire adonar-se del fet que aquesta quantitat a les associacions com l'AELC entra en "coma" fins que vinguin millors temps.

És igualment temerari admetre com a bona la proposta expressada pel president de l'AELC, Guillem Jordi Graells, el qual, amb un sentit zero de la gestió, afirma que "tirant dels estalvis anteriors, n'hi ha, almenys per dos anys de vida". Si aquesta és l'única solució que sap aportar el president de l'AELC, la peça al teler ja hi entra estripada. L'erra de mig a mig, també el president, quan atribueix el gruix d'estalvis als últims anys. En realitat, aquest fons que ha permès que l'AELC estigués sense dificultats dins del que exigeix la Llei d'Associacions, i que ara es vol dilapidar alegrament, prové de la bona gestió tancada fa deu anys en què no només s'administrava amb rigor el període de vaques grasses sinó que es pensava en el futur, cosa que en els últims anys —l'actual president en porta sis en el càrrec i alguna cosa n'ha de saber— els successius estats de comptes publicats anualment demostren un balafiament de recursos incomprensible, tenint en compte que la crisi ja fa cinc anys que es coneix de primera mà. Davant la incertesa de l'aportació de la Generalitat i davant la retallada a més de la meitat, per no dir sota zero, de CEDRO, qui no sap veure que cal prendre mesures urgents i dràstiques, i no tirar de veta del fons, és que viu a l'altra cara de la Lluna.

Fixem-nos, una altra vegada, en les despeses d'aquest 2012, quan la situació econòmica d'emergència ja era un fet:

1) L'AELC s'ha gastat 30.000 euros —encara!— en publicacions de paper en plena era digital.
2) L'AELC s'ha gastat 21.000 euros —encara!— en publicacions en xarxa.
3) L'AELC s'ha gastat 10.000 euros —encara!— en coordinacions d'un any sense gairebé activitats.
4) L'AELC s'ha gastat 83.000 euros —encara!— en activitats que no s'especifiquen als tres àmbits.
5) L'AELC s'ha gastat 21.000 euros —encara!— en una presumpta assessoria fiscal i jurídica.
6) L'AELC s'ha gastat 19.000 euros —encara!— en paper i trameses de paper als associats.
7) L'AELC s'ha gastat 17.000 euros —encara!— en manteniment de la Junta Directiva.

I tot això, davant d'uns ingressos previstos, no ingressats del tot, com els 92.000 euros de la Generalitat que, si van més maldades, porten a abocar l'AELC a la bancarrota en molt poc temps.

La Plataforma vol alertar d'aquesta situació que, si arriba, afectarà a tots els associats, i que sembla que l'actual Junta Directiva la contempli tancant els ulls a la realitat.

1) L'AELC té unes justificades despeses de personal de 95.000 euros per atendre uns 1.200 associats els quals, per tradició, fan molt poc soroll i s'estan sigil·losament a casa. Amb aquestes despeses de personal —una partida que en tot cas ha de ser l'última de les últimes a retallar— es pot fer molta feina, més de la que es fa si l'organització de la gestió es posa en bones mans.

2) L'AELC ha d'eliminar sense més retard moltes de les despeses esmentades en el capítol anterior. És l'hora d'acabar d'una vegada amb les publicacions tan costoses de paper i les trameses postals que comporten. És l'hora d'accedir a les publicacions de xarxa aprofitant, en part, els recursos al núvol de caràcter gratuït. És l'hora d'acabar amb el caramel de les coordinacions —si s'organitza un acte es fa perquè el temps de col·laborar en una junta es considera altruista, malgrat que els Estatuts permetin dietes—. És l'hora de retallar absolutament les despeses de manteniment de Junta Directiva i deixar de traslladar en viatges de punta a punta dels tres àmbits territorials més de quinze persones cada vegada. Les reunions trimestrals, si es fan, es poden fer amb el president i els vicepresidents i aquests ja traslladaran a les seves juntes els acord presos. Menys llits d'hotel, menys bitlles de tren i avió i menys taules de restaurants seran un exercici sa de bona gestió i reduiran el colesterol. I finalment és hora de mirar amb lupa aquestes presumptes activitats dels tres àmbits que durant l'any o bé passen desapercebudes o es fan de melic endins. Però per fer-se ralet, ralet al melic no cal gastar 83.000 euros.

