L'AELC ridiculitza el Premi dels Escriptors Catalans guardonant un expresident i membre de la Comissió Consultiva

La candidatura del 2014 —pretesament elaborada després de les votacions d'alguns associats— feia optar per quarta vegada al Premi dels Escriptors Catalans (2011, 2012, 2013 i 2014), rebatejat amb el nom de "Jaume Fuster" a un dels expresidents de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Jaume Pérez. Al seu costat hi havia el poeta Narcís Comadira o el narrador i novel·lista Sergi Pàmies, a més d'un altre incondicional més de la llista: Antoni Vidal Ferrando. Una vegada més, i sense que s'hagin posat a disposició pública les preteses votacions d'una minoria d'associats de l'AELC, el premi fa tuf de conveniència i amiguisme (com ja va denunciar la Plataforma en el seu moment). Que Jaume Pérez sigui distingit amb aquest premi i que es vulgui fer creure que és el que ha estat més votat —fins i tot en una segona ronda!— no només fa riure sinó que vulnera l'ètica que salta a vista: el premi en qüestió es va crear durant la seva etapa de president de l'AELC. Només això hauria d'haver estat un punt per admetre una honesta retirada. A més, Jaume Pérez forma part de la Comissió Consultiva —un organisme paralitzat però existent— cosa que hauria d'invalidar també optar a cap dels premis de l'AELC. Però l'ètica no acompanya l'actual Junta Directiva de l'AELC i el seu president, Guillem-Jordi Graells, no sap com acabar el seu mandat sense pagar "els serveis prestats" de segons quins personatges que han passat per alguna de les etapes més fosques de l'AELC. L'etapa de Jaume Pérez a la presidència va ser la d'una greu crisi que va deixar l'AELC tocada sense que Jaume Pérez fes res per evitar-ho. Guillem-Jordi Graells, no aliè d'aquell conflicte, el va substituir més endavant. Els associats més entenimentats de l'AELC saben que el Premi dels Escriptors Catalans rep molt poques votacions dels associats. I amb aquests resultats, no només sospitaran sinó que confirmaran que un dels premis que hauria de ser la bandera de l'AELC s'ha convertit en una farsa. Però el més lamentable és que amb una llista de premiats com Jaume Pérez, el Premi dels Escriptors Catalans es ridiculitza i es limita a la caricatura. ¿Les butlletes de votació a exposició pública... quan? ¿Per què no es demostra amb papers a la mà que les votacions són reals...? ¿I per fer un remodelatge radical del premi què cal esperar...? Tres preguntes per a una única resposta: quan l'AELC no estigui segrestada pels nostàlgics de quatre dècades i estigui representada per associats oberts a tot el conjunt dels escriptors catalans. I catalans, ja se sap què vol dir. No calen més explicacions.