Continuïtat i ombra allargada en la renovació de la Junta Directiva de l'AELC: Molins i Cadenes, dues vocalies polèmiques

La renovació de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha estat marcada, una vegada més, per la continuïtat i una ombra allargada del passat, sense cap aire d'autèntica renovació davant les dificultats pels quals passa l'AELC a causa de l'ofec econòmic que pateix. Així, s'ha renovat  la candidatura del secretari Lluís Hansen, per segona vegada, tot i haver admès públicament des del primer dia que "no es podia dedicar a l'AELC" com el càrrec requereix. Davant les candidatures presentades a vicepresidents del País Valencià i les Illes, es veu un simple salt de casella d'una anterior vocal (Gemma Pasqual) a vicepresidenta del País Valencià, en substitució de l'omnipresent durant anys en la vicepresidència, Ramon Guillem, i a les Illes han optat per no remoure gaire les aigües i s'han quedat en la vicepresidència amb el gairebé també omnipresent Miquel Bezares. El més polèmic d'aquesta pretesa renovació, però, és l'entrada de dos nous vocals. A l'àmbit territorial del Principat, ha estat escollit el company Carles Molins Sabater —per cert, donat d'alta com a associat fa pocs mesos— i al País Valencià, la vocalia ha estat per a Núria Cadenes Alabèrnia. Tant un com l'altre, promouen la polèmica davant què és l'ètica i l'estètica. El primer perquè durant anys i encara actualment és qui s'encarrega de tota la impressió en paper de l'AELC a través de l'empresa Insòlit, la qual cosa vol dir que factura a l'AELC anualment una sèrie de comandes força considerables, cosa que el situa en una posició delicada en formar part de la Junta i trencar la seva condició de proveïdor independent. Si l'AELC fos un partit polític, la seva vinculació professional seria incompatible amb el càrrec. A l'AELC, però, l'ombra continua sent allargada i, abans de donar pas a algun dels més de 1.200 associats, s'opta per mantenir la junta lligada i ben lligada. Parlant de partits polítics, la que sí que ha tingut i té un paper dins la política és la vocal escollida al País Valencià, la companya Núria Cadenes Alabèrnia, la qual precisament el mes de gener d'aquest any ha estat elegida presidenta de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), formació de la qual ha estat també secretària nacional i a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 havia tancat la llista per Girona. Evidentment, no hi ha res a dir sobre la trajectòria personal i política, prou coneguda, de la companya Núria Cadenes. Però sí que la Plataforma Per Una Aelc Com Cal vol alertar d'aquestes dues relacions delicades que trenquen amb l'esperit independent que hauria de tenir la Junta Directiva de l'AELC. ¿És lògic que formi part de la Junta un proveïdor que té una facturació anual important pels seus serveis d'infografia? ¿És lògic que la presidenta d'un partit polític formi també part de la Junta Directiva de l'AELC?  Dues eleccions que no s'han fet pas sisplau per força per falta d'altres candidats. A la vocalia del Principat, hi optava, a més de Carles Molins Sabater, el company Jordi Pijoan López (que es va retirar per voluntat pròpia). I a la vocalia del País Valencià, hi optaven, a més de Núria Cadenes, els companys Carles Cortès i Francesc Mompó (aquest últim també escollit). Els Estatuts de l'AELC, evidentment, no en diuen res d'aquestes incompatibilitats. Però hi ha coses que no cal que les diguin.