L'escriptor Quim Monzó es dóna de baixa de l'AELC

Mals temps per a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que presideix des de fa sis anys Guillem-Jordi Graells amb una Junta Directiva pràcticament invisible per la seva inoperància. Una de les baixes més significatives dels últims mesos ha estat la de l'escriptor Quim Monzó, baixa anunciada de manera voluntària, que n'era soci i membre d'una de les primeres juntes des de la fundació de l'AELC. Durant tot el 2013, l'AELC ha rebut l'impacte de 33 baixes voluntàries, entre les quals hi ha la de Quim Monzó, entre altres escriptors importants en cadascun dels seus camps. Es dóna la circumstància, a més, que Quim Monzó va ser guardonat l'any 2002 amb el Premi dels Escriptors Catalans, en la segona edició que es feia d'aquest premi, ara també a l'ull de la sospita, i després que l'obrís el desaparegut Jesús Moncada com a primer premiat. La baixa de Quim Monzó pot ser considerada inapreciable en el conjunt de més de 1.200 associats. Però el prestigi d'una associació no es mesura només per la quantitat de membres sinó per la qualitat dels qui l'integren, un apartat que, si es fes un estudi seriós i transparent, donaria a conèixer una sèrie de noms que haurien de formar part de l'AELC i ni tans sols se'ls ha convidat a ser-ne. La Plataforma lamenta que la Junta Directiva de l'AELC no hagi fet tots els passos que serien normals de fer davant d'un avís de baixa voluntària i encara més en el cas d'un autor com Quim Monzó que forma part del palmarès dels Escriptors Catalans.

Dos autors apareixen en les candidatures del Premi dels Escriptors Catalans de l'AELC des de fa quatre anys sense que hagin rebut els vots necessaris

Dos autors que no ha votat gairebé ningú —per no dir clarament ningú— són incrustrats des de fa quatre anys per la Junta actual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en la votació del Premi dels Escriptors Catalans (rebatejat amb el nom Jaume Fuster per diluir-ne encara més el seu abast i esperit inicial). Es tracta dels eterns Jaume Pérez Montaner i Antoni Vidal Ferrando. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal ha denunciat successivament la manipulació que s'està fent d'aquest Premi i la falsedat amb què es fa creure als associats de bona fe que el premi és realment votat per una majoria d'associats. Els noms de Jaume Pérez i Antoni Vidal figuraven presumptament entre els més votats l'any 2011, el 2012 i el 2013. Arribada la convocatòria del 2014, els dos noms han tornat a aparèixer com a titelles de comparsa. Amb aquesta actitud, l'AELC no està fent res més sinó això: 1) Fa mal als mateixos posats a dit. 2) No aconsegueix la credibilitat del premi. 3) Amaga la necessitat de modificar l'estructura del premi i animar els associats a prendre-hi part de debò. 4) No rectifica el sistema de votacions que es fan a cara destapada, cosa que impedeix el vot secret com alguns associats voldrien. 5) La inclusió d'aquests autors repetidament fa increïble que els pocs votants coincideixen quatre anys en els mateixos noms. 6) Això resta també credibilitat als altres dos autors que s'hi incorporen de nou (aquest 2014: Narcís Comadira —bingo!— i Sergi Pàmies (autor, per més inri, no associat a l'AELC!). La Plataforma reclama una vegada més la màxima transparència i insta la Junta actual a guanyar-se la credibilitat posant a disposició d'aquells associats que ho desitgin els feixos de paperetes, correus o faxos de votació perquè tothom pugui comprovar si els resultats que passen a la segona ronda són reals o formen part d'una descarada i lamentable manipulació.

L'AELC dorm sobre un matalàs digital però somnia en un duvet de paper

L'alegria de la casa ha durat poc. Fa unes setmanes, dèiem que la Junta actual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) havia decidit finalment començar a retallar la política del paper imprès en un moment que l'economia de l'AELC passa per moments febles i també quan l'era digital ja gairebé és història. Així, per exemple, l'AELC va anunciar que la publicació el Quadern Divulgatiu núm. 48, el dedicat als premis de la crítica, es feia només en versió digital i s'enviava per correu electrònic als associats (el cas és que molts associats no el van rebre mai!). Passades unes setmanes d'aquesta decisió, la Junta ja va sorprendre enviant un gruixut dossier de paper, amb el cost de la impressió i la tramesa postal que això representa, de l'inútil 'Estat de la qüestió sobre la professió d'escriure' (segona versió després de l'inútil primer intent) i ara ha anunciat que els associats tornaran a rebre en paper la publicació del Quadern Divulgatiu núm. 49, sobre la traducció a partir de les ponències de les jornades de l'any passat. La reculada no només sobrecarrega les despeses de l'AELC sinó que es mou en una constant contradicció: ¿si el quadern es pot descarregar en PDF per què cal fer-ne un tiratge en paper? Com tantes vegades passa, la Junta actual fa veure que dorm sobre un matalàs digital però somnia en un duvet de paper.