3) L'AELC ha d'eliminar despeses supèrflues a través d'un canvi d'estructura i de mentalitat, no per crear el col·lapse i la inactivitat, que no vol ningú, sinó per tenir precisament més presència en la societat, per ser més eficaç, per ser on ha de ser i per poder continuar fent el seu principal paper: el servei i la defensa dels escriptors i escriptores catalans en un temps que, com ha passat amb la presència al Saló del Llibre de París, sembla que s'hagin de donar les gràcies per haver-los deixat fer de comparsa acompanyant als escriptors barcelonins que escriuen en llengua espanyola.

Continuïtat i ombra allargada en la renovació de la Junta Directiva de l'AELC: Molins i Cadenes, dues vocalies polèmiques

La renovació de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha estat marcada, una vegada més, per la continuïtat i una ombra allargada del passat, sense cap aire d'autèntica renovació davant les dificultats pels quals passa l'AELC a causa de l'ofec econòmic que pateix. Així, s'ha renovat  la candidatura del secretari Lluís Hansen, per segona vegada, tot i haver admès públicament des del primer dia que "no es podia dedicar a l'AELC" com el càrrec requereix. Davant les candidatures presentades a vicepresidents del País Valencià i les Illes, es veu un simple salt de casella d'una anterior vocal (Gemma Pasqual) a vicepresidenta del País Valencià, en substitució de l'omnipresent durant anys en la vicepresidència, Ramon Guillem, i a les Illes han optat per no remoure gaire les aigües i s'han quedat en la vicepresidència amb el gairebé també omnipresent Miquel Bezares. El més polèmic d'aquesta pretesa renovació, però, és l'entrada de dos nous vocals. A l'àmbit territorial del Principat, ha estat escollit el company Carles Molins Sabater —per cert, donat d'alta com a associat fa pocs mesos— i al País Valencià, la vocalia ha estat per a Núria Cadenes Alabèrnia. Tant un com l'altre, promouen la polèmica davant què és l'ètica i l'estètica. El primer perquè durant anys i encara actualment és qui s'encarrega de tota la impressió en paper de l'AELC a través de l'empresa Insòlit, la qual cosa vol dir que factura a l'AELC anualment una sèrie de comandes força considerables, cosa que el situa en una posició delicada en formar part de la Junta i trencar la seva condició de proveïdor independent. Si l'AELC fos un partit polític, la seva vinculació professional seria incompatible amb el càrrec. A l'AELC, però, l'ombra continua sent allargada i, abans de donar pas a algun dels més de 1.200 associats, s'opta per mantenir la junta lligada i ben lligada. Parlant de partits polítics, la que sí que ha tingut i té un paper dins la política és la vocal escollida al País Valencià, la companya Núria Cadenes Alabèrnia, la qual precisament el mes de gener d'aquest any ha estat elegida presidenta de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), formació de la qual ha estat també secretària nacional i a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 havia tancat la llista per Girona. Evidentment, no hi ha res a dir sobre la trajectòria personal i política, prou coneguda, de la companya Núria Cadenes. Però sí que la Plataforma Per Una Aelc Com Cal vol alertar d'aquestes dues relacions delicades que trenquen amb l'esperit independent que hauria de tenir la Junta Directiva de l'AELC. ¿És lògic que formi part de la Junta un proveïdor que té una facturació anual important pels seus serveis d'infografia? ¿És lògic que la presidenta d'un partit polític formi també part de la Junta Directiva de l'AELC?  Dues eleccions que no s'han fet pas sisplau per força per falta d'altres candidats. A la vocalia del Principat, hi optava, a més de Carles Molins Sabater, el company Jordi Pijoan López (que es va retirar per voluntat pròpia). I a la vocalia del País Valencià, hi optaven, a més de Núria Cadenes, els companys Carles Cortès i Francesc Mompó (aquest últim també escollit). Els Estatuts de l'AELC, evidentment, no en diuen res d'aquestes incompatibilitats. Però hi ha coses que no cal que les diguin.